14.07.2013 Views

Capo V - Piemunteis.it

Capo V - Piemunteis.it

Capo V - Piemunteis.it

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

CAPO V.<br />

Saggi di letteratura vernàcola lombarda.<br />

Dialetti Occidentali.<br />

M ila n e se .<br />

1530. Il più antico monumento supèrst<strong>it</strong>e della letteratura<br />

milanese tròvasi, come accennammo, nelle Opere giocose di<br />

Gian-Giorgio A l ioni, libro divenuto assai rarp. Ivi l'autore introdusse<br />

in una Farsa il milanese che parla il proprio dialetto ì<br />

sia 1*affettazione di certe frasi, alcune espressioni e forme bastarde,<br />

ci fanno dub<strong>it</strong>are della perizia dell’autore, ch’era astigiano,<br />

nell’im<strong>it</strong>are fedelmente la lingua allora parlata presso<br />

di noi. Checché ne sia, giùdichi il lettore dal seguente brano. È<br />

il Milanese che parla, e vanta 1’abbondanza del suo paese.<br />

Son ml vegnü per triumfà<br />

Chi in Asl ; ma la non è cossi.<br />

0 mi cercaci mò mendesì<br />

De qua e de là per i ostar),<br />

Da fà bancb<strong>it</strong> e leccari ;<br />

Ma el non si trova da maguà.<br />

vàdeno lor farsi impregna<br />

Quisg Astesàn , Monteì chi s ii.<br />

Ch' i vòleno stim ar da più<br />

El viver sò , eh' el milanés.<br />

In fed el val lü megl' i sp is,<br />

Che fan lor i ortolàn iulò,<br />

Che quel di gran magnàn chilo.<br />

In Mirèn èi cagna bosón,<br />

Hosìt, pressât e salsissón,<br />

Bagiàn , b a secca, lag im bròc,<br />

O fll cogliàn, berlende, gnòc.<br />

Salvadesìn, carrài, dotti,<br />

Quai gi Tardine, garganì, .<br />

Bon pescati, boa vin, bon i^an.<br />

Vii trovarì drent da Mirèn<br />

Per i list mo di parrocchiàn<br />

Darsèt miara de piilàn,<br />

E più, che i bèiven vin dasiàd ;<br />

Quest san Franciòs ch’i Fan provàd.<br />

Vada a Mirèn chi voi guadàgn ,<br />

E bon marca ; vù avri lasàgn<br />

Piena scudela al bon comin,<br />

Cun del formàg più d’ ùn serin ;<br />

El dàn mo lor per cinq'imbìe, cc. ec.<br />

1!<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


1 1 2 PARTE PRIMA.<br />

1880. Sonetto di Gìo. Paolo Lomazzo, sopra un p<strong>it</strong>tore dappoco.<br />

El pii stenta penció de tut Milàn<br />

A V è on garrón del Camp e del Figìn,<br />

Compà giurà de Togn, de Bergamin,<br />

E amìs tut du d'And rèa, che no gh’ à pan.<br />

Costór, lassi! andà de man in man<br />

A bajà chi e lì di sò scovìn ;<br />

Che fan picciur doma d'oltramarìn,<br />

Ch' in bon de forbì i ciap a Cavriàn.<br />

Costór van coroni come s' fa i bo,<br />

D 'aj, de por, de melgàS e de gìànd ,<br />

E mandà in triónf sora di so<br />

Asnìn, e in man apogèi ptenìn e grand;<br />

E incontr' a lor ghe va la Stentadura,<br />

Che doma di par sò la fa gran cura.<br />

1600. 11 seguente documento è un brano del Trattato della<br />

Pronunzia milanese dì Ambrogio Biffi, che tanto più volentieri<br />

riportiamo, quanto più lo riputiamo idoneo a pòrgere precisa<br />

idea del dialetto a quel tempo, essendo scr<strong>it</strong>to in prosa.<br />

Quii fio d’ingògn ch'àn comeoxà a mostra el fondamónt del noti pari«<br />

da Milàn, a i ve mètten in tei có Poltra sira el caprili da tam vMsigà<br />

d'intorna a la parnonzia milanesa, insci in pè in pè, dond' è diss quel<br />

pòc che sentìssev, no pensànd d'ave pò anc da dura fadiga a scrivel. Ma<br />

parche mi sòn run de quii Ambrosfàn, che no san di de nò, é tant pu a<br />

on amìg com' eas' sì tu , e v' i Jò scrivi comò m 'ì di, senza stig a pensi<br />

trop, par ess mi parént del musciafadiga ; e anc che i nost se sìjen mettu<br />

in us el seriv toscàn, par fa dai caga-pistèl, che dan lori al ed par pari<br />

savi, i jò parsciò vojQ in noeta lengua, par fav tntènd ben spiatarà el son<br />

di lètter com* al va. E se ni avéss blu pressa, eh' al parfva di* al ve silo-'<br />

pàss I faso, e l'avrév mettu iè com’ al va, e s'avrév anc dì quaicossoréna<br />

dela sova cetonia , parche al gh'è òna sort de gavalòn, che, com'a i pòn<br />

dì mà de qualcun, al ghé divis, che impìssen trop ben el gotòi ; ec. ec.<br />

1600. Per saggio poètico di questo tempo afrbiàmo scelto un<br />

Sonetto di Fabio Varese, contro gli ambiziosi.<br />

Compà, sont ormai saft de cert mindón,<br />

Che vau in volta sgonfi per Milàn,<br />

E se parlò con lor, per biò, no gh' àn<br />

Tanta lettra ili sul cù come ón barbòu.<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


DIALETTI LOMBARDI. 4 1 3<br />

Oh 14e diré ± fh1 àn ben di ducaión.<br />

Q in cu tuU i sò «old, se no m1 en dan;<br />

Coss’ò a che fan mi de sii mane pan,<br />

Imbotorà ém k de ambidtén?<br />

I vertftót tf<strong>it</strong> quant, car Bernardi», ;<br />

Mi i stimi, perché in òmen de slrapàs,<br />

E san «oes'è ’l volgàr, cose1 è 'I latin ; !<br />

E quand parli con ti con tant solfe ,<br />

E parli de ala sor! degayaióo,<br />

Disi, «h’ in in frecàas de vis-de-caz;<br />

Perché no in capàz<br />

Nane de nettàm i scarp u h m de lor y ' *<br />

Sebèn ffissen pu sgonfi che ón tymbòr..<br />

1700. 11 sècolo XVn fu illustrato da Carlo Maria Maggi, autore<br />

dì vane comedie . e di molte poesie vernàcolo morali. Tra queste<br />

abbiamo scelto la seguente canzone, la quale, se non è il migliore<br />

de’ suoi componimenti lirici, basta però a dare un’ idea<br />

della spontane<strong>it</strong>à del verso e dei retti ]piincipii dell* autore.<br />

C aNSONE MORALE RIVERITA DA UN ORTOLANO.<br />

L'òlter di, ch'era stà per tut Miìàn,<br />

Vendènd uga ^ zucchèt e peverón,<br />

Tornava a cà sul bass insci pianpiàn,<br />

Dondàna cont ón' andana de llzón;<br />

Quand ò vlst, che óna iropa de vilan<br />

De Bosìn orb sentiva óna canzón; .<br />

E anca mi c ù r^ metti giò i scorb ,<br />

Per senti la canzón de Bosìn orb.<br />

Fidi, Bosin xÙseya, el mond i1 è inscì,<br />

De tempést e gabèl n’en manca mai;<br />

Di erfid ei>e crèss vjin in ogni dì,<br />

E '1 roméni mijór r è a no clapài ; t ,<br />

Me rid de certa gent com' vìU di mi «<br />

Che van col tànternin cercànd travàj.<br />

Me pìas ta devózlón de pretFagòt,<br />

De no dapass fastidi de nagót.<br />

Oh, me fa pur stizzi cert scrolacó,<br />

Che sèmpér ai sciguèt voren dà meta; (|.<br />

Che s^mper, o s’el piov , o s'el dà '1 só,<br />

San doma rinculasse là ej profetai ;n ,<br />

Mi me par de sta me! quant mane en sp j<br />

Vegna nev, aqùa, vent, mi fo gogheta,<br />

E pens, per pascntà tud sti rumor,<br />

Che sora de sti nivol gh’ e M Signor.


(1 % PARTE FRISA.<br />

Me diri foro che, quand vòj Tè ’I soré,<br />

E1 ne palila In cà fina el cagno ;<br />

E mi nespondaró, che sti cunté<br />

Lasse al reìó, che sti cinc sold in so;<br />

Vii tire driz el sole, no guardò indré.<br />

E se vorì guarda, guardè i vost bò.<br />

In coss del cap de cà; basta al famèj;<br />

Che quand el P ùbedìss , noi pò fa mej.<br />

Tosón, senza intrigàss in sti boltrìg,<br />

Vivarèm tiié finché la mort ne branca;<br />

El despensòr magiór Tè nost amig;<br />

Chi in Iù confida à la panéra franca;<br />

Chi pass i fior, e chi vestÌ9s i fig,<br />

A la sò cara gèni vorì eh* el manca?<br />

Mi per mi la viij td come la vèn ;<br />

Chi le manda el ghe véd, e ’1 me vor ben.<br />

< Me pias cert cor ladìn de lo e de m ètt,<br />

De zolla sii óna spalla com’ se vòr;<br />

S’ cl inond riiina, no gh'en dan on ètt,<br />

E soppéden i spin come vior.<br />

Ma casciàss in luti coss e dà precett,<br />

Me pàren ambizión de crepacor.<br />

Dìscn, che al lòfi el ghe cade de briilt,<br />

Per vorè mett la cova de pertutt.<br />

Stè ben con quel de sora, e fè ’I fati vost;<br />

Del rest lassè che pensa el cap de cà ;<br />

Lasse che lu el ve metta a less e a rost,<br />

E , vaga Roma c toma, lassèl fa.<br />

Fè quel che disi, e vedari, se tosi<br />

Sto vost cor insci strénò se slargarà.<br />

L’è ’I sparpòset pu gross ch'abia vedu,<br />

Catà rovéd, e piang che n’àn spongiii.<br />

Vedèm, che parié volt l1 om se despera,<br />

Perchè ai so coss on remedi noi ved;<br />

Ma M rció di reió H gh’à la manera !<br />

De cava ben del mà, quand mane se cred. ,<br />

Taccàss a lii ben ben, quest’è la vera;<br />

E pò no diib<strong>it</strong>é, ch’el ghe provéd.<br />

Ben spess ne par el mèj quel eh’ è peìó ;<br />

Ma Iti pò ’I ved e ’I vor quel eh* è '1 mio.<br />

El compà Togn, che i verz Peva pienta,<br />

Fava orazión, perché ’I piovèss on bo<strong>it</strong>.<br />

Vorì olter? à piovG; e ’1 fen sega,<br />

in scambi de seccà, ciapè del rott ;<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


DIAURTI LOMBARDI.<br />

L’uga Boriva, e per i gran ro seli,<br />

Andànd in cavrfii, r afidi in nagòtt;<br />

E Togn, guardànd al ciél, tornè a prega.<br />

Per de lì inanz, che noi ghe dass a Irà.<br />

No sèm quel che se vobiem; e besogna<br />

Vorè giusft quel che vòr quel eh1 è de sora.<br />

Per i coss de sto roond fa tant la togna,<br />

El me par on séessì per la malora;<br />

De spèss a cerca tant, se cerea rogna,<br />

E vedèm, per sta mej, che se pegiora.<br />

Fa per el ciél, sem pur i gran marzòc.<br />

A cerca in tera el paradìs di òc!<br />

Chi finì la canzón. Diss chi sentiva:<br />

Corpa d’ón biss, che P à resón Bosin!<br />

Sgarìven tfié: E viva Vorb, e viva!<br />

Ma con ti<strong>it</strong>t quest gnanc vun ghe de ón quatrin.<br />

Mi, ch’era strac, e a sta lì in pè pativa,<br />

Pur, sbadagiànd, ghe stè perlina al fin;<br />

E anca mi ghe fè onór cont i compàgn,<br />

Desbaltènd la stadera in di cavàgn.<br />

1750. Sebbene a quest* èpoéa, dopo la spinta dàtavi dal Maggi ,<br />

fiorisse principalmente la poesia milanese, ciò nullameno èrano<br />

tuttavia in vigore il dialetto rùstico milanese e quello della VaUe<br />

Intrasca,perocché l'Abbazia (Badìa) dei facchini del Lago Maggiore<br />

continuò sin verso la fine del sècolo scorso. Quindi porgiamo<br />

in Saggio di tutti e tre questi dialetti quattro componimenti;<br />

due di vario stile pel milanese propriamente detto, ossia di<br />

c<strong>it</strong>tà; uno in dialetto rùstico del Larghi, ed il quarto d’anònimo<br />

anfore in dialetto Verbanese, e propriamente della Valle Infrasca,<br />

scrìtto nell’anno 1758, che produrremo a suo luogo fra i<br />

Saggi di quest’ ùltimo.<br />

Sonetto del curato Stèfano Simonetta, int<strong>it</strong>olato: Divorzi zeri-<br />

moniós tra la mula e Vabà Moriggia crocifer del cat dmàl<br />

Stampa, arcwéscw de Milàn.<br />

Tutt magoni P olir'ér diss’el Moriggia;<br />

Tu li* affolli, la ghe rispós la mula:<br />

Cara mula, te lass: — Ohi car Moriggia.<br />

Ch* avi tant cor de bandoni sta mula ? -----<br />

Dig<strong>it</strong>ized by v ^ o o Q l e


PARTE PRIMA.<br />

Mai pii rivi a monta, d<strong>it</strong>e d Mociggia,<br />

Bestiola pù bicara de aia tnfila. «— ... ; ■<br />

On òm lu c i legér, come el Meriggia<br />

Mai pu m even sui spali; rispósi la mila'.<br />

On gran peata sospìr tre sii Moriggia ;<br />

Una seoreaia lassò andà la m dla, '<br />

Sicché fàven pietà m ila e Moriggia.<br />

Lu slonghè *1 coll, vorind bàaà ia nw to;<br />

Lè volta el « fi, e a scali vera el Morlggi*,<br />

Le m andi In santa pas, de vera mula, '<br />

La seguente Bosinada di Cari*Antonio Tann fu da noi prefer<strong>it</strong>a<br />

agli altri componimenti dello stessoautore,non che alle produzioni<br />

dei molti scr<strong>it</strong>tori dello stesso tempo, sópratutto pei molti<br />

diotismi e modi proverbiati ohe racchiude., i quali,, sebben un<br />

sècolo dopo, sono tutt’ora usati allo stesso modo • con eguale<br />

significato dal pòpolo milanese. ■ ‘<br />

Sora i proverbi e i (ras 'milanés cùcri dkl irtàngià.<br />

Nova bosinà<br />

Su T'argoraént del carnevà,<br />

Dove se ved che i Buscccón, 1<br />

Perché ghe pia* i bon bocón,<br />

No


A vun grass, a on bel baciòc<br />

Se ghe dis, che l’è on bojòc;<br />

Se l’ è on màgher, Pè on merluz,<br />

L’ è saràc, sardela , Iu* ;<br />

Quel eh’ è grand, P è on bicciolàn ;<br />

L’è anedòt quel che I* è nan ;<br />

Se I*è on bàcol, Pè on merlòll,<br />

Gnoc, salàm, bon de nagòtt ;<br />

Se l’ è vun ch’ el sla pollrón ,<br />

L’è on pan poss, r è on polentòn,<br />

M ereìàn, menatorón,<br />

Dèg la papa al bernardón;<br />

Tant che tòt el nost parla<br />

CI consìst in del mangia.<br />

Chi sta in m ótria, Pè on brugnón;<br />

Chi caragna , on macarón ;<br />

Quel eh’ è b rf<strong>it</strong>t, on mascarpón ;<br />

Quel eh’ è fiac, on lasagnón ;<br />

E , giach’ el forniss in on,<br />

Se l’ è on m ùseg, l’ è on capón;<br />

Se s’incontra on fa de lóc,<br />

L’ è on mostàÒ de flragnòc;<br />

O eh’ el m ord, o eh' el sgrafigna.<br />

V é de eoe e l’ è de bigna.<br />

E l’ è de barbis de gàm ber,<br />

L’è on vajrón de quìj del Làmber.<br />

Parlé pur, se sì parla:<br />

Gli’ entra sèmper el mangia.<br />

È1 ch'el sia on quej fùrbón?<br />

El gh’ à el t<strong>it</strong>ol de gajnón.<br />

Che al diànzen el vòr fa<br />

La poi t , e , se sorta d à,<br />

El vòr fàghela mangia.<br />

No lasse vela fracà,<br />

Che, giura P oca p<strong>it</strong>oca ,<br />

L’è on scrocón s’el fa ben d’ oca;<br />

La gajna el sa p erà,<br />

Senza gnanc fàla cria ;<br />

De chi el ruspa, de là el guarna.<br />

E l* è on bon bocón de carna.<br />

A sto mòd se tira là<br />

A depéngel col mangia.<br />

Se parlèni d’ on desgrazià .<br />

I proverbi in paregià.<br />

Quand la légora P è in p è .<br />

Tilt i can ghe dan ad rè:<br />

DIALETTI LOMBARDI. 447<br />

Finì vun gh’è on òlter'guaj.<br />

Dai, dai, che Pà roba Paj.<br />

Vòrcn fàn tanta tonina .<br />

Vèden P ùltema riiina ,<br />

E mangiai in insalata ;<br />

E s'el pòver òm noi sbrata .<br />

:Se prest noi mena f polpètt.<br />

El va in to c , el tran a fett.<br />

Gran Milàn per sassinà<br />

Doma a fùria de mangia!<br />

Dà via stròc, P è menestrà ;<br />

Mangia P a j, P è mocolà,<br />

L’ andà in grenta , l ' inrabìss;<br />

Fà bùsèca, P è el ferìss ;<br />

On mostazìn, P è on sgiafón .<br />

E 1* è on pèrseg, on copón;<br />

Strapà el zuf, P è caviada .<br />

L 'è copcta, óna spalmada;<br />

Se ghe dis sardèl, pignò<br />

A cert bot per i fio ;<br />

E se i tìrem sui genòé,<br />

Carsenzòr con dént el boè.<br />

Tant che fina el nòster dà<br />

El forniss tut in mangia.<br />

Se gh’ è vun eh’ el vaga cónS.<br />

Se ghe d is'sù b et, P è on foni ;<br />

Se gh’ è vun eh’ el sia lecàrd .<br />

Ghe se dis : P è on scumalàrd.<br />

È1 vun eh* abia on bel ccrìn?<br />

Ghe se dis : l’ è on laé e vtn ;<br />

ÈI vun giald come i fertà?<br />

Che colór de cervelà !<br />

ÈI on pó lofi e smortòtt V<br />

O h, che ciera de pancòtt !<br />

ÈI vun brut, ma ch’el sia bon?<br />

Ghe se dis : per soz e bon.<br />

Tal che no se sèm spiega.<br />

Se no dròvem el mangia.<br />

ÈI rich? L* è pién come P òv;<br />

Chi à el sò in tèn t, el fa el sò ov ;<br />

Chi va pian, el va sui ov;<br />

Quel che sbaia, el copa i òv ;<br />

Dà el velén, P è dà la papa ;<br />

L’è caròtera óna lapa;<br />

Chi fa e rró r, fa on macarón .<br />

El fà on pér. el fà on marón:


El tò sii óna lenca , r è<br />

On negozi de fase.<br />

Gh’ è el proverbi : o ben , o ben,<br />

La maschcrpa paga el fen.<br />

E per lût bogna tira<br />

Voltra roba de mangia.<br />

Chi à colzèt tût sponcignà ,<br />

L’ à i colzèt ti<strong>it</strong> caponi;<br />

Quel che gh' à l vestì guarnì,<br />

L’ à el formàj in sul vestì ;<br />

Al vestì guarnì de piaga,<br />

Ghe cor sora óna lüinaga ;<br />

E i lumàg ìn anca i dò;<br />

Chi à i pagn lis, e che va a boé.<br />

El gh' à i pagn de gradisela ;<br />

Quel che porta el foni so<strong>it</strong> seia ,<br />

E T à el sèler sii la spala,<br />

L’ è on biro che no le fala,<br />

Che à ’1 capei, c insema el gh1 à<br />

El cordón bon de mangia.<br />

A chi n’ abia roti el có<br />

Con di ciàcer, disem: N* ó<br />

Avü óna stipa, e avii on stila ;<br />

A on flizón che dà stocà,<br />

Se ghe dis ciar e destés,<br />

S’ el se cred, che ghe sia i sces<br />

Carcgà de cervelà.<br />

Dìsem a chi è fortùnà,<br />

Ch’ el formàj ghe fa firàgn,<br />

E '1 ghe fioca in süi lasàgn ;<br />

Dìsem che Pà sgürà ’1 pèlter,<br />

Chi à fa nètt e tra via i sghèlter.<br />

Disem tutt.... ma P è on gran fa ,<br />

Che tùtt dìsem col mangia!<br />

Bombonìn e marzapàn<br />

In i zerbìn de Milàn;<br />

On dotór de quìj de fora<br />

L’è on dotór meza robiòra ;<br />

PARTI! PRIMA.<br />

V è leva , chi è sorafìn ,<br />

A freguj de bcscotìn ;<br />

L1 è on gambus quel eh' è on balòc ;<br />

Chi no è fiirb l’ à tela poc ;<br />

Chi d 'o n log P è descascià ,<br />

Per quel log lu l’ à scena ;<br />

Chi è sùpèrb come on serp én t,<br />

L’ à di nos, P à del formént<br />

Sèc de vend; eh' in coss doma<br />

Che resguàrden el mangia.<br />

Quané proverbi e mod de dì<br />

Su sto gust, che a d ìi, bondi,<br />

Finirév gnanc domalina.<br />

Mangia el cu de la gaìna,<br />

Gh* è sii el péver; che pacià!<br />

No l'ocór sta chi inguilà.<br />

El gh' à el cu che fa pom pom ;<br />

L 'è on bocón de pòver om ;<br />

Quel P è vuu che P à mostra<br />

Zif e zaf e cervelà.<br />

Ti<strong>it</strong> i coss vègnen a ta j,<br />

Fina i ong de perà P aj.<br />

Ghe n’ è insci de minzonà<br />

De sta roba de mangià!<br />

Ma per mi vùj tajà sii,<br />

Che P è tard : chi en vor de pii<br />

Mi sto in porta Verzelina,<br />

E gh' en poss dà óna listina ;<br />

Ma per din de quìj de pcs<br />

Basta parla milanés ;<br />

Vcgnaràn come i scìrés,<br />

Che adrè a vuna gh' en vèn dés.<br />

Con sti quàter eh’ ò infilza<br />

Mi n' ó asse d' avév mostra<br />

Ciaramént, che i Busecón<br />

In da vero lccardón,<br />

Se perfina in del parla<br />

Ghe infoleìseen el mangià.<br />

_<br />

Mattinata, o canzone villereccia di Pietro Cesare Larghi in dialetto<br />

rùstico milanese.<br />

Degià che sont chignova in su la strava,<br />

E vò passànd ol temp senza dormiro,<br />

Mi te vùj fà sen tì, se vòt sentirò,<br />

01 uiè am ór, on sgrizìn de serenava.<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


DULHTT1 LOMBARDI. 449<br />

Sò ben, che te saré lì insci solecia.<br />

R<strong>it</strong>ira in cà a lira la toa stopena,<br />

E che te fare forsi la pisscna<br />

Insci da pos al lèé in le la strecia;<br />

0 che te ponciarét ol to colaro,<br />

E te ghc tacaré on pizin galento,<br />

Per far ol to moroso tuto quento<br />

Andar in brodo, e farlo desperaro.<br />

Cara, trat io chignò, làsset vedero,<br />

No sta a pientàm chilo come on füstono<br />

Consóleme on pó ol lidego, ol polmono,<br />

No me lassar chilo come on galbero.<br />

Fam vede, cara ti, quij bei ogg<strong>it</strong>i,<br />

Che m’inamóren tent, che noi so diro,<br />

Che me fen sta tanònot senza dormiro,<br />

E pò me léven anca V apet<strong>it</strong>i.<br />

1 tò ogg<strong>it</strong>i me pèren dò bei steli,<br />

Che in pu lüsüriènt de la lusnava,<br />

E quij tò ganass<strong>it</strong> eh'in de ioncava<br />

In insci svernighènti e tanto beli !<br />

Fam vedè, cara t i , quij tò bochini<br />

Tanto stre c ìt, che pèren faó col fuso,<br />

Che fan ol pòver Togn deslcnguà in giüso,<br />

E van disènd a tué: Fem di basini.<br />

Senti, che tüé i pois fan tic e loco,<br />

Quand che vo sbarlogicnd la toa peltrera,<br />

E me senti andà giò tuta Povera,<br />

E pò resti li mût come on lifroco.<br />

Quand sarai mo quel dì tant fortunati,<br />

Che te consolare ol mè fog ardento ,<br />

Che tiro e mi se tirarèm arento,<br />

Con tu£ i man dol nòster sciur curati ?<br />

E petaremo li di bei fanc<strong>it</strong>i,<br />

Se te me zetare per tò consorto,<br />

Che te giuri d'ess tò fina a la morto,<br />

E la sbavazarèm e tiro e m<strong>it</strong>i.<br />

Sonènd ol calissón, men vùj partirò,<br />

E v&j lassât chilo la bona notto ;<br />

Sò ben, che anc ti te fare insci de bolto ;<br />

E la sbavazarèm e tiro c miro.<br />

1780. Come Saggi della lingua e della letteratura dell’ùltimo<br />

perìodo dello scorso sècolo, abbiamo scelto due componimenti,<br />

uno di F. Girolamo Corio, l’altro dell’ abate Giuseppe Parini;<br />

Dig<strong>it</strong>ized by G o o g l e


dall’ argomento e dallo spir<strong>it</strong>o dei quali chiaramente si vede, come<br />

i poeti di quel tempo apparecchiàssero gii ànimi aHa riforma, maturata<br />

più tardi e compiuta per òpera del Porta.<br />

Istoriella d’on Fra cercòt. Sestine di F. Giròlamo Gorio.<br />

Ve vorév cuntà su 6na bela istòria<br />

Sucessa poc dì fa tra Inciàss e Com,<br />

D’on fra cercòt, fintànt che Pò in memòria.<br />

Quest l 'era on Francescàn, ma no sò el nom,<br />

Nè sò el convènt qua' el fuss; ma fa nagota,<br />

La cónti su la fed del dotór Crota.<br />

De scià • de là ogni bott, col bisachin,<br />

A pè scaiz, tir& su con la xentùra<br />

El vestì a mesa gam ba, e con l’asnin<br />

Caregà de spartìn (a la figura<br />

El pareva on remila de desèrt;<br />

Màgher giust come on gatt mangia-iùaèrt ).<br />

Deo grattas, el bateva a tué i fiss,<br />

Cercànd limosna per el sò convènt,<br />

Coi m ajstadìt, m edaj, reliqui e agnus,<br />

Coròn de Iegn che var poc o nient.<br />

De tuò i part ghe dàven roba a sbac,<br />

E tu Intànt V impieniva i sò bisàc.<br />

Sto fra bona limosna, sto frà scroc<br />

El passava de spèse de Com a Inciàss,<br />

In sul Sgfiìzer, e insci come on balòc<br />

Et tornava de scià bel bel, pass pass,<br />

Con l’àsen càreg de tabàc sfrosà,<br />

Fingènd de portà via la car<strong>it</strong>à.<br />

Con sto pretèst, eoa sto «alvaeowlètl,<br />

Ciaché r eva imparò la bela se ira ,<br />

El passa frane in mexx ai bortaadò<strong>it</strong> ;<br />

Ogni tre bott i dò el va déuft e fora<br />

Coi bisàc, e fina (nana e 1* oiira indré .<br />

El portava dà corp in d’ on carie.<br />

Prestine el sòlet, sto frà gattamorta ,<br />

Battènd el so senté voltra i confin ,<br />

On di el torna de scià con la soa scorta .<br />

De pan, de iard, salàm, luganeghin ,<br />

D’ognl grazia de Dio; ma in fond del sac<br />

C<strong>it</strong>te! gh' è dént des lira de tabàc.<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle _


DIALETTI LOMBARDI.<br />

Giuratllo» ! sia vòlta P ìn tott v ia,<br />

Come dirèMem n o n , per Irabiaoada<br />

Quij batidór moaàt. Ona qwej spia<br />

E1Pà catà sul dv; gke f u la ronda,<br />

E mo ghe lignea quàé de noé, de di<br />

La ghirlngoU, per podèl grani. .<br />

I batidór s1 impósteti al tragbètt,<br />

Curànd on quej bel tra, per fàg i sfòj;<br />

Per dia, no sèm chi sèm, s'el marcadètt<br />

Per sta vòlta noi tirem dént a nuij;<br />

Sèm fìoj de p...-, te a sto fra sgxaca<br />

No ghe svalìsem tutta la bisaca!<br />

Ma el fra, eh'el gh’eva óna fedascia al Sant,<br />

Che doma a porta indòs la soa majstà<br />

Le preservàss di fulmen e tùé quant<br />

I perìcol del corp, de tù£ i ina,<br />

De làd er, de m onèj, de borlandòtt,<br />

Come dis la patàfla che gh’ è s o tt,<br />

Gh'àbiel miss san Franzèsc P inspirazión,<br />

0 siel mo sta averti d’on quèj sò am ìs,<br />

Basta, el s’acòrg eh’ on maladètt spión<br />

Gh’ à fa el fiòc; obligato de Pavìs!<br />

Per no dà dént in quij de la tracola,<br />

De bott e slanz el torna indré '1 fra tola.<br />

Apena lì dii pass gh’eva óna cà<br />

D’on fltàvol. Deo gratias ! picca P tiss<br />

El bon fra ; la reiora : chi va là ? —<br />

Sont on fra cercadór, Jesi/s, Jesus !<br />

Mi credi d’ess riva propri in bon* ora ;<br />

Vorèv de vii on piasè, cara reiora.<br />

A parlòv nètt e stett, *onf sta in dogana<br />

Chi indrè d'Inciòss a vis<strong>it</strong>ò de frèse<br />

On mald con la févera quartana,<br />

Per guarii col cordón de san Franzèsc;<br />

E ò avii in limosna del benefatór<br />

Cine scartòz de tabàc propri de sciór.<br />

Ciòpem li<strong>it</strong>còss, l'è vera, c no fa dagn ;<br />

Ma nùn sèm sòlet de tirò scajòra,<br />

Perchè sèm pòver fra; nè m i in tane agn<br />

Che fo el meste, m 'è mai piasti sta scora<br />

De fà sfros de tabòc; Dio guarda! ai tènnen<br />

Poss andò a rise, che i borlnndòt me fermen.


1 3 9<br />

PARTE PRIMA.<br />

Per liberàm, retora, de sto scaj)<br />

Podarèssem irà nàn f i on qtstj baetròzz;<br />

J'w me dori óna firn** de forami,<br />

Mi el tabòc; e per 9ionia i istèst tcarlòzz<br />

ìmbotimii de crusca a ufi» per fi»<br />

Per pastura al me àset», eft’è degOn.<br />

Gh’è propri andà el Cornuti s i i maearón.<br />

La reiora, essènd gràveda de pàrter,<br />

Lii el gfce die: Inaódèv con devozión<br />

Al me sani protetór, vérgenemàrter.<br />

Lè la gbe ered lu ta ta le : ’I irà cernii<br />

L’à scrocà via io ti quél ebe l’à vdlsu.<br />

’ Pax huic dammi! E insci, uròn lirà n , '<br />

Fr4 tola el trota via col » rom qi,<br />

Coni el có base, oen la carenai in nran.<br />

Ecco, che quand el riva lì ai oonfid : , •,<br />

(Ecco perchè gfce d»e* boriandoti ><br />

Perchè bórlen adèsa ai fra cercòtt). :<br />

Pàder, o pàder, gh'ài quejcòss de dazi? -<br />

Jesùs, sanata Maria! no, la. mia geniy<br />

Mi no gh’ ò d* oliar, che quel poc profazi<br />

De car<strong>it</strong>à. - Ma chi cassa gky ài danti -<br />

Pan, vin, bùtér, formai, tard e saiàm;<br />

Ma, e rtòlter gent gh'ari nagòt de dàmt<br />

- Tèi mo chi! en vòrem min; ghe n 'à m a presa?<br />

Lù el cava el scatolìn del sò caput, i.<br />

E*1 gbe spor$ on tabàc de poca speso,*<br />

On tabàc cb*«l pariva on rtaegwi.<br />

No gh'àl oliar da dàn,chajta,g<strong>it</strong>tgiaaai ì<br />

Gh’en sarà de mio ehi in sta ò<strong>it</strong>aca.<br />

- Quest l*i qual che ne d à ’l\pàdar prióri<br />

Quest propri al fa fa m i in ta norira crtoja» ><br />

E l’alia I 5é al santo protetto.<br />

• Dotte ah*al Urna vedi , dia sta cau^ja.- \<br />

E al nost àbet ntrissav fàg sto tort<br />

De tóg el privili^ del passapòrti<br />

- S’el fuse anc san Fìranzèsc magni*del d el,<br />

Nun no guàrdem in faccia a chisesia;<br />

Nùn firn el nastr’offizi, e Iti mo chiàt?<br />

Donc eh* el vegna con n m in compagnia.<br />

- Mi in compagnia? m n ’ò che fà nagòtt<br />

Con sbir, con batidàr, con boriandoti.<br />

Dig<strong>it</strong>ized by { jO O Q ie _____


DIALCITI LOMIAROI.<br />

El irá '1 tegneva d ü r; n a inpünemánc<br />

El s’ lassava mena «orné on Eece hóm.<br />

Id ehe gbe <strong>it</strong>á al ia n d<br />

Ma in ehe Ufete* mém&BI ghe dfs. - A Oom. •<br />

O «on Franzéte, 0* reü§ió$t m páder '<br />

Del vo<strong>it</strong> órdm traté prt che n i en lideri<br />

- ei m&nem in dázi a t rítetór.<br />

E Intanffef^el fri e r diséca la corona,<br />

Qnij blrbértbesfertévan fra de lor v<br />

Biastapéier/frévhm pa belgirona,<br />

Prá legnéven berr de pista;<br />

Ma quel frA r é r t minga on frl Batista!<br />

Ti*0he'ée‘M'1n la WHb; Mo le M fr<strong>it</strong>o<br />

In di peltift rfo ¿ft** «Brt ehe té jütá;<br />

ñac&külc^tma p& a ttoP Y onthc,<br />

Adest ché W lá Pédet tropa tort<strong>it</strong>a;<br />

Maqtff m ^ h i t 'qulJiMÜM<br />

ye0tánin propti fn boca di bórlMdótt.<br />

Hlven al dazi , fe 1 ólterínánigóld,<br />

Cwn futtibus, come dlscva q*uel,<br />

E l eum lantem ii, el stréngen coid coid;<br />

Túé ghe córren íncontra per vedeT.<br />

La faraven tróp magra Cot satar!.<br />

Se no gbe Tffiss ón cfuéj straSordenari<br />

SciorpádeTf t’e vggnü anc per l ü ’l so tábel!<br />

Chi eí fe mqstra dé fass vegni on dellqui.<br />

Ghe rügWn in d! purés sott a l’abet,<br />

E in dél Itorsín perflna di reliqu!;<br />

E ghe déscuaten (ora de la manega<br />

Quindes o sedes braza de luganega.<br />

J i, ¡1't > I, i |,\ “ t> • - - ■ ■ • • ' H<br />

Rughen pe^ tu tt i bo¿, téch enle npsen<br />

E raspen sñ col sgrif comp can ***»«¡<br />

Pan alza s& perfiu la cova a 1* ásenf<br />

Per vedé se ghefüss scondü el ta^acj<br />

Gbe üsm^n de dént ¿n del díaforétic,<br />

Che pñttosto el saveva d’ assafétic.<br />

V ' ku' Unlfisgná flntiBt che i cfoo p«ctaírtt<br />

Sólten voltra; adéss si cjie la ghe c ip a ;,<br />

Ma el frá, per da el color mej ai polpclt,<br />

El se fia.v*gn¡ el sqti<strong>it</strong>, ph} che deslipaI<br />

El irá on 90sp¡rj el se büta in genó¿<br />

Col man eró», e 1’ alzq al ciél i ó¿.


1 3 *<br />

PARTE PRIMA.<br />

O san Fremute, di* avi dà v<strong>it</strong>a ai mori,<br />

Protetór de la vostra retigión,<br />

De fra négher, sdir, bis e de tant sort,<br />

Del cap<strong>it</strong>i, e de qui) coni el cordón,<br />

De minór osservimi, del cavi g io.<br />

Fé anmò on miràcol soli al dì d'inco.<br />

Per i me tnèrel nò, che sont fra indègn,<br />

Ma in onór di vost fio, ’n gloria de Dia,<br />

Benedì quij pach<strong>it</strong>, feg sora el sègn<br />

D’la santa eros, e fè, che dént glie sia,<br />

In scambi de labàc, crusca e criischèl,<br />

Per dàg el beverón al mè asineL<br />

Che tójen fora el prim; doma a la nasta<br />

Capìssen ben che mercanzia gh’è dént;<br />

Quest 1* è ’1 tabàc che ccrchen, e tant basta.<br />

Sgavàien, fan bando ria, in ti<strong>it</strong>t contènt,<br />

Deslàzen, dèrven fora... Ohi che miràcol!<br />

Gh’è dént crusca, e lor rèsten come bàcol.<br />

An fa tanto smargiàss, e pò bot-Ii:<br />

Miif, camiif, sbalordì come gogò,<br />

Se guàrden tra de lor, no sàn che di ;<br />

Pur se ostìnen, c sègu<strong>it</strong>en anmò<br />

A descartà quij òlter; ma tant*è...<br />

Fè che ghe sia dént crusca-, e crusca l’ è.<br />

Cospetto! a dila mo chi in tra de niin,<br />

L 'è on bel miràcol ccrt! Ma, c<strong>it</strong>to, asquàs<br />

• En resèntem nù el dagn a vun per iiu;<br />

Perchè, quel che me sa de gran despiàs,<br />

El tabàc che se compra, a dìla séèta,<br />

El par tutt de sta crusca malarbèta.<br />

San Franzésc, se v ’ avèss de dà on consèi,<br />

Per podèla fa in barba a quij spión,<br />

E dazié e boriandoti, el saràv mej<br />

Benedìj lor istèss col vost bastón,<br />

Regalàndeg on rèzipe sui spali<br />

De moneda de lègn, propri sul sciali.<br />

1800. Sonetto di Giuseppe Parisi int<strong>it</strong>olato: Elmagón didatti<br />

de MUàn per i baronàd de P ranza.<br />

Madàm, glT àia quej nova de Lión?'<br />

Massàcren anc adèss 1 pret e 1 fra<br />

Quij so birboni de Franzés, eh’ àn tr*<br />

La lé ^ , la fed, e tuteòss a montón?<br />

Dig<strong>it</strong>ized by


DIALETTI LOMBARDI. 1 3 »<br />

Cossa n’ è de eolu de quel Petión,.<br />

Ch’el pretènd con sta bel« libertà<br />

De mètt insèma de nin nobiltà,<br />

E de nfin d«m, tut qomt I mauiafetòa?<br />

A propósti, che la lana vede<br />

Quel capèl là, che gli* è d’intona on tèi ;<br />

È1 stà inventi dopo eh’ àn maxi el re ?<br />

¿1 el prlm eh* è riva ? 0 bel» o bel !<br />

Oh! i gran Franzés ! Besogna dìi, no gh1 è<br />

Pòpol, che sapia fi mej I eoss de quel !<br />

In saggio della letteratura milanese degli ùltimi tempi, abbiamo<br />

tratto a caso dalla preziosa raccolta delle poesìe di Carlo<br />

Porta tre brevi componimenti, di variò stile é vario metro; li<br />

abbiamo presi a caso, mentre ciascuno ha tali e tante bellezze<br />

originali sue proprie da rènderne malagévole la «celta.<br />

El Temperai*<br />

Carolina, v ard a, vard a,<br />

P <strong>it</strong>ü ri sot al bochèl<br />

Come sguizza la saetta !<br />

Del mezin, sálven la v<strong>it</strong>a.<br />

Che tronada malarbetta ! Che séiaró ! Santa Maria !<br />

Sent el tùrben che ingajarda ! Frane l ' è on fulmen eh’ è séiopi.<br />

Se quel ciàl de don Galdin<br />

Che? Perché mi ò bes tem i?<br />

Noi desmètt con quij cam pin, Mi ? Sèt m attai Va on pó via.<br />

El fornis coni el tiràn<br />

Tarda 1 flàm , virdej lassù ;<br />

On quej fulmen sul copin.<br />

L’ fi s¿Iop& in del campanin.<br />

Carolina , Carolina,<br />

E mo quel berèvel vin?<br />

Minga in gesa, per amór ! B esteaivel anea Ifi ?<br />

Va a to I ciiv, presi,preet, eór, cór; Giò già, andèm , senza tant ciicol,<br />

Ciò giò, andèm tut du in cantina. Che quij bei tìfer m orèl,<br />

Ciò giò, andèm, no te dub<strong>it</strong>a, P <strong>it</strong>u ri sol al bochèl<br />

Che quij bei zìfer m orèl,<br />

Del m ezìn, iaràn miràcol.<br />

Sonetto.<br />

Remirava con tuta devozión<br />

Vuna de sii matìn In r ospedi<br />

El r<strong>it</strong>r<strong>it</strong>i de Monteggia, e Piscrizlón<br />

Che dis con poc paròl tanè vtorltà.<br />

Quand on irle e trletràe seti SI porlo*<br />

El me presenta on àsen mezz s p e li,<br />

Ch’ el fava on vòlt reil coni el flrón,<br />

Per ram pi sora in cort eo amali.<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


PARTE PRIMA.<br />

A s(o pont tût ram ôr per la virtû ,<br />

Ch'el me ispirara quel dotór de sass,<br />

L’ è andâ in fond di caleàgn lu de per I«.<br />

E ô vtet Infin ehe i seiori no gh’ào to rt,<br />

Quand se disen tra 1er per confortées,<br />

Che varpüon ásen Pi», the en d o lo r mort.<br />

A cert foresté che viven in Milán, e ehe se dilèten de din<br />

roba de ciod.<br />

Ooa. ,■ .<br />

Merde ai vost arièz,<br />

Harcanagi pajài de foresté!<br />

Andé fora di pé ;<br />

Tomé pü per on pic î<br />

Fènela s ta regina di finéz.<br />

I avèssem nanea vist<br />

Col fagotèl sott sella a entra in Milán,<br />

B iót, descàlz, a p esd àn ,<br />

Màghcr, fimel e tr is t,<br />

Sti gran bondànz, stl malarbetti cristî<br />

In stâ chi, s’ in fâ su<br />

Len¿ e petard col nos 1er cervelâ,<br />

Che a bon’ ora el gh’ à fâ<br />

Slongà el col come i grü ,<br />

E adèss, porconi, el ghe fa ingossa anc la 1.<br />

N ûn, póver buftecôn,<br />

Se sèn strengiü in di cost, per fag el log<br />

De seotdàss al nost fdg;<br />

E lor cont el carbón<br />

Se spéssen via a téngen el müsôn.<br />

Merda, ve toral a di,<br />

Marcanagi pajài de foresté !<br />

Andé fora di pé ;<br />

E inànz de toraà c h i,<br />

Specé de prima che vel diga mi.<br />

E chi in eU foresté,<br />

Che se la ecólden tant contra Milàn?<br />

In Chinés, in Persian ?<br />

Sûr no: in tü t gentehi adré;<br />

ln d’Italia anca lo r... Pehl laminéI<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


DIALETTI LOMBARDI. 4 * 7<br />

Oh t Italia desgraziada !<br />

Cossa «erv andà a tòta coni i m ort,<br />

In temp che tût el tort<br />

De vèss insci strasciada,<br />

L*è tf<strong>it</strong> de t i , nemisa tea giürada?<br />

Sur si : se te sèt senza<br />

Le$ e lenguàfc, se tût in foresté<br />

I tò üsànz, i mes té ;<br />

Se, a dila in confidenza,<br />

Te tègnen i dandìn, r è providenza.<br />

E fin eh* el naturai<br />

Noi te giûsta on delüvi, o òn terrem òt,<br />

L'èss insci, 1* è nagòt ;<br />

Hej i Ture col so p ai,<br />

Che l'invidia e i descordi nazionàl!<br />

Ma stèm a la resón :<br />

È1 sto porc d*ón paés che ve despiàs ?<br />

Lassèl in santa pas !<br />

Andèm, spazzetta, allòn !<br />

V’èm forsi ligà chi per i minción ?<br />

Alto donca, tabàcî<br />

Andè fora di b all, sanguadedi !<br />

Già che podèm guarì<br />

La piaga del destàc<br />

Forsi mèi col bulér, che coi tri'àc.<br />

TlelMete*<br />

4580. Dialetto della Falle di £ Ionio. — Onde pòrgere più<br />

chiara idea di questo dialetto, abbiamo estratto dai Rabisch di<br />

Gio. Paolo Lomazzo un brano della sua Dissertazione in prosa<br />

sull’origine e fondamento della Valle di Blenio, ed un'Sonetto<br />

di qualche pregio, nel quale il poeta (facchino) si duole colla<br />

sua amata per non essere corrisposto.<br />

OrÌGBH e PUNDAMÌNT DEA VAL D* BrEGN.<br />

Vorènd Gliòv ( parlànd secónd ra antiga gintil<strong>it</strong>à ) eh* tufi i cus'sotpùst<br />

a là, insci, come o gPign comenzàd in Iti con or mez dra sua idèglia,<br />

avéssen con dèbet mud a proscéd inànz, or fè una introdusigUón, eh* tùò<br />

• curp da bass ffissen resciud da cogl de sora, dand perselo a quist or<br />

nud del* inclina, e a quigl or mud dor fà ; e per quost avènd ordenàd<br />

12<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


PARTI! PRIMA.<br />

ruv sfer, come curp scelèster supergliòr agl terèster e inierigliór, or<br />

gh' è pars de dag cogl virtù eh' o gh1 bisognava, che (insci, com'anch scià<br />

diss' or vèfc Orfegl ), gl' ign cosi dò par ognun: ra prima è mutù nel gnuss,<br />

e r'oltra in dor vivifica e rescie or su curp, e a sto a u d or vuss, che<br />

Baccogn infrascàd su flgliu fùss ra prima v irtù , idest or gnuss, e r' oltra<br />

ra Musa, o ra B ettura, eh' o s1 voglia d ì, ec.ec.<br />

A sa Corà Bettura.<br />

Duh! s1 tu saviss, B ettura, or ben eh' o t' viigl,<br />

Te farìss moresrgn quol cnr d uras!<br />

Quand vi<strong>it</strong> che d'cumpagnìglia fàgom p as,<br />

E che magi pu tra nugn sigila garbugl ?<br />

8' o t' puss un but in d 'u n cantón accugl,<br />

0 t' vngl sta aprèss pu sùrigl, ch 'ar bombàs;<br />

E no t'v a ra pii a di : te ne me piàs,<br />

Nè lusìngh, nè menàS, n'òlter strafugl.<br />

Co digliàver farìst aun eh' o t1 battéss,<br />

Se a m i, eh' o t' vugl tant begn, te n'en vu bricca ,<br />

E sogn pur begn vestìd, gagliàrd e sagn !<br />

D'om da begn, t'è mo tu rt a faro tra véss.<br />

Deh ! àbem piglletà ! V ut, che m 'appicca,<br />

Bettura dolza pii eh' ar marzapàgn?<br />

Ah ! curp com dig d 'u n cagn I<br />

S1 o V sqult adùss, o t' faS fa crigliatur,<br />

Ch' in mezz' ora faràn trenta portur !<br />

V e r b a n e s e .<br />

1678. Avendo noi trovato fra i manoscr<strong>it</strong>ti inèd<strong>it</strong>i dell’Ambrosiana<br />

una lunga, comecché stucchévole, Canzone scr<strong>it</strong>ta quasi<br />

due sècoli fa, nel dialetto della Val Sesia, ne produciamo in<br />

Saggio un brano, per la lingua di quel tempo, giacché la rozzezza<br />

di quel componimento non ci allettò a produrlo per intero.<br />

Avvertiremo solo, che gli Alagnesi, introdotti come interlocutori<br />

nella Canzone, sono gli ab<strong>it</strong>anti del Comune di Alagna,<br />

villaggio posto nella parte più elevata della Val Sesia, a’piedi<br />

del Monte Rosa. Sono essi d'orìgine tedesca, e pàrlano tutt’ora<br />

un corrotto dialetto germànico. -<br />

Dig<strong>it</strong>ized by {jOOQ Le


DI AUSITI LOMBARDI.<br />

Canzone in lingua materna Valsesiana comporta da Pròtpero<br />

Torello da Borgomayneroj sopra d*un’ incursione fatta in Va-<br />

rollo Sesia da* Montanari> a’ 45 Agosto 4678., prima del<br />

mezzo-giorno.<br />

Che d u o , che càud fa mai?<br />

fPin la gent bela inspirtàl ;<br />

L* è già qui doi mèla o t r i ,<br />

Ch’ soma bela perboglL<br />

Tant più eh' ora in Carapafiògn,<br />

E in tla Val, g h 'è un gran bisògn<br />

Onà d* g ran, come d* denèl ;<br />

Perché cogl Scribi e Farisèi<br />

€h' i reggio al Cmun d’ Varali<br />

L’è ün gran temp eh’ 1 nUratto mal.<br />

Anz r è pèg, a col eh' intènd,<br />

C h'l van trattànd d'oléini vend<br />

La Val Granda e la Val P <strong>it</strong>ta,<br />

E impìgnèni fin la v<strong>it</strong>ta,<br />

Noi, e tu¿ i nost mattai.<br />

Nò, Signor, che sarà mai?<br />

Fé vendeta voi, Signor,<br />

Ch' I sèi sta# nost Redentor,<br />

Quand noi ino ponina mi notta.<br />

Orsù, i vògl bultèmi giù fin pò sotta<br />

A 1* ombra de cosi bel fò ,<br />

E i vogl bùttèmi giù chllò,<br />

Bela lóng, bela destéis,<br />

E i vogl lasse cór giornàl e méis,<br />

E poi, chi sa, che cól ch'à fag ai tù li<br />

A n* portrà ben quaich ajut<br />

Da quaich banda mai pensa ;<br />

Ma, per Dio, mi i srèi paregià<br />

Per desprèmi e bf<strong>it</strong>tèm via ;<br />

Ma a m’ vegn sempr' in fantasia,<br />

Pr ajf<strong>it</strong>èmi in t'a l piü bel,<br />

Ch'a n'voglia accaddi quàich bordèL<br />

Ma che gent è cola là ,<br />

Ch'1 i vegno giù da la montagna?<br />

Fé de Christ, in gent da Lagna;<br />

Che Diàu! come in armài!<br />

Cugl 1 bà piü d* cent soldài ;<br />

I vogl un pò mettmi ascotc<br />

Ciò eh 1 parlo in t' al passe.<br />

Noi i n' pomma avèi bolletti<br />

Da podèi mene al g ran ;<br />

E se quaicun a »’ n e tt a parlò<br />

D'esenzión, de primi legi,<br />

Alsaròmegl ch'ai fèto di sacri legi;<br />

Perchè cugl sìndichi e deputai<br />

I ne petto cert sassài,<br />

Con querèl e con papégl;<br />

E la masna l 'è già in pél<br />

Da paghe vint sod per sac ;<br />

Mo, Signor, mi i vogl anè matt!<br />

Quand più i gh' pens, son fora d'mi.<br />

Ma sarà megl a lassèla onsi,<br />

Che al buon Dé a gh’ remediarà.<br />

U omini armati d ’A lacra.<br />

Prènder venta arsùtossión,<br />

Noi non èuer tant coglión<br />

Quant un esser ùsmà,<br />

Tùtt Ferlorum V è sbrigò;<br />

Noi volér nostre tolette.<br />

Poi qualcun, che ne promette<br />

Far andar nostra montagna<br />

Senza un soldo de guadagna;<br />

Alter resi* èsser mane mal<br />

Dar a fog e a sang V arili<br />

Mozzar tud i tradttór*<br />

Noi minga patir più fame per (or.<br />

So sót bon atta m<strong>it</strong>inandra<br />

Fog e sangv, e poi in Fiandra*<br />

Alla guerra in compagnia.<br />

Viva al Re, e sua Signorìa!<br />

Mozzar tufi i trad<strong>it</strong>ór,<br />

Noi nonlstenlàr più per lor.<br />

Costa si la sà da appio;<br />

Costa sì fa brusè al nappio !<br />

D 'onta anèif, o bela gent,<br />

Onsi armai a fè spovènt?<br />

Oh! che gent ben a la via,<br />

Pari bà una compagnia<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


450<br />

• JD’ begl soldài mandai da Dé<br />

R)r dal Ciél per castighè<br />

Qualcun eh’ l’abbio mer<strong>it</strong>è.<br />

A lagnesi.<br />

Noi èsser stài ovisà<br />

Osta noi dm una lettra<br />

PARTE PRIMA.<br />

D' Stevo Modo da Inorò<br />

A Varai a defènder nostra Val<br />

Da ladrón, che senza fai<br />

Voi storbàr nostra esensión,<br />

Primi legi, favór, nòster resón<br />

Conced<strong>it</strong>i da Carlo Quint;<br />

Noi èsser più, de cent e vint<br />

ec., ec., ec.<br />

4758. Compagnie d‘ Fechìn dot Lag Mejò in toi nà a cà,<br />

despò jèss sta§ a fa *l Camevà chilo a Milàn.<br />

SONBTT<br />

Car 1 nôst sûr petròn, ! vôst fevó<br />

Ien stafc de tal m esure, ch* ol pensé<br />

De tü$ quang 1 fechìn dol Lag Mejó<br />

A sfegùrài noma l ' è not’ essé.<br />

Nùn o restèm afàg senza sento;<br />

Vóm devri boche, e s'tròvem ben d'indré;<br />

O bogne ch' o fûdèssem tùg doto,<br />

Par dav rlngrezlemént, che pur o s’ dé.<br />

Baste, o vem , che l1 è vore ; a revighés ;<br />

Al cà de ding , rivo lassù ’n Antragne,<br />

Narèm vosànd d’intorne a quel pajés,<br />

01 lag, la v ai, ol pian e la montagne :<br />

E vive i nôst petròn, i Milanesi<br />

Vive Milàn mijò dia gran cücagne!<br />

Breve racconto in prosa facchinesca tratto dall* almanacco La<br />

Balle dell’anno 4766.<br />

Na marasce ben face sü de cà o la s’ è mariade cont on fechìn, e despò<br />

jen gnu a sta <strong>it</strong>i in toi Milàn; e na iornade ol fechìn l’è naé a c à , e l’ à<br />

trovò in toi so <strong>it</strong>al on pestizìn, eh' o bescoreve con la sò Zuenlne ; e lùi<br />

o gh’ à scercò ol parché l’ eve gnu in tei so Stai? E lui o gh'à d ii: parché<br />

o gh’ pieseve a bescór con la sò Zuenlne. 01 fechìn Inore o gh’ à rasposi :<br />

Dob ! ol me sclòr pestizìn, eh' o mette da bande sto pensé, eh' la me Zuenlne<br />

o n ’ l’ è note par lùi ; eh 'o tende pai sò da fà , eh’ in montagne o<br />

n’ gh' è note sta maledette ùsanze dol Milàn ; e l’ à cascià fò dol <strong>it</strong>al ; e<br />

despô o gh’ à d ii a la Zuenlne, ch’ o lagàss par P inànò da dà scolt a sta<br />

iè n t, dol rest o l'abiaràv mannade in montagne; e lei Pèbiùde tediente.<br />

L o d l g t a n o .<br />

11 più antico poeta lodigiano conosciuto è il conte Francesco<br />

De Lemene, che fiorì sulla fine del sècolo XVII e nel principio<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


DIALETTI LOMBARDI. 431<br />

del XVin, nel qual tempo diede in luce la Spòsa Francesca in<br />

versi lodigiani Nessun* altra produzione in questo dialetto fu<br />

poblicata prima, o dopo questa comedia, sebbene lo stesso De<br />

Lemene lasciasse altre poesie manoscr<strong>it</strong>te, fra le quali un’ingegnosa<br />

versione in ottava rima del secondo canto della Gerusalemme<br />

liberata; e diversi altri poeti dopo di lui dettassero eleganti<br />

componimenti d’occasionò cospersi qua e là d’arguti sali,<br />

d’affettuose imàgini, di morali sentenze e di concetti originali.<br />

Essendoci stata comunicata dalla gentilezza del professor Cèsare<br />

Vignati una piccola raccolta di questi poètici fiori vernàcoli tuttora<br />

inèd<strong>it</strong>i, crediamo far cosa grata ai nostri lettori, publicando<br />

per la prima volta quelle che ci pàrvero migliori. A varii<br />

componimenti del Lemene, del Fugazza e del Codazzi, godiamo<br />

di poter aggiùngerne alcuni del distinto poeta vivente Giuseppe<br />

Riboni, la cui r<strong>it</strong>rosa modestia cedette finalmente alle nostre<br />

istanze, permettèndoci di publicarli per la prima volta, ed inserirli<br />

fra questi Saggi.<br />

4700. Versione del secondo canto della Gerusalemme liberata<br />

di Francesco De Lemene, tratta da un manoscr<strong>it</strong>to autògrafo.<br />

Arcum én t.<br />

E1 gran cas de Sofrònia a vói eantà,<br />

Quel che tk canté ’1 Tass con stil toscàn;<br />

Ma mi con pòca spesa al vói mfidà,<br />

E vel vói fà sentì con stil nostràn.<br />

E1 Tass Tè ón Bergamàsc, però chi sà,<br />

Che na ghe bagna el nas ón Lodesàn?<br />

Vu che senti, diri, se magiór lod<br />

Quei da Bèrgom avràn, o quei da Lod !<br />

Mentre ’1 tiràn ben ben d1 armàs procura,<br />

Se ghe fa inànz Ismèn ón dì solètt ;<br />

Ismèn, eh' fnfina da la sepoltura<br />

El dama 1 morti In v<strong>it</strong>a, e s’ el se mett,<br />

Fin a Plòtón là a bass al fa pagùra ;<br />

Noma col barbotà d’ón sò versètt<br />

El ghe comanda ai spìr<strong>it</strong>i, eh* el pél<br />

Ligài e desi igài, conforme 1 vói.<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


1 5 * PARTE PRIVA<br />

L* era Cristiàn, o adèss P è con Macón ;<br />

Ma na ’1 pòi trala6sà P antica usanza;<br />

E1 fa i incanti, e in ti<strong>it</strong>e dó poc bón,<br />

E1 fa dele dó leg óna meséianza ;<br />

Da quel sò lóg, dov’el sta a fa *1 strión,<br />

Da la zente del mondo In lontananza,<br />

E1 vèn a consejà el re Aladén,<br />

E se pòi dì : V i chi H reti de Carlén.<br />

Siór, el ghe dls, pur trop avi sentii,<br />

Che vèn marciànd quela crudél canaja ;<br />

Sarà el ciél, sarà el mond dal nost partii,<br />

Se però na se màngium sott la paja ;<br />

Vu da re , da soldàt, ì fatt, ì d<strong>it</strong>t<br />

Pu, che nè ’1 podestà de Slnigaja;<br />

E se ognun, come vii, se sa desverze,<br />

Cert, eh’ el nemìc nal porta via le verze.<br />

An’ mi son chi per fa quel poc che sò ;<br />

Stèm tati al ben e al mal da bón fradèi ;<br />

Mi, come mag che son, incantarò ;<br />

Mi, come vè& che son, darò consèi ;<br />

Quei Angioi che dal ciél i caschén zò<br />

I farò lavorà come famèi ;<br />

Ma prima ve vói dì per quale vie<br />

Mi sia per comenzà le striane.<br />

I gh’ àn i Cristian in la sò gesa<br />

On alta in confessión, con sii ’I retràt<br />

De quela, che per màder fudè presa<br />

Da quel che, i dìsen lór, a n 'ì salvai ;<br />

Gh’ è sera per pizz na làmpada, e deslesa<br />

Gh1 è sóra óna tendina de brocàt,<br />

E gh’ è d'intorno intorno, in vari modi,<br />

Scròzzole, gambe, brazzi e mile invodi.<br />

Vói mò, che questa effigie vii todi,<br />

E che la portè via de vosta man,<br />

E in la vosta meschìta a la metti ;<br />

Mi farò pò l’incànt, e alora invàn,<br />

Finché ben ben vù la ciistodirì,<br />

V assaltare Pesèrc<strong>it</strong> cristiàn;<br />

E per ón cert secret mi v’ assicuri,<br />

Ch' el vost Impero e vii sari sicuri.<br />

Insì '1 ghe dis, e lu con impazienza<br />

El corr a quela gesa, el se fè làder,<br />

El sforza i pre<strong>it</strong>i, nè '1 dis con licenza,<br />

Ma 'I porta via ’1 r<strong>it</strong>ràt de la gran màder.<br />

Dig<strong>it</strong>ized by v ^ o o g l e


VIAUTTI LOMBARDI. ( 5 5<br />

In la sò sinagoga, Invè mal senza<br />

Cala pecàt se prega, al mett el quàder.<br />

Ghe iè pò *1 mag Pincànt, e quel br&tt seroc<br />

Cred, eh*el ghe dlséss sa: BerUe, Berlóct<br />

Ma la matina adré, lì al eampanén,<br />

CI sacrestàn, o 1 campané ch'ai ffuss,<br />

Na 1 treva p& Plmàgin, e tapén<br />

Invàn la cerea, el ruga in ogni bus.<br />

El dà sta medesina al re Aladén,<br />

Ghe t&tl Inlarlàfl e t<strong>it</strong>t confi»<br />

El crede ben, ma na ’I sa mò la strada,<br />

Che sia stat qual Cristlàn die l'à cafada.<br />

O f&ssen i Cristian che la robén,<br />

O f&ss el ciél che l'opra senza ostàool,<br />

Ch* essènd quel volt in lóg «he ne oonvèn,<br />

Nel possè reaiirà símil spetàcòl,<br />

La cosa Pè anmò Inai, nè se sa ben,<br />

Se l'opra f&ss fimaoa, o par mlràcol;<br />

L'è però ben, die i omni a i céden lór,<br />

E fa d'én sì bel fatt el dèi autòr.<br />

El re el fa fà na gran perquisiiióo<br />

In tute quele gese, in ogni cà;<br />

A chi *1 furi ghe descuata al ga fa òn dòn,<br />

E chi la qnata la vói fà impicca.<br />

El fé corr el erhrèl anca el strióa,<br />

Ma na *1 pòss mai savè la ver<strong>it</strong>à,<br />

Ch'el elèi, o sìd stat tu, o ehé siel stot,<br />

A la sò barba « P i sèmper celàt.<br />

Ma quand na *1 pél scovrì la robaría,<br />

Süposta dd Crlstiàn, alora el re<br />

El dà in le stelle, d monta in frenesia,<br />

Nè '1 se pòi pasen tà nè poe, nè asse.<br />

In t&ti quanti i modi, in ogni vìa<br />

El se vói vendica, cada «he dé.<br />

S’el reo, '1 dis, Pè in eostòr, nè so vedèl,<br />

Mazzèmei tati, e mazsarèm an'qneL<br />

Pfirché na se na vanta d malfatór,<br />

Mora anca el giost; ma in lór qual giist se trova?<br />

A jén na man de scrochi, e a jén costór<br />

Tati nosti nemisi, d sàm per prova;<br />

Se in sto fati Pè inooènt quaieili de lór,<br />

Peccadi vegl, pen<strong>it</strong>enza nova;<br />

Soldadi, alòn, savrè oostór in meiz,<br />

Andè, mazzè, briisè, fè '1 diàol e pezl<br />

Dig<strong>it</strong>ized by ^ m O q q Le


1 5 » PARTE PRIMA.<br />

Insì cl dis al sò Turchi, e a fass intende<br />

Subet per 1 Cristian la fama córs ;<br />

I risten smattazzidi, e ben comprende<br />

Ognun, ch*el sta de la sò v<strong>it</strong>a in fors.<br />

Nessun batt el taccón, nè se defende;<br />

Nessun se scfisa, o prega ; alfén socórs<br />

Che vèn da invè mane spéren; ma na bri sa<br />

Ch’ el tarda anmò, l’era el socórs de Pisa.<br />

Gh’era tra lór na putta da marìt,<br />

D’ón gran coràg e d'óna gran beltà;<br />

Ha la sprezza el sò bel, o ’1 gh’è gradìt,<br />

Perchè l’è d’ornamént a l’onestà;<br />

L’è sèmper da per lè, còme ’n remìt,<br />

Scósa per Ì cantón de la sò cà,<br />

Che ne la vói apiàusi, nè zerbén,<br />

Nè mai se ved in porta, o sul lobbién.<br />

Ma l’ è impossìbil de tegni ben scosi<br />

I splendori d’ón volt insì perfèt;<br />

Ma ti, quei sò bei ógi e vergognosi,<br />

Ti stess tei mostri, Amór, a ón zovenèt;<br />

Mò t’ è ón òrb, mò t’è ón Arg, e i tò morosi •<br />

De fai vedè, d’orbìj l’è tò dilèt;<br />

Adèss te fè de quel che na so pòi,<br />

E te fè ved sta flóia da sto flól.<br />

Gh’ àn nom Sofronia e Olìnd costò e costè,<br />

De fede e d’ón paés i van d’ón pass;<br />

Lè l’è bella, lu savi, e cose assè<br />

Lù ’1 voràu, poc el spera e sempr’ el tas ;<br />

Nè ’I sa scovrìss, o n’el s’inscala, e lè<br />

Na se na dà, o na ’1 vede, o n’en fa cas;<br />

E insi, finché sto poverèt l’à amàt<br />

0 da per lii, o mal not, o mal sortàt.<br />

Ménter ebe cór l’avis per la c<strong>it</strong>tà,<br />

Ch’àbben d’avè i Cristiàn sì gran molestia,<br />

Sofronia l’à in pensé de liberà<br />

El sò pòpol fedél da quela bestia;<br />

La pensa ón pò, la sta sul fà e ne fà,<br />

Che scombàtt el valór co la modestia.<br />

Vence el valór, anzi i se còrden presi,<br />

Perché l’istéss valór se fa modèst.<br />

Da par lè la tól su; el sò volt bel<br />

Gnè ne la sconde, gnè na fa pompara;<br />

La basse i ó&, la lirè zó ’1 sò vèl,<br />

Ma In óna forma manerosa e rara;<br />

Dig<strong>it</strong>ized by LjOOQ Le


DIALETTI LOMBARDI. ISK<br />

Ne la se fa io pención, uè so, se quel<br />

Sia '1 cas, o 1’ art, ch’el sò bel volt prepara;<br />

La. lassa sta tati I belé da part ;<br />

Ha queir andà zó insì rè na gran artt<br />

Ne guardànd a nessi», da ognùn guardada,<br />

Passa la dona, e la va inànz al re;<br />

Ne la se ferma minga a mezza strada,<br />

Sebèn la ved In che gran furia a r è;<br />

Vegni, Signor, la gh’ dis ( ma intànt a bada<br />

Tegnì '1 vost pòpol), vegni ai vosti pè,<br />

Perché, se vu cerche quel gran ladrón,<br />

Son chi a cusàl, e a dàvel in presón.<br />

Al vede compari ’nsì baldanzósa,<br />

Ma insi modesta, bela dona e brava<br />

E1 re fai mùlùsén, come na spòsa,<br />

A n'al se fa pii brutt, e pii noi brava;<br />

Se lu l’era mane dur, lé mane retròsa,<br />

Gh’arèu zugàt, che lu '1 s’inamorava;<br />

Ma diir con diir a na se pòi là nién,<br />

E gh’ól le moine per fàss voré ben.<br />

Che movéss el tiràn, se Amór ne fii,<br />

Fu gnst curios<strong>it</strong>à, fu amirazión!<br />

Fermèu lì, mè soldadi, e ti dì sii,<br />

0 bela putta, el dis, la tò resón.—<br />

Quel làder che disi n' al cerche pii,<br />

Alora la respónd, che quel mi son ;<br />

Questa è la man ch’à fatt el fiirt, e questa<br />

Ve pagarà la pena ard<strong>it</strong>a testa.<br />

Dei pòveri Cristian i comùn guai<br />

Tutl sóra de lè la tól insi;<br />

O bosia gloriósa ! e quando mai<br />

Sì bel è ’1 ver, eh’ el possa mett con ti?<br />

El re vói mò savè, come l’è stài,<br />

Nè si prest, com’ el sòl, el s’instizzì;<br />

El ghe domanda : Ché t’à consejada<br />

A fà sto latrosinl, e t’à jutada? —<br />

N’ò vorùt che nlssun sappa el fatt mè,<br />

Che sia mè ti<strong>it</strong>t I’onór, ò stimàt mèi ;<br />

Nessun m’à dat ajùt, nessun ne gh’è,<br />

La ghe respónd, che m’abba dat consèi.<br />

Don noma ti te me la pagare;<br />

Allora el re ghe dis con gran besèi.<br />

Oli lè la ghe respónd con volt sevcr,<br />

S’ò manglàt, pagarò; n’èl el dovér?<br />

r<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


PARTI PRIMA.<br />

Chi '1 nas ghe torna ross: Dìm, in che lóg.<br />

Et dis, èt soós el fürt, brf<strong>it</strong>a fbrfanta?—<br />

Na Tò scós, la respónd, l*ò trai sul fóg,<br />

E pensi d'avè fai na cosa santa ;<br />

Perché così n1 al porrà fàssen zóg,<br />

Quel maladètt barbón, colti che Incanta.<br />

Se vori ’1 reo, T i chi; s'el volt devén,<br />

Al bugna die spettò *1 dì de san Ben.<br />

8ebèn na se pòi di, eh* abbi robàt,<br />

Che per tutt, dove l*è, se pòi tó *1 sò.<br />

E1 re, sentènd tal cosa, infuriai<br />

Sbatt I pè, mord le man, scortìss el có.<br />

On bel volt, ón cór cast, n* Insègn levàt<br />

De retrovà perdón na I spéren nò,<br />

E invàn Amór contra sì gran flerena<br />

A ghe fa scud a lè de la belezza.<br />

Alora i fan presón la poveretta ;<br />

El tiren la condana a jèss brUsada;<br />

Tf<strong>it</strong>i i pagni d'intorno ognun ghe strazza;<br />

La resta mezza Mota, e l'è ligada;<br />

A la se mostra Intrèpida alla fazza;<br />

Però de drén a Pè ón tantén tfirbada;<br />

Ma s*el sòllt colór al volt ghe manca,<br />

Na la deventa pálida, ma bianca. '<br />

Se efinta el cas pertutt, e efirtós<br />

Olìnd con P oltre zent Pè chi vegnut.<br />

Che possa jèss Sofrònla a l*è düblós,<br />

Ch’el nom del reo n’ al s’ è gnaümó savñt.<br />

Quand el ved che P è lè, pòver raorós !<br />

E che la vóen brùsà, per dàg ajüt,<br />

Come 'n ispiriiàt a se ne và,<br />

El córr, e *1 dà sbf<strong>it</strong>ón de zà e de là.<br />

El crida al re : Fermè, na Pè stài lè,<br />

Lassèla andà, ohe Pè na matazzóla;<br />

Come avràu Miai possf<strong>it</strong>, gnanc col pensé,<br />

Ardì tant e fà tant na grama flóla ?<br />

Come àia iatt el fürt, e fall I pè,<br />

Trampànd i sacristán da par lè sola?<br />

Se l'à fai, che la diga: a son stat mi.<br />

Ah! ch'el vorè trop ben Pè quel eh'è li!<br />

E pò *1 segu<strong>it</strong>a a dì : Mi, col mè Inzègn,<br />

De nott entrè per vìa d'ón fehestrón ;<br />

Vóss fa le male fine, e per tal segn<br />

In certi bratti passi andè a gattón.<br />

Dig<strong>it</strong>ized by


DIALETTI LOMBARDI. 4 5 7<br />

MI dePonòr, n i de morì son degn,<br />

Coste na ne sa njén, da quel cbe soni<br />

Sfi, donca, lighèm mi, desligtiè questa ;<br />

Mi son el reo, P è fai per mi la festa.<br />

L* alia Sofrònla 1 ógi, e per pietà<br />

La guarda dotcemént P inamoràt :<br />

O poverètt ! cosa vegnìn mò a fà ?<br />

Che ve condus mò chi? 8ìu savi, o mal?<br />

Na so' mia bòna mi da soportà<br />

Tutt el mal che pòi fàm òn òm rabiàt ?<br />

Ò stòmec da soffrì la morte mia<br />

Da par mi sola, e senta compagnia.<br />

La dls insì ; ne P à però possùt<br />

Fà, che se muda quel moròs d’umòr.<br />

Ohi che gran cas è questi Chi à mai vedi<strong>it</strong><br />

Scombatt fi gran virtù, sì gran amòr?<br />

La pena de ché perde è la sali<strong>it</strong>,<br />

E Pò premi la mori al venc<strong>it</strong>òr!<br />

El re s’ infuria pu quand pii 1 cognòss,<br />

Che ognun se vói tira la colpa adòss.<br />

A sentì sto contràst gh’è insì devis,<br />

Che lòr la tègnen per òn turlurii ;<br />

E però tf<strong>it</strong>t infùrìàt el dis:<br />

Mi vói erède a tf<strong>it</strong>t dii; mazzèi tutt du.<br />

El Ai de sign ai sbiri, e ognun s’è miss<br />

Intorno a Olìnd , e la prendén an’ ifi,<br />

E la lighén a la morósa apprèsa,<br />

Voltadi s£ena a séena al pai istèss.<br />

Ché porta le covade, e ché 1 fassén,<br />

Ché bolla, ché fa fóg de quei demoni ;<br />

Quande, pianzènd, el dis quel poverén<br />

A la presenza de quei testimoni :<br />

¿1 quest el lazz ch’aveva, oh! mé meschén!<br />

Con vii da cònaobbiàm in matrimoni ?<br />

È1 quest el fóg, col qual pensava el còr<br />

Che dovéss rescaldàm el dio d’Amór ?<br />

Òlter fóg, òlter lazzi Amòr mostrò,<br />

Oltrl ne dà la sort in sto mal punt ;<br />

Pur trop, con vii mi sont morènd, ohimè!<br />

Srin v<strong>it</strong>a fu pur trop da vii deszùnt,<br />

Gh’ò gfist almànc, zà che morì se de,<br />

De jèss al vost morì con vri conzùnt ;<br />

Me rincréss d vost mal; del mè dolori<br />

Na ghe do nlén, perché con vu mi mori !<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


138 PARTI PRIMA.<br />

Oh! che fortuna mai saràu la mia,<br />

Oh! come in la mia mort sarèu béàt,<br />

Se, mènter mori in vosta compagnia ,<br />

Spiràss in hocca a vii V ultem mè fiat ;<br />

E in mi '1 vosi spìr<strong>it</strong> per l'is tessa via,<br />

Za che morì con mi, fùdéss spiràt !<br />

Mentre, in sto mod disènd, pianzeva quel,<br />

Sofronia la conséja insì bei-bel :<br />

Fradèl, quest na l'è temp da inamoradi;<br />

Lasse andà ’I mond, e na ghe pensò pù;<br />

Àm da morì; bugna pensa ai peccadl;<br />

I da prega ’1 Signor, eh1 el sia con vii;<br />

Se nùm, per amór sò, sàm tormentadi,<br />

Aràm el paradìs, s’ el piàs a lu.<br />

Dì là 'I sol che ne invida, e *1 ne consóla !<br />

Guardò là '1 del, come l’è bel! Oh! fióla !<br />

Chi pianzén 1 Pagàn, e i planzén fort ;<br />

Pi&nzén anca i Cristiàn, ma ón pò pu pian;<br />

On tantén per pietà dovente smort,<br />

Anca al sò mars despètt, Y istèss tiràn;<br />

Ma quande d’ingramìss al se fu incòrt,<br />

El se fa forza, el marcia via pian pian.<br />

Ché se sgraffignà el volt, ché strazza I pagni;<br />

Sofronia, nomà ti ne te caragni!<br />

Iéren in sto strett bus, quand per ventura<br />

Compàr ón Cavallér brau e cortés ;<br />

▲ guardàg ai vestidi, e a 1'armadura,<br />

Al par, eh1 el vegna da iontàn paés;<br />

L1 à su l'elmo na tigre, e l'è figura<br />

Ch' usa de mett Clorinda in su l 'arnés ;<br />

La zent ghe guarda, e i dìsen in vedèla:<br />

Zùra-mi! l'è Clorinda: e l'era quela.<br />

A no la vóss mal mèiles sto desperi<br />

Al mesté eh' a le donne se convèn,<br />

De cusì, de fi là, de monesteri,<br />

De recàm, na la vóss mai savèn nién;<br />

L'andava coi soldadi in di quarte r i,<br />

Ch* an’ là se pòi ben jèss dona da ben ;<br />

Superba e deruscóna la fudè ;<br />

Però ’nsì despresiósa la piasè!<br />

L1 era anmò piccenina, e la voreva<br />

Messedà spade, lanze, e cavalca;<br />

La feva I pugni, i sassi, e la sfideva<br />

Tutti a A le brazzade, e a scorriatà ;<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


DIALETTI LOMBARDI. 1 3 9<br />

I orsi e 1 león a jà persegu<strong>it</strong>ava<br />

Per montagne, per boschi, in sa e in là ;<br />

L’ andè pò in guerra, e la fudè sta fràola<br />

Cón le bestie e cól òmni óna gran diàola.<br />

La vèn da Persia per mostrò ’1 m óstàu<br />

Contra i Oristlàn nemizl a la sò se tta ,<br />

Sebèn in oltrf loghi col sò brazz<br />

Pù volte la gb*à dai la m aladetta;<br />

La véd nell’ arriva tant popolàzz,<br />

E i d à meschén redatti a quela stretta,<br />

E per curios<strong>it</strong>à fra tanta zent<br />

La spónse «1 rozx, e la se cazza drent.<br />

La zent la ghe fè largo, e lè s’è miss<br />

Ben ben arènt a remirà colór;<br />

La ved, che r una tas, rò lte r zemiss,<br />

E la dona de Pòm mostra pù cór;<br />

Per compassión 16 par eh* el pianza flss,<br />

O de lè , no de lu T abba dolór ;<br />

Lè, limnobi), tas, la guarda el ciél, e insì<br />

A la par morta prima de morì.<br />

La se stessi Clorinda a vista tal<br />

Per compassión, e la lùcciè ón tantén ;<br />

Pur de ché mane se dól ghe sa pù mal,<br />

Pù ché tas, che ché pianz ghe par meschén;<br />

Senza spetta la dis a ón òm , el qual<br />

L 'era lì da na banda a lè vesén ;<br />

Disìm, car v ù , eh' à miss in sti travài<br />

Costór ? i l mò desgrazia, o cos* ài fai ?<br />

Insi la prega; e quel al ghe cùntè<br />

In mezz’Ave-Maria come la fù ;<br />

La se fè '1 segn de crós, e la stime<br />

Che fussen inoeenU tati du ;<br />

A la se mett pertànt in tei pensé<br />

De trovà mod, che ne 1 a brùsen pù ;<br />

La córr prést al falò, la fa sm orza,<br />

E la se mett col sbiri a contrasta.<br />

Ferm èu, smorzè quel fóg, nessùn ghe sìa,<br />

Che ti zza s u , prest, metti zò 'I boffètt,<br />

Fin che mé parli al re , che, in grazia mia,<br />

Se tardarì, lu na n’ avrà despètt.<br />

I sbiri 1 obedìss a Sossiorìa,<br />

Portand respètt a quel sò bel aspètt.<br />

Lè la va pò dal re ; ma la s'incontra<br />

Con lù, ch’appunt a lè M vegneva incontra.<br />

Dig<strong>it</strong>ized by v ^ o o g i e


1 * 0 PARTE PRIMA<br />

La ghe dis: som Clorinda; avi sentii<br />

Fós molte volte, o Siór, a menzonàm ;<br />

E vegni chi, eh* ò intés eh1 i mòven Ut<br />

Cóntra la nosla fede e 1 vosi reàm ;<br />

Comandò, che da mi sari servii ;<br />

Mettim in ogni post, o bón, o gram ,<br />

Hettim in ogni lóg, o bel, o b r u ti,<br />

Mettim a lessi e a ròst ; forò del luti.<br />

¿Iter lè na la dis ; el re respónd :<br />

0 zóvena valente , sà se s a ,<br />

Ch’ in tuta l'A sia, anzi per tu t el mond<br />

La vosta fam a, e *1 vosi onór sen v a ;<br />

Adèss, che in sto dùèl v’ ò per sogònd ,<br />

No me resta pii nién da dub<strong>it</strong>a;<br />

Pù speri in vii per mè socórs, che quand<br />

Vegnéss ben anc coi Paladén Orlànd.<br />

Zà me p ar, che Goffréd sia óù Menasira<br />

A vegnim a trova, com 'el menazza;<br />

Se v* ò mò da impiegò, il’ al sia mai v ira ,<br />

Che na ve daga a vu la prima piazza ;<br />

A fàu mia generala el d è i m’ ispira ;<br />

Comandò v u , quel che vorì che tazza !<br />

Insi *1 diseva, e lè con volt amìg<br />

A la ringrazia, e pò la torna ad ig :<br />

Che prima de servi vobba ’1 salari,<br />

Diri, che l ' è na mezza impertinenza ;<br />

Ma a ciint del soldo me saràven cari<br />

Quei la d ri, e i dam i alla reàl demenza-;<br />

1 dam i in dòn; e p u r, s’ el fati Tè v a ri,<br />

No se pòi minga dàg quela sentenza ;<br />

Ma tasi quest, e tasi ogni segnàl,<br />

Che me fa cred, che ne i àn fati sto mal.<br />

Dirò noma, c h e , se ognun cred e zura ,<br />

Che sìa ’I pò poi cristiàn eh' abba falt tant,<br />

Ufi son d’ ùmòr contrari, e son sicura,<br />

Per na resón pù fori e pù calzànt ;<br />

Che vu n' abbiè fai mal ò gran pagura<br />

A fà quel che ve diss1 el negromànt ;<br />

Che na sta ben l’ ave nele moschèe<br />

Noste i ìdol dei o lili, e nòve dèe.<br />

Donca, se l ' àm da dì conforme a l’ è ,<br />

El miràcol T è stài de Macomètt,<br />

E l ' avrà fai an’ l ù , per fan vedè,<br />

Ch’ai Ioghi sò bugna por lag respètt;<br />

Dig<strong>it</strong>ized by L j O O Q l e


DIALETTI LOMBARDI. H I<br />

Ch' el fu sa donca Ismèn el sò meste ,<br />

Ch' el fa i incanti, ma n’ al mostra '! p <strong>it</strong>i ;<br />

Nosl meste l'è còn i arme fass onór,<br />

B num àm da fa panca sul valór.<br />

Insi la dis; e *1 re , eh' a cómpassión<br />

Inevida el se piga, e cón desgusl<br />

Al se lassa però mett in resón,<br />

Part da qnelle preghere e part dal giust ;<br />

I lìberi da mort e da presón,<br />

El dis, perché sì v ii, vói dàu sto gust ;<br />

I assolvi, o 1 d o n i, e i lìberi in sta guisa,<br />

I àbfcien o netta, o brutta la camisa.<br />

Cosi i a deslighén, e ventùràt<br />

Fu ben, a dìla giusta, Olìnd a r d <strong>it</strong>,<br />

. Ch' el podè A finezze, e col sò stat<br />

On nòbil c ó r, ma d u r , l’à intenerii ;<br />

Così da morte a v<strong>it</strong>a a l ' è passàt,<br />

E l ' è zà spòs, non che morós gradìt ;<br />

El vóss morì con lè, e adèss, che pii<br />

A n' al mór lu con lè , lè vìu con lu.<br />

1800. Memoriale di Carlo Codazzi, per avere in dono un gallo.<br />

Cara süra Marianén,<br />

Già che vedi che la gh'à<br />

Ona gatta e dû gattén,<br />

Che spasseggia per la cà,<br />

Se quaidun na vói dà v ia ,<br />

ÎT ò besògn vun per cà mia.<br />

Ma siccome i m 'àn cùntàt,<br />

Che quel póni de dà vìa gatti<br />

L'è per lè ón affàr de S ta t,<br />

Che ghe vói sùppliche e p a tti,<br />

Che presenti el Menoriàl<br />

Che la preghi esaminàL<br />

Ghe prometti d'òm d’ o n ó r,<br />

Che a quel gaii che la me dona<br />

Gh' avaràn in cà 1* amór<br />

Che gh' à adèss la sóa padróna ;<br />

Che de cünt el iegnaràn<br />

Pù eh’ el bè de san Giovàn.<br />

Coaenzànd, a la malina<br />

Ghe darèm de colazión<br />

0 1 caffè, o la polentina,<br />

0 *1 suppén cól formàj bón ;<br />

Ghe sarà al dlsn à, e a zena<br />

La scüdela sèmper piena.<br />

| Preparàt gh* ò ón lett polii<br />

In cusina per la n o tt,<br />

Che de penne l ' è imbottii<br />

De capón e d 'a n e d ò tt,<br />

Perché el possa fàg la fopa,<br />

E sta calci comè na topa.<br />

Che la gh' abbia no pagura,<br />

Che ghe dàghen pò de gross;<br />

Che per mi la fo sicura,<br />

De ciapàl de spess in scoss,<br />

Carezzai, fai córr ad r è ,<br />

Tal e qual che la fa lè.<br />

Ghe prometti e fo reguàrd<br />

De ftasè, d* avèg pazienza,<br />

S'el robàss quài toc de lard,<br />

Quai polpetta in la cardenza ;<br />

Ghe sarà proibizión<br />

De pezzade e scopazzón.<br />

In persona a fàg rappòrl<br />

Vegnarò na volta al m es,<br />

Se l ' è v ìu , o se l'è m ort,<br />

S’ el vèn b el, s’el cress de pes f<br />

S 'el sta in c à , o s'ia tovaja<br />

Per i lecci a fa la saja.<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


1 4 3 PARTE PRIMA<br />

Per r Influss dela contrada<br />

Me figuri, che sto gatt *<br />

El farà quàl bardassada ;<br />

El farà fors* anca el matt;<br />

Sant'Antoni ! flgùràss I<br />

Là de savi gb’ en pòi nass ?<br />

E per quest on cert pensér<br />

Me ravana in del cervèl ;<br />

E son quasi de parer<br />

De ciamàl el mattarèi ;<br />

Che sto nom el spiega b en ,<br />

La capìss? de dove el ven.<br />

Se la gh' à gnente da d ì,<br />

De gióntàg, o de tó v ìa ,<br />

Che la disa donc de s ì ,<br />

Che mi ’I gatt el porti v ìa ,<br />

Ringraziandola de cór<br />

Intratànt del sò favór.<br />

I due sonetti seguenti sono di Gio. Batista Fugazza, chirurgo<br />

maggiore dell’Osp<strong>it</strong>ale di Lodi, ed autore di molte poesìe ancora<br />

inèd<strong>it</strong>e.<br />

Il Poeta paragona sè stesso a S. Giovanni Batista.<br />

Predicheva al desèrt san Gioàn Batista,<br />

E anca mi cole done ò fai 1* istèss ;<br />

Fra tuli i sant 1* è mess in cap de lista,<br />

El saréss anca m i, se ghe n'avéss;<br />

Lu el leggeva in del cór a prima v ista,<br />

Cognossi an’ mi i cojón del mè paés ;<br />

Per na dona l’à fai figura trista,<br />

E mi Tò fài almén per voi o des.<br />

Lu el batteseva in riva del Giordàn,<br />

E ne gir era per lu mai dì de festa,<br />

Battesi an’ mi, lavori come ón can!<br />

A lu perfén i gh’ àn lajàt la testa,<br />

A mi pó, speri, che m1 la lassaràn....<br />

Pucciasca, ajut! ghe calaràu an' questa!<br />

Contro un cattivo poeta.<br />

Ciappèl su in braz, tirèghe gió i calzón,<br />

Alzèg su la bolletta, e fèl settà<br />

Su dna pigna de rusche de m elón,<br />

Che quest a P è '1 Parnàs che a lu ghe va.<br />

Quattèghe el có de foje de ziiccón,<br />

Che sta verdura a lu la se confà;<br />

E per cetra al poeta ciólattón<br />

Dègbe in man el braghe de nonobà.<br />

Fè pó, che 1 biricchìn i vègnen vìa<br />

Cón cùccumeri marzi, ùngin de b ò ,<br />

Pettazz de zucca e ogni altra porcaria ;<br />

Fèghii trà in del móstàzz, e vósè : viò,<br />

E disìghe : A infama la poesia<br />

Asnón mazéng ghe tórnarèl anmò ?<br />

Dig<strong>it</strong>ized by LjOOQ le


48)9. Poesie di Giuseppe Riboni.<br />

DIALETTI LOMBARDI. 1 * 5<br />

In morte di Donna Elma Crodoiani<br />

moglie dell*avvocato Giuseppe Visconti amico dell* autore.<br />

8 u T n n .<br />

Se *1 trist pensa gh’ avéss de PAretcn,<br />

Disaréssi de quel che sta ben no ;<br />

Perfén la tacaréss... ma P è de9tén !<br />

E col destén mìa propri sbassa *1 có ;<br />

Quand che lassù gh' è scr<strong>it</strong>t : incó V è V óra,<br />

V è in ü til, la se passa mlga fora.<br />

Liber essènd però *1 pensa de Pòm<br />

(E qdest Pò vist mi scr<strong>it</strong>t, ién mlga tappe,<br />

SÜ la lege de Dio, nè so In che tòm ),<br />

A cóst de fàm brüsà ón bris pS le ciappe,<br />

. Vói dila, che Pè chi che la m'ingossa:<br />

Signór, cossa avi fili? L’ì fai piir grossa!<br />

Pòvera dona Lena ! Perché mai<br />

A mes dela sóa v<strong>it</strong>a Pavì tói?<br />

Perchè gióvena e spòsa Pavì fai<br />

Tant brava', e rara màder de nóv flói?<br />

E perché ghe P i tolta sul pu mèi,<br />

Lassàndij cole man In di cavèi?<br />

Podevo p u r.... ma no: ve diami scüsa,<br />

0 Signór, s*ó passât voltra I confén;<br />

L’è quest ón pari cas de qnela busa,<br />

B de quelP ingioi de sant'Agostén;<br />

Si, sì: perché Pi tolta, el savi vu!<br />

Sûl perchè mi la pianti, e parli pn.<br />

Miga però a negl me sentirò,<br />

Che possa decanta le sóe virtù;<br />

E, se Pè morta lè, che vìva anmò<br />

La memoria de quel che on di la fü;<br />

Musa de Lod, te preghi, dam la lena<br />

De scrlv e v<strong>it</strong>e e mort de dona Lena.<br />

In Lod, e in fén del sècol chi passât<br />

Da bon pàder e màder Pè nassüda;<br />

Da flóla del bon segni n’à pur dat,<br />

E dei pfi mèi n’à dat dopo cressüda;<br />

Bravüra, c ó , prüdenza, sp ìr<strong>it</strong>, flemma,<br />

Dona Lena la gh’cva tütt insemma.<br />

13


PARTI P RIVA.<br />

Bell'asta, ógi parlanti e cavéi négher<br />

La gh’ aveva ristèss comè 6d velüt;<br />

Brìinetta si, ma d’ón mostìrz alégber,<br />

Miga de sto gran bel; ma bela in tû t;<br />

Jéren tüte de lè grazia e manera,<br />

Bòna de eòr, e ghe i’aveva in cera.<br />

Ai primi tic e toc de quel fiolètl<br />

Che tenta e mett sott-sora tu tt el mond,<br />

Da franca dona Lena ciar e nètt<br />

Al sfazzadèl la g h 'à savüt rispónd,<br />

Disèndeg: Nel mè còr se ò da fat s i t ,<br />

Vói miga dei gingén; dame ón m arìt!<br />

E, o ti ben fortunàt, che te sè stài<br />

L 'ünic, Viscónt, che al cór te gh'ò fai piaga;<br />

E se per lè del sospira t'è fai,<br />

Col tóla infén a te gh'è avfi la paga;<br />

Perché, se fra de mila e pu mójé<br />

La bravissima g h 'era, l'era lè.<br />

Se quaicün ghe füss stài, che pür ghe n’è.<br />

Che tenta in dele cà de mett el morbo,<br />

La feva el sórd, e se qtiaicòss an' lè<br />

Caso mai l'avèss vist, la feva l'orbo;<br />

Quel che a l'òm gh'era car lè tu tt la feva;<br />

P& per l'òm , che per lè, lè la viveva.<br />

Per quei sò cari flói, Gesüs Maria !<br />

La se saréss perfén cazzada in tocchi;<br />

A dì pii pòc faressi la bosia.<br />

In pónt de cà, la feva andà coi fiocchi;<br />

A finìla, e di tü tt: a l'era rara!<br />

O mort, o m ort, te sè stài trop avara!<br />

Ma l'è mond! De contenti per òn pò<br />

S'en tróva, e per ón pezz miga ghe n 'è :<br />

Sente, o lettór, che brùtt passàg chi fo,<br />

Dala v<strong>it</strong>a ala mort passi de lè !<br />

On sospìr, óna làgrima, se dur<br />

Come ón sass no te sè, ghe l’ò sicür.<br />

In quindes ani e ón terz l'à fàl dés flói;<br />

Nóf san, bei, de vegnüda e de talènt,<br />

Vün sol, nè so in che tem p, a ghe n 'à tói<br />

La m ort; ma in dés tón vün l'è poc o niént;<br />

E dal penùltim pàrt a sto pàrt chi,<br />

Cine'anni senza fàn l'era stài lì.<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


MALATI LOMAKIN.<br />

PoverinaI parivi, ch’el sò còr<br />

Et gbe disèss: in quest t’è da mori;<br />

La gh'éva pu quel sò gran bel ùmòr,<br />

La sospireva Sèmper nott e d i,<br />

Figùràndes denànz l'ùltim a ffin<br />

De la mójé de sò fradii Cecchin.<br />

Pfir tanetànt, per grazia de PAItissim,<br />

Ai ventisés de sto febràr P à tti,<br />

Oh ! che bela flollna! e pò benissim<br />

Le pù care speranze la n’à dal.<br />

Fina ai cinc dì benón se Hà passada,<br />

E pò nei sés l’à dat òna voltada.<br />

Nei sett, nei vott r è s ta i, nè si, nè no,<br />

In perieoi; nei nòf l'à pezòràt;<br />

A sègn, ch’el scior detòr, scorlènd el có,<br />

Sùbet 1 sacramenti el gh’à ordinàt.<br />

Chi dal prèt, ehi de li, de là corriva;<br />

Che a plana, che a sospiri ne se sentiva.<br />

Don Pepo p ò ... sì, poverini A vèdel<br />

L’avaréss miss ai sassi compasslòn;<br />

A dii, e vèdel no, se pòi no crédei!<br />

L’era lì lì per dass a perdialòn;<br />

E m i.... e mi, ne P att ch’el confortavi,<br />

Fasèndeg còr, sqnas più de 10 piolevi.<br />

Quand s’è sentii el mòrmòrà lontàn<br />

De le vòs dei devoti che vegnèven,<br />

E trameni quei dien dlen, de man in m an,<br />

Del campanén, che al còr frèft I mettèven.<br />

Vegnudi in còrt, a pian! gh’èra d lt, è al lètt<br />

Ne n’èm lassàt vegnì éhe sés o sett.<br />

A vèdela a rlcév Dio per viàtici<br />

Con tuta queia santa còmpònsiòn,<br />

L*era na roba de restà là estàtie;<br />

Pò, de destàss nel pianz per còmpasslfa;<br />

Còn g lin t le m an, eòi ògi alzadl in s& *<br />

M’è para th è la dlséss: Signór, fi vàf <<br />

Bela rassegnazión ì Se ò da mori,<br />

Pazienza! Ih flaca vòs dopo P i d <strong>it</strong>;<br />

La vostra santa m an, Signór, tegni<br />

In sui mè cari pòi, sii m i mari!;<br />

Quest V i Vùnic oónfort, neghèmel no !<br />

Dèmel, Signór, che dop contenta a pò!<br />

Dig<strong>it</strong>ized by Google


PARTE PRIVA.<br />

Da nieza moribonda Tè stài li,<br />

Lassànden nel sperà, nel disperà.<br />

Dop del vïàtlc, squasi quàter di;<br />

De questi in v iin , sebèn con del da-fà,<br />

L’à prononziàt ste dó parole anmò:<br />

Vói vède mè marìt; neghèmet no.'<br />

Sül sì, sül no sèni stai lì ón bris; se cór<br />

Là pó da lii, che l'era squas che lè<br />

Moribond de passion, e ghe fèm cór.<br />

Andèm, andèm! Lü Tè levât in pè,<br />

E lì, quasi portât da ses o selt,<br />

Èccol, tei là! da la sóa part del lelt.<br />

Letór, guàrdeg al cór, e miga ai ógi;<br />

Te vedarè che làgrime gbe gronda !<br />

Guàrdel là miss in tera in sui zenógi<br />

A fàg le scüse; e lè, da moribonda<br />

A dighe: 1 (Uri!... mi mori, e ti te resti!<br />

O Dio, o Dio! Signor, che passi ién questi!<br />

Lii l’èm tói via, che pii el podeva rég;<br />

El pur respìr a lè gh’era restât,<br />

E, semper süvia là, de mal in peg,<br />

Ai dés de marz, apena el di spontàt,<br />

Senza squas pii speranza, lè l’à dài<br />

Dona sicura mort ti<strong>it</strong>i i segnài.<br />

Gòm<strong>it</strong>, sangót, la làgrima e liisenta<br />

Lè la gh’aveva del mostàz la peli;<br />

E l’ans de man in man al se ghe lenta.<br />

A le dés ore gh’era zà el carèll;<br />

Sónen i botti, e del sò lett ai pè,<br />

E pianscnd e pregànd sloveni per lè.<br />

E mentre proferiva el Reverendo<br />

Don Lüigi queir villini Così-sia,<br />

E V<strong>it</strong>i manus tuas, Dòminej commendo...<br />

S i , dona Lena, s i . . . Gesù e Maria,<br />

Lè, trand la bóca in sbièss, e ón picco! sghìl,<br />

V e morta; ahi! vegni fròg anmò nel dii.<br />

Alter che pianti e che desolazión<br />

Se sentiva, e sott vós a di: l'è andai!<br />

Ve disi niente in che disperazión<br />

A sta nova Don Pepo Pera mai!<br />

Letór, tei pòdi figürà chi ti;<br />

V<strong>it</strong>a c mort de lè ò scr<strong>it</strong>t, mi lassi lì!<br />

Dig<strong>it</strong>ized by Lj OOQ le


DIALETTI LOMBARDI. 1 * 7<br />

Per nozze di Gismondo Alberim i con Luigia Franchini.<br />

Od pexz fa le mel disevi,<br />

Che sposala te vorevi<br />

La Luisa, e n * d credevi.<br />

Ei perche vói che f d diga?<br />

■e pensevi propri miga,<br />

Che t* avésset de sta in riga.<br />

Mi però con gran piasè<br />

Senti adèss, die te la fè<br />

Dop-domàn per tóa mójè.<br />

Te fè ben, Gismònd, a lòia!<br />

L’è na bòna, bòna Sóla,<br />

B die «puzza niént de dola.<br />

L’è belina a mezz a mezz;<br />

Ma d trop bel, Gismònd, Tè pez;<br />

Mal sicùr rè *1 p i a t i l e mezz.<br />

Per na cà, td disi m i,<br />

E s’d disi, td pòsf d ì,<br />

Da per lè la fa per tri ;<br />

Le sfté mah sari fì-dél tutt,<br />

t i sà Ht>l grfcMfe'e’l brùtt,<br />

Parià in tetaf», è in'temp fa 'I mflt;<br />

A flnìla, e dìla dara,<br />

L'è na flòla singolara,<br />

E che a tanti saréss cara!<br />

8e sta perla l'è per ti,<br />

Vag de còr a di quel si,<br />

Che a sentii ghe vegni an mi.<br />

Dopo pò tòa cura sia,<br />

De fàg bòna compagnia,<br />

E fi no da testaWìa;<br />

Ciapa cò d ’èm de giudizi;<br />

Mett de pari ón qiiai caprizi;<br />

Schiva l’ozi e certi vizi;<br />

Senza stizza , e seaz* tei,<br />

Fa tuttcòss, e va bei-bel;<br />

<strong>it</strong>i te parli da fradèl.<br />

Pò, regòrdet, o Gismònd,<br />

Che, per gode òn pezz sto mònd,<br />

llia cercàghe miga el fònd !<br />

Sestine<br />

m morte della signora marchesa Sofia Sommariva<br />

nata Seghizzi.<br />

V<strong>it</strong>toria, portinaia de<strong>it</strong>à Casa Sommariva, (acconta al marchese Emilio suo padrone<br />

la visione da lei svela neO» notte del s s m ano IM S g io rno in coi là marchesa spirò.<br />

Stringàt el còr, gh’evi òn pugn


PARTE PRIMA.<br />

Nel tarlùm dei pensér che me vegneva<br />

Però de Iralt in tratt a me pariva<br />

D1 a véla anmò lì inànz, che la me feva<br />

L’ultini parla che la m’à fai da viva,<br />

Disènd: Prima de Dio, dopo de ti.<br />

Pò de Softa regòrdet ti<strong>it</strong>i i di!<br />

Dop quest, inànz a m’è vegnutel quàder<br />

De T ùltime óre de la sò angonìa;<br />

Che disèven i flói: ah! cara màder!<br />

Lu, pòver siór marchés: cara Sofia!<br />

Spir<strong>it</strong>i E le, sì j la respondeva,<br />

Basànd quel Crist, che strett in man la gli’eva,<br />

Squasi el Crist ghe déss fiat; pó in bassa vós<br />

Ste parole che chi r à d<strong>it</strong> anmò,<br />

Dal sangót soffegadc e da la tos:<br />

O Emi li! o flói! o car! o cari, a p ò ;<br />

Sètnper nel cór, sèmper denànz ve sia...<br />

Chi r à tasud, e l'è spirada vìa.<br />

Tutt che in visión, in quel moménl provevi<br />

On gran dolór, nel vèdela a spira;<br />

El cór strazzàd de tal manera a gh’evi,<br />

Che s’ eri l'ùltim bóf an’ mi per tra;<br />

Quand che me senti vun come a scorlìm,<br />

E pó na vós: co rag, spir<strong>it</strong>i a dim.<br />

El cò levànd, ón òm lì insì me vedi,<br />

E vosi a punepòss: Gesùs Maria!<br />

Lfi ’1 me prevègn, disènd: E che te credi?<br />

Fors, che ón balòss,-ón malfatór mi sia?<br />

Som ón amis! Con sta parola el m1 ànima;<br />

Lu: son Fiigazza; c mi: el dotór boti’ànima?<br />

Sì,propri quel; de lu pò, siór marchés,<br />

Ciamànd, el me vegn fora a dim : dov* èl ?<br />

Che se l'è in lett, làsscghel piir, eh*è istèss;<br />

A ti, V<strong>it</strong>toria, te poss dì ti<strong>it</strong>t quel<br />

Ch'ó de dig de la quòndam marchesina.<br />

Col patt de riferighel dotnatina.<br />

Prima de mi però mia che te disa,<br />

Che, dop qua.tr'ani e pii de fòg ardènt,<br />

Da conzòm brusalàt in mala guisa,<br />

Per via d'intercessión d'ón me parént.<br />

E l mè sio manegiòn de foratori,<br />

Son ricettar de porte al purgatori ;<br />

Dig<strong>it</strong>ized by LjO qq Le


DIALETTI LOMBARDI.<br />

A porta Europa »'eri de spezión<br />

Jer a le quàlar dopa del m ezz-di.<br />

E im i come se fà , per quel stradón<br />

Che gk*è in faccia guardando pedi a pegni<br />

Vùna de gamba si talmint alétta,<br />

Squas, no « p sn i, ma la vegniss a festa.<br />

Apròs de li a ben poc lé la me riva;<br />

L i la guardeoa m i, mi la guardati;<br />

Èia! non èia?... si: la Sommariva!<br />

Pói jets che fo ia ... a P i: tra mi disevi;<br />

Li in quela se eónóssem tùli dà,<br />

Senza pode p a rli, se bràzzem su.<br />

Chi ne so miga dii tùtt el traspari<br />

Che gh'èm avùt; a so, che dop cùntàt<br />

T ùtt quell che n 'è success dop la mia mort,<br />

la sóa sentenza in man li la m'à dai.<br />

Mi gh’ò mett<strong>it</strong>i el vist, e gh'ò fài scorta<br />

Cinquanta passi e jm deni da la porta.<br />

Quaér'atti (P impazienza da pùrgà<br />

La gà'c*a, effetti d'ón sincér amór;<br />

Mènter per qualche tradizión se gh'à,<br />

Che, quand a Pi stai òm, anca H Signor<br />

L 'i vegnùt verd cornò ón peston de veder,<br />

À ia voltada che gh'à dai san Pèder.<br />

ra ti ère dop (quest Pera 'l Ssrmen fiss<br />

■ J le eie pene) (ira Pè tomaia ;<br />

Bùi Angioli li pronti, al parati*,<br />

Squas de PAssùnta islèss, P i stài portada,<br />

Prem i dei b in i. .. E ohi, dopo avèm d ii:<br />

V inaria, addie! ragazza el nTà sp ar<strong>it</strong><br />

Cara visióni fndèsset, Dio voréss!<br />

In scambi de visión la ver<strong>it</strong>à !<br />

Sì, che la sìa, sperèmel, siór marchés,<br />

Mentre, póss dìi, che ne ghe ne sarà<br />

Dona pù brava, e pQ dabèn de lè,<br />

Tuta Dio, tuta màder e mójé!<br />

Sonetto contro i calibi poeti<br />

La tósa al dì «Pincó gh’àn i mossén,<br />

E tón se dan e Paria de cantànt;<br />

Cérchen I gri de fà la sftmmia a Dant;<br />

De A da prlm In sul P a ra ta t asnén.<br />

Dig<strong>it</strong>ized by v ^ . o o Q L e


150 PARTE PRIVA.<br />

Ma se ne accòrgen nò sti povenén,<br />

Che chi nass nan mòr nan; e mai gigànt?<br />

E che, per quant se sfòrzen, tanetànt<br />

Sèmper saràn asnén, mossén, grìlién!<br />

Con quest vói d ì, che i nàssen i poeta,<br />

E a fai chi è no ciamàt da la natura,<br />

Fa trop, se al quarto el riva de la meta.<br />

Quand’èster naturai ne gh'avi no,<br />

Brusè, pivèi, la penna ader<strong>it</strong>ùra;<br />

Ciappèl, quest l ' è l parér che mi ve dò.<br />

Com asco.<br />

Le sole produzioni èd<strong>it</strong>e in dialetto comasco, essendo l'opùscolo<br />

in prosa rùstica del canònico Gattoni, e le poesie per vestizione<br />

monacale della signora Francesca Carli, da noi indicate<br />

nella Bibliografìa, ambedue appartenenti alla seconda metà dello<br />

scorso sècolo, porgiamo in Saggio un piccolo brano del primo<br />

ed un sonetto tratto dalle seconde, avvertendo, che questo dialetto,<br />

pel frequente commercio colla cap<strong>it</strong>ale, va tuttogiorno ac-<br />

costàndosi al linguaggio volgare della medésima.<br />

A ol Franzésc Olive ai liistrìssemi sò scior patron,, ec.<br />

GlTa domandi scusa, sé anca a scrii a lor scio ri lustrissemi dopri a ol<br />

linguàg, che s’a sèrvom nun sdgoiàt che lavora la tera'in di Corpsanti.<br />

Quy poc paròl polìt che m’éran insegni a scola o lp r e t Braga, ol c u rà t<br />

veg de san Martin, adèss no so più ona strascia. Comenzi a rapresentàg,<br />

che son pien de disgust e de dolòr, perché la maggior part de lor sciori<br />

lustrissemi m’àn levà quela proteziòn, che con tanta car<strong>it</strong>à àn sem pro<br />

tratà a ol-mè pàdar e m i, par squasi cinquant’an; ec. ec. ec.<br />

Sonetto per Monaca.<br />

In del sò stat ognun se può salvà;<br />

L 'è minga necessari andàss a scònd<br />

Tra quatro m ur; In Ciél per tufc gir è cà;<br />

Basta portàss da ben; ma quest r è 1 pònt!<br />

El pònt rè quest, de regordàss d’arà,<br />

Comè la gent da ben àren al mònd ;<br />

E quest rè el prim bottòn da no falà.<br />

Chi fala el prim bottòn, fala el segònd.<br />

Dig<strong>it</strong>ized by v ^ . o o Q l e


DIALETTI LOMBARDI. I t t i<br />

El pónt r è , regordàss, che no s’ può viv,<br />

E se fa magri i ver* e catìv spés<br />

Dove gh’è del paltàn, e ari catìv ;<br />

E regordàss, che de cinqcènt scirés<br />

Càschen la magiór pari, quand in fiorìv,<br />

B Tè on mfràcol, s’en madura dés.<br />

O tosàn, ìv Intés?<br />

Se al ve strangola el fià a sta sarà sü,<br />

Stè fò, are d rts, ve saivari anca vii.<br />

Dialetti Orientali.<br />

Bergam asco.<br />

Tra i più antichi monumenti èd<strong>it</strong>i di questo dialetto che ci<br />

venne f<strong>it</strong>to rinvenire, distinguonsi alcune poesie di Giovanni<br />

firessani, inser<strong>it</strong>e nell’òpera da noi mentovata col t<strong>it</strong>olo: Tumuli,<br />

tufi» latina, tum etrusco, tum bergomea lingua compos<strong>it</strong>i.<br />

Sebbene privi di mèr<strong>it</strong>o poètico, pure, in Saggio dell’antico dialetto,<br />

abbiamo scelto i due componimenti che sèguono, appartenenti<br />

alla prima metà del sècolo XVI.<br />

Ep<strong>it</strong>afio di Francesco Petràrca.<br />

Al fó so tra t chilo ’n sto mulimét<br />

Quel chi fé per amór tafc bei sonég,<br />

E chi sentiva a meza stat oi frég,<br />

El cold al.tép ch’ol nas gota a la zét;<br />

E chi da lonz brusava, e da redét<br />

Giazzava, ol volt vedièd, la gola e ’I péfc<br />

De quela csi stinada, chi n’avég<br />

Ma’ compass<strong>it</strong>i per fai impò contét.<br />

Ivi pensàt d1 volìl a1 mi loda,<br />

E faga con sti vers impò d’onór;<br />

Ma veg, eh1 a i è pli<strong>it</strong>òst da fà grignà;<br />

lesi eh'a voi lagà sta ’mprisa a clór<br />

Chi se delecta sno parlar zen tilo,<br />

Ché quest lenguàg non è così sutilo.<br />

Contro un maldicente.<br />

Ch’à àgher in bocca no pò spudà dolz;<br />

A s1 sul dì per proverbi;<br />

E chi spi somna, no i vaghi descòlz;<br />

Sicché chi dis pároli strani e aserbi,


PARTS PRIVA.<br />

E chi inauri quac mài,<br />

Mostra quel eh' aja dét.<br />

E spesa fa gai talét<br />

Ai óter d'deslaiàss ol barbozxàl.<br />

Per mi no àveg per mal<br />

DI paroli d'alsira pieni d* fél,<br />

Perché a s’dis, che rag d’àsen no va in celi<br />

1600. Per mancanza di miglior modello, porgiamo in Saggio<br />

del dialetto bergamasco, in sul principio del XVII sècolo, un brano<br />

dell'opùscolo anònimo int<strong>it</strong>olalo: V <strong>it</strong>a e eostum de Messir Zan<br />

Trip<strong>it</strong>.<br />

Ottave.<br />

Astròloghi la n o f, e scrii ol dì<br />

Le fantesìj che nTintra in dol cervM,<br />

E m’ò pensai de fav un pò vedi<br />

(E chi no vói vedi vaga al bordèl)<br />

La v<strong>it</strong>a d’un valente paladi.<br />

Om chi à cercai el mond, e chi à cervèl.<br />

E1 qual el si domanda Zan Trlpù,<br />

Ch’aràf mangiai na vacca in t’ un boccù.<br />

Coslfi fu un s<strong>it</strong>adì tat generò»;<br />

Chi ’1 clama da Comàfc, chi da Mila,<br />

Chi dis che l’ è nassùt fó d’ una nós,<br />

E chi gh’ dis Bergamàsc, chi Venessià;<br />

Diga che voja, ch’el fu un òm braós,<br />

Mi ’I credi da Cremona, ovìr Bressà,<br />

Che dapò past Pavia csì per usassa<br />

De mangia fin àsen, per impìss la passa.<br />

Zan Tripù l1 era fin òm de quel ricàzz<br />

De possessiù, de casi e de danér;<br />

E no T pensi, ch’el voléss tuss Fimpàzz<br />

De andà fó a cazza, gnac a spara vèr;<br />

Ma lu tendiva a impìss ol sò corpàzz,<br />

Dagànd guadàgn a tug i tavernér;<br />

E de sto mond noi vóss ma* óter da fa,<br />

Se no mangià e bif, e pò chigà, ec.<br />

1670. A quest'època appartiene la versione in dialetto rùstico<br />

bergamasco della Gerusalemme liberata del Tasso, òpera del<br />

dottor Carlo Assònica. Da questa, e propriamente dall’episodio<br />

Dig<strong>it</strong>ized by


DI A L IT O LOMBARDI. 1 B 5<br />

di Olindo e Sofronia, abbiano tratto, per Saggio, le seguenti<br />

stanze:<br />

Al gh’era tra de lór «erta zovnaza<br />

De desnùv o vint ago ilfiga drél;<br />

Itela, ma che de quest no gh’ pensa straza;<br />

Savia, ebe mal vardava in vòlt la zét;<br />

A bisigà per eà aèmper la s1 casa,<br />

E U fòggia e U rocca è U sò con té t;<br />

Gnè mai negii U vé U rde, o a bon'ora,<br />

Parla co U tornerà, o U sertora.<br />

Ha no Poceór a d ì, no rè sfazada,<br />

Gnè s1 la vé sul balcù, gnè per i strade,<br />

. Ch’u pf<strong>it</strong>t o glT a tire fina balestrada,<br />

Al despèg di fenestre csé se rade;<br />

OrR Amór P i la visU imbarbajada,<br />

Ora eh* a la trapassa I balcenade;<br />

E quand a ■’cré, dìe i putte sia segare ,<br />

Al V indicela dal bus di cUvadùre.<br />

L’à nòm SofrònU, e Olindo è sto morós:<br />

Cattòlic tati dò, tfift dó da fi lue;<br />

Lè beU féss, e lfi U t vergognós,<br />

Che per Usi ’1 va in sénder ol sò fuc ;<br />

No l’olsa, e no P i cu r, Tè senza vós;<br />

Questa sen grigna, o no la s’corz dol zuc;<br />

A sU foza sto pòver turluru<br />

L'è inam or<strong>it</strong> ch'ai m ur; ma noma lfi.<br />

1770. Il Saggio seguente è un brano del Cap<strong>it</strong>ai piim contro<br />

i Spirti) for§ di don Giuseppe Rota.<br />

Costàr che sfogla ’1 nom de Spirift Forg,<br />

E che i fa al dì d’ancò taU fortuna,<br />

Mi no i vói lassa s ti gnè vif, gnè morg;<br />

Sò quat a i pisa, e , a dlfle sent in d’ una,<br />

Fora de qua ter baje eubu mostàss.<br />

In del rest i è minciù, come la luna.<br />

Ch* a i vegni tnàfc sti autùr che fa U t ciàss,<br />

8 ti bAU de bergnìf, sti Rodomóng,<br />

Balù de vent de scartesà coi sass;<br />

Ch1 a i vegni, e quei che sU de li di inonft,<br />

E serti bu IUUi che ghe cor d rè,<br />

Come la bocia al dat, tong e birón#.


Fora di bìillighé# e dai caffè<br />

Costùr che parla a fi mod de Dio, de' Sanfc,<br />

Che propi al par cb'i li abbia fa& coi pè;<br />

Stampa de temerari e de birbàng,<br />

Ch'ai p ar, che vojè al ciél dà la scatada<br />

Coi voste alture, com’al fè t Gigànft;<br />

Per mostràf quat a sìef fò d ’ caresada,<br />

No gh’ vói raiga ol savi de Salomù,<br />

Gne quac gran testa fina e trapanada;<br />

Basta fi bartum eh 'a s'gh'abbi de rasù.<br />

Basta eh' fin òm noi sia malt de ligà ;<br />

E per quest m'aschi a d i, che a' mi sò bu. ec. ec.<br />

4830. Finalmente dopo una lunga, ma pòvera e stentata esistenza,<br />

la poesia bergamasca venne ristaurata per òpera del benemèr<strong>it</strong>o<br />

scr<strong>it</strong>tore Pietro Ruggeri tutt’ora vivente, autore d'un<br />

gran nùmero di poesìe di vario metro e stile. Dalla raccolta delle<br />

medésime abbiamo scelto le seguenti, per dare un Saggio cosi<br />

del moderno dialetto, come della perizia dèli* autore nei vari gèneri<br />

di componimento.<br />

La mori dJù vèé aparo.<br />

U tal Missér Antone de montagna<br />

Pié comè on 5v de soli e de pecài,<br />

Che a montunàl, per fan pò fi dé cocagna,<br />

L 'ìa fai de onge per slnquanta g ai,<br />

Passàt i carnéàl settantasètt,<br />

L'era visi al momét de irà sgarlètt.<br />

Vale a d i, che ristava mal de mòr,<br />

E che in virtfi, no so de qual Bèàt,<br />

E1 Siur ol gh' ia toccàt fi tanti '1 cor;<br />

Ma sessant'agn noi s'era confessai;<br />

Onde vedi *n quel có che ingarboju<br />

De ladrarée, d’fisfire e trasgressiu !<br />

E1 fè clama '1 efiràt del sò paìs,<br />

Che l'era de quei òm che ghe n 'è pòc,<br />

Miga de quei ch’i vend ol paradis,<br />

Che sdi pecài di siore i fa de loc<br />

Per ol caffè, per ol disnà, o la sena,<br />

Per god in santa pas la Madalena.......<br />

Dig<strong>it</strong>ized by {jO O Q le


MALATI LOMBARDI. 4 8 5<br />

La Madalena, sé: cos’ài capii,<br />

Ch’i resta lé comò scandalteàfl ?<br />

I faràv miga caé sM gh’aés sii,<br />

Perchè, se almàac no parie con di maé,<br />

Per Madalena intende la boccata,<br />

Che s1 vèd in di ostarée la pid badiaia.<br />

Dunque, p ergod in p asta Madalena<br />

Piena de ì* magare d1 Irentadù;<br />

Mé no ghe Iróe Bissona roba oscena<br />

Ch'i diràv lu r ,d e fà quei sguersignù!<br />

I scuse,* ma *1 ma par broli naturai<br />

Quel sobel vardà sbiès e pensa mal.<br />

In somma Pera òn òm frane comè’l sol,<br />

Con tal de cor per tóé de fà sguaxzètt;<br />

Pacclòl, alégber come u fra d.’ san Poi «<br />

Stim ale brao, ma òmel comè u sflèti,<br />

D’agn sdi dò anta, e stai comè Dio 61,<br />

Con tòte i protessiù fò del badi.<br />

Ma andèjn col pret al lèé del moribónd,<br />

Che, dopo cosfeseàt in quac m anera,<br />

E1 dis a olla us: Dovrò ’ndà in fond,<br />

Se no tome (a roba de chi Vera?<br />

Padrù de sento e passa mèla scili,<br />

Dovrò lassa i mi sèèè che niii e criii?<br />

— No gh* dighe df lassai nùc; ma de paga,<br />

De compensa chi gh’ vansa e i danegiài;<br />

fnft vergata, o toni ghe restarà;<br />

Cosi Vischio de ’ndà zó in di danài;<br />

Dis ol c u rii: o la rest<strong>it</strong>&ssiù,<br />

0 zó a l'inferno tenia remissiù !<br />

E*1 moribónd: E l lasse, che ù mommi<br />

En foghe almónc parola coi m i siii;<br />

Che vide *1 so bu .oor, comi i la seni;<br />

1 vigne por chilo ’ntùren ai lèi,<br />

E Ih , che forse a casa erga i Vaspetta,<br />

El vagfc, et tome chi de chi òn» tiretto.<br />

EL ta r n a a cà *1 curai gnèc e intrognét,<br />

Perché l'jà capii bé, che quel ladrù<br />

Óna quac balossada '1 voi fà dét,<br />

Olia quac di sò bune transassiù,<br />

Col guadagnaga almànc ol seni per seni,<br />

E negossià, s’el pòi, al 8acramént.<br />

Dig<strong>it</strong>ized by v ^ o o g l e


1 5 6<br />

PARTB PRIMA.<br />

Tra lù 'I disia: M'imàgine i consèi<br />

Ch’i ga darà quei sò tri flur de irtù ;<br />

Balòss, canèe, i par tri Agnfe-Dei,<br />

E se i podèss, i è forse pès de lù;<br />

I mel cassa a l 'inferno quel margotte,<br />

S’el Siùr noi la té satd per 1 peiòcl<br />

Ma lassèm ol cùràt, e via de voi<br />

Tùrnem al lèi de l’avarù cV el mor?<br />

Che zà col carouòt ch’i à tolt a noi<br />

I Paspeta I diàoi con tal de oòr;<br />

Ch’el ciama amò i sò sóèé tot disperàt,<br />

Per vi d’ dà fò tòt quel che l’à robàt.<br />

Col cò bass e col W lmpetolàé<br />

De làgrime e de ì, scé bu fidi,<br />

8à e là *ntùren al lè6 1 vé quaé quaé;<br />

E lù '1 ga dis: M i s iii, gh*ò òn ingarbòi<br />

De fav id i, che fàrs* el savri zà;<br />

Che per i onge ini no m'poss saltò.<br />

EI salta 8d*l maglùr: Tata, tosi,<br />

Che m*ti infttrmàS zà tòi che V i quae agn;<br />

Per mi disi, fe por tot quel che oli;<br />

Ma no tré fò i fastóde di catcàgn;<br />

Di miga scoli ai bùzzere de tòé,<br />

Per lassàm «tu p<strong>it</strong>òc i mex ai piòi;<br />

Vedi, ¿he nu m* si tri, e vu si ù !<br />

R isiiiìa, tata, cor, dis ol segònd}<br />

El terz, ch'el gh’ìa dna ciera de «Jflcfl,<br />

El par, el dis, che l*ab* de *ndà *1 mondi<br />

Andèm, riscièla, in fin pò de le fi,<br />

A* s* ondi zò, a la tonga fu s o ri.<br />

V u, che pati csé féss sèmper ot fr iii<br />

Che stè a caàl al foc tòt guasti ot d i,<br />

Che fona *1 mis de Lui vi seotdi i Uè,<br />

Dovréssev anze stoga piutòst bé;<br />

E v*ùsari; ris& ila. .. eh! gh*n*i té tace<br />

Ch*i gh*ia sòi d ii, pentì*! engecsi faeet<br />

RisOila, eSr, de brao, speli che »’ vote;<br />

Lassèm fà nu a scusa* eot siór cùràt;<br />

Si bass de cò, aidémet, alza só té ...<br />

Varda ch*el mòri l'à quase i ài seràtJ<br />

E lù ’I dis sotta us: Vò del de bu;<br />

E lur: Addio n i, preghi *1 Siùr per nu.<br />

Dig<strong>it</strong>ized by ^ m O q q Le


M A U R I LOMBARDI. 1 5 7<br />

Avri vést sui banchéò di bròtte stampe<br />

Ch’i fa vedi la mort del pecadòr,<br />

I mes a quei diàoi eh VI par ch’i rampe<br />

Fò de per tòt, per figa grand’onùr;<br />

Figfirèvla de fato in de sto lè i,<br />

E die i dfàol i sia scé tri ba séèé.<br />

E cosi ri crap<strong>it</strong> i sto avarù,<br />

Abandon<strong>it</strong> e maladèt de toò.<br />

A vóter, maò per i speculassi,<br />

Che oli fò solò sò in d’òna peli de plòò,<br />

Preparèv a sta mort bnzerunassa,<br />

Se mai gh’i dai de onge a fi robassa!<br />

Sonetto contro un barbiere.<br />

Gran telescopi e canocclil ghe séa,<br />

8pècule olte fena ch’i di lu r,<br />

I è toé insèma òna mincionaréa.<br />

A la scoperta, de la qual só autùr.<br />

Chi òl studia e chi stòdia astronomia;<br />

Chi l’i stòdiada, e I è z i professùr;<br />

Chi sa diletta co la fantasia<br />

A contempli del siél 1 bei laùr;<br />

Chi luna, sol e stele 1 voi vèd bé,<br />

Fosse! a’ Galilil, senza speti,<br />

I vaghe del barbér che gh’ dirò mé ;<br />

Che la minùr di sò abil<strong>it</strong>i<br />

L’i ’I & vedi 1 piantò ac al mez-dé;<br />

Figuriv pò de noò cosa ’1 fari !<br />

Canzone.<br />

0 Margi, salta fi del baicà,<br />

Che d’amùr chilo crèpe per té;<br />

No poss piò m aji p i de melgù,<br />

La polenta la m* par toc de fé.<br />

1 tò òò i è dii òò de sietta,<br />

Du balcù, dò lanterne del siél;<br />

Se i osèi, o I farfale i saetta,<br />

T è servii, no 1 ga lassa piò pél.<br />

01 tò nas l’i u gropì che consula,<br />

La tò bocca u bochì de co rii,<br />

Dove i grazie i basi i ga ridula,<br />

« B i fa l’òm deventà ii siioril.<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


188 PARTE PRIMA.<br />

1 cbeéi, che intorciàé e fai iresse<br />

I ta fa so la crappa u taèll<br />

De gogiù, de spadine efM pesse,<br />

Del tò có 1 fa del sol fi fradòll.<br />

Se pò adòss e s* ta féss rInventare,<br />

Dighe mé che sostansa 8*ta troat<br />

De granate e corài on arm are,<br />

E diamàné iscondìé In da boa.<br />

Che brassòò, che spalotte, che éta,<br />

De copà 'I facchinù pio robósi!<br />

Oh! che timpane, che calaméta,<br />

Oh! che pòm in tei zèrel del bdst!<br />

Té sé léssa, ldstrada, losenta,<br />

Come '1 mànec de vanga o badel,<br />

Te fè gola comi dna polenta<br />

Con loanga, o sardù de barél;<br />

Ma quat bela de fò té sè tòta,<br />

Té sè brdtta, crudela de d ét,<br />

Comè pom che fa schéfe, el ribota<br />

Soto rosea che ingana la zét.<br />

Per quat corre, che dighe e che faglie<br />

Con tot mé, té sè sèmper l'istessa;<br />

Té sè té , che té vo porta i braghe,<br />

E té m* fè de priura e badessa.<br />

Coi gogì t’ò compràt i sta fera<br />

Sic ferrèé, òna rócca e tri ffis;<br />

E té sèmper té m1fè brosca ciera,<br />

A le m 'vàrdet con tanto de mfis !<br />

Crem aseo.<br />

1743. Il più antico Saggio, che ci riuscì rinvenire in questo<br />

dialetto, è la seguente poesia, per monacazione della con-<br />

tessa Medea Griffoni S. Angelo, in dialetto rùstico, stampata in<br />

foglio grande volante, in Crema dal tipògrafo Mario Càrcano.<br />

A la lùstrtssema signora contessa Medeia Griffona Sant* Anzol,<br />

in del fàs monèga nel noòeléssem Convét de S. Marcia de<br />

Crema, col nom bar a<strong>it</strong>ai in sora Maréia Quintilia. Poeséta<br />

de Zovàn Méneg Ottollàv de Gabià, filàgol de cà de sò signo-<br />

réia liistrìssema.<br />

Mé, ch’a sò fis a tend la vacaréia,<br />

Mé, che de letra n’ò studiai nagòt,<br />

Gross de legnàm, de lengua rfistegòt f<br />

Vegn ch<strong>it</strong>ò per descór in poeséia !<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


DIALETTI LOMBARDI.<br />

Ch’òi da fà? Ch’òi da dì? Disimel vu,<br />

Muse bete, ch’ilò da press al Sere<br />

Bescantè, sflorezè per quele gere,<br />

E sonè issé bizare '1 calissù.<br />

Indichièm quatre bele seri moni«,<br />

De fa ün presènt a quela Signorina,<br />

Ch’a s’è faccia monèga stamatina;<br />

Se no, per Bac, m i dig de li fandonie.<br />

Sente ’I mè cor ch'ai dis, di su Menèg;<br />

Almàc aviss la boca inzùcherada t<br />

Orsù, la vós sia drùscia, o delicada,<br />

Se tase ün bot, a m 'voi crapà '1 stumèg.<br />

Doca, con tu tt’amór e reverenzia,<br />

Lùstrìssema signora me Patrona,<br />

E col respèg eh* a porte a Cà Griffona,<br />

Scomenzarò con vos ta e sò lisenzia.<br />

L’i faccia pò mazenga in fi di fàg,<br />

I lagàt a cà vosta li caroze,<br />

ì dà# di pè de drè a li galoze,<br />

Or, e m antù, e montére ì tü tt desfàg;<br />

Conteta v* trovari ; fó di bodé,<br />

Fó di perìgoi deli van<strong>it</strong>àt,<br />

In sto convét ari la libertà!,<br />

Che god chi sa servi Domenedé.<br />

Sa poi fà bé per tü tt; ma fó del mond,<br />

Per serv’ a Dio, gli* è più comodilàt.<br />

Chi capiss sta metàfola, biàt!<br />

Sò bé gnorànt; ma quel ch’ò dig, i’à fónd.<br />

Proverbe vegnìt fó da ün vertiivós,<br />

Ch'in zezia’i remirava la fónsiù;<br />

Oh! quag descórs l’à fàg sora de vù,<br />

Parlànd a ün otre sior issé sot vós!<br />

Inzenociada zó a la fenestrata<br />

Quand a sérev ilò coi og bassi,<br />

A la faza di Padre Capüssi,<br />

L 'à dig sübüt: Vardè na santarela;<br />

Vardè quei Crosefìss ch'i gh’à portât;<br />

L'è üna bandera contra i diavoiàz;<br />

De li pompe l’insegna a fà strepàz.<br />

D’obedienzia modèl, e d’ümiltàt.<br />

Na quel ch'ai diss, sui benedì ii veste,<br />

Per tegn a mét, gh'oliva ün òm de ietra;<br />

Manco mal eh’ò na gnüca che penetra,<br />

E ira tale parole poss dif queste :<br />

U<br />

Dig<strong>it</strong>ized by i ^ O O Q L e


PARTS PIUMA.<br />

Li veste bemdete I è omamét<br />

Ch’a mostra la vertùt de chi li porta;<br />

Quele i è fin'arm adura, che conforta<br />

Contr’al demone brutt e inviperét.<br />

Quei ch’a i v’à méss in có snéveft zendàf,<br />

I è segn de cor segèt, mertificàt<br />

Dal vestimét modèst de ronestai, -<br />

Che spiega al Croseftss el sò travài.<br />

Su la candela ch’i v’à dàft impizza<br />

Un bel segnificàt al gh’à fà | sóra;<br />

Ch’a r è na lis interna che spiandóra,<br />

E a la strada del siél l’ànima indrizza.<br />

Al desfa de U trezze tncadenade,<br />

Deslassàg fó del có i4mpedimé$;<br />

Pensér del mend i salta fó rabiég,<br />

Rei daga jetre quele sforbesade.<br />

Amò n’ài d éf sun quele bele trezze;<br />

Starév trop dina, se voléss repètl<br />

A m’vé sut al gargàt, sa m’ strétte al pél;<br />

Gh’an saràv de cfintà de li belezze!<br />

In quela li monèghe tu tt a un tr à j<br />

Li s’è messe a canta de li orasstà;<br />

I iètre i à fàg la santa vestisslù;<br />

E ’1 vertiivós de zezia fó l 'è anàg.<br />

Restài ilò mé cola boca verta;<br />

LI monègbe, chi s'm iss a scampana,<br />

Chi nava atorne alCoro a bescantà,<br />

Piene d'una legréia li<strong>it</strong>a sp erta...<br />

Oh! oh! só d à | in succia; bija forn<strong>it</strong>a ;<br />

Al vertùvós da bé gh’ò fàft zó i ffis;<br />

Laghe '1 talér de part, e só confùs,<br />

Perché no gb’ò più fi! de fà sta tila.<br />

Inàft perzò de mett in sac la piva,<br />

M’angurarò la lengua de Pi tégola,<br />

Per compì stu descórs cb’ò mòss in tàgola.<br />

De grazia, dèm de scólt una faliva;<br />

0 mond, chi t’a segu<strong>it</strong>a, i è pur màft!<br />

De rose impè t’a dè di grataciii;<br />

Triboi e spi i è sempre i tò trastui,<br />

Amar, e più del tòsseg renegà|.<br />

Resta fó Ilo con tanto dfe bar bazza<br />

Sbefàt da iina zovnina vertùosa !<br />

Gol lagàt té, de Crisi l'è faceia sposa.<br />

Ciapì, de rabia màjet la lenguazza.<br />

Dig<strong>it</strong>ized by


DIAMOTI LOMBARDI. 1 6 1<br />

A vói «ridà di viva sento milia:<br />

Viva quel spìr<strong>it</strong>, viva quel amór,<br />

Che l'à dà$ a Gesù tût el sò cor!<br />

E viva sempre sor Marèa QuinUlia!<br />

1790. Sonetto in lingua rùstica del canònico Antonio Maria<br />

Vallotti.<br />

Per Mònaca.<br />

Ta pó fa, ta pò dì, ta pó briga,<br />

Ciappì, bergnìf, demone desgraziàt;<br />

Che più iòc no la gh’è de sgrafignà<br />

Ste bel tesòr, che t'è de ma scapai.<br />

Mastéga por la rabia per bajà,<br />

Come 'n cagnàss d ’inferne scadenàt,<br />

Comò ’n luf che spaventa a lodolà,<br />

Come 'n dràg che sigóia despiràt !<br />

Za r è franca in convènt la moneghina,<br />

E de té no la g h 'à miga filù,<br />

Se ta la scombattìss sera e matina;<br />

Dessèda temporal, saette e trù ;<br />

L'è con Crist, no l'à pura, e bsé zoenina<br />

Contra de té l’à ùn ànem de liù!<br />

1800. Sonetto di don Giàcomo Inzól, in lingua rùstica, per<br />

una Prèdica sul Giudizio Universale.<br />

Sonett.<br />

Che prèdica, pùtàrdia! sta matina<br />

El nost predicatór l'à petàt lì!<br />

L'è prope jòna, per na smalandrina!<br />

Da quele che fa stréoz el péerì!<br />

Angei, profeto, e pò aca la Aegina,<br />

E quel ch 'à h i el mond in soi sés d i,<br />

L 'à fa£ parlà t$é scorazàft, per brina,<br />

In sta manera come dise mi:<br />

A la vai d'Giosafàt zóegn e vèè,<br />

I bu da quei cattiv i séa divis,<br />

Giusta comè 1 agnèi fò dal cavrèfl;<br />

No Tè pò quest el temp d 'alzà I barbis !<br />

Vôtre ch'i faé del mal zA coi folèé;<br />

Vôtre ch 'i faé del bé so ’n paradis.<br />

ISSO, in Saggio del dialetto e della poesìa cremasca dei Metri,<br />

giorni, porgiamo un sonetto dell’abate Felice Màsperi fiattajni,<br />

Dig<strong>it</strong>ized by LjOOQ Le


1 6 2 PARTE PRIMA.<br />

e la versione di due Anacreòntiche del V<strong>it</strong>torelli fatta dai professore<br />

Rocco Rocchetti nel dialetto men rozzo, proprio della c<strong>it</strong>tà.<br />

Sonett.<br />

Nene, impéssa la 15m, che Tè zà sera;<br />

Ga dls sò dèda; e Nene, che Pè n’oca,<br />

Con tota fiaca la mett zó la roea,<br />

E la n’ fa jdna che par gnaca vera.<br />

La va é Fimpéssà la sò 15m, che l'era<br />

Tacada a ’n clòd,. Pai tol an mà, la *1 moca.<br />

Pò gira e gira, senza derv la boca,<br />

Che la parìa na stàtua da sera.<br />

La varda da per tot, da bass, da sura,<br />

Fina'n quel bus doe i té l'ole e *1 ris.<br />

L’avrà spindìt ansomma pò d'u n ’ura;<br />

E dopo aiga^dàt tòte le próe,<br />

La sa volta a la dèda, e la ga dis:<br />

L'àia lé tè la ldm? Mé no la tróe!<br />

Varda che bianca luna,<br />

Che nott spassati» e netta!<br />

No tira iìn pò d 'arietta,<br />

No trema d'erba un HI.<br />

E! rosignòl gh'è doma<br />

Che se lumenta e vosa ;<br />

E par, che la morosa<br />

E1 dam e con un tril.<br />

Lè, che l'al sent a pena,<br />

La vé de foja in foja,<br />

E la rispònd de voja;<br />

Pocì, no pianz, so' ché.<br />

Che spass, o Dorotèa,<br />

Per quele dò bestiole!<br />

Ma té con ste parole<br />

T è mal respòst a mé!<br />

Anacreòntiche.<br />

2.<br />

L’insògn de stamatina<br />

Sent, sent, o Dorotéa:<br />

Ch'era con mé la stréa,<br />

Sérem in d'iin ponclù;<br />

La veccia stréa rampina,<br />

Che, quand ghe vé la stéssa,<br />

El sùmèlecT impéssa,<br />

E la desséda al tra.<br />

Marna, gh'ò dét, le coste<br />

ftle brusa una gran fi ama;<br />

Con quac rim ede,'o marna,<br />

. Guaréssem, per pietà!<br />

Tacca, la dis, le poste,<br />

impianta una furbetta*<br />

Sta sert, che méi risetta<br />

Per té la stréa nò gh'à.<br />

Bresciano.<br />

1550. La più antica produzione, pervenuta a nostra notizia,<br />

in questo dialetto, è un opùscolo int<strong>it</strong>olato: La Mossero, da béj<br />

per dir<strong>it</strong>ta forn Fior da Coblatj stampata in Brescia nel 1554 T e<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


DIALETTI LOMBARDI. 4 6 5<br />

ristampata poscia più v&lte. In questo poemetto una Serva insegna<br />

alla Padrona le varie manière d’ apprestare e condire le vivande.<br />

Ed è segu<strong>it</strong>o da una Canzone villereccia, int<strong>it</strong>olata: Ma tinada,<br />

idest Strambò^ che fa il Gian alla Togna. In fíne dell’opùscolo<br />

stesso lèggesi quanto segue: « Questo libretto s’è havuto<br />

da Messer Galiazzo dagli Orzi, già Cancelliere delli Magnifici<br />

Signori Martinenghi della Palada in Brescia, il quale disse ha-<br />

verlo trovato a Cobiato, in un camerino del palazzo del clarissimo<br />

signor Cavalliero Mariotto Marlinengo buona memoria, al tempo<br />

del sacco di Brescia ».<br />

Essendo noi pervenuti, dopo molte inùtili)ricerche, a possedere<br />

questo rarissimo libretto, ed avèndolo sottoposto a scrupoloso<br />

esame, in onta ad una congèrie di errori tipogràfici, che ne rèndono<br />

malagévole la lettura, e sovente oscuro il significato, vi abbiamo<br />

rinvenuto molte forme esclusivamente bergamasche, frammiste<br />

ad altre esclusivamente bresciane. Onde siamo d’avviso, che<br />

questo dialetto, anziché bresciano, dèbbasi riguardare, come un<br />

misto di bergamasco e di bresciano, appartenente a qualche villaggio<br />

intermedio, ove i due dialetti si fóndono. In tale supposizione,<br />

potrebbe èssere per avventura il dialetto di Orzinovi, patria di<br />

quel Messer Galiazzo, dal quale s’è avuto il libro stesso, e che<br />

n’è forse l’autore.<br />

Onde gli studiosi pòssano proferirne più maturo giudicio, ne<br />

produciamo in Saggio la Mattinata, ed un brano del mentovato<br />

Poemetto.<br />

Matinada¿ idest Strambò§ che fa el Gian a la Togna. ,<br />

Et Prim.<br />

Madona, Amór sì m’à condii! chilo<br />

Sbriet ad alta vos canta strambò#,<br />

Chilòga stravacàt al vent la not<br />

Per daf piasi, Madona, quant am’ pò.<br />

Vó stè in del let al cold, mi m’ sta de fò,<br />

Perchè ram ór sì m’à brusàt e cot;<br />

Am' fa di matinadi per piasi<br />

Co la gringa, el sübiul, el tamburi.<br />

El Segónd.<br />

Quand a f sguà<strong>it</strong>i, Madona, quel bel miis ,<br />

Ch’ a gh’ ì cazàt ol có fò dot balcù,<br />

L’è icsì l&sét codsèla, ch'ai sberliis<br />

Da la zelosia fina sfil cantù.<br />

Dig<strong>it</strong>ized by v ^ o o Q i e


1 0 4 PARTS PUMA.<br />

Al vé tamàgn splender fò per quei bus,<br />

Che manda quel vos. pèt con quel te tù ,<br />

Ch’a i m’à passât ol cur co U rais,<br />

Ch'ai par che sìaghl après al tò bel vis.<br />

El Terz.<br />

Oh! quant senti d'am òr quel veretù,<br />

Ch’a m’ vegn con tat ffiròr in dol sto n ic i<br />

E fos l'è a quel, Madona, la casù<br />

Che m 'i fat tage noÿ zela de frèt;<br />

Alora quand a m*dèssef quel sgua<strong>it</strong>ù,<br />

Con quel sfispìr d’amór ch 'ai del bagèt,<br />

A m 'senti al cur tafc rasp, piche e rastèi,<br />

Ch'a gh’ò lassât la niola di budèi.<br />

El Quart.<br />

Quand ò molt bé compris el vos faciù,<br />

Ch’a v' ò smina dal cò fin ai calcàgn,<br />

Quel u£ che pàr do bus lazzabotà,<br />

Cun la mascherpa in seri per d i compàgn,<br />

El nas che m*la sonià '1 cui d'fin capò,<br />

Casù de mia schigà<strong>it</strong>a, e pena e lagn,<br />

Cun quel odór aprèss de scalmani,<br />

Che m 'à mess in angossa de m uri;<br />

E l Sic.<br />

Quand consideri bé quel vos stomèc,<br />

A m’ s’a cumùf ol sang al traft plfimér,<br />

Ch’a l'è icsì blan, icsì sgfiràt e nèt,<br />

Che m’ spreghi el fos el cül d’ün carbonér;<br />

Cun quele beli spalli da zerlèt,<br />

Ch’à fà giazzà le predi di zenér;<br />

Quel bochi zavatù, doja, malàn,<br />

Ch’à icsì ferf<strong>it</strong> d’amór la Togna e ’1 Gian.<br />

Et Set.<br />

A m’à cantàt fin s fo ra taft canzù,<br />

Ch’a gh’um sût la lünüa in dol magò.<br />

Et Sèi.<br />

O bé, mo zà ch’a n ' dlg ol bojamét,<br />

Sberpa mo In pò I orèfc si m i sahnù,<br />

A la presella de sta bela cét,<br />

Qui clrcumspèg rfizàg in d 'ü montù.<br />

So'ol Gian, che t’ò servida feddm ét,<br />

Quand chfe no t*abi breca com passi ù.<br />

B l’è di agn sés, e riva aprèss a set<br />

Ch’ a m’ cata per tò amòr sfi sto cantò ;<br />

T u m’ vedi sobrfnàt chilo dol frèt,<br />

E ti no t’ fi dol Gian cas d*fin marchèt.<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


m u n t i UMBARM.<br />

L'O tt Strambò0.<br />

Tofftt Tè lese, r è ol tep d’andà a donni;<br />

tei'ora mò no but vìa i me paroi ;<br />

Sò p u r, Togna, «I tò Gian, e s’nol vü eri,<br />

Fa la sperienza de quat bé eh’a t’voi,<br />

Pota de ran tecù r, scûgne pùr dì.<br />

Tu vìi inquarnà che volti carta o lo i,<br />

E sò bé m i, che poss ¿rapi e m ir i,<br />

Per té, strïazza, de Palan ch*a m’ toi.<br />

L'amór dol tò bel goss b laae tamàgn<br />

irà tal brùsà dal eò fin ài calcàgn.<br />

8’ tu vü, Togna, cb'am canti fi bel canzù,<br />

Sporz lura ol có de l’ fisso, o dal balcù.<br />

E l Fi.<br />

Afatt.Brfgada, z i, zà t i | ,<br />

Famél, masséti e p i |,<br />

Corri, corri, corrét,<br />

Corri là prestarne! ;<br />

Che vói di una cansù;<br />

Zà tu# In d’fin montò.<br />

Ita m’ derum pi ol p a rli,<br />

Consèf qui tfif da m i,<br />

Che la posse senti;<br />

Orsù più no Pinovi,<br />

Noti bé el zanzfim,<br />

Che Impari un costfim<br />

De quei che no sen somna.<br />

El 16 fin trat fina lomna<br />

Che cercava guadign;<br />

Strazzada, scusa pagn,<br />

Brutta come un zavàtt,<br />

Pelosa come fin g a tt,<br />

La pariva in del volt<br />

D mesorèl de polt;<br />

L 'era pò tal più accorta;<br />

La vegn batti a la porta:<br />

Chi tò , de cà, dò t i f ?<br />

La Massera da-bé.<br />

E m 'respônd: che votif?<br />

Ponté, caztèf in cà.<br />

MatL Bondi, madona mia.<br />

Mat. Ché sif? d ie andè faz<strong>it</strong> ?<br />

Matt. E so' Flor da Cobi<strong>it</strong>;<br />

Vlgnét icsi de dét,<br />

El m 'è vegnf<strong>it</strong> talét<br />

De vegnil a trovi;<br />

0 intés che fè fila;<br />

Vegn mi da vô per quel.<br />

Ô to<strong>it</strong> ac sto sacchèl<br />

Da logil, se m'en dè.<br />

Mat. Perché no so ché f sie<br />

No vorif quas fali;<br />

Che, quand l’ô fè di m i,<br />

Che no foss pè scottada !<br />

Mad. Oh! quand n fa ri pruada,<br />

Vedri le mie bontàt;<br />

Si bé foss da Cobi<strong>it</strong>,<br />

E so' perzè fldeta;<br />

L’è bé lu ver ch 'a m 'steta,<br />

Nu m1 vul peraô robà;<br />

ec., ec., «c., ec.<br />

1830. Non avendo potuto rinvenire v e ru n ’altra produzione in<br />

questo dialetto, balziamo d’un salto dal*XVI al XIX sècolo, nel<br />

quale U solo Quaresimale dell’avvocato Lottieri, distribu<strong>it</strong>o in<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


4 « « PARTE PRIMA.<br />

quarantaquattro sonetti, comparve alla luce. Mentre porgiamo<br />

uno di questi in Saggio, cosi della lingua, come di tutta l’òpera<br />

del Lottieri, godiamo di poter soggiùngere una versione tuttavia<br />

inèd<strong>it</strong>a della Paràbola del Ftgltuol Pròdigo in sestine bresciane<br />

del cèlebre scr<strong>it</strong>tore Cèsare Arici, nella quale è miràbile l'ingegno<br />

col quale seppe accoppiare alla versione letterale la spontane<strong>it</strong>à<br />

del verso e la purezza del dialetto!<br />

Il Mercoledì delle Céneri.<br />

SONETTO.<br />

Memento homo quia pubis es<br />

Encü süi pülpeg tuna I oratùr:<br />

Parole che mett frèd, spaènt, orrùr<br />

A chi d o pensa giüsta a l brufc strambés!<br />

E, ascoltàng, se ghe féssem sû riflès.<br />

Noi regnaràf el maladètt ümùr<br />

De tuss nel carnoàl I sonadùr,<br />

E fà quat düra l’an tûtt a la pès.<br />

P ur, l’è pòc rèss de pólver ampastàt,<br />

El piü important a l’è quel revertcris,<br />

Col qual flniss el test sura s<strong>it</strong>àt!<br />

Oh! tristo, ohi avaro, oh! òm spropos<strong>it</strong>àt!<br />

Ghe diset a sto colp de reverteris?<br />

Ne èl forse ôn laur de dientà mat?<br />

El fiòl dissipù.<br />

SESTINE<br />

Ch'era ôna olta on òm ch’el gh’ìa dû sèèé:<br />

On dé *1 pio zùen el dis al sò bobà :<br />

Bobà, dim quel che m* tocca; e ’I pòer vài<br />

E f ghe fa la sò part, e *1 ghe la dà.<br />

Poc dé dopo, con tòt quel ch’el gh’ìa ìt,<br />

Dal sò bobà *1 pio zùen r è part<strong>it</strong>.<br />

E Tè nat bé de lonz, e là '1 vivia<br />

En d’ôn gran lüsso, e '1 vujò mà ’1 fatt sò.<br />

Entànt r è ignlda ôna gran carestia,<br />

Che ac ai piò ree la iàa grata sol oó;<br />

Pòer fidi! pensèga oàlter che pati!<br />

Ü iscé bé no iga piò ü quatrì t<br />

Dig<strong>it</strong>ized by ^ m O q q le


DIALETTI LOMBARDI. 1 6 7<br />

La fam la cassa ’1 lui zó dia montagna;<br />

El pòer zùen r è nat a fa '1 famèi,<br />

E da o d patru ch’el la tigoìa ’n campagna<br />

Perché M menéss a pascola 1 porsèi ;<br />

Dèe spesa d s'engoràa'n d’ôn porc a* lii,<br />

Per sasslà co le glande el so dizu.<br />

Òn dé che squase do '1 podia sta ’n pé<br />

De la fiaehessa, el gh’è saltàt io ment:<br />

En casa del boba 1 ghe mangia bé<br />

Tad servi tu r, e no gbe manca nlént,<br />

E mé sto ehé a morì de fam ! Ah ! no:<br />

Narò del me boba e ghe dlsarò:<br />

Boba,H so ch'ò fat mal, por trop el so,<br />

Ghe v*ò oflendìt vó e pò a’ el Slgnùr;<br />

Mé no mèrete pio de sta ché amò<br />

Come vosi fiol! tegnìm per serv<strong>it</strong>ùr;<br />

Ah! bobò, Issé sfin<strong>it</strong> e Issé sbindù,<br />

Disìm, no ve fo miga compassiù?<br />

E l’à tolt so, e Tè nat del sò boba;<br />

E Pera amò de lonz, quan ch’el pòer vèé<br />

Ch’el r i a podìt appena llgürà,<br />

El gh’ è corri t encontra, e col brass strèé<br />

El Vk d a p à t, e per el gran contènt<br />

El l\à basi, e noi podia di nlént.<br />

E in ’1 disia: boba, por trop el so,<br />

Che v’ò oflendìt vó e pò a* el Slgnùr;<br />

Mé no mèrete pio de sta ché amò<br />

Come vost fidi; tegnìm per serv<strong>it</strong>ùr.<br />

Ma’! boba'1 ciamè sübet 1 faméi,<br />

E *1 ghe disè : Porté i vestii piò bei ;<br />

Porté l’anèl, le scarpe; zó consèi<br />

8o, come Pera ’n prima ch’el néss via;<br />

Nè a td dn vedèl bel grass, fè presi, copèl;<br />

Voi che manglome e steme en alegrìa;<br />

El m’era m ort, e l*è resdssilàt,<br />

Oh'le perd<strong>it</strong> on mé fidi, e l'ò trovàt.<br />

El tornè Intani dal clòss el fio! piò grani,<br />

Che i era zà reàé a mez desnà;<br />

E a sta de fora, ché s'sintìa tot quant<br />

El gran bodéss de quel sona e canta,<br />

No 1 sìa capi gna’ lii quel eh1 el fodéss ;<br />

E 1 domandò a dn famèi cosa i se féss?<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


« 6 8<br />

PARTE PRIMA.<br />

Quand Pà sentìt, che se mangiàa òn vedèl,<br />

E ch’el bobà l'era cose contént,<br />

Perché l'era tornàt el sò fradèl,<br />

Enrabiàt noi volta pifi gna’ n i dént;<br />

E quand ch’el sò boba per quietai<br />

L 'è leàt sò e l'è egnìt 1G a clamai,<br />

L 'è dal (ora, e ’1 g h 'à d ii: a 1 è taéagn<br />

Che ve obedesse, e no m 'ì dat gnamò<br />

Gna' òn cavril de mangia coi mè compàgn;<br />

E a lü , che 1* à fat fora loti el sò<br />

’fi le fomne, adèss ch'el vé, ghe fé copà<br />

On vedèl, e ghe dè de sto diana!<br />

E '1 boba el gh'à respòst: Ma té te sè<br />

8èmper con m é, car el mé fidi; la mia<br />

Roba l'è roba tò; ma mé gh'ìe bé<br />

De fà òn bel past e sta 'n santa alegría,<br />

Ché mé gh'ie pers òn fidi, e Pò troàt,<br />

El m’era mori, e l'è resóss<strong>it</strong>àt<br />

Cremonese*<br />

Nell’assoluta mancanza di produzioni letterarie in questo dialetto<br />

mer<strong>it</strong>évoli d’èssere prodotte, trascrìviamo, per Saggio di<br />

lingua, un brano d’una stucchévole Bosinada publicata neiran-<br />

no 1800 contro i Giacobini, ed un brano del Diàlogo manoscr<strong>it</strong>to,<br />

e da noi testé mentovato, fra due Serve.<br />

1800. Bosinada Cremonesa.<br />

Mé mel vòs imaginà,<br />

Che la ladra libertà<br />

L'iva pò d'andà a fenì<br />

Con di guai da A morì.<br />

Ecco adèss, ecco el bel fén<br />

Dei fanàtic Giacobén,<br />

Che se Ava rlspetà<br />

Come tanti podestà!<br />

Part bandii, part in presòn,<br />

Saràt sò come i capòn<br />

A spetà la aoa sentenza,<br />

Per fà pò la pen<strong>it</strong>enza<br />

Dele soe iniqu<strong>it</strong>à;<br />

Vel possives figura!<br />

Vòsler dan, se gh’ì di guai!<br />

Imparè, toc de sonai,<br />

A fà ment a di birbànt<br />

Ghe fa guera fina ai Sant;<br />

Imparè a fà i prepolènt,<br />

A robà Por e l’argènt<br />

Ale case del Signor,<br />

E levaghe anca l'onòr;<br />

T o cd ’indègn, senza pietà<br />

Andè adèss a venera<br />

Quel bel vòster cap<strong>it</strong>ai,<br />

La briola in sima al pai.<br />

Andè adèss a despojà<br />

Le famiglie, e fave dà<br />

Dig<strong>it</strong>ized by ^ m O q q Le


4 Le camise e i lett fenìt ;<br />

Paghe adèss quel ch’i godìi<br />

Se in galera creparì,<br />

Vòster dan, ve torni a dì ;<br />

Se ne sì cnmpassionàt<br />

Da nessun, Pi mer<strong>it</strong>àt.<br />

DIALETTI LOMBARDI. 109<br />

Diàlogo fra due serve.<br />

T kkcsa , Marchei<strong>it</strong>a.<br />

Che n’abbiè anca da fini<br />

Tanti e tanti, son per d ì,<br />

Con vergogna e confusión,<br />

Tacca ausa a pindolón,<br />

Come i lard, come i salàm,<br />

A morì col nom d'infàra!<br />

ec., ec., ec.<br />

Ter. Ve saluti, Margar<strong>it</strong>a! Ter. Pensè mai ! Se mé ghe stavi<br />

Mar. Oh! ve, vè! la mia Teresa! N’ài ter mese, me m'alavi.<br />

Ve saluti; andè fa spesa?<br />

Quell'avaro, per risparmi,<br />

Ter. Tùtt’el dé mé fo sta v<strong>it</strong>a, E1 me fava stà a dormér<br />

La mia cara Margar<strong>it</strong>a;<br />

In na stalla, in s'ùn pajàzz;<br />

Sèmper curri inànx, indrè, Senza gnanca en maleràzz.<br />

Fo truttade da lacchè Mar. Oh! che cani oh, che padrón<br />

Per la strada e per la piazza, Oh che basa-tavelón !<br />

E ne sò cume me fazza<br />

Sti có bass, che fa *1 beàt<br />

A sta in pè, che ne me mala; lén avari renegàt;<br />

E vó, fiola, come vaia?<br />

I fatt ben a licenziave,<br />

Afar. O’r gh*è mal; Insé, via là; Se l'ì fatt per ne malave;<br />

Ma vò pòc fora de cà;<br />

Stari mèi dove stè adèss?<br />

Ma fò miga la pujana; Ter. Fiola cara, P è Tistèss;<br />

Mangi ben, e mé sto sana; Ò saltàt, come dis quela<br />

Adèss vò cussé pian pian<br />

Dal lavéz in la padela,<br />

Da Fatutt a tó del pan.<br />

Che gh’è trop da fadigà.<br />

Ter. E mé vó sul Mercadèl Mar. Sì ben matta a segu<strong>it</strong>a;<br />

A tó ’l ris da Signorèl.<br />

Licenziève, barattève;<br />

Mar. Andóm donca, fiola mia,<br />

Se pudùm fass cumpagnìa;<br />

L'è’n gran pèzz che ne v’ò vista;<br />

Stè amò là col siur Batista?<br />

Ma dlsìme: cun chi stè?<br />

Dig<strong>it</strong>ized byGoogle


Dig<strong>it</strong>ized by Google

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!