d'arquitectura i mestres de cases a la lleida del segle xviii: els biscarri

186
Els mestres Clement Daura, Interventor de
l’obra, i Josep Tarragó, mestre d’ella, el 15 de
febrer de 1791 van fer relació testimoniant que
eren necessàries 14.523 lliures per concloure
bé la fàbrica “en quanto a las fuentes, sus
fachadas, conductos y [?] de encima del depòsito,
pues este por ahora queda suspendido”.
Aquesta valoració va provocar que l’11 de març
de 1791 un auto manà els assentistes de l’obra
el lliurament de 14.523 lliures en el termini de
tres dies. Arribat el dia Josep Biscarri no es
presentà, es trobava de viatge a Madrid, i al
seu lloc envià a Bonaventura Pés, no per resoldre
la demanda sinó amb poders per a pledejar.
Tot això va comportar que el Governador
de Lleida, amb data de 4 d’abril, ordenés
la subhasta pública dels béns de Josep Biscarri,
manant la creació de les tabes i expedients
necessaris. 118 Procediment que durà uns
30 dies. Finalment, el dia 12 de maig se celebraria
la subhasta pública a la Casa Consistorial,
amb Josep Biscarri encara absent. La peça
de terra anteriorment citada es va atorgar, per
3.070 lliures, a favor d’Isidre Oliver, comerciant,
que va dir pujava per Pere Celles, mestre
de cases de Lleida. Les escriptures es van signar
el 18 de maig de 1791. 119
Josep Tarragó s’havia fet càrrec de les obres
de les fonts a mitjans d’agost de 1790, al temps
que arrestaven a Marià Biscarri. Tarragó va posar
en servei les fonts de la Plaça de Sant Francesc,
de l’Ensenyança i va dissenyar la polèmica
font de les Sirenes per la Plaça de Sant
Joan. 120 Les obres del dipòsit i les fonts es van
concloure definitivament al desembre de 1792.
Altres obres urbanístiques
En aquest apartat només citarem o comentarem
algunes obres realitzades pels Biscarri
dins de l’àmbit urbanístic o hidràulic, ens referim
a ponts, sèquies, presses, i altres.
Per exemple, Agustí Biscarri per una àpoca del
5 de juny de 1743, va rebre 560 lliures, per la
Sèquia del Comanador, del terme de Sudanell.
Van ser testimonis de l’acte notarial Josep Farré
i Joan Lluch, joves mestres de cases. 121
El 17 d’octubre de 1745 “Miguel Melet, Francisco
Siloé, Gabriel Forcada, Agustí Biscarri,
Antonio Balaguer y Francisco Santamaría, todos
maestros albanyles de la ciudad de Lérida, de
nuestro buen grado y espontánea voluntad
hazemos companyia por el término de sinco años
contaderos des del dia que empezara la obra
del Puente y demás sobre la sisena dada y
ofrecida por Agostín Biscarri a la Reverent Junta
de obras de la misma ciudad”. 122
El 26 de maig de 1749, Francesc Silue i Agustí
Biscarri signaren una àpoca de 373 lliures,
15 sous que van rebre de mans de D. Antonio
de Queralto, per a la construcció dels arcs
construïts en “lo Boch de Bitern”. 123
Agustí Biscarri i Antoni Becardí van ser elegits,
en 1753, per part de l’Ajuntament de Lleida,
per a visurar les obres de “las Pressa,
diques, y azequies de los Rius Segre y Noguera”,
mentre que els contractistes nomenaren
a Josep Daura i Francesc Silué. 124
Agustí Biscarri i Cabanyeres es feu càrrec també
d’obres urbanístiques a la ciutat de Lleida.
En concret, la remodelació que provocà la
construcció de la llengua de Sierp i fortificació
de la Seu Vella. L’Intendent General del Principat
de Catalunya el 4 de juliol de 1752, davant
el notari de Barcelona D. Vicente Simó, “establesió,
y en emphiteusi consedió en favor de
Agustín Biscarri maestro albañil de la presente
ciudad de Lérida y de los suyos un terreno, o
solo para edificar casas de sesenta palmos de
largo, y sinquenta de ancho vacante, que se
halla sitio en la misma ciudad de Lérida, parroquia
de S. Andrés, y callejuela nombrada de
Gayroles a censo de tres sueldos barceloneses
pagaderos cada un anyo a la Real Azienda
haviendo de pagar por primera entrada como
pago el mismo Biscarri ciento, y quarenta
reales ardites”. 125
Agustí Biscarri fou també empresari de les
obres del pont de Lleida. El document en qüestió
és del 28 de gener de 1761, quan Jaume
Aymà, de 61 anys, i Francesc Germes, de 41,
fan una relació extrajudicial en la qual reconèixer
haver treballat per ordre d’Agustí en
atallantar “todas las piedras, y baranas, y
socalos nuevas, y viejas de dicho puente y que
las barandas antes de trabajarlas estavan a
nivell, y para ganar su declivio habieron de
hazer muchas gayas trabajando y rocando
muchas piedras para sentar con toda igualdad,
y tirantez dichos socalos [...] cuya obra fue de
mucho más trabajo y entenimiento”. 126 Segons
un altre document l’obra del pont era dirigida
per Pedro de Ara, “ingeniero de la Plaza de
Lérida, Pedro Fexes era el sobrestant nomenat
per la junta del “Peaje, obras, y reparos del
puente de Lleida”. Francesc Olomo va desviar
l’aigua del Segre per l’última arcada mentre
treballaven fins que acabaren l’obra. 127
Només coneixem una planta d’una obra signada
per Agustí Biscarri i Cabanyeres. Es tracta
de la planta i perfils de la palanca del pont
de Balaguer, de 1765. En aquest any una crescuda
del riu Segre al passar per la vila de Balaguer
va trencar dos piles del pont. El Comú
de Balaguer va concedir “el asiento a Pedro
Lleopart Arquitecto Carpintero de la ciudad de
Lérida de constituhir de nuevo la palanca que
se deve edificar en la rompida del Puente de