Essències

Col·lecció Ernesto Ventós Omedes
Pintura i escultura contemporània
Ajuntament ~ de Barcelona

e~iêncies
Col·lecció Ernesto Ventós Omedes
Pintura i escultura contemporània
Palau de la Virreina
Del 18 d'octubre de 1996
al 5 de gener de 1997
Ajuntament 4l)f de Barcelona

EXPOSICIÓ
Organització
Institut de Cultura de Barcelona
Direcció del projecte
Oriol Gual i Dalmau
Cap del Servei d'Exposicions
Coordinació i selecció d'obres
Montserrat Nomen
Servei d'Exposicions
Assistent de la col·lecció
Dolors Puig
Secretària
Lídia Gi l
Muntatge
Mètode, s.c.c.l.
Imatge gràfica
Villueodas + Gómez disseny
Senyalització gràfica
b.b.c.r., s.l.
Producció
Joaquim Vicente
Difusió
Ana Àlvarez
Premsa
Daniel Romaní
CATÀLEG
© Ajuntament de Barcelona
Edita
Ajuntament de Barcelona
Direcció de Serveis Editorials
Coordinació editorial
Isabel Deniel
Fotografies
Antoni Anguera, Miquel Bargalló, Enric
Berenguer, Joan Bord as, Ramon Calvet,
Eduard Centeno (Estudi TRAMA),
Fontanals, Gasull, Angel López Soto, Toni
Mateu, J. V. Monzó, Orzaez, Rocco Ricci,
Leopoldo Samsó, Ramon Sirvent
© MNAC (Calveras/ Sagristà) (Luna de mie/
en Taormina, de Gregorio Prieto)
© S uccessió Miró, 1996 (Pinrures segons 1111
collage, de Joan Miró)
© Museo del Prado, Madrid (obra Las
Meninas. de Vclazquez)
© Arxiu Històric de la Ciutat- Arxiu
fotogràfic ( Home assegut, de Pablo Picasso)
Disseny gràfic
Pilar Villuendas +Josep Ramon Gómez
Fitxes tècniques
Montserrat Nomen i Dolors Puig
Traduccions
Susana Andrés, Jordi Curell, Marc Rubió
Maquetació
Direcció de Serveis Editorials
Fotogravació i impress ió
Impremta Municipal
Exp. núm.: P-02 I 196
ISBN: 84-7609-84-1
Dip. legal: B-28.049- t996
La col·lecció d'art contemporani d'Ernesto Ventós Omedes constitueix un conjunt d'obres
certament singular. El col·leccionista ha estat capaç de fer anar de costat dos mons generalment
allunyats, però amb evidents punts de contacte. La sensibilitat, el gust, la dedicació i
l'esforç que són imprescindibles per dissenyar perfums, ho són també per construir una
col·lecció d'art i per gaudir-ne. El sentit de l'olfac te, el primer que ens relaciona amb el món,
serveix de lligam entre unes obres d'art q ue copsem a través del sentit de la vista.
Quan Ernesto Ventós va iniciar la seva col·lecció va topar amb una certa incomprensió per
part d' alguns artistes que no acabaven d'entrar en el joc que els proposava. La seva perseverança
va vèncer, però, tots els obstacles i avui, fruit de l'entusiasme i la comprensió dels
artistes que han entès la seva idea, ens ofereix la possibilitat de gaudir d'una exposició que,
mitjançant les seves peces, ens transporta a racons de la nostra memòria on guardem aquells
perfums, aquelles olors i aromes que cadascun de nosaltres associem a moments i situacions
de la nostra vida.
Des d ' aquí vull agrair a Ernesto Ventós i Ja seva esposa, Reyes Soler-Cabot, la tasca de
col·leccionistes que han desenvolupat - tan important per al tarannà cultural de la nostra ciutat-,
l'originalitat de la seva proposta i la generositat de voler compartir els fruits de la seva
passió per I' art.
Permeteu-me, doncs, convidar tots els barcelonins i barcelonines, així com tots aquells
que ens visiten, a gaudir d'unes obres d ' art que, ben segur, seran un estímul per als sentits.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona

~
I
Vull expressar el meu agraïmenr a rores aquelles persones que. des de
dife rellrs àmbirs, han f er possible aquesta exposició, molT especialmenT a
-
I
Dolors Puig, que 111. 'ha ajudat a reunir aquesta col·lecció. Vull agrair
tarnbé el suport de la meva esposa, Reyes, de la meva nombrosa f amília
i, particularm ent, de la meva mare, Maria, i del meu pare, Ern.es/0.
Finalment, el meu agraïment més sincer a Jo rdi Coca, Jo rd i Esteve,
Beatriz Olivella, Si/via Omedes, Felip Porrabella, Francesc Vicens, a tots
els artistes que formen part de la col·lecció, i a rothom que, d 'un a manera
anònima, hi ha col·laborar desinteressadameiLI.
Em es/o VenTós Omedes
1

en a ser conscients ja que contínuament
ens aborden estímuls que ens passen
desapercebuts a causa de la manca
d' una bona educació olfactòria. El per-
Les olors tenen un poder evocatiu
instantani que es pot arribar a traduir
-per la intensitat de les associacions i
per les relacions d irectes que s·hi estaquè
és molt senzill: culturalment s' as- bleixen- en tonalitats c romàtiques. en
e s s n e e s
intensitats lumíniques, e n configura-
c ions concretes, en evocació d'atmosfe-
res o. fins i tot, en suggeriments d. espais.
sempre però per mitjà d'unes reia-
cions abstractes i subjectives. Per
aq uesta mancança d' aplicacions, l'ap re-
hensió o lfactòria es redue ix a un simple
fe t instintiu - només desenvolupat per
professionals que tenen en l'olfacte un
socia el sentit de l'olfacte amb l'instint
primari i amb la primera impressió aní -
mal de coneixement ancestral.
L'olfacte, doncs, és una de les primeres
activi tats sensorials que es mani -
festen en l'etapa infantil, a diferència
de les reaccions auditives i visuals que
després adquiriran gran protagonisme,
però que, per contra, apareixen tardana-
ment. De nostàlgiques olors emmagat-
dels elements de trebal l bàsics- que per
s u a s PE
R C O N X I 1' A
zemades en els records de la nostra
0 L I V E R
definir concretament -quan ens ho proposem-
hem de recórrer a altres sensacions
corporals que coneixem i que
infància comprovem que hem anat reco-
identifiquem amb gran precisió.
neixent el nostre entorn més proper i
Diem que una o lor és dolça, aspra.
hem anat adquirint consciència del món.
vellutada, fresca, càlida, àcida, punxe-
Aleshores, a mesura que es produeix el
guda, acaronadora, punyent. compacta.
desenvolupament físic , I' ol faci e - per
etèria, sorda ... La definició de les sen-
S i un dels objectius clars d 'aquesta
manca d'activitat- va perdent protago- sacions olfactives amb conceptes propis
nisme per donar pas als altres sentits
que
s'exerciten, es cultiven, s ' alliçod'altres
sentits es realitza per associacions
mitjançant les quals la percepció
exposició és sensibi litzar el públic de la nen i fins i tot es premien socialment. en un sector sensorial és acompanyada
importància i el valor de les sensacions Per la qual cosa, si volem aproxi- per correspondència o ressonància de
o lfactives per aprendre a mirar una obra mar-nos a l' univers de les olors i a les percepcions en un altre o altres sectors.
d'art, el nivell de participació que s'ha possibles interrelacions que es poden A ixò estableix una fructífera interrelad'aconseguir
amb aquesta iniciativa establir amb els altres sentits, primer ció de la qual beuen molts camps de les
hauria d'estar si tuat en l' aprenentatge hem d'iniciar un rodatge i afinar la nos- activitats artístiques actuals. La creació
interpretatiu de les percepcions ol factò- tra sensibilitat d'olfacció per saber, des- plàstica i la musical, l' activitat visual i
ries plasmades a nivell visual. Perquè, prés, reconèixer altres tipus de re ia- la poètica, la funció vis iva i la gustatiés
del tot provat que la majoria d ' im- cions i comprendre els significats i con- va ... comporten una integració de les
pressions olfactives que rebem no arri - notacions que s'hi amaguen darrere. arts, en la qual, però, l'olfactiva queda
11

orça al marge, només reconeguda per Ja cultura
gastronòmica, o la perfumística. La relació que
s' ha establen entre l'olfacte i la trilogia formacolor-textu
ra, per exemple, no s'ha donat mai
amb rama intensitat com la relació entre les arts
plàstiques i Ics an s mu sicals, que han estat íntimament
lli gades i estudiades.
L' artista, tradicionalment, ha desenvolupat
profundament e ls sentits de la visió i del tacte
(valoració dels va lors texturals de la matèria),
perquè ha après a treballar e ls valors visuals i
tàctils, però ha deixat de banda els olfactius
com a secundaris atès que són mol t més difícils
de rellectir i perquè també, com ja hem dit, la
sensibilitat olfactòria en el nostre sistema cultural
ha estat ignorada i rebutjada i, per tant,
gens desenvolupada. De tota manera és evident
que unes tonalitats verdes intenses, per exemple,
ens poden evocar una sensació refrescant
sorgida de la natura i q ue, a l'ensems, podem
tracta i s'assembla a una forma geomètrica, posseeix
un so intern, és un ens espiritual amb propietats
idèntiques a aq uesta mate ixa fo rma. Un
triangle ... és un d'aquests ens amb el seu propi
perfum espiritual. En relació amb altres formes.
aquest perfum es d iferencia. adquireix matisos
consonants, però en el fons resta invariable, com
l'olor de la rosa que mai no podrà confond re 's
amb la dc la violeta'·.
Alguns colors tenen una fragànc ia, una
aroma defini da que els fan s ummament perfumats
i aromàtics, la qual cosa confirma e l procés
de desmaterialització de l' obra d'an per un
entramat de processos sensibles. Si un ésser és
capaç de copsar totes les sensacions que han possibilitat
la creació d' una obra d'art, podrà arribar
a comprendre la realitat en tota la seva amplitud
i profund itat. No pot existir un coneixemenr
aprofundit sense una vertadera percepció sensorial
completa, atès que tots els sentits corporals
Així, el fil conductor de la present exposició
s'ha anat teixint al llarg de vint anys. intentant
donar-li la mitxima coherènc ia possibl e i un conc.epte
unificador, 101 basant-se en el fet que l'olfacte
provoca emocions, sensacions. desperta
desigs o aversions. i fi ns i tot transmet sentiments
d' una manera intensa, e n tractar-se en si
d ' un regne complex, immens i profund.
Aquest intercanvi que ha establert Ernesto
Ventós entre el món de la composició de perfums
i el de la creació plàstica abasta - ta l com ho
palesen les obres exhibides- un cúmul dc coneixements
molt fruct ífers. resultat d'una fei1u1 de
recerca que s' ha vo lgut fer extensiva al públic
amb l' exposició que el Palau de la Virreina ha
cregut d'interès presenta r. A través de pi ntures i
escultures c reades expressament amb la intenció
de comunicar sensacions i percepcions olfactives,
els artistes estan oferint un altre ti pus de
diàleg expressiu que abasta un aprofundit nivell
deixar córrer la imaginació i recordar Ja flaire
són importants per conèixer el món.
De la
de sensibi litat, amb el qual es poden anar esca­
gratificant de l'herba mullada; perquè és evi­
mateixa manera, l'assimilació plàstica s'alime n­
lant altres graus de connexions entre l'entorn
den t que un a impressió cromàtica ens pot
ta de tot el conjunt de sensacions i d' experièn­
olfactori i l'expressió plàstica; alhora que el re­
al·ludir a una referència olfac tiva de diversos
cies emotives que aquestes ens comporten.
ceptor pot mantenir altres vivènc ies amb l' obra i
valors. De tota manera. les possibles equivalèn­
En aquest sentit i en aquesta ocasió el sentit
disfrutar d' altres possibil itats sensitives.
cies entre olor i color són mo ll subjectives.
de l'olfacte esdevé e l discurs i el denominador
Els artistes que s' han plantejat reflecti r una
e ncara que poèticament. com diu el conegut
comú d ' una col·lecció artística concebuda a par­
percepció o lfactiva, evidentment, ho han fet de
vers de Baudelaire: ''le pa rfum. les couleurs el
ti r d'un estret d iàleg entre e l col·leccionista i
maneres ben d iferents e n enfrontar-se amb una
les sons, se répondent'', hi podem escorcollar
l'artista. Un col·leccionista que és, per la seva
experiència subjectiva i amb una impressió abs­
certes identificacions.
banda, un compositor de perfums -un perfumis­
tracta que han hagut de transformar en material
Quan s'aconsegueix un alt grau de desenvo­
ta- un professional que al llarg de tota la seva
plàstic en conscienciar l'estímul extern. E n
lupament de la sensib ili tat, les formes i el color
vida ha indagat l'univers de l' olor, fent- lo evolu­
aquest ventall divers, en aq uest espectre variat
adquireixen un valor interior i, finalment. un
cionar estèticament amb els seus propis perfums
rau l'atractiu de l'exposició configurada, primer
perfum interior. Recordem el que va escriure
fins a fer- lo transcendi r a altres camps d'actua­
per la compli citat establerta entre perfum ista i
Kandinsky en la ~eva obra De lo espirtual en el
ció per estudiar-ne les possibles connexions i
arti sta, i segon, per la r iquesa de les traduccions
arre: "La fo rma , tot i que és completament abs-
paral·lel is mes.
..
olfactives materialitzades plàsticament.
12
13

iniciacid
aprenentatge
en el món
PER ERNEST O VENTÓS OMEDES
Els estius al camp, a casa de la meva
àvia materna, o mpl en gran part de les
meves primeres experiències olfactives,
com l'olor a terra humida barrej ada amb
la dels eucaliptus després de la pluja.
1 ' aroma de les in fusions, la forta sentor
de naftalina que només aflorava alguns
dies a l' any coincidint amb el canvi
d'estació, el perfum de mel que desprenia
el tabac fumat en pipa, i fin s i tot, la
olfactiu
tlaire desagradable del soterrani on es
barrejaven les olors de paper de diari
humit amb Ja fusta!i la roba vella, sense
oblidar la pudor de fems amb la seva
especial capacitat de potenciar qualsevol
altra olor. Aquestes són, sens dubte,
les meves primeres pràctiques olfactives,
malgrat que el meu aprenentatge
entès com a tal, comença treballant al
costat del meu pare a la torre de Sants i,
cionant amb l'experiència diària del
procés lent i reflexiu indispensable en
la concepció de nous perfums. Es tracta
d 'un quefer que req ue reix invers ió de
temps, una creació a la qual un no s' hi
pot enfromar amb presses, ja que cal ser
conscient que, quan es vol materialitzar
una idea nova, r elaboració dc la seva
fórm ul a demanarà molts mesos de treball
i que, malgrat la dedicació i l'esfo
rç. la seva vida pot ser relativament
curta. Al llarg de tot un any, per exemple,
puc fer unes deu o vint fórmules de
les quals és molt possible que només
una o dues resultin interessants mentre
que, la resta. si no es comerc ial itza, a
molt curt termi ni perd el seu valo r.
Per crear un perfum és necessari
consagrar un temps d'experimentació i
d' investigació, de la mateixa manera
que per crear una obra plàstica també
cal experime ntar i in vestigar llargament.
Però, a diferència d 'aquesta, en la
majoria dels casos e l creador perfumis-
F
idel a una tradició que s' ha anat
sobretot, essent ajud ant de l mestre
ta treballa per encàrrec, oferint e ls seus
Arturo Jordi durant tres anys a Suïssa i
a França.
Així fo u com em vaig fami liaritzar
amb les diferents essències i les seves
característiques, tot exercitant la memò-
ria del meu nas. Progressivament, per
saber crear fórmules i aplicar-les als
diferents productes, fou necessari I' es-
tudi detallat dels diferents components.
Fou un aprenentatge intens (una inicia-
ció) que s' ha anat motllurant i perfec-
heretant de pares a fills, vaig néixer en
el si d ' una família que s'ha mantingut
connectada durant generacions al món
de les fragàncies i dels perfums. Fou en
una torre del barri de Sants-Les Corts,
o n vaig créixer envoltat de bidons
desordenats d' essències que carregaven
l' ambient d'espígol, lavanda, menta i
taronja, essent aquestes ú ltimes les
meves preferides, com més tard la meva
golafreria pels caramels ha demostrat.
serveis a un client que determina les
característiques bàsiques de l' aroma
que vo l aconseguir, tenint en compte el
mercat al qual va dirigit i. per damunt
de tot, valorant el públic que l' ha de
consumir, els seus gustos, la seva procedència
social, el seu nivell cultural i,
fins i tot, les modes i el clima són factors
que cal no oblidar en cada procés
de creació. El perfum és un producte
que ja d'entrada té un valor de consum.
15

En aq uest sentit, un a vegada llançat al mercat.
e l perfum s'adapta a les característiques del
era tractar l' ampli ve ntall de l'espectre olfactiu:
les o lors del cos. les olors de ls colors, les olors
APRENDRE A OLORAR PER COMPRENDRE
COM PRENDRE PER OLORAR MILLOR
tenim més a prop i ens resulta més fami liar, i
encara que no ho puguem apreciar. és gairebé
consumidor. de manera que el perfum escollit
per cada persona reflecteix. normalment. el seu
caràcter, e l seu estil de vida, les seves preferèn­
dels animals. les matèries pri meres amb emanacions
olfactives (plantes). la fisiologia de l'olfacció.
l'olor i la cultura popul ar. la moda de les
(Notes s obre la. conferència. "Olor d' ar t"
donada. per Ernesto Ventós Omedes a. Lucta.
[Mont ornès del Vallès], el 1994)
segur que ens guiem pel sentit de l' olfacte per
anar descobrint el món que ens envolta. La percepció
olfacti va és, doncs, un del s instruments
cie~ i la seva personalitat. revelant molta infor­
olors o la literatura dc les olors.
més importants i bàsics amb què comptem per al
mació sobre nosaltres mateixos. És ben cert que
En adonar-me que en aquesta mostra no
Ver y comprender la pintura és el títol de
nostre propi desenvolupament i coneixement de
existeixen perfums seriosos, clàssics. moderns.
s'exposava res a les parets, em va sorgir la
l' última obra de Bemard Rancillac, en la qual
l'entorn.
lli berals, ex travagants ... per a tots els gustos. de
necessitat dc contactar amb pintors i escultors
des de Ja seva experiència com a pintor facilita
Cal tenir present que el sentit de l' olfacte és
ma nera que tothom s' hi acaba sentint identificat
per apropar-los u la meva iniciativa que va haver
les claus per obrir les portes al domini pictòric,
l' únic al qual no ens podem abstraure voluntària­
segons la seva idiosincràsia.
d'ana r madurunt persona lment. Pri me r, vaig
anali tzant els di ferents nivells que relacionen
ment, a diferència dels altres, I' acció de resposta
D'altra banda. cal subratllar que el perfum.
intentar-ho escrivint cartes a artistes i gale ri s-
l'espectador amb el llenguatge codi ficat dc l' art.
dels quals podem neutralitzar aclucant els ulls,
en barrejar-sc amb l'exhalació de la pròpi a pell.
tes. però la resposta fou molt pobra. Vaig haver
"Olorar i comprendre la pintura", és I' adap­
tancant la boca, taponant-nos les oïdes o, simple­
fa variar !" olor de les essènc ies i dels bàlsams
de connectar personalment amb cadascun dels
tació personal que faig sobre el títol i sobre
ment, no tocant res. Però, allò que és vertadera­
que el componen. És per això que es diu que un
artistes per explicar-los e l meu projecte i in te n­
alguns passatges del contingut de la seva obra
ment impossible és tancar-nos a les emanacions i
mateix perfum sofreix petites variacions en cada
tar que compartissin la proposta de plasmar.
- que a continuació exposaré en alguns punts­
a les olors exteriors, perquè és evjdent que per
persona. fet que personalitza cada fragància.
representar o reflectir sensacions olfactives i
per demostrar, basant-me en la pròpia experièn­
nosaltres respirar és tot el nostre alè de vida.
Un altre tem:l que crec necessari simplement
que. a més a més. fossin capaços de comunicar
cia, que un altre sentit com és l'olfacte pot també
Per això, quan som infants ens és més fàcil
deixar apuntat aquí és el de les variacions dels
visualment a l'espectador aquestes essènc ies
facilitar la comprensió del llenguatge artístic.
descriure allò percebut a través de qualsevol dels
c~terco t ips socials. Darrerament, ens trobem que
immaterials.
L'art és un llenguatge codificat, per la qual
sentits de la vista, l'oïda, el gust o el tacte perquè
Ics essències aspres amb cedre i flo r blanca, molt
Aquest suggerí ment ha representat, ben
cosa i per tal d'arribar a comprendre'!, és indis­
hi podem exercir un control voluntari, que no pas
e mprades en Ics colònies masculines, estan sent
segur, per a tots els artistes un repte enriquidor
pensable adquirir-ne una visió especialitzada, de
a través de l'olfacte, la percepció del qual ens
utilit;r.adcs lam bé per les dones, la qual cosa ens
que e ls ha ofert un mecunisme que e ls ha con­
la mateixa manera que no és suficient aspirar pel
resulta completament inevitable i abstracta.
permet comprovar que I' apropament d'ambdós
nectat amb un a ltre nivell de comunicació dife-
nas -olorar, ensumar o flairar- per desvetllar els
Tots e ls éssers humans, des que neixem, ens
sexes també s'està fent amb les seves fragànc ies
rent, umb un llenguatge de gran desenvolupa­
codis propis del perfum. Així, la mirada dirigida
anem carregant d'experiències viscudes, senti­
i que Ics fro nteres odoroses entre l' ho me i la
ment imaginat iu i alhora intel·lectual que inter­
al món exterior no és la mateixa mirada que diri­
des, recordades que es van emmagatzemant en
dona !.'estan dilu int cada cop més.
pr~ta plàsticament la inhalació del món exterior
gim a una obra d'art que ha d' estar mínimament
la memòria fins a esdevenir un important pòsit,
d'una manera conscient.
educada. Aquest mecanisme de percepció, igual
que es va engruixint, progressivament, amb les
La iniciativa de la col·lecció
En aqucstc~ moments em complau presentar
que l'olfacte, s'adapta a la naturalesa dels objec­
connotacions culturals que la societat ens va
La idea d'iniciar una col·lecció basada en
a l'Espai 2 del Palau dc la Virreina una tria de la
tes percebuts.
inculcant. Aquest bagatge fa que puguem perce­
obra plàstica creada a partir de percepcions
meva coJ.Iecció, configurada a través d ' aquest
En néixer, tots els sentits físics comencen a
bre e l món quasi sense cap esforç físic gràcies a
olfactives va néixer l'any 1978 arran de l'exposi­
estret di:1leg establen entre aquests dos sugge­
actuar, feixugament al principi, degut al desco­
aq uesta consolidació, malgrat, però, que per
ció celebrada a la Fundació Joan Mi ró dc
rents i evocadors mons, e l visual i l'olfacti u,
neixement dels diferents estímuls que els inc iten
adquirir una visió especialitzada no és suficient
Barcelona titul ada .. Suggestions olfactives'', en
per tal que e l públic pugui compartir-lo amb
a activar-se, però essent així, és moll probable
tota l' acumulació vivencial sinó que es fa indis­
la qual varen participar di fe rents perfumi stes. El
nosaltres i arri bi u ex treure' n les seves conclu-
que el primer que s ' aprèn a distj ngir a la vida és
pe nsable un cert aprenentatge que ani rà
tema era molt vari at i el que intentava la mostra
sions.
I' olor de la mare, del menjar, de la casa ... el que
cristal·litzant amb el trebaH diari.
16
17

Tal com exposa Rancillac. ·· ... ningú no ha
esdevingut pintor només pel simple fet de contemplar
la natura. un bonic arbre. una bella
dona ... ", paral· lclament ningú no es pot convertir
en perfumista (creador de perfums) només pel
fet d'olorar una magnífica fragància. S'ha escrit
molt sobre perfumeria i encara es continua publicant
molt sobre el món de les aromes i de Ics
fessionals que reconeixen la seva íntima relació
amb els altres sentits.
El color vermell , per exemple, ràpidament
suggereix passió. amor, i àdhuc, la violènc ia dc
la sang, per la qual cosa és emprat en perfumeria
per caracteritzar colònies serioses i perfums
sofisticats. El blau, certament, és relaxant i
denota dolcesa. frescor, alegria i noblesa. essent
ta". Entenem. doncs, que el seu deure consisteix
no només a dominar la forma en un pur exercici
de configuració, sinó adequar-Iu al contingut que
ha dc remoure l'espectador i forçar- lo a reviure
sensacions. L'artista, com proposà Kandinsky,
ha d'educar-se i d'indagar en la seva pròpia
ànima, cuidant-la i desenvolupant-la per tal que
el seu talent extern pugui vestir alguna cosa i no
tament mitjançant una energia fluida. tot renectint
automàticament els moviments i les descàrregues
emoti ves en traços lineals sobre el paper.
Els trets de l'

Vet aquí alguns exemples:
Diego de Vehízquez. Las Meninas, 1656
Museo del Prado, Madrid
Pablo Picasso. Home assegut, 1917
Museu Picasso, Barcelona
AL .U ACI
artista
caràcter
acord del perfum •
A FUSTAT
FLORAL
-----¡
AGREST
I AROMÀTIC
A FUSTAT
AGREST
vacil·lant
tímid
agrest suau
lavanda al 5 %
volenterós
segur
agrest
oli de lavanda
--
sec
rígid
ajustat
50 % cedre
50 % sàndal
sensible
sensual
floral
50 % flor de taronger
25 % gessamí
25 % lila
nerviós
eixelebrat
anisat
50 % romaní
50 % fonoll
elegant
distingit
cftric
30% lavanda
25 % taronja
10 % llimona
35 % bergamota
violent
especiat
20 % clavell
10 % canyella
20 % flor de taronger
25 % llimona
25 % bergamota
*Les fórmules que s'inclouen aquí són solament un exemple dc la infinitat de variacions possibles
AGREST FUMAT ANIMALITZAT CITRIC
I HERBACI I TERRÓS
A Las Meni nas de Velcítque:: hi abunden olors dil'erses. Els personatges
i objectes representats suggereixen, tant pel seu caràcter com per
la idea o la figura històrica que encarnen, substàncies i elements de
la 1wlllralesa /"olor dels quals resulta característica.
TABAC
AMB MEL
TERRÓS
I HUMIT
Aquesta obra, pertanyem al període postcubista
de Picasso, desperta sensacions olfactives molt
diferems de les evocades al quadre de Veltí::que::;.
La nostra atenció se centra en 1111 cos que emet
bàsicame/11 acords humits, relacionats amb la
terra i els bolets, i que fa olor de f usta i tabac.
També s'aprecien unes subtils pinzellades que
evoquen la fragància de les pla/lles aromàtiques i
medicinals.
20
21

Gregorio Pricto. Luna de miel en Taormina, c. 1936
Museo-Fundación Grcgorio Priero. Valdepeñas
Joan Miró. Pintures segons 1111 collage. 1933
Fundació Joan Miró. Barcelona
AFUSTAT
TERRÓS I HUMIT
AFRUITAT
HERBACI I A ~OM ÀT I C
HERBACI I AROMÀTIC
AFRUITAT I FUMAT
HERBACI
Luna de miel en Taormina. de Gregori o Prieto, és tma obra que podríem classificar de surrealista.
El motiu cemral fa de la fusta una presència domi11ant, que es malli/esta a través d'una
essència femenina (la flor blanca) i una altra de masculina (cedre). Les aromes herbàcies i fruiteres
que suggereix el paisatge, com també les essències terroses, fumades i humides que evoca
l'atmosfera. matisen el conjunt.
El comrasr emre els vius colors que componen aquesta obra de Miró ens porta a la memòria les
imatges de les parades de flors i fruites dels mercats. La subtilesa i el gest de les línies i els traços
imrodueixen LI/IS matisos herbacis que donen el toc final al conjunt. Es tracta d'un quadre summamem
aromàtic, en el qual desraca la fragància de la llimona i el perfum de les espècies.
22
23

'f
I
I

J Sergi Aguilar (Barcelona, 1946)
Knna l. 199 1
Acer i coure
8 X 67,5 ~ 22 Clll
I Amador (Pollença. Mallorca. 1957)
Sense títol. 1989-1993
Relleu, tècnica mixta sobre fusta
130xl02x8cm
Olo r a
Desen Pedres Túnel
Kanal Aigua S endera
Sec Espècies Llera
Sorra Terra
Humit
L 'o lor del pi. radian t desordre que multiplica les pinedes i expandeix Ja cos ta. és una grandiosa vibració de
la fu s ta i del pigment; però l' impuls visionari dels vegetals s'es tampa en un cos sòlid : la res ina. incisió del
pi o produc te indus trial. L'olo r voladora del pi desestabilitza Ja soca i des me nteix Ja quietud terres tre. fins
que qualla entre capes dc res ina mil vegades trans lúcida: Ja resi na imposa silenci a la fu ta i el verd. però
n'estotja la immorta litat. L'olo r del pi. feblesa de la rel. i el bull incitatiu i ardent de les agulles verdes. nà u ­
frag s en un instant viscós: la res ina constructora de realitats balsàmiques den ses i de s upe rfícies e s merilades.
Xesca Enseny:ll
26
27

I Frederic Amat (Barcelona. 1952)
8/ack s1il/ life, 1989
Tècnica mixta sobre fusta
64 x 84 cm
Xano Armenter ( Las Pal mas de G ran Canària, 1956)
Mesa co11 esencias y pe1jrunes, 1992
Ol i sobre tela
146 x 114 cm
"El perfum v i u e n el temps ; té la seva joventut, la ~~eva maduresa i la seva vellesa. I només es pot qualificar
d'encertat quan h a emès la seva grata fragància amb la mateixa intensitat d uran t les tres d i ferents èpoques.
Com tots els grans èxi t s intel·lectuals, que no solament projecten llum sinó també ombres i ocasionen a l a
h u manita t d isgustos i calami t ats a més d'avantatges , el magnífic descobriment de Frangip a n i també va teni r
conseq üències perjudici al s, perquè quan l' home va aprendre a condensar en tintures l'essència de flo rs, plan ­
tes, fu s tes , re s ines i a conservar-les en flascons, l'art de la perfumeria es va anar escapant de Les mans de ls
petits artesans ... "
(Text extret del ll ib re de Patrick Süskind El perfum)
Sobre una gran tab la, el cuad ro recrea en botel las de o rden y signo diversos un arte m i lenario que, gracias a
mi l aromas y exquisitas esencias q ue son , desde nuestro despertar como espec ie , mas valiosos que tesoros
arrebatados a los dioses , consigue engendrar el arrnón ico concierto de los olores, cua! pieza o trofeo obtenido
por nuestra percepc ión y do m ini o de la natu ra leza.
28
29

ecu la nt cap a les arrels o ri ginàries de l'ho me: arrelament do ncs. fascinac ió cap a l pri miti u. correspondèn c ies
lingü ístiques i rituals s imples, poètica objectua l pobra, cruï l la de c ivi litzacions, il ·lumi nació lírica, atempora
litat ètica. nihilisme còmic, r u ptur a contra la norma, en fi. invenció universal, molt personal. fera a la valor
més "alta que a Ja diferèn cia.
La genialitat de Barceló. com la d'aquells altres, s'explica per la qualitat plàstica dels que baixen a pouar la
força en e l tant de no r es per a enlai r ar-lo a l'absolut. La seva fixesa i ntel· lectual, com la d'aquel ls altres.
emergeix de la radicalitat è tica de la vida de l'art. Apartant -se de la minimal ització analítica i lingüística o.
a l contrari , dels excessos r e tòrics i narra tius. implosionen la tensió espiritua l dins e l gènere. Car és dins la
identi ta t que dins la fosca il·lumina la fosca de la claredat. A l'extrem domèstic, art de les fondàries i per tant
no urbà, així desplacen fi ns i tot les m ito logies geogr àfiq ues cap a indrets ex te m pora n is d'al lò conte mpo rani,
i malgrat això , comu n ical ment celebrats, llur trio mf celebra el centre te l·lúric, orgànic. o n es podreixen amb
voluntat i tenacitat d'excepció.
La magnífica escultura de Barceló parla més del que diu, d 'aquí que apuntaré a l gunes de les tensions esmentades,
pròpies ·'de la mateixa maner a": El tema clàssic de la natura mona esdevé interiorment subjecte en lloc
de gènere. així la tria de tubèrculs pobres en oposició a la retòrica burgesa dels fr u its saborosos. L'opaci tat
del blanc abstracte damu nt l' òxid anomenat el repòs latent de la vida biològica des afectada de co loraines
vita ls. La rugos itat de la matèria expressa el seu combat, d'interior ilzació e n front de la neu!rali tat i el perfecc
io nament de l'objecte industrial. Atemporali ta t temp oral on l'alè de l'impacte vis ua l t ravessa la letargia
de la seva fa ta l itat.
Equiva lè nc i a ú n ica, l'àni m a s'expressa amb la mate ixa cor por al ita t, suspesa arre lada, enfi lal l rítmic circu -
lar i assecatge i assaonam en t, sor tida de la terra malgrat q u e empobrida.
Natura morta que put a vida humana. com la condic ió de les entranyes de l'art. P rotuberànc ia de l'àn ima que
put a sec.
Vicenç Altaió
I Miquel Barc eló
(Felanitx. Mallorca. 1957)
Lo spiedino, I 991
Bronze pintat
48 x 20 x 20 cm
Natura morta que put a vi da
En fron t d'aquells artistes que creen el món nou de l'art -l'anomenat impuls de present- a t ravés de tecno lo ­
gies inodores i artificials i d'imaginaris fantasiosos, Barceló ho fa "de la mateixa manera". Això és, seguint
la manera singu lar de l'aportació catalana cap a l'universal. Així el l, com Mir ó (fins i tot e l primer Dalí),
Tàpies i Brossa. o entre els de la seva generació Amat i Perejaume, avancen tots ells cap a l'esdevenir tot
30
31

I Rafael Bartolozzi ( Pamplona, 1943)
Sobre l'essència. I 988
Oli sobre tela
I 30 x 162 cm
Joan Bennàssar (P ollença. Mallorca, I 950)
Les reves olors. Sèric Arqueologies. I 988
Oli sobre tela
115 x l-1 6cm
Intenc ió d e teixit. trama, amb formes de fo rmulació química, alcohols , etc. Tot plegat atapeït, com a resultat
d e la pressió de la fo rma verda. Equiparació d 'una vista microscòpica de la pell. Elements humans e ntremescla
ts. Superposats uns vapors que provenen d'elements naturals, fu ll es , plant es, cor. Falta de color, transparències,
tocs roses i verds c lars . Ins is tència en el grafi s me, tot plegat obsessionat per la idea de l' olor.
Olor com a resultat d'aqu es ta amalgama d'elements i la seva lluita, la pressió i mescla creen l 'olor, aquesta
s'escapa, co m a presènc ia obsessiva el co lo r pell que configura un personatge central que fa olor i forma
part de l' olor. La tra n s parènc ia s'esmun y però darrere queda un desordre-ordenat, un edifici, una mirada que
fa olor.
Correspon a una sèrie amb un títol genera l de "Arqueologies". En concret Les reves olors naixia de l'olor a
dona, amb el seu joc de depe ndències, placidesa i bogeria, ruptures i lle ugeresa.
32
33

- ; ---- - - . - -~ ~-~) -
Jim Bird (Bloxwich, Anglaterra, J 937)
BLU-ME. 1994
Tècnica mi xta sobre tela
47x37cm
I Joan Brossa ( Barcelona. 1919)
La copa del 1ws, 1995
Copa de plàstic. nas de cartró i confeti
20 x 20,5 x 18 ,5 cm
Mi r esi denci a de verano
La camisa esta tendida, seca ndose con la brisa de la lavanda.
La casa se hal la situada e ntre coJinas de lavanda .
E l atardecer se tiñe del color azu l y verde de los redondos arbustos q ue surgen b ri llantes de la tie rra roj iza.
N~estros pasos crean mu ndos perfumados.
Llevamos brazadas de f ragancia con que l lenar cajones y cestas.
Parte de esa fraga ncia azu l ira co n nosotros a Brooklyn, donde. cu ando nos despierte el aull ido emitido por
las s irenas d e los coches de la policía, sa bre mos que la brisa de la lavanda todavía acaricia las colinas de
A I pera.
El pe rfum és el confeti de l'olfacte.
34
35

Si ning ú no po t d is tingir, sense una intuïció pa rti c ular, desenvolupada mitJançant l'es tudi , un quadre d'un
gran mestre d 'u na pintura d o le nta, un a m e lodia de Beethoven d 'un a de Clapísson , ningú no po t tampoc. sense
una iniciació prèv ia, evitar confond re de be ll antuv i un a aro ma c reada pe r un artista a utèntic d' un a mesc la
co n fusa fabricada per un indu s tri a l per a la venda en botigues i basars ...
E ls perfums no provenen gairebé mai de les f lors de les quals porten e l nom; l'artis ta que gosés ob tenir els
seus e le m ents únicament de Ja natura, tan sols produiria una obra bastarda, sen se autenticitat ni estil, perquè
l'essènc ia obtin g uda per destil·lació de les flors només tindria una a na logia mo lt ll unyana i molt vu lgar a mb
l'aroma de la flor viva, que expa ndeix e ls eflu vis a Ja planta mateix ...
En per fumeria, l'artis ta completa l'olo r inicial de la natura, l'aroma de la qual tall a munta, de la mateixa
manera que un joier depura les aigües d ' una pedra prec iosa i la real ça .
A poc a poc. els a rcans d'aquest a rt, e l més ignorat d e tots, s' havien o b e rt davant seu . Ara desxifrava aq uest
llenguatge variat, tan insinuant com e l de Ja literalUr a, aques t esti l d'una concisió inaudita sota una aparença
imprec isa i vaga. P er a a ixò. havia hagut de treballar Ja g r amàtica, compre ndre la si ntaxi de les olors i conèi ­
xer perfectamen t les regles que e ls regeixen i, després d 'això , co mparar les obres dels m es tres.
(Text extre t
traduït del llibre de J .K. H uysmans A Rebours)
I José Manuel B r oto (Saragossa, 1949)
El perj11111, 1991
Oli sobre tela
J62x l 30cm
" Pe nsava q ue l'olfacte podia experi men tar plaers ig ua ls que els d e l'oïda i els de Ja vista, a tès que cada sentit
e ra capaç de percebre, per raó d'una disposició natural i d'una cultura e rudita, impressions noves, mul ti ­
plicar-les, coordi nar- les i compond re aq ue ll tot que constitue ix una o bra ...
36
37

I Carmen Calv o (València, 1950)
1986- /992, 1993
Tècnica mixta sobre diversos cartrons
I 07 x 76 cm
I Jordi Cano (Vic. Barcelona. 1954)
1+1 = 1.1991
Tècnica mixta sobre fu sta
li O x 170 x I O cm
A l igua l que la escritura, la pintura esta ll ena de colo res. sensaciones y actos. Este cuadro, titulada 1986-
1992. integra el recuerdo, la cclebración, la s imp resiones, e l olor y el sabor del amor y la muerte.
El olor de la flor caída, recogida media marc hita , que una vez que esta seca todavía nos da o tro aroma
diferente.
La sensación de reposo que transmiten los objetos fetichistas reunidos por el amor que se les en tregó en
su tiempo.
No es e l olor a muerte, s ino a recuerdo de amor s uavemente e s tacionada.
Y una ligera brisa que nos trae Ja fraganci a de ciertas primaveras.
l + l = l , La porta del temps
El perfum i e l temps comparte ixen el fe t que les seves diverses parts mai no estan p resent s en el mateix
moment. Hi ha un espai de temps olfactiu i emocional que es desenvolupa di ns d'un ordre cronològ ic i irreversible
q ue el c reador mateix h a escollit. L'efluvi del perfum s 'expandeix més e n llà de l'apa rença que percebem
en olorar-lo per primera vegada o quan l'olorem una so la vegada. S i ensumem de forma gradua l en e l
temps, podem apreciar que ta frase melòd ica d'un perfum és infinitament més àmpl ia que cada una de Ics percepcions
q u e ens ofereix.
38
39

. ' ....-:: . .; .... _ .. -/ .• . - \t "·-.·.· ;. .. • ' '
. - _.& .ar..~_a~~___A_ A~ --~----=------ 'I "'\ I'"Y-
I Tom Carr (Tarragona. 1956)
Aroma. 1990
Fusta pintada
220 x 43 x 2 cm
I Jorge Castillo (Pontevedra. 1933)
Mueble COll fru/a. 1982
Acrílic i oli sobre tela
153xl23cm
Amb aques ta escullura he vo lgut donar cos i colo r a l'evocació d'una flaire.
És una obra que ocupa l'espai sense tocar el terra. i sembla interseccionar·se lleugerament amb el mur tot
su ggerin t l'altra banda. La seva forma és orgànica, fluida i ins inua moviment i lle ugeresa. Es tà pintada en una
s uau degradació t o ta l que va d' un p o rpra magenta inten s saturant·se fin s al blanc.
Aquesta emanació de forma i colo r es va diluint en el no· res per evidenciar a lhora que passa a ser una part
infinites imal d e l Tot.
El aroma de las cosas no se puede pintar. La representaci ó n de un particular perfume es tan inverosími l como
e l hec ho de atrapar una nube.
¿ Quié n sería capaz de determinar s i un o lor se realiza en el olfato o se dibuja en la mente?
Lo que s í podemos afirmar es que to do ti e ne un aroma y que s in ese aroma no existiria.
As í co mo el univcrso se mueve a l compús de s u mús ica interior, también los objeros y nosotros mi s mos nos
adaptamos a la totalidad desde nues tro ritmo interior; y esa totalidad comporta la textura y e l aroma dc una
realidad complet a.
40
41

I Joan Cr uspi nera
(Tiana. Barcelona. 1945)
Suggestió olfactil•a. 1979
Oli sobre tela
100 x 100
Obra p i ctòr i ca e n tres actes
I Victoria Civera (Port de Sagunt. 1955}
Ciudad roja. 1990
Vinil. o li i pigments sobre tela
76 ~ 56 cm
Perf u m e, m. Olor a!!radable: ··el perfume d 1 fi ·• ( ·
~ e as orcs s1n.: aroma. esencia. fragancia). 11 Composición
indul>trial que despide b I .. 1 d.
agradable: "despedir perfume de dulzura".
uen o or: gastarse e •nero en perfumes". 1/ fig. Cosa que despierta grato recuerdo.
Una idea preconcebuda condiciona el desenvolupament dc l'obra i dibuixa una estricta escenografia que
redueix el marge per a la improvisació. Tres finestres estructuren l'espai quadrat. Organitzats en collage. els
successius plans inclouen cadascun a l seu centre un protagoni s ta. La juxtaposició de les escenes pl.!r les q ua ls
transi ta l'ull trans met a ixí un discurs fragmentat. El sentit de l'obra rau en la inte rrelac ió que s'c¡,tablei x
entre les tres imatges que la componen.
A la basc que s'estén tot a l'ample de la tela. el cos vegetal i orgànic on apareixen lel> arrels entrellaçades e s
presenta en el seu es tat brut. Els colors foscos i les pinzellades matèriques remeten al món de les olors e n el
seu origen . El s ubs trat compacte obre bretxa cap a la zona s uperior. on acampen dues formes afilades, cadasc
u na a l lotjada a la seva f ines tra respectiva, am b te ló de llum o d'o mbra. E l rostre oc u lt intenta forjar-sc un a
identitat diferent. E l simulacre és part del joc de la seducció. Des de la penombra la màsca ra cont raposa les
seves trompes olfacti ves a la s ilueta punxant d'una flor la forma de la qual ressalta sobre el fon de lli verge.
L'efecte de contrast sorgeix entre l'artifici i allò natural. allò equívoc i la fugacitat. allò ambigu i allò efímer.
L'obra Suggestió olfactiva es distingeix plenament de Rostre. realitzada el 1992. La segona propo~ta !>Obre e l
te rn a dc les essències és un trebal l principa lment intuïtiu i es tà basada e n gran mesura en la improv i:-.ació.
42
43

Joan Cruspinera (Tiana. Barcelona. J 945)
Rostre. J 992
Oli sobre tela
130 x 162 cm
Subtitulat
•El ball dels sentits•
E l rostre hum à és una imatge fonamental genèrica, r ecurrent a la meva obra. És l'indret on s'esdevé allò anímic
amb les seves infinites fluctuacions on s'allotgen les principals eines per percebre i crear comunicació
amb el món c ircumdant. És la seu de la v ista. de l'oïda, del gusr i de l'olfacte.
Empro el rostre com a objecte manipulable que afavoreix la transformació pictòrica: dis torsió, f ragmentació,
ampliació ... És el punt de partida per a una cons trucció que c reix asimptòticament fins a una culminació.
En l'espai pictòric, els òrgans de ls sentits queden alliberats de la gravetat, i agitats com si estig u essin en Ja
intempè rie . Uns quants enderrocs i les peces del trencaclosques s'orga nitzen de nou per formar un tot frag ­
mentat -una s uma d'identitats- on les formes desconjuntades fluctuen entre l'abstracte i el real. Les orelles
g uanyen un s angles rectes , l' ull perd e l seu soc i i esdevé l'eix principal de la nova ordenació. La boca travess
a obliquament la zon a i e ls orificis del nas es multipliquen . S 'es tabl e ix una mena de diàleg on juguen les
peces en la seva autonomia, e n e ls seus trobaments i en la seva interacció. S'ha creat un espai barroc on les
formes han pe rdut la seva qua litat descripti va, s'han fet sugges ti ves i s'assemblen en aquest punt al caràcter
vo là til de les se nsacions olfactives.
Joaquim Chancho (Ri udoms. el Baix Camp, 1943)
Olor i memòria tle la nit. 1973
Acrílic sobre te la
130 x 130 cm
Generalment es mira i s'entén l a pintura a partir de la perce pció . Pel pintor, pe rò, hi interve ne n altres factors,
· lh el seguit de decisions que hom pren davant del
que si bé s'articule n en un tot visual , só n potenc tats a ora en ~
quadre: la memòria, e l coneixemen t, l ' or1gen, · es con f a b u le n e n un anar i tor nar continu, per un recorregut
inviolable de ls sentits. El tacte, els sons, les olors, també só n protagoni s tes del te mps pictò ric.
Les experiències del passat són retornades d'aquesta manera a un present ja in ex is te nt, e n una metamorfosi de
la "realitat" en què la pintura no por ser un joc de formes ni de colors .
44
45

I Jordi De deu (Barcelona. 1958)
Libamentum. 1991
Acer i coure
150 x 62 x 26 cm
Juan de Andrés (Arévalo. Uruguai, 1941)
Olores acrrosos y vegerales. 1993
Acríl ic sobre tela amb fu s ta
123 x 40.5 cm
Por su naturaleza abstracta, la percepción de l olor es de canícrer subjetivo. En ella intervienen a un mismo
tiempo factores raciona les y emocionales. pues el recuerdo aparece como e lemento asociat i vo del pensamiento.
que co ncede protagonisme al tiempo. El pasado se coovierte en presente a través, sim ple me nte, de
la percepció n dc un olor.
La estructura forma l de la ob ra no es la ref.
, u ltante de l olor e n s 1'. s 1'n o d e ¡ as trans f' 1g urac io nes que éste
desencadena en mí.
Los olores no sólo se s ugieren gracias a la es truc tura de la forma y el color, s ina también median te Jos elemenws
con que se real iz.ó la obra, co mo son los pígmenros natura les y Ja madera.
1 d'alguna manera es posa e n ma rxa e l mecanis me q ue fa vibrar aquesta fibra interna. La fórmula màgica. Sabem
que existeix perquè n'hem experime nta t els símptomes. La conj unc ió de record s i sensac ions que provoquen
aquesta especial emoc ió que e ns apropa a al lò que vam ser. E ls mes tres de l'encan tament van saber destapar el
flascó misteriós. escorxant Ja pel l de civil ització que la història ha generat sl) bre l'animal. Estíg ia. Sumer.
Eg ipte. E l barquer i la moneda. Grècia. Esparta. Pandora. Astarte i la Serp. El Necronomicon. Runes víki ngs.
Llegendes gaèliq ues . Velazquez i Vulcà. Goya. Wagner. Tolkien i els nans. Lovecraft i Chtulhu. La remota cadència
que ens trans porta a l'origen. Aigua, a ire, foc i terra.
Entra. tanca e ls ulls i respira.
Ínfims residus en suspensió que transformen una resposta b io lògica en un pont a l'ancestre.
Acompanyarem e l Minotaure pel laberint. Recorrerem en reverent ascens ió el miler d'esglaons per retre tribut a l
sol asteca. Pols, s uo r, ferro. Calor primordial del gresol. Cendres. Ruïnes. Caliu a la pira. Ofre nes primigènies.
Deixa' t atr apar per la fa ula i potser t'amari l'a ro ma a tàvica que l'objecte en s i no posseeix .
Fem e l camí invers. Sí una determinada olor. e n un determinat instant, et porta records del que has viscut , la
imatge construïda vo l ser gènesi d'allò que no forma part de la teva experiència personal però que està late nt com
a part de l'essència col ·lectiva de la humani tat.
46
47

. - . . ' .
- .. · - ~ - . ~ .. ,' .· .•. -
Joan Descarga (Bnrcclona, 1947)
E.,·sènc ies, 1989
Col lage i tècnica mixta sobre fusta
11 0 X 160 Clll
Pep Duran (Vilanova i la Geltrú , Barce l o na, 19 55)
lndllsrriai-Men{(l/, 1989
Fragmen ts dc fusta i ci nturons dc cuir
15Sx 140x 13cm
Essència és, entre allres coses, l'extracte m o lt concentrat de determinades s ubst àncies que dóna olor sabor
a un produc te .
Essència és, també, la natural esa d e les coses. allò que realment són. allò dc més característic i important.
I, finalment la "Quinta essència'' és la matèria original que dóna lloc a totes les coses. La part més fina
d 'aques ta matè ria va e ngendrar els cossos dels àngel s. D'altra, menys fina, va conformar els estels i els pla ­
netes . La part menys pura d'aques ta matèria essencial va crear e ls cossos terres tres.
Els recipien ts d'aques ta ob ra meva contenen elixi rs i substà ncies purfss i mes, en l'espera de la Gran cocció.
Indus trial-Mental. Raó i somn1.
La maquinària de les idees.
La reflexió. El pensament. L'experiència.
El teatre personal.
La fusta com a metàfora d 'a llò industria l (l'embalatge/la protecció).
El cap com a maquinària interior.
Olorant els pensaments.
Materials naturals: l'olor d'a ll ò vegetal. L'olor d'all ò animal.
La fusta calenta. El cinturó lliga.
Engreixar les idees. Enverniss ar la fu s ta.
Els c inc se ntits: vista, olfacte, oïda. gust , e l cinq uè, e l tacte: l'espectador ...
48
49

- l
~ -' ...
•
Rafa Fortez a (Palma dc Mallorca. 1955)
Olor d'ulls, 1991
Tècnica mixta sobre tela
114 x 146 cm
En la fragància de la llum
boles d'aire, llueixen
aromes del ser, veuen
colors perduts en aire fresc
veuen, véns, avui,
ve uen llum , llums, feu olor
per a Ernest Ventós
amb bona olor de llum.
Carles Gabarró ( Barcelona, 1956)
Humilllr, 1991
Tècnic a mixta sobre te la
I I O x I I O cm
Humitat després de la tempesta. Olor del benes tar i llum diàfana, que s epara. d e limita i dibuixa
la línia virtual del pas d'un cos a un altre. Transició. Remoli ns alegres i invis ibles que uneixen,
en l 'ol facte. terra, aire i aigua. I una altra vegada l'olor del benes tar, que inexorablement porta
associada la nàusea de les clavegueres , que en e l s eu agi ta t moviment subterran i des perte n humi ­
tats fetes de re mo lins d'existències oblidades.
so
Sl

I Javier Garcés (Saragossa. 1959)
Pe/adura de limón. 1990
Oli sobre paper c ra ft
90 x 237 cm
I Gabriel (Badalona, I 954)
MII0/1/0S. I 993
Fusta recoberta de cautxú. niló i cables d'acer
29 x 48 x 30 cm
El pensament poètic convoca com a ombres erràtiq ues totes les sensacions de la matèria.
Tot el que existe ix . tot e l que resta "caigu t" en la fisicitat, pot ser pensat també evocant la memòria de la
seva cond ició més volàti l: e l seu a lè, e l seu baf, l'olo r que relaciona i convulsiona en una dissipació corpuscular
la seva presència s ubtil.
També penso en l'equidis tància lobular del cerve ll que propicia un a ent esa no osmòtica del món , singularment
la veu, diferenciant les formes e ls fenò mens.
Aques ta facultat geomètrica que és la proporció dual del nostre cos i de la nostra ment fa possible el creixement
de la memòria de la matèria , això és, capacitar la creació del llenguatge, i am b el l , de senti r , de presentir
l'essència de les coses.
Mn o mos és també l'ombra de la seva presència pre-senrida per l'exhalació del seu humor subtil, que és el del
seu temps v iscut i el del seu temps possible.
Escogí el limón como lnotl·vo. Para saber cómo p lasmari a, lo pelé y, mientras lo hacía. me impregné de s u olor.
Cuando la corteza se es taba secando, la retraté.
En e l momento oportuna: c uando l a pe ladura empezaba a perder el último aroma .
52
53

I J . Gardy Artiga s (París. 1938)
Dona, 1992
Ceràmica refractària
57 x 35 x 20 cm
llom e. 1992
Cc ràm ica re frnct à rin
50 x 2 I x I 7 cm
I Adolf Genovart ( Barcelona, 1953)
Piluura del bosc de pins 4, I 987
Oli sobre tela
I I 6 x 89 cm
Només si som un retòric de la sensibilitat puc escriure una galeria d'exemples com s i l'escena dels mots
regalimés gotes ll ue nts de frases, amb ritmes d 'essències, o n cap ni un dels registres d e l teclat olorós no
q ued i de fig uran t i e l protagonisme s igu i descrit per qualsevol mos tra de tinta en la qual e l referent s'ensu ­
ma mentre el lector s'amara amb els castells de paraules que s'aguanten -metàfora del fum del perfum- amb
una fragilitat.
(Text de Biel Mesquida extret del l libre Les olo rs del cos)
El bosc de pins és... .
Cobert d 'agu lles odoríferes, de forqu e t es vegeta ls, a uditori d e midades d'insectes , oh, te mple de la cad uct ­
tat (caducitat de branques i de pèls) les c intres-auditori-hivern acle de miríades d ' insectes de la qual són sostingudes
per un bosc de màstils senils completament arrissats, liquenosos com criolls vel ls ...
Lent a fàbrica de fusta, de màstils, de pals, de cintres. de bigues.
Bosc sense f ulles, odorífe r com la pinta d'una pèl - roja.
Francis Po n ge, Quadern del bosc de pins, 1940.
L'aroma del conjunt ens arriba en algunes obres de pintura.
paç d 'il·luminar e ls pins tacats d'oli.
E n e l número 4, un souvenir d ' un bosc de Fran ça Céza nne.
Una llum filtrada dèbil (i mpressionista), inca-
84
88

I Jaume Genovart (Barcelona, 1941- 1994)
"E'' Évolutio11 d'tllt ¡uufum, 1976
O li sobre te la
82x82cm
I Albert Gonzalo (Tarragona, 1954)
Perfum d'encens, 1988
Oli sobre te la
I 00 x 81 cm
Jo sóc molt irreal em costa molta atenció esforç intentar traduir les línies els colors a una dimensió desconeguda.
Envol ei què és ... ? la impulsió-aura? del perfum? No aconsegueixo relacionar-ho directament amb aquest quadre
.... potser per la E?
E és un home-guerrer-lletra o anomenat E. En voler seria també certa esplendor del somriure la mirada_ que
són la seva diferència traduïble en perfum.
L'home E vermell és tan terra aigua fruit com l'acre i sòbria olor dels geranis taronges. Terra i or i la seva
brillantor que és la seva olor. També hi ha al costat el blau de l'aigua i Ics seves diverses olors transparents
dc buit i frescor si lenciosa.
L'home E és l'home e legant d'olor diferent sense nom. Sense barreges. Terrestre profund com l'olor de
t inta de color taronja cad m i.
Una cosa pròx ima a l'o lor d ' un volcà vermell anomena t aigua ple d'algues ped res vermel les.
Darrere de la ruta de la seda, més enllà de mil deserts, turons, túmuls funeraris i estepes. Molt més enllà del
Pamir, de Niya, de Khotan. Lluny del Pafs dels Éssers, viceversa d'Alexandre. darrere dels passos de Changkien.
Centenars de milers de veloços monsons, de tòrrids ''stupes'' a la llunyania. Més enllà de l'Antiga Mar
Roja, més enllà de Jokaod , de la Ruta de les Oracions al Vent.
Allà, on enrogeix ta terra a la posta de sol. on l'astre s'amaga lluny de les banderoles els "chorten". Creuats
mil mars.
Allà, on es pon el sol sempre en direcció a la Meca. Tantes vegades plogut, sobre el tuf a indi, a mitra. a turquesa
morta: un lleu vapor d'encens s'aixeca. Creua San'a. recorre com tantes vegades el desert que limita la
Mar Roja. S'atura en e l "ógam" del món. creua tot Aràbia i arriba a Pet ra. La seda fa olor a turquesa, a indi.
a m itra, a encens, a ruta, a desert, a pedra. Creua El Caire i s'emporta tota la resta, continua com vent dc
sorr¡ 1 , es "garamantej a" i agafa un to verd. Creua tota l'antiga Líbia. Creu a les columnes. es posa sobre nosaltres:
esco lta ! S'olora.
56
87

Siempre he pensado que los perfumes al uso son cursis. repetitivos. monótonos: cualquier mujer perfumada
huele sólo ... a per fume. No hay corte. ni violencia, ni aventura. No hay una ruptura con la realidad por la que
hundirse y enloquecer a la búsqueda de lo "otro''. Y ¡es tan faci!! Basta con oler la vida y envasaria.
Mc diran que debe dis1inguirse entre olores y perfumes. Yo propondría. no obstante. que igual que en la pintura,
la literat ura, etc. - gran pacte de cuyo desarrollo histórico consiste en asimilar aspectos trivialcs y cotidianos
y con vertirlos e n he r mosos-, en el ambito de los perfumes se trat aría de elevar los olores al rango de
perfumes.
No sólo te ndría mos e l o lor a ca mpo recién llovido o a hierba rec ié n cortada o a tinta de antiguo co legio. si no
que ha b ría t a mbién el ol o r a sen ·e ría, a hojas de c h opo corr o mpi é ndose a o r ill as de l rfo, a c rustaccos. a ropa
v iej a ce losam e nte g uardada , a mi s a, a l ib ro rec ié n co mp rado, a pintura a l ó leo, a agua rras, a humos i nvern a­
les d e a ld eas perdidas, etc . e tc., m i l e tcéter as.
i Hay tan tos o lores!
Y si vamos mas alia, si nos hu nd imos e n la reali dad, e ncont rarem os olores m as d uros, mas co rn pro rn e t iclos,
como drogas pro hibidas, q ue quiza sólo son ex hi bibles en s itu aciones excepciona les.
Los creadores de perfum es d eberían rastrear el campo infin ito de la real idad y, todavía mas, aventurarsc en el
terreno del ma l.
I Luis Gordill o (Sevilla. 1934)
Olores y perfumes, 1988
O li sobre tela
102 x 81 cm
Nunca he comprendido por qué la gama de los perfumes que hay en el mercado insiste repetidamente en la
mis ma sensación: la de lo agradable. Lo agradable, lo placentero, lo lujoso. lo sedoso, lo embrujoso, lo orientaloso
... , todo nos lleva a la noche de abandono y pasión, a los delirios y rêveries de una adolescente e n un
in ter nado de monjas.
I magínese por un momento que pasa u n señor por su lado y huele in tensamente a cam po recién llov ido; o q ue
pasa u n a dama ya e ntrada e n años y huele a césped rec ié n cortado; o q u e pasa una j oven, a penas a b a ndo n ada
la ado lescenc i a, y deja un inte n so r astro de o lo r a ti n ta, de la de los a nti g uos co leg ios . Hay ahí un c ampo
ex te nsfsimo, cas i in f in ito, de pe rfum es que propon e r a fabri ca ntcs y come rc ia ntes.
88
89

José M ! Guerrero Medina ( Laguardia. Jaé n. 1942)
Rasrrojos e11 ve ra11o , 1991
Oli sobre tela
114 x 146cm
I Xavier Grau ( Barcelo na, 1951 )
Amaro. 1991
Oli sobre tela
100x8 1 cm
Fabricat amb plantes secretes com e ls perfu ms, l'olor de l vermu t vermel l s'entremesc
la amb els fr ag me nts de converses irrecuperables , jugant com la memòria
a mb els pintors .
Rastrojos mojados tras una tormenta de ver ano.
Se funde la mie l de la hie rba, c~ilida , con e l vaho de la tierra, como un pa n de tomil lo Y orégan o.
El ritmo y el color intentan expresar los sentidos.
60
61

2. La gropada es regira remou espargint sentors de terra amarada i pedra neta que penetra i lentamenl - gradual-
destil·la dolçor -groga de ginesta. fresc verd de pinassa tendra. toc picants- melosos de resina i alenades,
blanc intens-verd marí -gris plata- gebrades. de la mar. ~arius i respiració s'eixamplen i la pell s'obre
a la frescor humida: alè d'infància i un record es retalla nítid en l'olor pròpia d'un moment precís.
La mirada, dins i fo ra, s'omple de colors, moviment, forma i les remors persistents inciten a cercar en Ja balconada
de l'altra façana l'altre instant. en què Ja mar oberta es recull en la badia de Port.
3. Espai. Temps. Movi me n t. Colors. O lor.
4. El procés d'anàl is i i síntesi , impressió i racionalilzació es clouen e n la composició de: "La ginesta, la ~ram
u ntana i l'o lor".
I Josep Guinovart (Barcelona. 1927)
La ginesta. la ti'CI/111111/0IW i l'olor. 1984
Oli sobre tela
82 x I 02 cm
P r o cés a part i r d ' u na olo r retr obada
I. Situació
2. Sensacions
3. E lements
-L Composició
I. Matí de juny. En la fi nes tra de la cam b ra oberta a mun tanya -on San i Pere de Rodes es p e rf ila retalla o
és ombra en ombra- l'o lor dcsvc1 ll a, inc ita la mirada.
62
63

Joan Hernandez Pijuan (Barcelona. 193 1)
Flor sobre blanc, 1988
Guaix sobre paper japó
141 x 75 cm
I ISAO (Barcelona, 1965)
Colors, 1993
Acrílic sobre te la
80 x 80 c m
Sempre he pi ntat flors. M'agraden i m'h i trobo bé. Són, a més, i molt sovint, p un t de partida de mo ltes de les
meves obres. Hi he trobat sem pre el retall sobre l'espai. e l color i l'olor. Aquesta simpl icitat del dib u ix de•la
forma natural, de com aquesta forma d i bu ixa i penetra e n l'espai. I ahir, tornant de Madrid per carretera, la
me ra vell a dels ametllers sobre el marró fosc de la terra mu ll ada de quan t'acostes a Calat aiud.
Estat de desaparició tempora l de la percepció o lfact iva q uan est à sotmesa de forma prolongada a
la sensació d' un a mateixa olor.
64
65

·. - - -_ .. - ., r ·=
I Robert Llimós (Barcelo na. 1943)
Llimones, 1987-88
O li sobre tela
81x l 00cm
I Antoni Llena (Barcelona, 1 942)
La pols, 1989
Paper
75x75cm
És l'olor de l'univers.
L'olor de Lot e l que ha s ig ut serà.
És també un a certa p icor al nas ...
Tenen u n paper important d ins les notes de sortida, provoquen efectes de f rescor a les co l.ò nies
a les olors.
don e n v ivesa
66
67

. -, ~
-- - ;.¡ :~ Jl - . .. ~ i,.. .
I Luis Marsans ( Barcelona. 1930)
Cajas J corde /, I 98 I
Llapis i tèc nica mixta sobre fus ta
23,5 x 36,5 c m
I Rodger Mack (Baverton, Ohio, I 938)
Escultura de perfum, 1994
Ferro
224 x 48 x 48 cm
Al meu estudi, vaig construi r aquesta màquina escultural de bronze q ue tindrà la fantàstica capacitat
d 'extreure Ja més elegant de les a romes.
L'aroma dels somnis i de l'èxtasi.
Como pintor, tengo m uy presentes los olores de la esenc ia de trementina, e l damar, la almaciga. Ja sandaraca,
el a mbar, Ja cer a, el lino, Ja l inaza y otros, que me han acompañado toda la vida.
En el s ilencio de la pintura, e l o lo r no es e l p rotago ni st a, pero e n la contemplación de la m isma puede apare ­
cer la memoria del o lor de lo rep resentada. El o lo r de la tie rra h úmeda, de la s flo res, de l mar, de los campos,
del trigo ...
En Cajas y corde/, la ausencia y el vacfo quiza sean el rema d e esre dibujo; el mi s terio con sus indefin ides
o lores donde la luz les da un Jugar.
68
69

I Andrés Nagel (Sant Sebastià, 1947)
Nori~. 1991
Tècnica mixta, oli sobre polièster i
fibra de vidre i zinc
67 x 46 x 9 cm
I Joan Mora (Barcelona.
Bossa de cafè. 1990
Pedra de Calatorao
12 x 36 x 19 cm
1944)
El cafè és la sang de la nit
i té en l'aroma e l cor del seu fum.
Joan Brossa
En sanscrito. nasa, "nariz", s ignifica perfume. El lazo indisolublc entre la nariz y los perfumes ha hecho que
se califique a los perfumistas de compositores de "nariz''. una apelación que estos magos -capaces dc identificar
y de combinar basta la armonfa perfecta 3.512 olores- ¡detcstan por unan im idad! Nap ias. naripa. nari zota
aguileña, borbónica, aplastada o respingona, nuestro órgano de la olfacción. con o sin buen olfato. nos
maneja a su antojo. Es inútil que pretenda que no puede oler: cuando el perfume de una mujer se asoma. !>eñor.
¡esta usted perdido o a punto de estarlo! No intente cerrarle la puerta en la narices o tirarle de la lcngua: el
perfume se rei rfa e n s us barb as y usted se arriesgaría ton tamente a que la fel icidad le pas ara por debajo de las
narices. A menos que haga suya la maxima britanica que quiere que cada uno "mantenga su nariz limpia" (keep
one's nose c/ean) y evite meler las narices en los perfumes de los demas: lo que seria una lastima.
¡Venga! No ponga usted esa cara larga y dedíquese al placer de husmear. aspirar y olfatear todos e os bellos
o lores que sólo viven para ser respirados.
70
71

- ' -
~·~ ._ (' ~
•
Juan Navarro Baldeweg (Santander, 1939)
Paisaje coll llttbe )' su sambra f. 1995
Oli sobre tela
65 x 100 cm
Miguel Navarro ( Mi slata, València, 1945)
Apresado. 1994
Fusta, ceràmica i guaix
40 x 104 x 7 cm
De la nu be c uc lga s u so mbra , q ue camina detnís. E l o lor de l ca mpo abre e l cam ino delante.
Oculto, apresado, sin techo. entre muros.
Mueres en deseo de belleza,
respiras por perforadas paredes de placer,
pena de plenitud.
Tú, oculto, apresado, entre muros sin techo;
yo muerdo el deseo por tu belleza.
Desde el vacío respiras , a través de paredes
perforadas por tu presencia,
del placer a la pena.
de ella a la plenitud.
Oculto, apresado. sin techo.
deseando belleza
respiras entre paredes
perforadas por tu presencia,
del placer a la pena,
de la pena a la p len itu d.
72
73

I Carlos Pazos (Barcelona, 1949)
Mon manège à moi, 1996
Objectes
80 x 75 x 60,5 cm
I José Luis Pas cu al (Barcelona, 194 7)
Perfil a I 'ombra de la lluna. 1988
O li sobre 1e la
82 x I 00 cm
Primavera
~Pecf•m ~ 7
~ ~
de
~
, _ ~7 Dona
Lluna
Juraría que la primer a vez que lo vi fue en una pelícu la de Herzog, des pués ha aparecido en ou·as muc has ocas
iones. Sucedía en un descampado , en un cementerio de coches o qui zas en un I u gar que lo recorda ba. o ta l
vez no. Poco importa.
Cerca de ese pa isaje des ierto había unas barracas de feria. En una de ellas, en u na peque ña cabina s imilar a
la de un peep-show de veinte duros, podíamos as istir a la angustiosa y c ruel danza que ejec utaba una gal lina
en un espacio delimitada por rígidas co rtinas de fa lso terciopelo e i luminado , cómo no, por bombillas de luz
roja. S u s garras se aferra ban , co n des igual fo r tuna , a una p lataforma gi r aroria, en un vano i ntento de con segui
r ci erta estabi l idad.
No se había fotografiada el olor d e l a ntro. Para mí, si empre sera e l de un cockta il de enchi I ad a s . cerveza
mexicana y ambientadores en s pray.
E l o lo r de l as películ as
Fu lles
Ombra
* Canción de Ed it h Piaf, traducible por Mi carrusel, haciendo referencia al torbellino que vivía con "su ho mbre"
74
78

Perejaume (Sa nt Pol dc Mar, Barcelona, 1957)
Font de Llor à, 1990
Oli so bre tela
65 x 82 cm
Em demaneu que us parli de l'olor de la font de Llorà, però és cosa de mal confondre si és de la font real, que
voleu que us parli, o bé de la font pintada. Aquesta, la pintada, on l 'aigua hi fa uns plecs de llenç com si brollés
vestida i eixugada, ben segur que té una olor forta de trementina i d'oli de llinosa ... De l'altr a, en canvi,
de la real. no sabria pas dir-vos-en ben bé l'olor.
No és una font especialment olorosa. Llorà no és cap font d'aquelles pudents com una pixarada de diable, ni
mentolada per una fragància d'herbes aromàtiques ... Tot i que és ben probable que els senglars i d'altres bestioles
trobin aquel l a font per l'olfacte. no és pas l'olfacte e l que ens hi duu. Tampoc no és per la vista que l'aconseguim
trobar, en aquella espessetat de trèmols i avel laners que l'es totgen, sinó pel so. La font de Ll o r à
sona, en efecte, com s i u s digués e l nom ella mateixa: és un so naixent i seguit corn e l nom de "Liorà" .
Cone ixe m la font pe l seu so, fet tan difíc ilme nt perqu è son i sempre ig u a l , perquè e l so hi ba ll i com balla una
flam a, però no canviï.
I Enric Pladevall (Vic, Barcelona. 1951)
L'olor de l'alba, 1996
Fusta d'alba
120 x 20 x 22 cm
L'àlber o alba és una fusta però és també la primera claror del dia. La llum punteja a l'horitzó esquitxa de
blanc la negror de la nit que s'esvae ix .
La realitat té múltiples aparences, conèixer-ne sentir-ne els matisos estimula i aguditza els sent its.
L'alba fa olor i més quan es talla, és com quan trepitgem la terra encara humida de rosada a l'alba.
L'esc ultura és buida de dins i té forat s per poder gaud ir de l'olor de l'a lba. El poder d'atracció, la se nsualitat,
la força i la impossibilitat d 'assol ir e l coneixeme nt i la co mprensió total d'una ob ra és a l lò que inten to expressar
, suggerir.
76
77

I Jaume Plensa (Barcelona. 1955)
E:111de po ur la neige rou ge. 1991
Tècnica mixta sobre paper
47x34cm
C aràc ter o l factiu . Tret odo rífer específic que di s tingeix i precisa una forma olfactiva. Per exemp le: un c h y ­
pre dc caràcter a n ima litzat. un¡¡ fougère de caràct er aromàtic.
(Text extret del D ictio nn aire du langage p e rft~m é . Éditio ns Q u a ra n te Hu it Pu b licité)
Albe rt Ràf ols Casamada (Barcelona. 1923)
La1·anda. 1979
Oli sobre tela
92 x 73 cm
La meva pintura titulada Lal'anda és un inte nt d'expressar visualment una sensació o lfac ti va.
No rmalment , la p intur a, pel fet de ser un art v isual, s'alimenta de sensacions visuals i , a lgunes vegades . de sen ­
s acions tàctils q u e es proc uren expressar mitjançant la textura que pot p roduir la mateixa matè ria pi c tò r ica. Pe r
aquesta raó expressar u na sensació olfac tiva va res u lta r un problema d'un a certa comp lexitat dc p lant ejame nt.
ja que d'alg u na m a n e ra ca lia tr asl ladar a llenguatge visua l u na sèrie d e sensacions que no afecten la visió.
78
79

Vaig escollir el perfum de la l avanda perquè vaig pensar que em pe rmetria moure' m en un camp de con notacion
s q ue e m res ul tari a u na cosa més fàc ilmen t visu a litzable a t ès el me u tipus de pintura.
Com a característiques principa ls de la lavanda vaig escollir la sensació de frescor, d e camp, d'aire nítid i el
record v isual de la ton a l itat càlida de la flor de lavanda, que a l s ud de França arriba a cobrir enorm es extensions
i és una nota de color molt particular dins del paisatge.
Per expr essar aquestes sensac io ns vaig uti litzar la pintura a l'oli molt diluïda per teny ir la tela, impregnar- la
de color més que superposar- hi pintura, de la mateixa manera q ue el perfum impregna l'aire.
E l color que va ig escollir - verd- es re laciona amb la sensació de frescor, de camp, de naturalesa també amb
el co lor més o menys verdós grog uenc q ue acostuma a tenir l'aigua de lavanda.
Per donar la sen sac ió de frescor i espai em convenia també no recarregar la s uperfície amb gaires fo rmes,
s inó deixar espais lLiures que intentessin suggerir una cosa tan inaferrable com una aroma.
Com a contrast, a Ja par t central i amb una tex tura una mica més g rui xuda, apareixen les taques de color v.io ­
leta co m una al· lus ió a la flor de la lavanda. Aq uestes taques , que són l 'element rítmic de l 'obra, inspirat en
el r itme de l'espígol mog ut pel vent, estan , de la mateixa m aner a que la resta de la pintu ra, embegudes en e l
verd , i formen en conjunt una un itat total , de la mateixa manera que en el perfum trobem en una sola unitat
d iversitat de suggerimen ts .
Albert Ràfols Casamada ( Barcelona. 1923)
Te de gessamí. 1993
Acrílic i pigments sobre tela
150 x 150 cm
En aquesta pintura he procur at donar fo rm a visual a una sensació del icadament o lfactiva : l'ar oma que es
despr èn d'una tassa de te de gessamí.
Aquest a fragància es transforma en el protagon ista del quadre . Per aconseguir- ho , he utilitzat co lo rs re lac io ­
nats amb e l te: ocre, daurat i gris. L'ocre daurat correspon al co lor de la infusió i a la impressió que produ e ix
en el meu esperit: un a impressió de benestar; el gris l'associo amb e l fum que es desprèn de la tassa , una del i­
cada eman ació on e ls nostres somni s poden tenir cabuda. Totes dues coses són la materiali tzació plàstica
d ' una cosa tan subti l com un a aroma .
A més a més , e n aquesta fragància del te veig una cos a llu minosa, brillan t, etèria , una cosa poètica. Una cosa
q ue ens s uggereix am is t at i tranquil ·l itat, que invita a donar, com en tre e ls a ntics poe tes xines o s, un sentit
ritua l i místic a la vida.
80
81

. ·, ;.. f'
Jlr~
¡.
(~
' . '
"'
[
'· .. ,,
">-'-4
j
Miguel Rasero (Doñ¡¡ Mencia. Còrdova. 1955)
Sense 1f101. maig 1988-oovembrc 1990/92
Tècnica mixta i collage sobre paper
143 X 194 C lll
Josep M . Riera i Aragó (Barcelona, 1954)
La barca de/te, 1988
Ferro
29 x I 79 x 19 cm
Breu apunt sobre el nas
No recordo exactament qu in d ia vaig començar a notar q ue e l nas no em funcionava bé. Per descomptat, fa
mo lt temps. així i tot la m emò r ia de " les meves o lo r s" es remu nta quasi al principi dels meus dies i el m ostrari
q ue m'ha aportat, s i no mo lt extens. s í que ha esta t significatiu.
Pa teixo sinusitis i a l ·l è rg ia des de fa anys, la qua l cosa no m'impe deix que e l meu nas tin gui moment s espectaculars:
no no més això s inó que, a causa de la seva deficiència, q uan fuo c io na la respiració s'h i introdueix
fins ben end in s meu, i es ra notar dolçament i melodios a com un de ls bé ns majestuosos d e la natura lesa i q uan
es deixa acompanya r per l'olor fa de l'olfacte e l do m és preciós de ...
Barca és aquí la idea del viatge en e l sentit de transcórrer per un flux líquid a un pas lent; e l pas que permet
observar les coses com si fossin aq uest es les que es mouen i no pas tu. Té un ca ire de barca ritual , cerimoniós
. L'olor del te l' associo al viatge. És l'olor d'arribar a llà on es troba l'home. l'olor de l'oferiment. Per mi
és un a olor directament lligada a Àfrica, a l'Atlas i les tribus berbers, a la puresa i e l primitivisme.
El te és dins un coft'e, s itua t al cor d e la barca, construït especial m en t per co ntenir-lo, amb el 10 daurat qu e
té el te.
82
83

Edw ard Robbins (Tul sa, Oklahoma, 1930)
Cafè, 1992
Collage sobre ¡>aper
89 x 116 cm
PORTRAiT
"Quiza fa lte algo ... corno e l café en grano fresco y recién tostado, moli do e n el momen to de comprarlo.
Hucla y sabo ree la diferencia.
No hay una mezc la única de café a l gusto de todos.
Por esto. café superior se ofrcce en tres mezclas distintas y llenas de sabor: suave. medio y fuerte.
No importa cómo lc guste el café. encontrara una magnífica mezcla totalmente de su agrado, tanto por su olor
como por su sabor.
Una experiencia que disfrutar. ·•
Anuncio tornado de una revista estadounidense. Década de los cincuenta.
El olor del café es el recuerdo de:
Las mañanas: el despenar del día.
Los bares de España con sus cortados, solos, carajillos y cafés con leche.
Los wesrerns americanos: los vaqueros siempre preparabao el café sobre un fuego al aire libre.
El final de las comidas.
La bospitalidad.
El rito de mo ler e l café, c uando el olor es tan peneu·ante.
La amis tad: s iempre es una b uena excusa para pasar un r a to juntos.
I Agus t í R o qué (Barcelona, 1942)
Going my way. 1993
Ferro
33 x 76 x 46 cm
Ca rre r s si le nciosos, callats, indiferents, trans itats per fam iliars i amics o n es guarda una quieta intimitat com
una bu còlica poesia. Perfu mats amb fragà nc ies d'un llo r er, d'un xiprer o d'un ram de crisantems.
La síntes i d e tot un llarg recorregut que co mpo rta molles ex periè nci es i una infini tat d'olors diferents és e l
que tenen en comú la sèrie "Silent Move'' i en particu lar l'escultura G o ing m y way, títol tan paradoxal com la
mateixa obra, i e ls cementiris.
Una recuperaci.ó de les caixes de camió que resten immòbils en un refús, l'ú ltim estatge de la mort i dc tot a ll ò
que embo lcalla e l trànsit. és e l que Roqué ha fet tot pensant en el silenci com a sentiment universal. És una mica
la història del món de la càrrega. del transport de quantitats diverses de coses d'un cantó a l'altre de la vida.
És una obra lírica amb una resposta emotiva, i com tota gran obra fa reflexionar i pensar en diferents tipus de
carregament i en les màximes variacions relacionades amb les olors: l'olor del ferro. l'olor dc la fusta, l'olor
de l'asfalt, l'olor de les mercaderies i de tantes altres.
L'aire fred de l'acer comparable al dels àngels dels cenotafis contrasta amb el perfum emanant dels arbres. la
fusta dels quals ha servit per fer part de l'escultura. La seva forma arrodonida i tensa suggereix una infinitat
d'aromes d'acord amb l'experiència i la sensibilitat de l'espectador.
Acceptem que Going m y II'GY ens entri per Ja vista i e l tacte, però no podem negar el seu plaer olfactiu. 1 l'o ­
lor és un plaer est ètic i físicament molt perceptiu, no s implement pel que ens suggereix del seu anterior contingut
si n ó també per Ja seva matèria intrínseca. Podem ca nv iar e l no m de les coses però e l seu perfum, la
seva essènc ia no s ' altera; a ixí Shakespeare e ns diu: "A rose by any ot her name would smel l as swce t. "
Ag ustí Roqu é I Rosa Escayo la
84
88

--·~~.: .. _
•
I Antonio Saura co~ca . 1930)
Las delicios del jnrdfn 11. 1990
Mono1ip
105x l 63cm
I Benet Rossell (Àgcr. Lleida. 1937)
Quilla és l'olor de la llum ?. 1993-94
Tècnica mixla sobre 1ela
100 x 100 cm
La vall queda força a prop d'aquell indret, dels conreus llue nts del s verds d'olivera, d'ametller, de noguera. Un
laberint d'olors. una placiduria de records de perfums de fogueres d ' un a ltre temps: essències eloqüents. La
mena de vianants que hi perviuen són signes del te mps que regalimen sabes aromàtiques i que estan in scrit s
e n aq uest paisatge a mb a rre ls aèries que cerquen l'olo r de la llum . I quina és l'olor de la llum? És l'olor dels
records sed imentats, pers ona ls i in transferibles.
Ciertamente, serie primavera l ~~ pesar de los fondos intensame ntc oscuros. Dc lic ias de un jardín pcrfumado
donde e l o lor del jazmín y la rosa se e ntre mczc lan con e l pro us tiano olor d e l

I Soledad Sevilla ( València. 1944)
Pe1jume de li/as, 1993
Acríl i e sobre paper japó
62 x 97 cm
I Narc ís Serinyà (Barcelona. J 944)
El vent, 1994-95
Oli sobre tela
130 x 162 cm
Vent, ven t. ..
Que omples les meves veles,
que m' acaric ies, m'eixugues la suor
i les llàgrimes.
S i et cabreges em cabrejo!
I després em regales noves fragàncies .
Jo que visc de tu.
Que tu, vent , escamparàs les meves cendres.
Jo també seré vent.
Evocar es parte de la memoria melancólica: Mark Rothko o Kaspar David Friedric h parecen renunciar a todo
e n s u pintura, excepte a un lu minoso y nostalgico vacío. Los aromas, cual energía incorpórea, nos hacen dejar
at ras el mundo de las dimensiones y de las razones humanas y nos inducen, como las pinturas de Rothko o
Friedric h , a ese estado mel ancólico.
Perfu me de lilas que todas las p r imaveras invadía mi estudio a través de l a ventana.
88
89

I José M • Sicilia (Madrid. 1954)
Mont- Tonnerre. 1994
Oli, ceres i fu ta
100x75cm
I Manuel Solà ( Barcelona, 1950)
Els pensadors del vímet, 1994
Ferro, vfmct, piniUra i pedra
62 x 20 x 20 cm
Fra~ment per a Jos~ Ma Sicilia
Foscor prenyada de llum. Clivella del somni que s'obre en la nit. com una guspira de vida que encén la matèria
ondulant del no-res. Brunzit d'insectes entorn de la flama. Perfum vegetal tol fluint des del centre al límit
dels sentits. Aquí el color és l' absència de color i e l so l'absència de so. Mirall nocturn , matèria viva en l'instant
precís en què la paraula esclata.
A. Tàpies Barba
Men tre estic polint les soldadures. noto aquesta característica i suau olor calenta, una mica dolça i penetrant.
del ferro; a l'altre costat. a la ràdio sona una peça de Garbarek que m'agrada. La ràdio la poso per no sentir els
soro ll s ex teriors , l'olor a llimadura fresca em recorda a vegetal c uit. En aquest moment. l'olfacte és l'únic sentit
en contacte directe amb l'obra (tots e ls altres estan protegits, ulleres protectores d'orelles, guan ts). No sé
co m la titularé, si Wurm o Els Pe nsadors del vímet .
90
91

I Josep M . Subirachs (Barcelona. 1927)
Doble imorge. 1968
Alumini i bronlc
57 x 124 x 2.5 cm
I Susana Sola no (Barcelona. 1946)
Patena de trànsit. 1990
Ferro
45x51x3cm
L'o lo r i e l seu caràcte r es con verte ix en ru mo rs del te mps,
la be llesa: la me mò ria d 'u n in s tan t confide nc ia l.
sota aq uesta sensació infe rida es d issipa gradu alme n t
Segons Empèdocles són quatre els elements de l'univers: l'aigua. la terra. l'a ire i el foc. Però e ls quatre elements
per a la transformació d'una dona en una deessa són el vestit. la joia. el maquillatge i el perfum.
L'obra Doble imatge h o simbolitza.
El pas del personatge d'una matèria a l'altra representa metafòricament la transformació
de la matèria e n idea
de l' acte e n ritu
de l'i ns tin t e n e ro tis me
de la mo d a e n estil
d e la na tura lesa e n a rt
d e la d o n a e n dees sa
92
93

I Francesc Todó (Tono ~a. el Bnix Ebre. 19:!2)
Objectes de laboratori, 191!3
Oli sobre te la
53.5 x 72,5 cm
I Antoni T à pies (Barcclon:l. 1923)
Signes sobre taronja , 1977
Pintura acrílica i llapi ~ sobre pupcr
57 x 77 c m
La meva marc ho fou tot per a mi en e ls anys de la infantesa i durant quasi to ta l'adolescènc ia. En ella. hi trobava
totes Ics qualitat:.. totel. les instint ives proteccions que Ics c riatures busquen en les d o lcese s femenines de
l'ésser que els ha c ngendr:u. Fins i tot la seva olor semblava calmar-me en e ls mo me nts de temor 0 d'excitació.
I e ncara avui . quan se nto a lgun perfum que em recorda e l d'ella, cm rerorn a aquella sensació de beatitud que les
seves abraçades i e l ca l iu d'estar a la seva falda em produïe n . Tan fo rta e ra aquesta suggestió de L'olor que, de
g ran , e n un mo me nt dc soledat i de tri s tesa, reco rdo haver seguit pels carrers de Pads durant una estona una
senyora que exhalava e l mate ix pe rfum de la mare.
Ex t re t de l ll ibre Me mò r ia perso 11 a l
Q ua n e m va ren encarrega r aques t q uadre. m é~ q ue de l pe rfum se' m va parlar del s e l e m e nt ~ d e l pe rfum is ta. o
s ig ui que em varen portar al meu es rudi e ls o bjec tes. rlascons. f i ltres . a m polles dc dife rents fo rmat s per fe r
una na tura morta amb tot s aques t s mode ls.
En general e ls meus quadres són. en princ ipi. una di s tribu c ió-ord e nac ió e n una superfície plana d'unl> objec ­
tes d'una forma quasi geomè trica. amb un equilibri dels diferents plan s . una compensació d'espai,, com una
bastida del quadre: els colo r s, com tèn ues. tran~parcnts. dclicatl.. sense el.tridèncie~. jugant amh uns ton~ poc
definits i a mb h armon ia. També va l a dir que procuro dir les coses d ' una forma poètica. i alhora amb ironia.
En aques ta p i ntura . i a part de tot e l que he dit aban~ . hi podem veure altres coses com. per c:-.cmplc. un
requadre e n primer terme. que represen1~1 una planta d'on !>' extreu l'essència base del!. perfum.,: a la part de
dalt també es poden veure unes fulles d'un verd tendre per donar la sensació dc frescor. i a mà dreta un altre
requadre. amb una fórmula màgica, per elaborar una aigua de colònia que ens donarà el primer cop de frescor
i. per a l vespre , aquell perfum per seduir.
A més del flascon s. un d 'e ll s amb es~è n c i a dc « Espliego >> . es pot veu re una ampolla d ' aigua dc colònia.
«Maderas dc O rie n te» . tota una evocació d e ls any~ tre nta, de la meva infantesa de l'csti I cub i \la.
Tot ell envoltat d'una atmos fera daurada qu e li dóna e l ca ire de l temps . e l te mps necessari per a l' elaboració
pa c ie nt d e l per fu m.
94
95

t:J.t ••
I Pep Trujillo (Lleida, 1958)
So d'olor, 1992
Ol i i pastel sobre tela
58 x 76 cm
I Josep Uclés ( Badalona, 1952)
Fumigaci6, 1993
Acrílic i tècnica mixta sobre te la
130 x 195 cm
La fasc in ació per la mú sica, no , per l'instrument, e ls materials nobi líssims transformats en humi ls servidors
d'humils i anò nim s músics , e l mà a mà encara més anònim , la suor impregnada durant anys, per carícies, p e r
lluita, a l'encont re d'una plenitud tan intensa co m efímera i tornar a començar, cercant-la de nou.
Tots aquests actes m íni m s i a vol tes excessius van c icatritzan t e n e l teclat de ma rfil d'un piano, que e nvelleix
i no vo l ser tocat perquè està satura t i desprèn ta nta o lor que ja n ingú pot intentar-h o sense sentir que ex pre m
una f rui ta ja expremud a.
Producció de fum o de vapor s olorosos obt inguts c re mant resines (encens, gàlban, labdauo. s t yrax). fustes
oloroses (cedre, sà ndal , agar d e les Índies), pols de plan tes aromà tiques (farigola. llorer, cla u d'espècia) o
aigües d'olor i perfums compostos. La funció de fumigac ió més antiga era rel igiosa i sagrada. Estava relacionada
amb el cel i e ls déus. Des d e t'an tigui tat fins al segle de les l lum s les fumigacions van ser l'a rma co n ­
tra els co ntag is i les grans epidèmies. Però la importància d'a llò sagrat i d'allò terapèutic no ha de minimitzar
ta utili tzació profana de les fu migacions. Al llarg de la història han acompanyat els homes no solament
per e mmascarar les males o lors sinó també p er al p laer dels seus senti ts i per co ntri bu ir al decorat de les fes ­
tes. Els nostres purificadors d'aire, s ri cks i perfums d'ambient só n els hereus directes dels perfumadors i dels
pebeters.
(Text ex tre t d e l Dictionnaire du langage perfumé, Éd itions Quarantc Huit Publicité)
9 6
97

I Darío Urzay (Bilbao . 1958)
Froun life VIII (Sme/I il). 1992-93
Pigments di\crso; amb vcrnfs i malla dc camuflatge
122 x 122 c m
I Juan Uslé (Santa nd er, 1954)
Bonues words, 1991
Tècnica mixta sobre te la
encolada sobre fusta
56 x 41 cm
Las formas que aparecen en primer plano, cruzando el li en zo, posee n un movimiento que ha sido detenido.
Entre estas formas y el fondo hay una malla de ca mufl aj e, utilizada por naturalistas y cazadores para con ­
f undirse con un determinada paisaje de una zona de Estacl os Unidos. El único sentid a que podemos utili za r
an1e es te p aisaje es e l de l a vi sta. El so nido ha d esapareci d o. l as sensac i o nes o l fativas aparecen como " no
o l o r ", l as se nsac i o nes Lac Li l es se desvanecen frente a l a l i sa y bri l lante capa dc r es i na.
Eterniza r u n in stan tc conl leva perder l o efímera, pe r o tumb i é n activar l a mc rno riu .
Salí al jardín y me dirigí hac ia Ja p i sc ina. Mc zambullí. Por instantes. el líquida se iba hac icnclo mas denso.
costosa de atr aves a r. Oí aquel ¡crack! y me despcrté. Estaba se ntado sobre la barandilla del puentc, con l as
rnanos entrelazad as d et r as de Ja nu ca y co mc nzaba a ttrnan ecer . No sa bía cuanto tiempo llcvttba su rne rgido e n
esc Jcta r go y n i si q uiera si había cc rrado la pucntt d e l es tudi o.
¿A qu é hu el en l os sue ños?
98
99

-- , .. ..,~....._ .
I Lorenzo Va lve rde (Barcelo na . 1961)
V6monos al ccunpo ¡;or romero, 1992
Acrfl ic sobre tela
11 4xl61cm
I Alicia Vela (Vi l l alucnga, Sn rngossa, 1950)
Olor a ti, 1990
O l i, pastel i carbó sobre pape r
70x l 00cm
Si Deleuze i Gattari ens parlen que " les sectes, les capell es, les avantguardes i les rereguardes són encara
arbres, en tant que en la seva e levació com e n les seves caigudes ridícu les a ix afe n tot e l que passa d'im ­
po rtà nc ia", l'aroma de ro maní e ns parla del nomadisme, d'

T
, . er:
• ~ j.
I Lluís Ventós (Barcelona. 1952)
Ambre gris. 1988
Ac rí lic sobre cartró
75 x 105 c rn
Moisès Villèlia ( Barcelo na , 1928-1 994)
Sense rílol. J 987- 88
Mòbi l de barnbuesa guadua ( bambú)
170 x 295 x 295 cm
Ambre g ris: Subs tància de consistència cerosa. d e color gris negrós i d'ol.or de mesc , que es troba en e l tub
d igestiu dels catxalots i d 'a ltres cet

En l'estat de le s flors la meva sens ibi litat actua més per imatge que per o lor. Les o lors que em produeixen més
afinitat s ón: herbes, arbres , molses, bolets, les transformacions orgàniques q ue fan l'humus. Una de les maneres
de cata litzar aq uesta sens ibi litat és q uan d iem amb la meva dona: "El bosc ja fa olor de bo lets." Per n osaltres és
la plenitud olfactiva i també visual. Podem olorar i tam bé veure que minu ciós és el paisatge en les nostres
recol · leccions. Tota la meva vida he manipulat matèries vegetals, cosa que equi val a dir q ue els meus c inc sentits
han actuat harmònicament.
Hi ha perfeccions que només es poden deduir pel tacte, altres per la vista. Tota la meva obra té una sonoritat
opaca. Em moles ta el buit, em suggereix fa ls edat. J moltes vegades ti nc la necessit at imperiosa de degustar
la pr i mera matèria. És una manera de sentir l' aroma més visceral ment.
El bambú é s una gramínia com ho són el blat de moro, l'a rròs o el b la t. M'agrada l'olor a pal la, la de la fa r i­
na pas tada amb aigua i la del pa acabat de coure. M'agradaria que la meva escu l tura tingués el perfum de ls
forns de pa i que la seva forma suggerís totes les me ravelles amb les seves o lo rs corresponents per co nti nuar
desitjant el pa nostre de cada d ia.
I Zush (Barcelona, 1946)
0/orenis Dasia, 199 1
Tècn ica mix ta sobre paper
49,5 x 57,5 cm
""'~-­ '"
T
1
104
l OS

Traducciones. Traduccions

ESEl\JCIAS VISUALES
Conxita O liver
Si uno de los objetivos claros de esta
exposición es sensibilizar al público de la
importancia y el valor de las sensaciones
olfativas para aprender a mirar una obra dc
arte. el nivel de panicipación que debe
conseguirsc con esta iniciativa tendría que
situar~e en el aprendizaje interpretat i vo de
las percepciones olfativas plasmadas a nivcl
visual. Esto se debe a que esta totalmente
probado que la mayoría de impresiones
olfativas que recibimos no llcgan a ser
conscientes, ya que continuamente nos
abord an estímulos que nos pasan
desapercibidos a causa de la fa lta de una
buena eclucación olfativa. El porqué es muy
sencillo: culturalmente se asocia el sentido
del ol fato con e l instimo primari o y con la
primera impresión animal de conocimiento
ancestral.
El olfato, pues. es una de las primeras
actividades sensoriales que se manifiestan
en Ja etapa infantil. a diferencia de Jas
reacciones auditivas y visuales que después
adquiriran gran protagonjsmo. pero que
aparecen tardíamente. A partir de
nostalgicos olores almacenados en los
recuerdos de nucstra iofancia comprobamos
que hemos ido reconocieodo nuestro
entorno mas cercano y hemos ido
adquiriendo coociencia del mundo. Así
pues, a med ida que se produce e l desarrollo
físico, el olfato -por fal ta de actividad- va
perd ien do protagon ismo para dejar pas o a
los demas sentidos que se ejercitan, se
cultivan, se aleccionan e incluso se premian
socialmente.
Por esta razón, si qucremos aproximarnos al
universo de los olores y a las interre laciones
que pueden establecerse con los dem:ís
sentidos. hemos de iniciar primero un rodaje
y afinar nuestra sensibilidad olfativa para
saber reconocer después otros tipos de
relaciones y llegar a comprender los
significados y connotaciones que esconden.
Los olores tiene una eapacidad de evocación
instant:ínea que se puede llegar a traducir
-por la intensidad de las asociacioncs y por
las relaciones directas que se establecen- en
lonalid;~de s cromaticas. en intensidades
lumínicas. en configuraciones concretas, en
cvocación dc atmósferas o, incluso. en
sugerencias dc espacios: siempre por medio,
no obstantc, de unas re laciones abstractas y
subjetivas. Por esta falt;~ de aplicaciones. la
aprehensión olfativa se reduce a un simple
hecho instintivo. sólo desarrollado por
profesionalcs que tienen en el olfa10 uno de
los elementos de trabujo basicos. al que
para definir concretamente -cuando nos lo
proponcmos- tenemos que recurrir a otras
sensaciones corporales que conocemos y
que identi ficamo~ con gran precisión.
Dccimos que un olor es dulcc. aspcro,
:uereiopclado. fresco, calido. acido,
punz:lnte, acariciante, penetrante. compacto.
ctéreo. sord o ... La de fi nición de las
sensacioncs olfati vas con conceptos propi os
dc otros scntidos sc rcaliza en basc a
asociaciones mediante las cuales la
pcrcepción en un :-.ector sensorial es
acompuñada por la correspondencia o la
resonancia de pcrcepciones en otro u otros
scctores. Esto establece un fructífera
interrelación de la que beben muchos
campos de actividades artfsticas actuales.
La creación plastica y la musical. la
actividad vi~ual y la poética. la función
visiva y la gustativa ... comportan una
integración de las artes. en la que. sin
embargo. la actividad olfativa queda
bastante al margcn. sólo reconocida por la
cultura gastronómica o la pcrfumística. La
relación que se ha establecido entre el
olfato y ta trilogia forma-color-textura, por
ejemplo. no sc ha dado nunca con tanta
intcnsidad como la relación entre las anes
phisticas y las musicales, que han sido
íntimamente vincu ladas y estudiadas.
Tradicional mentc. el artista ha desarrollado
en profundidad los scntidos de la vista y el
tacto (cst imación de los valores textuales de
la malcria) porc¡ue ha aprendido a trabajar
los valores visuales y uíctiles. pero ha
dejado dc ladC> los olfativos como
secundarios. dado que son mucho mas
difíciles dc reflcjar y porque. como ya
hemos dicho. la sensibilidad olfatoria en
nucstro sistema cultural h:t sido ignorada y
rcchazada, y por lo tanto no se ha
desarrollado en absoluto. No obstante, es
evidcntc que una~ tonalidades verdes
intcnsas. por cjemplo. nos puedcn evocar
una scnsación refrcscante surgida dc la
naturaleza y que. al mismo ticmpo. podemos
dejar corrcr la imaginación y recordar el
grntificantc aroma de la hierba mojada:
porque es obvio que una imprcsi6n
cromütica nos puede traer a la mente una
rcferencia olfa ti va dc distintas connotaciones.
De todos modos. las po~ibles cquivalencias
entre olor y color son muy subjctivas:
aunquc. poéticamcntc y como dice el
conocido verso dc Baudelaire. "Le parfum.
les couleurs et Ics sons. sc répondent".
podamos escrutar cicrt:l> idcntificaciones.
Cuando se consigue un :1ho grado de
desarrollo de la sensibilidad. las formas y el
color adquieren un valor interior y.
finalmentc. un perfume interior.
Recordemos lo que cscribió Kandinsky en
su obra De In espirirual en el arre: ''La
fo rma. pese a ser complctamcntc :tb~t ra c t a y
parecerse a una forma gcométrica. posee un
sonido interno, es un cntc espiritual con
propiedades idénticus u estil mi sma forma.
Un triangulo ( ... ) es u no dc estos cnt es con
su propio perfume espi ritua l. En relación
con 01ras formas. estc perfume ~e
diferencia, adquierc maticcs consonantes.
pero en el fondo pcrmnnccc invariable.
como el olor de la rosa que nunca podr(t
confundirse con el dc la violeta."
Algunos colores ticncn una fragancia. un
aroma definido que los haccn sumamcntc
perfumado~ y aromatico~. lo cual confirma
el proceso de desrnatcrialinción de la obra
de artc por un cntramado de proccsos
sensibles. Si un ser C\ capat de captar todas
las sensacioncs que han hecho posiblc la
creación de una obra dc :me. lograra llegar
a comprender la realidad en toda ~u
amplitud y profundidnd. No pucde existir un
conocimicnto en profundidad ~in unn
verdadera perccpción sensoria l completa.
dado que wdos los scntillos corporalcs ~on
importantes para conocer el mundo. Dc
igual modo, la asim ilnción plastica se
alimenta de todo el conjunto dc sensacio n e~
y de expericncins cmotivas que estos entc~
comportan.
En este sentido y en esta oca~i6n, el olfato
se convierte en el discurso y en .:1
denominador común dc un:1 colccci6n
artística concebida a partir de un estrccho
di:ílogo entre el colcccionista y el artiM:I.
Un coleccionista que e\. a su vel. un
composi10r de perfume~ - un perfumista- un
profesional que a lo largo dc tOda su vida ha
indagado en el univcrso del olor.
desarroll:índolo cstéticamcntc con su~
propios perfumes hasta haccrlo trascendcr a
ot ros campos dc actunción pnru estudiar ~u~
posibles concx i ones y para I el i smo~.
Dc este modo, el hi lo conductor dc la
presente exposición sc hn ido tcjiendo :1 lo
109

l~rgo dc vcintc ailos. intentando darle I~
m:lxima cohercnci¡¡ po~iblc y un concepto
unificador. basandO'>C en que el olfato
provoca emocione\. '>Cn~aciones. dcspicrta
dcscos o avcrsionc\. e inclu\o tran~mitc
~entimicnros dc una manera inten\a. al
tr:nar'>e en sí rni muy fructffcros. rcsuhado dc
un¡¡ tarea dc húsqucda que sc ha qucrido
llacer ex tensiva al ptíblico por rn edio de la
exposic ión que el Palacio dc la VirrcirHt ha
crc ído inr crcsanrc presentar. A trnvés dc las
pimuras y cscul! uras crcad¡¡s cxprcsamcntc
con la intenc ión de comunic¡¡r scnsacioncs y
perccpciones olfativas. los artista' est:ín
ofrecicndo otro ri po de diillogo expre;,ivo
que alcanza un profundo nivcl de
scnsibilidad. rncdianre el cual sc pucdcn ir
cscalando otro;. grado.iones entre
el entorno olfatorio y la expre;.ión plastica.
;I] tiernpo que el receptor puede mantener
otras vivcncias con la obr;r y disfrutar dc
orras posibilidadcs scnsitivas.
Los anisras que ~e han plantcado rcflejar
una percepción olf;Hiv;r lo han hecho. como
es cvidcntc. dc formas muy divcrsas. puc ~
cadn uno dc cllos sc enfrenra con una
cxpcricncia subjctiva y con unn imprcsión
abstracta que han tcnido que transformar en
material pl:istico para concicnciar el
cstrmulo cxtcrno. Es en cstc abanico
diverso. en cstc cspcctro V[lriudo. donde
radica el atractivo dc la cxposición
configurada, primcro por la complicidad
establccida entre perfumiSta y artista y.
segundo. por la riquc1.a dc la ;, traducciones
olfari vas marcriali1ada' plasticamente.
INICIACIÓN Y APBENDIZAJE EN EL
MUNDO OLFATIVO
Erneslo Ve nlós O medes
Nací en el ~e no dc una f arni li a que. fi el a
una tmdición tran~mi tida de padres a hijos.
durante gencracioncs sc ha rn:antcnido en
contacto con el mundo dc las fragancia~ y
de los perfumes. Fuc en una torre del barrio
dc Sams-Lcs Corts dondc crccf. rodeado de
un dcsordcn dc bidoncs dc csencias que
cargaban el ambiente dc aroma de espliego.
la va nd a. menta y naranja, si en do cst o>
últimos mis preferidos, como m:ís tarde ha
dcmo~trado mi glotona inclinación por los
caramelos.
Los veraoos en el c:ampo. en ca~a dc mi
abucla maiCrna. conforman gran parle dc
mis primeras expericncias olfativ;rs: el olor
de la rierra rnojada mezclado con el dc los
eucaliptos después de la Jluvia. el aroma dc
las infusiones. el fuene olor de naftalina
que sólo afloraba algunos dius del ailo.
coincidiendo con el cambio dc csración. e l
perfume de rniel que desprendía el rabaco
fumado en pipa. e incluso el desagradable
olot· del sótano, dondc sc mezclaban los
olores de pa pel dc pcriód ico húmcdo, con el
de la madera y la ropn vicja; sin olvi dar e l
hedor del estiércol y su especial capucidad
para potenciar cualquier otro olor. Éstas
son. sin duda, mis primcras pr:ícticas
olfar ivas. pese a que mi aprendizaje,
entendido como tal . comenzó al trabajar
junto a mi padre en la torre dc Sants y se
dcsarrolló. sobre todo, duranrc los tres ai\os
que pasé en Suiza y Francia como ayudanrc
del maestro Arturo Jordi.
Así fue corno rne familiaricé con las
difereotcs csencias y sus caracrerísricas. al
riempo que ejercitaba la memoria de mi
nariz. Para aprender de forma progrcsiva a
crear fórrnulas y a api icarlas a los disti ntos
productos. fue necesario el estudio
pormcnorizado de los di feren tes
componentes. Fue un aprcndizajc (untt
inic iación) imenso que se ha ido moldcando
y perfeccionando con la expcricncia diaria
del lento y reflcxivo proccso ind ispcns:thlc
en la concepción de nuevos perfumes. Sc
trata dc un quehacer que requ iere i nvcrt i r
mucho tiempo. una creación a la que uno no
puede enfrentarsc con prisas, pues hay que
ser consciente dc que, cuando sc quicrc
materializar una idea nueva. la claboración
de su fórmula exigira mu chos mescs dc
trabajo y. pese a la dedicación y el csfucrzo,
su vida ral vez sea rclati,·amentc corra. A lo
largo de todo un ai\o. por ejcmplo. pucdo
hacer unas dicz o veinre fórmul;1s entre las
cuales es muy posible que sólo una o dos
resulten interesantes. mientras que el resto.
si no se comercial izan. picrdcn s u valor a
con o plazo.
Para crear un perfume es ncccsario
consagr;1r un tiempo a la cxpcrimcntaci6n y
la investigación, dc la misma forma que
para crear una obra pl:ístic¡¡ wmhién hay
que experimentar e investigar largo ticmpo.
Pcro. a diferencia de ésra, el creador
perfumista trabaja por encargo la mayoría
dc las veces. ofreciendo sus servicios a un
clicntc que determina las caracrerísticas
b:bicas de la fragancia que desca conseguir.
segtín el mercado al cual va dirigido y,
sobre Iodo. tras haber estudiada el público
que lo ha dc consumir. sus gustos. su
procedencia social. s u ni vel cultural e
inclu~o las m o da~ y el c lima. facwres que
no hay te bagajc no~ pcrmite
percibir el mundo ca'>i ~in csfucno físico. a
pesar. no obstantc. dc que p:1ra adquirir una
visión cspccializada no sca ;,uficientc toda
la acumulación vivencial. sino C(UC sc;r
indispensable c icrto aprcndi1aje que iril
cristalizandosc con el trabujo diario.
Como expone RuncilhlC, "nadic sc ha
convenido en pint or s61o por el si mple
hccho dc contemplar Iu naruralc1.a. un arbol
boni to, a una mujer hermosa .. :·,
paralelamente nadic pucdc co nv c rrir~c en
perfumista (creador dc perfumes) sólo por
el hecho de oler un:t fra gancia magnífica. Se
ha escrito mu cho sobre la perfumeria y
rodavía sc continúa publicando mucho sobre
el mundo dc los aroma~ y dc las frugancias.
pero dcsgraciadamcntc sicmprc dc un;r
forma anodina e incomplet;!. Todavla no se
ha cscrito el libro que analicc el mundo del
perfume en todos su' nivelc~. dc;.dc el
principio hasta el fin.
El aprendizajc del olor es ba>ico para
conseguir las claves del código
perfurnístico. pcro es la condensación de
una cxperiencia dc m:b dc cuarenta ai\os la
que mc confirma (]uc no só lo es neces:1rio el
estud io dc la mccani ca y );I técnica.
aplicadas a una bucna mctodologra dc
trabujo. si no que es indispensable tcncr unu
gran umor por e l ofi cio. g r a ci a ~
reconocen su ínt ima rclación con lo ~ dcm:b
sentidos.
110
111

El color rojo. por cjcmplo. rapidamente
sugicrc pasión, amor y tarnbién la violencia
de la sangre, por lo que se cmplca en
perfurnería para caracterizar colonias serias
y perfumes sofislicado\. El a1.ul es sin duda
relajante y deno1a dul7ura. frescor. alegría y
noblcza. siendo el color lípico dc las
fragancias marinas. El vcrdc. asociado al
bro1e vege1al. es un color común enlre los
champúes y produc10s dc limpie1.a. al
simbolizar naturaleza, vida y crecimienw se
emple;1 en las colonias juveniles de componcmes
naluralcs. Romamicismo. sabiduría.
purcza y limpieza acompañan sicmprc al
blanco, color normalmcntc utilizado en los
produc1os dc bcl lcza y dc hi giene.
El ncgro, c.:arg;1do tic simbolismo. se
relac iona con la perfumeria olcohólica. y el
amarillo. como tí llimo cjcmplo. sc relaciona
con el sol. Ja luz y la juvcruud. Las colonias
fami liares suclcn ser de esta 1ona lidad, y su
variarue. el dorado. simboliza el lujo y el
poder. A sí comprobamos que las
conno1acioncs del color 1icncn repcrcusión
psicológica y acuden direc1amcntc a la
mcnle sin limilacioncs. pcro eviden1emen1e
su u1ilización 1icnc. a la fucr1.a. unos
lími1es. La conjunción dc las formas y los
colores. con sus dinamicas respec1ivas.
componc una reserva ilimitada dc
combinacioncs plaslicas que no
obligawriamemc han dc ~er agradables ni
placcrucras. sino que han de expresar unas
detcrminadas posturas subjcliv•as.
Dcbemos tencr muy clnro que la finalidad
del anc plasti co no prc1endc agradar sino
conm ovcr, pues como dijo Schumann:
"Enviar la Juz a las profundidades del
corazón humana es Ja mis ión del artista."
Eruendemos. pues. que su deber consis1c no
sólo en dominar la forma en un puro
ejercicio de configuración. ~ino adaplarla al
comenido que ha de conmovcr al espectador
y forzarlo a re vi vir sen;,aciones. El anisi a,
como proposo Kandinsky, ha dc cducarse e
indagar en su propia alma, cuidandola y
desarrollandola para que su 1alcnw cx1crno
pueda ves1ir alguna cosa y no sea como el
guame perdido de una mano desconocida.
un simulacre de mano. sin scmido y vacfa.
De es1a forma. 1al como sugiere Rancillac.
si se quiere profundizar en el lenguaje
pl

ESENCIAS
Sergi Aguilar
Olor a
Des .icrto Piedras Túnel
Knnal Agua Scndero
S eco Espccias Cauce
Arena
T ierra
Húmedo
perfumeria se fuc cscapando de las ma nos
de lo~ pequeños artesanos ...
Xa no A rmenter
(Tex to del libro dc Patrick
Sliskind El fJI!I:fiune)
Sobre una gran tou In, el quadre recrea e n
a mpolles d'ordre i signe di versos un art
rn il· lcnari q ue, g ràcies a mi l aro mes i
exquisides essènc ies, q ue són, des del
nostre desvetllame nt com a espècie, més
valuoses que tresors a rrabassats als déus.
c.laridad. En el extre mo do méstico. a rte dc
las profundiclades y por lo tanto no urbano,
así desplazan inc luso las mitologías
gcogníficas hacia Jugares exte mpor:íneos de
lo conternporaneo y, pese a esto.
comunicahnente celebrados, su triunfo
celebra el centro te llÍrico, o rg anico. dondc
sc pudre n con vol u ntad y tcnacidad dc
excepción.
La magnífica escultura de Barceló habla
mús de lo que dice, por lo que señalaré
algunas de h1s te nsio nes mencionadas,
caractcrísticas dc "de la misma manera". El
tema cliisico dc la naturaleza muerta sc
configura un personaje central que huele y
forma parle del olor. La transpa re ncia se
escurre pero detras queda un dcsordcno
rdenado, un edificio, una mirada que
hue le.
J oan Bennàssur
Correspondc a una serie bajo el titu lo de
'·Arqueologías". En concreto Tus olores
nació del olor a mujer, con su jucgo de
depende ncias, placidez. y locura, rupturas e
ingraviclez.
anista auténtico de una mezcla confusa
fabricada por un industrial para la venta en
tiendas y bazares ...
Los perfumes casi nunca proccden de las
fl o res cuyo nombre llevan; el artista que
osara obtener sus elememos únicarnente de
la naturaleza, no produciría mús que una
obra bastarda, sin autenticidad, carente de
esti lo, puesto .que la esencia obtenida por
destilación de las flores tendría tan solo una
analogía muy lcjana y muy vulgar con el
aroma de la flor viva, que expande sus
efluvios en la misma planta ...
En perfumería. el artista completa el olor
presentes en el mismo momento. Existe un
espacio de ti empo olfativo y e mocional que
se desarrolla dentro de un orde n
cronológico e irreversible que el propio
creador ha escogido. El efluvio del perfume
se expandc mas al ia de la a pariencia que
pcrcibimos al olerlo por prime ra vez o
c uando lo olemos en una sola ocasión. Si
olfateamos de fo rma g radual e n el tiernpo,
podcrnos apreciar q ue la frase melódica de
un perfume es infi nitamente rmís amplia que
c¡rda una dc las percepciones que nos
ofrece.
Amador
El olor del pino, radiante desordcn que
mu ltiplica las pinedas y ex pa nde la costa, es
una grandiosa vibració n de la madera y del
pigmento; pero el impulso visiona rio de los
vegetales se estampa en un cue rpo sólido: la
resina, incisión del pino o producte
industria l. El o lor volador del pino
desestabiliza el tronco y desmiente la
quietud terrestre, hastil que c uaja e ntre
capas de resina mi l veces translúcida: la
res ina impone silencio a la rnadcra y al
vcrde, pero cncicrra la inmo rtal idad. El
olor del pi no. de bilidad de la rafz. y e l
hcrvor incitativo y a rd iente de las ¡¡guj as
verdes. naufragos en un instante viscoso:
la resi na constructora de real idades
ba lsamicas densas y dc superfícies
esme ri I ad as.
Xesca Ense nyat
aconsegueix engendrar l'harmònic concen
de Ics olors, com una peça o trofe u o bt ingut
per la nostra percepció i el nostre domini de
la naturalesa.
Miquel Barceló
Naturaleza muerta que apesta a vida
Frent c a esos anistas que c rean el mu ndo
nuevo del art e - llamado ''impu Iso dc
presente"- a través de tecnologías inodoras
y anificiales y de imaginaries fantasiosos,
Barceló lo hace "de Ja misma manera". Es
dec ir, sig uiendo la singula r manera de la
a portación catalana a lo universal. De este
modo, él, al igual que Miró, incluso el
primer Dalí, Tàpies y Brossa, o Amat y
Perejnumc e nt.re los de su propia
generación. todos avanz.an hacia e l devenir,
al tiempo que rctroccden hacia las raíces
o riginales del ho mbre : e nraizamiento pues,
fascinación por lo primitivo,
convierte interiorrnente en sujcto e n lugar
de género, de ahí la elección de pobres
wbérculos e n oposición a la retórica
burguesa dc los frutos sabrosos. La
opacidad del blanco abstrac!() sobre e l óxido
nombra el reposo latente de la vida
biológica desafectada de colorines vitales.
La rugosidad de la materia expresa su lucha
por la interiorización ante la neutralidad y
el perfeccionamiento del objeto industrial.
Atcmporalidad temporal e n la que el aliento
del impacto visual a traviesa el letargo de su
fatalidad.
Equivalencia única, e l alma se expresa con
la misma corporaliclad, sus pe ndida y
e nraizada, sana rítmica circular, secada y
sazonada, salida dc la ticrra pese a estar
empobrecida. Naturaleza muerta q ue apesta
a vida humana. como la condición dc las
e ntrañas del arte. Protuberancia del al ma
que hucle a seco.
Vicenç Altaió
Jim Bird
La meva. ca.sa d'estiu
La camisa està estesa, assecant-se amb la
brisa de la lavanda.
La casa està situada entre tu rons de lavanda.
El capvespre es te nyeix del color blau i
verd dels rodons arbustos que sorgeixen
brillants de la terra rogenca.
Els nostres passos creen mons perfumats.
Portem braçades de fragància amb què
omplir calaixos i cistells.
Part d' aquesta fragà ncia anirà amb nosaltres
a Brooklyn, on, quan ens desperti l'udol
emès per les sirenes del s cotxes de policia,
sabre m que la brisa de la lavanda encara
acaricia els turons d' Alpcra.
Joa n Brossa
in icial de la r1aturalcza c uyo aroma talla y
monta, al igual que un joyero depura las
aguas de una piedra preciosa y la realza.
Poco a poco, los a rcanos de este ane, el rn

perfums." Fi g. cosa que desperta un record
grat, agradable: emetre perfum de dolçor.
Joan C ruspinera
Obra pictòrica en tres actos
del oído, del gusto y del olfato.
Utilizo el rostro como objeto manipulable
que favorece la transformación pictórica:
disrorsión, fragmentación, ampliación ... Es
el punto de partida para una construcción
que crece asintóticamente hasta una
culminación.
racionals i emocionals, ja que el record
apareix com a element associatiu del
pensament, que concedeix protagonisme al
temps. El passat, simplement a través de la
percepció d'una olor, es converteix en
present.
L'estructura formal de l'obra no és la
experiencia personal, pero que esta latente
como part e de la esencia colecti va de la
humanidad.
J oan Descarga
Carles Gabarr ó
Humedad después de la tormenta. Olor de
bienestar y luz diMana, que separa, delimita
y dibuja la línea virtual del paso de un
cuerpo a otro. Transición. Remolinos
alegres e invisibles que unen tierra. aire y
J, Gardy Artigas
Sólo si fuera un retórico de la sensibilidad
me estaría permitido ofrecer una galería de
ejemplos. como si la esencia de las palabras
goteara frases brillantes. con ritmos de
esencias; donde ni uno solo de los registros
Una idea preconcebida condiciona el
En el espacio pictórico, los órganos de los
resultant de l'olor en si, s inó de les
Esencia es, entre otras cosas, el extracto
agua en el olfato. Y otra vez el olor del
del teclado oloroso quedara de comparsa y
desarrollo de la obra y dibuja una estricta
escenografía reduciendo el margen para la
improvisación. Tres ventanas estructuran el
espacio cuadrado. Organizados en collage,
cada plano sucesivo incluye en su centro a
un protagonista. La yuxtaposición de las
escenas por las que el ojo transita transmite
así un discurso fragmentado. El sentido de
la obra radica en la interrelación que se
sentidos quedan liberados de la gravedad y
se agitan como si estuvieran e~ la
intemperie. Unos cuantos escombros y las
piezas del rompecabezas se organizan de
nuevo para formar un todo fragmentada
-una suma de identidades- donde las formas
descoyuntadas fluctúan entre lo abstracto y
lo real. Las orejas adquieren unos angulos
rectos, el ojo pierde a su socio y se
transfiguracions que aquesta desencadena en
mi. Les olors no solament se suggereixen
gràcies a r estructura de la forma i el color,
sinó també mitjançam els elements amb què
es va realitzar l'obra. com ara els pigments
naturals i la fusta.
Jor di Dedeu
muy concentrada de determinadas
sustancias que da olor y sabor a un
producto.
Esencia tarnbién es la naturaleza de las
cosas, lo que realmente son, lo mas
característico e importante de elias.
Y, finalmente, la "quinta esencia" es la
materia original que da lugar a todas las
cosas. La parte mas fina de esta materia
bienestar, que. inexorablemente lleva
asociada la nausea de las cloacas que en su
agitado movimiento subterraneo despiertan
humedades hechas de remolinos de
existencias ol vidadas.
Gabriel
el protagonismo se hallara en cualquier
mueslra de tinta donde se oliera de
referente. Mientras, el lector andarfa entre
castillos de palabras gnícilmente sostenidos
-metafora del aroma del perfume.
Texto de Biel Mesquída
en Les olors del cos
establece entre las tres i magencs que la
convierte en el eje principal de la nueva
engendró los cuerpos de los angeles. Otra,
El pensamiento poético convoca como
Adolf Genovart
componen.
ordenación. La boca atraviesa oblicuamente
Y de alguna forma se pone e n marcha el
menos fina, conformó las estrellas y los
sombras ernlticas todas las sensaciones de
En la base se extiende a lo largo de todo el
la zona y los orificios de la nariz se
mecanismo que hace vibrar esa fib ra
planetas. La parte menos pura de esta
la materia.
El bosque de pinos esta...
I ienzo. el cuerpo vegetal y organico don de
muh.iplican. Se establece una especie de
interna. La fórmula magica. Sabernos de su
materia esencial creó los cuerpos terrestres.
Todo lo que existe, todo lo que permanecc
cubieno dc agujas odoríficas, de horquillas
aparecen las raíces entrelazadas se presenta
di

El hombre E rojo C\ tan tierra ngua fruto
como e l acre y ~obrio olor dc lo~ gcranios
naranjas. Tierra y oro y su brillo que es su
olor. También esta al lado el awl del agua y
sus distintos olores transparente~ de vacío y
frescor \ilcncioso.
El hombre E es el hombrc clegante y de
olor distinto y ~in nombre. Sin mezclas.
Terrestre y profundo como el olor dc tinta
de color naranja cadmio.
Algo próximo al olor dc un volcan rojo
llamado agua llcno dc algas y piedras rojas.
Albert Gonzalo
Tras la ruta dc In seda. m{J ~ all:í de mi l
dcsienos. colinas. túm ul os funerarios y
estepas. Mucho m;is alia del Pamir, de N iya,
dc Khotan. Lcjos del País dc los Scres,
viceversa dc Alcjandro. tras los pasos dc
Chang-kicng. Cicntos dc mi les de veloces
monzones, dc tórridos "stupas'' en la
lejanía. Mas alia del antiguo Mar Rojo. mas
alia de Jokand, dc la Ruta dc las Oraciones
al Viento.
Alia. donde cnrojcce la tierra al poncrse el
sol, donde el astro se cscondc lejo~ de las
banderolas y los "chortcn". Mil mares
cruzado~.
A hí. dondc sc ponc el sol sicrnprc en
dirección a La Meca. Tantas veces llovido.
sobre el tufo a fndigo. a mitm. a turquesa
rnuena: un lcvc vapor dc incicnso sc e leva.
C ru za Sana·a. recorre como tnntas otrus
veces el desicrto que limita al Mar Rojo. Sc
detiene en e l "6gam" del mundo. cruza toda
Arabia y llega a Petra. La seda huele o
turquesa, a índigo, a mitra. u incienso. a
ruta. a dcsicno. a picdra. Cruz:t El C:~iro y
se lleva todo lo dem:\~. continúa como
viento de arena, sc "gammantca" y alcanza
un tono verde. Cruza toda la antigua Libia.
Cruza las columnas. sc posa ~obre nosotros:
rêveries d'una adolescem en un internat dc
monges.
Imagineu-vos per un moment que passa un
senyor pel vostre costat i fa una olor intensa
de camp acabat de ploure: o que passa una
dama ja carregada d'anys i fa olor a gc~pa
acabada de tallar: o que passa una jove. a
penes abandonada l'adolescència. i deixa un
intens rastre d'olor a tinta. de la dels antics
col·lcgis. Aquí hi ha un camp extensíssim
de perfums. quasi infinit, per proposar"
fabricants i comerciants.
Sempre he pensat que e ls perfums en ú~ són
cursis, repetitius, monòtons: qualsevol dona
perfumada només fa olor ... dc perfum. No hi
ha tall ni violència ni aventura. No hi ha
una ruptura amb la realitat en la qual
enfonsar-sc i embogir a la recerca d' allò
"altre". I és tan fàcil! N'hi hil prou d'olorar
In vida i envasar-la.
Em di reu que cal distingir entre olors i
perfums. Jo respondria, però, que, de la
mateixa manera que en la pintura. la
literatura. etc. -gran part del
desenvolupament històric de les quals
consisteix a assimilar aspectes trivials i
quotidians i convertir-los en preciosos-. en
l'àmbit dels perfums es tractaria d'elevar
les olors al rang de perfums.
No solament tindríem l'olor a camp acabat
dc ploure o a gespa acabada de tallar o a
tinta d'antic col·legi. sinó que hi hauria
també l'olor a serradora. a f u lles dc
pollancre corrompent-se a la vora del riu, a
crust

a meada de diablo, ni wmpoco esta
mentolada por una fragancia de hierbas
aromaticas ... Aunque es muy posible que lo~
jabalíe~ y otros animales encuentren esa
fuente gracias a ~u olfato. no es el olfato lo
que nos lleva a ella. Tampoco la vista nos
conduce a ella, en esa espesura de alamos
temblones y avellanos que la encierran. sino
el sonido. La fuentc de Llorà suena. en
efecto. como si dijera su propio nombre: es
un sonido naciente y seguido, como el
nombre dc "Liorà". Conocemos la fuente
por su sonido, tan difícilmente compuesto
para que sucnc sicmpre igual. para que el
sonido baile como baila una flauta; pero que
no cambie.
Enric Pladeva ll
En catalan, la palabra "alba" nos remite no
sólo a la primera luz del día, que despunta
en el horizonte y salpica dc blanco la
negrura de la noche al desvanecerse: sino
también a un :irbol, el :ilamo blanca.
La realidad ticnc múltiples apariencias.
conocerla y sentir sus matices estimula y
agudiza los ~entidos.
El alamo desprende olor. sobre todo al
cortarlo. como cuando pisamos la tierra
todavía húmeda del rocfo del alba.
La escultura cst:í hueca y tienc agujeros a
través de los cualcs disfruwr del olor del
ñlamo. El poder dc atracción. la scnsualidad,
1:1 fuerza y la impos ibilidad de alcanzar el
conocimiento y la comprensión total de uno
obra es lo que intento cxpresar, sugerir.
Jaume Plensa
Carócrer olfari••o: Rasgo odorffico que
distinguc y precisa una forma olfativ:l. Por
ejcmplo: un chipre de caracter animalizado.
un fougèrc dc canictcr aromatico.
Texto del Dictiomwire du lmrguage
perfumé. Éditions Quarante Huit Publicité
Albert Ràfols Casama da
Mi pimura titulada Lavanda es un intento
de expresar visual mente una sensación
olfativa.
Por ser un arte visual, la pimura sc alimcnla
normalmcnte dc scnsacioncs visualcs y.
algunas veces. de sensaciones tacti les que
procurarnos expresar mediantc la textura
que puede producir la misma materia
pictórica. Por esta razón. expresar una
sensación olfativa fuc un problema de cicrta
complejidad en su plameamicnto. ya que dc
algún modo había que transponer al
lenguaje visual una serie de sensaciones que
no afectan a la visión.
Escogí el perfume de la lavanda porquc
pensé que me permitiría moverme en un
campo de connotaciones que, dado mi tipo
dc pintu.ra. me resultaria algo mas
facilmcnte visualizable.
Como características pr i ncipales de la
lavanda escogí la sensación de frescor, de
campo y de aire nítido, y e l recuerdo visual
de la tonalidad calida de la flor de la
lavanda, que en el sur de Francia llega a
cubrir enormes cxtensiones componiendo
con el lo una nota de color muy panicular
dentro del paisaje.
Con el fin de expresar estas sensaciones
utilicé pintura al óleo muy diluïda par:~ teñir
la tela, para impregnaria dc color en vez de
cubrirla con capas de pintura, del mismo
modo que el perfume impregna el aire.
El color que escogí -verde- se relaciona
con la sensación de frescor. dc campo y dc
naturaleza. así como con el color verdoso
amarillento que acostumbra tener el agua de
lavanda.
Para dar sensación dc frescor y cspacio me
convenia no recargar la superficie con
ex cesi vas fo rrnas. si no dejar espuci os I i bres
que tratasen de sugerir algo tan
inaprehensible como un aroma.
Como contraste. en la partc central y con
una textura algo mas gruesa, apareccn las
manchas de color violeta, alusi6n a la flor
de la lavanda. Estas manchas, que
constituyen el clemento rítmica de la obra.
inspirada en el ritmo del cspliego movido
por el viento. estñn -al igual que el resto de
la pintura- embebidas de verde, formando
así en conjunto una unidad total, del mismo
modo que en el perfume cncontramos
sugcrencias divcrsas en una sola unidad.
Albert Ràfols Casam ada
En esta pintura he procurado dar forma
visual a una sensación dclicadamentc
olfativa: el aroma que sc dcsprcnde dc una
taza de té de j azmín.
Esta fragancia se transforma en Ja
protagonista del cuadro. Para ello he
utilizado colores relacionados con el té:
ocre. dorado y gris. El ocre dorado
corresponde al color de la infusión y a la
impresión que produce en el espíritu: una
impresión de bienestar: el gris lo asocio con
el humo que sale de la taza, una delicada
emanación en Ja que nuestros sueños puedcn
tener cabida. Ambos elementos constituycn
la materialización plastica de algo tan sutil
como un aroma.
Ademas, en la fragancia del té veo algo
luminoso, brillante, etéreo, algo poético.
A lgo que nos sugiere amistad y
tranquilidad, que invita a dar, como entre
los antigues poetas chinos, un sentido ritual
y místico a la vida.
Miguel Rasero
Breve apunte sobre la. na.riz
No recucrdo exactarnente qué día empecé a
notar que mi nariz no funcionaba bien. S in
Jugar a dudas fue hace rnucho tiempo, pero
aún así. la memoria de ·'mis olores'' se
remonta casi al principio de mis días, y el
muestrario que me ha aponado, si no muy
extensa, sí ha sido significativa.
Padezco sinusitis y alergia desde hace años,
lo cual no impide que mi nariz tenga
mementos cspectaculares; no sólo esto, sino
que a causa de su deficiencia, cuando
funciona. la respi ración se introduce hasta
muy adentro, y se hacer notar dulce y
mclodiosamcntc como uno de los bicnes
majestuosos de la naturaleza. y cuando se
deja acompañar por el olor hace del olfato
e l don m~s preciosa de ...
J osep Ma Rier a i A r agó
Barca es aquí la idea del viaje en el sentido
de transcurrir por un flujo líquido a paso
lento; el paso que perrnite observar las
cosas como si éstas fuesen las que se
mueven y no tú. Tiene un aire ceremonioso.
de barca ritual. Asocio el olor del té con el
viaje. Es el olor de llegar allií donde se
encuentra el hombre, el olor de
ofrecimiento. Para mí es un olor
directamente ligado a Africa, al Atlas y las
tribus bereberes, a la pureza y el
primitivisme.
1
1
El té esta dentro de un cofre, situado en el
corazón de la barca y construido
especialmente para contenerlo, con el tono
dorado que tiene el té.
Edward Robins
"Potser falti alguna cosa ... com el cafè en
gra fresc i acabat de torrar, mòlt en el
moment de comprar-lo.
Oloreu i assaboriu-ne la diferència.
No hi ha una barreja única de cafè al gust
de tots.
Per això, cafè superior s'ofere ix en tres
barreges diferents i plenes de sabor: suau,
mitjà i fort.
És igual com us agradi el cafè: trobareu una
magnífica barreja totalment del vostre gust,
tant per la seva olor corn pel seu sabor.
Una experiència de què cal gaudir."
Anunci agafat d'una revista nord-americana.
Dècada dels cinquanta.
L'olor del cafè és el record de:
Els matins: el desvetllament del dia.
Els bars d'Espanya amb els seus tallats.
sols, rebentats i cafès amb llet.
Els wesrerns americans: els vaquers sempre
preparaven el cafè sobre un foc a I' aire
lliure.
El final de les menjades.
L'hospitalitat.
El ritu de moldre el cafè, quan l'olor és ian
penetrant.
L'amistat: sempre és una bona excusa per
passar una estona junts.
Agustí Roqué
Calles silenciosas, calladas, indiferentes,
transitadas por familiarcs y amigos, donde
se conserva una quieta intirnidad como una
bucólica poesia. Perfumadas con las
fragancias de un laurel, un ciprés o un ramo
de crisantemos.
La síntesis de todo un largo rccorrido que
comporta mucbas experiencias y una
infinidad de olores distintes es lo que tienen
en común la serie "Silent Move". en
particular la escultura Going my way -titulo
tan paradójico como la obra misma-, y los
cementerios.
Una recuperar de las cajas de camión que
qucdan inmóviles en un rechazo, la última
morada de Ja muerte y todo lo que envuelve
el transito, es lo que ha hecho Roqué al
pensar en el si lencio como sentimiento
universal. Es un poco la historia del mundo
de la carga. del transporte de diversas
cantidades dc cosas de un lado a otro de la
vida.
Es una obra lírica con una respuesta
emotiva y. como toda gran obra. invita a
reflexionar y pensar en di ferentes tipes de
carga y en las m:iximas variaciones
relacionadas con los olores: el olor del
hierro. el olor de la madera, el olor del
asfalto, el olor de las mercancías y otros
muchos mas.
El aire frío del acero, comparable al de los
angeles de los cenotafios, contrasta con el
perfume que emana de los arboles, cuya
madcra ha scrvido para hacer parte de la
escultura. Su forma redondeada y tensa
sugiere infinidad de arornas según la
cxperiencia y sensibilidad del espectador.
Aceptarnos que Going my way nos entre por
la vista y el tacto, pero no podemos negar
su placer olfativo. Y el olor es un placer
estética y ffsieamente muy perceptivo, no
simplemente por lo que nos sugierc de su
anterior contenido, sino también por su
materia intrínseca. Podemos cambiar el
nombre de las cosas. pero su perfume. su
esencia, no se altera; dc ahí que
Shakespeare nos diga: "A rose by any other
name would smell as sweet.''
Agustí Roqué I Rosa Escayola
Benet Rossell
El valle esta bastante cerca de aquel Jugar,
de los brill antes cuiti vos, de los verdes del
olivo, el almendro y el nogal. Un laberinto
de olores. una placidez de recuerdos de
perfumes de hogucras de otro tiempo:
esencias eloeuentes. El tipo de viandantes
que perviven son signos del ticmpo que
goteon sabias aromliticas y que estan
inscrites en este paisaje con raíces aéreas
que buscan el olor de la luz. ¿ Y culi I es el
olor de la luz? Es el olor de los recuerdos
sedimentades. personales e intransferibles.
Antoni Saur a
Certament, sèrie primaveral, malgrat els
fons intensament foscos. Delícies d'un jardí
perfumat on l'olor del gessamf i la rosa
s'entremesclen amb el proustià olor de la
tinta d'imprimir.
arcís Serinyà
Viemo. viento ...
Que hinchas mis velas,
que me acaricias, mc secas el sudor
y las higrimas.
¡Si te cabrcas. me cabreo!
Y dcspués me regalas nuevas fragancias.
Yo que vivo de ti.
Tú, viento. esparcin1s mis cenizas.
Yo también seré viento.
Soledad S evilla
Evocar és part de la memòria malenconiosa:
Mark Rothko o Kaspar David Friedrich
semblen renunciar a tot en In seva pintura.
excepte a un lluminós i nostàlgic buit. Les
aromes. com energia incorpòria, ens fan
deixar enrere el món dc Ics dimensions i dc
les raons humanes i ens indueixen. com les
pintures de Rothko o Friedrich, a aquest
estat malenconiós.
Perfum de liles que totes les primaveres
envaïa el meu estudi a través dc la finestra.
J osé Ma Sicilia
Fragment per a. José Ma. Sic111a.
Oscuridad preñada dc luz. Grieta del sucño
abriéndose en la noche. como una chispa de
vida que cnciende la materia ondulante de
la nada. Zumbido de insectos en torno a la
llama. Perfume vegetal fluyendo desde el
centro hacia e l límite de los sentidos. Aquí
el color es la ausencia del color y el soni do
la ausencia de sonido. Espejo nocturna.
materia viva en el instante preciso en que la
palabra estalla.
A. Tàpies Barba
Manuel Solà
Mientras estoy puliendo las soldaduras,
percibo esc característico y suave olor
caliente. algo dulce y pcnctrante. del hierro.
Al otro lado, en la radio. suena una picza de
Garbarek que me gusta. La radio la pongo
para no oír los ruidos del ex teri or: el olor a
120
121

limadura fre~ca mc recucrda al del vegetal
cocido.
En cstc momento. el olfato es el única
semido en contacto dirccto con la obra
(todos lo5 dem~., estan protegida~. gafa>
protectOras dc oreja'>. guantcs). No ~é cómo
la voy a titular. si "Wurm" o "Los
pensadores del mimbrc".
S usana Solano
El olor y su carñctcr -.e convicrtcn en
rurno rcs del ticmpo, y bajo !!~ta scnsuci6n
inferida sc disipa gradualmenlc la bcllcza:
la memorin dc un in> tant c confidencial.
J osep Ma Subiruchs
Scgún Empédoclcs. los c lcmcntos del
universa ~on cuatro: el agua, la tierra. el
aire y el fuego. Pcro los cuatro elementos
rcqucridoo., para que un:1 mujer se transforme
en diosa son: el vc.,tido. la joya. el
maquillajc y el perfume.
La obra Doble imagcn lo simboli1.a.
El pa5o del pcrsonajc dc una materia a otra
representa mctafóricamcntc la
transformaciiÍn
dc la matcria en idea
del acto en rito
del instinto en crotismo
de la moda en estilo
de la natu ralc:w en anc
de la mujcr en diosa.
Antoni Tàpies
En los años dc la infancia y durante casi
toda la adolesccncia. mi madrc lo fue todo
para mí. En ella cncontraba toda~ las
cualidades, todas l:t' proteccionc:.
instintivas que los niños buscan en la
dulzura femenina del ser que lo~ ha
engendrada. Inclusa çu olor parccia
calrnarme en los momcntos dc temor o dc
excitación. Y todavía hoy. cuando huelo
algún perfume que mc recucrda al de ella.
me invade dc nuevo aquel la ~en~ación de
beatitud que sus abrazos y la calidez de
estar en su rcgazo mc producían. Era l:ln
fucn e lo que sugcrfa el olor que, y;~ ;~du Ito.
en un momento dc solcdad y tristcza,
recuerdo haber scgu i do durant !! un rato, por
Jas calles de París, a una sciiora que
exhalaba el mismo perfume que mi mudrc.
Texto del autor en Memòri{l perwmal
Francesc Todó
Cuando mc cncargaron este cuadro mc
hablaron. mas que del perfume. dc los
elementos del perfumista: osca. me llcv:tron
al estudio los objctOs, frascos. fi ltros y
botellas de diferentcs formatos, para que
hicicra una na turaleza muerta con todos
esos modelos.
M is cuadros suelen ser, en prir1cipio, una
distribuci6n-ordenación casi geométrica dc
los objeLOs en una superfic ie plana, una
compcnsación de espacios. como el bastidor
del cuadro; los colores. tenucs.
transparcmcs. dclicados. sin estri dcncias.
jugando con u nos tO nos poc o de fi ni dos y
con armonía. Hay que sciialar también que
procuro decir las cosas de forma poética y
al mismo tiempo. con ironía.
En esta pintura. y apane dc todo lo que he
mencionada ames. podcmos ver otras co~as.
como por ejemplo. un recuadro en primer
término que representa una planta dc dondc
se extrac la cscncia base de los perfumes:
en la parle superior también sc obscrvan
unas hojas de un color verde tierno para dar
la sens

ÍNDEX
7
Presentació
Pasqual Maragall
9
Dedicatòria
10
Essències visuals
Conxita Oliver
14
Iniciació i aprenentatge en el món olfactiu
Ernesto Ventós Omedes
24
Catàleg de l'exposició
106
Traduccions
.,
125

... Tln
9 788476 098417