Educació emocional: Propostes per a la tutoria - Conselleria d ...

Són les emocions les que alerten del risc immediat d'una situació o de les
possibilitats d'èxit o fracàs quan s’afronte, inclús de l'estat biològic de l'organisme.
Les emocions formen part de la nostra vida psíquica junt amb les cognicions
i no pot parlar-se de dos formes distintes d'interpretació de l'experiència
de la realitat, perquè estan íntimament relacionades.
Conéixer la nostra vida emocional, saber interpretar les emocions, gestionar-les
amb eficàcia, podrà aportar un major control a la nostra conducta i
per tant, com diu Daniel Goleman en La Intel·ligència Emocional (Goleman,
1997)," ... ens ajudarà en la presa racional de decisions, perquè les emocions
ens orienten en la direcció adequada per a traure el millor profit a les possibilitats
que ens oferix la freda lògica”.
Howard Gardner va començar a plantejar una visió de la intel·ligència que
cristal·litza en un model plural en què se supera una noció restringida i
hermètica de la intel·ligència, mesurada com CI o intel·ligència acadèmica
exclusivament. Esta noció més àmplia d'intel·ligència comprén altres habilitats
i aptituds dels sers humans tan importants i rellevants per al seu desenrotllament
global i per al coneixement de la personalitat, com les anomenades
Intel·ligència Intrapersonal i Interpersonal. La Intel·ligència Interpersonal
consistix en la capacitat de comprendre als altres (concepte pròxim a l'empatia),
mentre que la intrapersonal ens permet configurar una imatge exacta
de nosaltres mateixos (Gardner, 1998).
En educació i psicologia durant algun temps s'han formulat hipòtesi sobre
l'existència d'un factor únic d'habilitats referides al context social: intel·ligència
social o competència social. La intel·ligència social és l'habilitat per a
entendre els sentiments, pensaments i comportaments de les persones,
inclòs ú mateix, en situacions interpersonals, i també per a actuar apropiadament
d'acord a eixe enteniment.
La intel·ligència social es compon d'una sèrie d’habilitats que permeten a
l'individu plantejar i resoldre problemes interpersonals i crear productes
socials útils (Maslow, 1985). La intel·ligència social pot ser per tant comparada
amb la competència social.
Si la intel·ligència general es caracteritza per l'absència d'una definició
admesa universalment (Green, 1981), les definicions més comunes de la
intel·ligència social, encara que són distintes entre si, estan interrelacionades.
Una d'elles és la definició motivacional, que entén la competència social
com una capacitat de l'organisme per a plantejar metes i després generar
activitat dirigida cap a elles. Una definició de competència social molt rela-
8