Educació emocional: Propostes per a la tutoria - Conselleria d ...

Educació Emocional
SOLUCIÓ CREATIVA D'UN PROBLEMA
1. Objectius
Observar actituds grupals en la solució de problemes.
Explorar les influències interpersonals que es produïxen en la solució
d'un problema.
2. Desenrotllament
El monitor explica que es tracta de trobar una solució creativa d'un problema;
a través del consens. Tots han de prestar molta atenció al procés de
discussió, ja que al final haurà de ser analitzat en grup.
A continuació, exposa el problema que els subgrups hauran de solucionar
en uns deu minuts: "Fa anys un comerciant londinenc era deutor d'una
gran quantitat de diners a una persona que li havia fet un préstec. Este últim
es va enamorar de la jove i bella filla del comerciant, li va proposar un acord:
li cancel·laria el deute si arribava a casar-se amb la seua filla. Tant el comerciant
com la seua filla van quedar espantats perquè no el volien. El prestador
va proposar que deixaren la solució en mans de la Providència. Va suggerir
que posaren una pedra blanca i una altra negra dins d'una bossa de
diners buida; la jove deuria extraure una de les dos pedres de la bossa. Si
treia la pedra negra es convertia sense més en la seua esposa i quedava
cancel·lat el deute del pare. Si treia la blanca, es quedava amb son pare i
també quedava cancel·lat el deute. Si no acceptava este joc providencial, el
pare aniria a la presó i la filla moriria de fam. Encara que obligats per la situació,
el comerciant i la seua filla van acceptar. Van eixir a un camí del jardí que
estava ple de pedres. El prestador es va acatxar per a agarrar les dos pedres
i hàbilment va aconseguir ficar dos pedres negres en la bossa. La jove es va
adonar de l'estratagema. Llavors, el prestador va demanar a la jovençà que
traguera la pedra que decidiria tant la seua sort com la del seu pare"
Es tracta, en este punt, que el grup done la solució que va trobar la jove
per a poder quedar-se en companyia de son pare i que fora cancel·lat el
deute. (Solució: la jove del conte va ficar la mà en la bossa, va agarrar una
de les dos pedres i al traure-la, sense mirar-la, i com per descuit, la va deixar
caure entre les altres pedres del camí quedant mesclada amb elles).
169