You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
CAPO V.<br />
Saggi di letteratura vernàcola lombarda.<br />
Dialetti Occidentali.<br />
M ila n e se .<br />
1530. Il più antico monumento supèrst<strong>it</strong>e della letteratura<br />
milanese tròvasi, come accennammo, nelle Opere giocose di<br />
Gian-Giorgio A l ioni, libro divenuto assai rarp. Ivi l'autore introdusse<br />
in una Farsa il milanese che parla il proprio dialetto ì<br />
sia 1*affettazione di certe frasi, alcune espressioni e forme bastarde,<br />
ci fanno dub<strong>it</strong>are della perizia dell’autore, ch’era astigiano,<br />
nell’im<strong>it</strong>are fedelmente la lingua allora parlata presso<br />
di noi. Checché ne sia, giùdichi il lettore dal seguente brano. È<br />
il Milanese che parla, e vanta 1’abbondanza del suo paese.<br />
Son ml vegnü per triumfà<br />
Chi in Asl ; ma la non è cossi.<br />
0 mi cercaci mò mendesì<br />
De qua e de là per i ostar),<br />
Da fà bancb<strong>it</strong> e leccari ;<br />
Ma el non si trova da maguà.<br />
vàdeno lor farsi impregna<br />
Quisg Astesàn , Monteì chi s ii.<br />
Ch' i vòleno stim ar da più<br />
El viver sò , eh' el milanés.<br />
In fed el val lü megl' i sp is,<br />
Che fan lor i ortolàn iulò,<br />
Che quel di gran magnàn chilo.<br />
In Mirèn èi cagna bosón,<br />
Hosìt, pressât e salsissón,<br />
Bagiàn , b a secca, lag im bròc,<br />
O fll cogliàn, berlende, gnòc.<br />
Salvadesìn, carrài, dotti,<br />
Quai gi Tardine, garganì, .<br />
Bon pescati, boa vin, bon i^an.<br />
Vii trovarì drent da Mirèn<br />
Per i list mo di parrocchiàn<br />
Darsèt miara de piilàn,<br />
E più, che i bèiven vin dasiàd ;<br />
Quest san Franciòs ch’i Fan provàd.<br />
Vada a Mirèn chi voi guadàgn ,<br />
E bon marca ; vù avri lasàgn<br />
Piena scudela al bon comin,<br />
Cun del formàg più d’ ùn serin ;<br />
El dàn mo lor per cinq'imbìe, cc. ec.<br />
1!<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
1 1 2 PARTE PRIMA.<br />
1880. Sonetto di Gìo. Paolo Lomazzo, sopra un p<strong>it</strong>tore dappoco.<br />
El pii stenta penció de tut Milàn<br />
A V è on garrón del Camp e del Figìn,<br />
Compà giurà de Togn, de Bergamin,<br />
E amìs tut du d'And rèa, che no gh’ à pan.<br />
Costór, lassi! andà de man in man<br />
A bajà chi e lì di sò scovìn ;<br />
Che fan picciur doma d'oltramarìn,<br />
Ch' in bon de forbì i ciap a Cavriàn.<br />
Costór van coroni come s' fa i bo,<br />
D 'aj, de por, de melgàS e de gìànd ,<br />
E mandà in triónf sora di so<br />
Asnìn, e in man apogèi ptenìn e grand;<br />
E incontr' a lor ghe va la Stentadura,<br />
Che doma di par sò la fa gran cura.<br />
1600. 11 seguente documento è un brano del Trattato della<br />
Pronunzia milanese dì Ambrogio Biffi, che tanto più volentieri<br />
riportiamo, quanto più lo riputiamo idoneo a pòrgere precisa<br />
idea del dialetto a quel tempo, essendo scr<strong>it</strong>to in prosa.<br />
Quii fio d’ingògn ch'àn comeoxà a mostra el fondamónt del noti pari«<br />
da Milàn, a i ve mètten in tei có Poltra sira el caprili da tam vMsigà<br />
d'intorna a la parnonzia milanesa, insci in pè in pè, dond' è diss quel<br />
pòc che sentìssev, no pensànd d'ave pò anc da dura fadiga a scrivel. Ma<br />
parche mi sòn run de quii Ambrosfàn, che no san di de nò, é tant pu a<br />
on amìg com' eas' sì tu , e v' i Jò scrivi comò m 'ì di, senza stig a pensi<br />
trop, par ess mi parént del musciafadiga ; e anc che i nost se sìjen mettu<br />
in us el seriv toscàn, par fa dai caga-pistèl, che dan lori al ed par pari<br />
savi, i jò parsciò vojQ in noeta lengua, par fav tntènd ben spiatarà el son<br />
di lètter com* al va. E se ni avéss blu pressa, eh' al parfva di* al ve silo-'<br />
pàss I faso, e l'avrév mettu iè com’ al va, e s'avrév anc dì quaicossoréna<br />
dela sova cetonia , parche al gh'è òna sort de gavalòn, che, com'a i pòn<br />
dì mà de qualcun, al ghé divis, che impìssen trop ben el gotòi ; ec. ec.<br />
1600. Per saggio poètico di questo tempo afrbiàmo scelto un<br />
Sonetto di Fabio Varese, contro gli ambiziosi.<br />
Compà, sont ormai saft de cert mindón,<br />
Che vau in volta sgonfi per Milàn,<br />
E se parlò con lor, per biò, no gh' àn<br />
Tanta lettra ili sul cù come ón barbòu.<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
DIALETTI LOMBARDI. 4 1 3<br />
Oh 14e diré ± fh1 àn ben di ducaión.<br />
Q in cu tuU i sò «old, se no m1 en dan;<br />
Coss’ò a che fan mi de sii mane pan,<br />
Imbotorà ém k de ambidtén?<br />
I vertftót tf<strong>it</strong> quant, car Bernardi», ;<br />
Mi i stimi, perché in òmen de slrapàs,<br />
E san «oes'è ’l volgàr, cose1 è 'I latin ; !<br />
E quand parli con ti con tant solfe ,<br />
E parli de ala sor! degayaióo,<br />
Disi, «h’ in in frecàas de vis-de-caz;<br />
Perché no in capàz<br />
Nane de nettàm i scarp u h m de lor y ' *<br />
Sebèn ffissen pu sgonfi che ón tymbòr..<br />
1700. 11 sècolo XVn fu illustrato da Carlo Maria Maggi, autore<br />
dì vane comedie . e di molte poesie vernàcolo morali. Tra queste<br />
abbiamo scelto la seguente canzone, la quale, se non è il migliore<br />
de’ suoi componimenti lirici, basta però a dare un’ idea<br />
della spontane<strong>it</strong>à del verso e dei retti ]piincipii dell* autore.<br />
C aNSONE MORALE RIVERITA DA UN ORTOLANO.<br />
L'òlter di, ch'era stà per tut Miìàn,<br />
Vendènd uga ^ zucchèt e peverón,<br />
Tornava a cà sul bass insci pianpiàn,<br />
Dondàna cont ón' andana de llzón;<br />
Quand ò vlst, che óna iropa de vilan<br />
De Bosìn orb sentiva óna canzón; .<br />
E anca mi c ù r^ metti giò i scorb ,<br />
Per senti la canzón de Bosìn orb.<br />
Fidi, Bosin xÙseya, el mond i1 è inscì,<br />
De tempést e gabèl n’en manca mai;<br />
Di erfid ei>e crèss vjin in ogni dì,<br />
E '1 roméni mijór r è a no clapài ; t ,<br />
Me rid de certa gent com' vìU di mi «<br />
Che van col tànternin cercànd travàj.<br />
Me pìas ta devózlón de pretFagòt,<br />
De no dapass fastidi de nagót.<br />
Oh, me fa pur stizzi cert scrolacó,<br />
Che sèmpér ai sciguèt voren dà meta; (|.<br />
Che s^mper, o s’el piov , o s'el dà '1 só,<br />
San doma rinculasse là ej profetai ;n ,<br />
Mi me par de sta me! quant mane en sp j<br />
Vegna nev, aqùa, vent, mi fo gogheta,<br />
E pens, per pascntà tud sti rumor,<br />
Che sora de sti nivol gh’ e M Signor.
(1 % PARTE FRISA.<br />
Me diri foro che, quand vòj Tè ’I soré,<br />
E1 ne palila In cà fina el cagno ;<br />
E mi nespondaró, che sti cunté<br />
Lasse al reìó, che sti cinc sold in so;<br />
Vii tire driz el sole, no guardò indré.<br />
E se vorì guarda, guardè i vost bò.<br />
In coss del cap de cà; basta al famèj;<br />
Che quand el P ùbedìss , noi pò fa mej.<br />
Tosón, senza intrigàss in sti boltrìg,<br />
Vivarèm tiié finché la mort ne branca;<br />
El despensòr magiór Tè nost amig;<br />
Chi in Iù confida à la panéra franca;<br />
Chi pass i fior, e chi vestÌ9s i fig,<br />
A la sò cara gèni vorì eh* el manca?<br />
Mi per mi la viij td come la vèn ;<br />
Chi le manda el ghe véd, e ’1 me vor ben.<br />
< Me pias cert cor ladìn de lo e de m ètt,<br />
De zolla sii óna spalla com’ se vòr;<br />
S’ cl inond riiina, no gh'en dan on ètt,<br />
E soppéden i spin come vior.<br />
Ma casciàss in luti coss e dà precett,<br />
Me pàren ambizión de crepacor.<br />
Dìscn, che al lòfi el ghe cade de briilt,<br />
Per vorè mett la cova de pertutt.<br />
Stè ben con quel de sora, e fè ’I fati vost;<br />
Del rest lassè che pensa el cap de cà ;<br />
Lasse che lu el ve metta a less e a rost,<br />
E , vaga Roma c toma, lassèl fa.<br />
Fè quel che disi, e vedari, se tosi<br />
Sto vost cor insci strénò se slargarà.<br />
L’è ’I sparpòset pu gross ch'abia vedu,<br />
Catà rovéd, e piang che n’àn spongiii.<br />
Vedèm, che parié volt l1 om se despera,<br />
Perchè ai so coss on remedi noi ved;<br />
Ma M rció di reió H gh’à la manera !<br />
De cava ben del mà, quand mane se cred. ,<br />
Taccàss a lii ben ben, quest’è la vera;<br />
E pò no diib<strong>it</strong>é, ch’el ghe provéd.<br />
Ben spess ne par el mèj quel eh’ è peìó ;<br />
Ma Iti pò ’I ved e ’I vor quel eh* è '1 mio.<br />
El compà Togn, che i verz Peva pienta,<br />
Fava orazión, perché ’I piovèss on bo<strong>it</strong>.<br />
Vorì olter? à piovG; e ’1 fen sega,<br />
in scambi de seccà, ciapè del rott ;<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
DIAURTI LOMBARDI.<br />
L’uga Boriva, e per i gran ro seli,<br />
Andànd in cavrfii, r afidi in nagòtt;<br />
E Togn, guardànd al ciél, tornè a prega.<br />
Per de lì inanz, che noi ghe dass a Irà.<br />
No sèm quel che se vobiem; e besogna<br />
Vorè giusft quel che vòr quel eh1 è de sora.<br />
Per i coss de sto roond fa tant la togna,<br />
El me par on séessì per la malora;<br />
De spèss a cerca tant, se cerea rogna,<br />
E vedèm, per sta mej, che se pegiora.<br />
Fa per el ciél, sem pur i gran marzòc.<br />
A cerca in tera el paradìs di òc!<br />
Chi finì la canzón. Diss chi sentiva:<br />
Corpa d’ón biss, che P à resón Bosin!<br />
Sgarìven tfié: E viva Vorb, e viva!<br />
Ma con ti<strong>it</strong>t quest gnanc vun ghe de ón quatrin.<br />
Mi, ch’era strac, e a sta lì in pè pativa,<br />
Pur, sbadagiànd, ghe stè perlina al fin;<br />
E anca mi ghe fè onór cont i compàgn,<br />
Desbaltènd la stadera in di cavàgn.<br />
1750. Sebbene a quest* èpoéa, dopo la spinta dàtavi dal Maggi ,<br />
fiorisse principalmente la poesia milanese, ciò nullameno èrano<br />
tuttavia in vigore il dialetto rùstico milanese e quello della VaUe<br />
Intrasca,perocché l'Abbazia (Badìa) dei facchini del Lago Maggiore<br />
continuò sin verso la fine del sècolo scorso. Quindi porgiamo<br />
in Saggio di tutti e tre questi dialetti quattro componimenti;<br />
due di vario stile pel milanese propriamente detto, ossia di<br />
c<strong>it</strong>tà; uno in dialetto rùstico del Larghi, ed il quarto d’anònimo<br />
anfore in dialetto Verbanese, e propriamente della Valle Infrasca,<br />
scrìtto nell’anno 1758, che produrremo a suo luogo fra i<br />
Saggi di quest’ ùltimo.<br />
Sonetto del curato Stèfano Simonetta, int<strong>it</strong>olato: Divorzi zeri-<br />
moniós tra la mula e Vabà Moriggia crocifer del cat dmàl<br />
Stampa, arcwéscw de Milàn.<br />
Tutt magoni P olir'ér diss’el Moriggia;<br />
Tu li* affolli, la ghe rispós la mula:<br />
Cara mula, te lass: — Ohi car Moriggia.<br />
Ch* avi tant cor de bandoni sta mula ? -----<br />
Dig<strong>it</strong>ized by v ^ o o Q l e
PARTE PRIMA.<br />
Mai pii rivi a monta, d<strong>it</strong>e d Mociggia,<br />
Bestiola pù bicara de aia tnfila. «— ... ; ■<br />
On òm lu c i legér, come el Meriggia<br />
Mai pu m even sui spali; rispósi la mila'.<br />
On gran peata sospìr tre sii Moriggia ;<br />
Una seoreaia lassò andà la m dla, '<br />
Sicché fàven pietà m ila e Moriggia.<br />
Lu slonghè *1 coll, vorind bàaà ia nw to;<br />
Lè volta el « fi, e a scali vera el Morlggi*,<br />
Le m andi In santa pas, de vera mula, '<br />
La seguente Bosinada di Cari*Antonio Tann fu da noi prefer<strong>it</strong>a<br />
agli altri componimenti dello stessoautore,non che alle produzioni<br />
dei molti scr<strong>it</strong>tori dello stesso tempo, sópratutto pei molti<br />
diotismi e modi proverbiati ohe racchiude., i quali,, sebben un<br />
sècolo dopo, sono tutt’ora usati allo stesso modo • con eguale<br />
significato dal pòpolo milanese. ■ ‘<br />
Sora i proverbi e i (ras 'milanés cùcri dkl irtàngià.<br />
Nova bosinà<br />
Su T'argoraént del carnevà,<br />
Dove se ved che i Buscccón, 1<br />
Perché ghe pia* i bon bocón,<br />
No
A vun grass, a on bel baciòc<br />
Se ghe dis, che l’è on bojòc;<br />
Se l’ è on màgher, Pè on merluz,<br />
L’ è saràc, sardela , Iu* ;<br />
Quel eh’ è grand, P è on bicciolàn ;<br />
L’è anedòt quel che I* è nan ;<br />
Se I*è on bàcol, Pè on merlòll,<br />
Gnoc, salàm, bon de nagòtt ;<br />
Se l’ è vun ch’ el sla pollrón ,<br />
L’è on pan poss, r è on polentòn,<br />
M ereìàn, menatorón,<br />
Dèg la papa al bernardón;<br />
Tant che tòt el nost parla<br />
CI consìst in del mangia.<br />
Chi sta in m ótria, Pè on brugnón;<br />
Chi caragna , on macarón ;<br />
Quel eh’ è b rf<strong>it</strong>t, on mascarpón ;<br />
Quel eh’ è fiac, on lasagnón ;<br />
E , giach’ el forniss in on,<br />
Se l’ è on m ùseg, l’ è on capón;<br />
Se s’incontra on fa de lóc,<br />
L’ è on mostàÒ de flragnòc;<br />
O eh’ el m ord, o eh' el sgrafigna.<br />
V é de eoe e l’ è de bigna.<br />
E l’ è de barbis de gàm ber,<br />
L’è on vajrón de quìj del Làmber.<br />
Parlé pur, se sì parla:<br />
Gli’ entra sèmper el mangia.<br />
È1 ch'el sia on quej fùrbón?<br />
El gh’ à el t<strong>it</strong>ol de gajnón.<br />
Che al diànzen el vòr fa<br />
La poi t , e , se sorta d à,<br />
El vòr fàghela mangia.<br />
No lasse vela fracà,<br />
Che, giura P oca p<strong>it</strong>oca ,<br />
L’è on scrocón s’el fa ben d’ oca;<br />
La gajna el sa p erà,<br />
Senza gnanc fàla cria ;<br />
De chi el ruspa, de là el guarna.<br />
E l* è on bon bocón de carna.<br />
A sto mòd se tira là<br />
A depéngel col mangia.<br />
Se parlèni d’ on desgrazià .<br />
I proverbi in paregià.<br />
Quand la légora P è in p è .<br />
Tilt i can ghe dan ad rè:<br />
DIALETTI LOMBARDI. 447<br />
Finì vun gh’è on òlter'guaj.<br />
Dai, dai, che Pà roba Paj.<br />
Vòrcn fàn tanta tonina .<br />
Vèden P ùltema riiina ,<br />
E mangiai in insalata ;<br />
E s'el pòver òm noi sbrata .<br />
:Se prest noi mena f polpètt.<br />
El va in to c , el tran a fett.<br />
Gran Milàn per sassinà<br />
Doma a fùria de mangia!<br />
Dà via stròc, P è menestrà ;<br />
Mangia P a j, P è mocolà,<br />
L’ andà in grenta , l ' inrabìss;<br />
Fà bùsèca, P è el ferìss ;<br />
On mostazìn, P è on sgiafón .<br />
E 1* è on pèrseg, on copón;<br />
Strapà el zuf, P è caviada .<br />
L 'è copcta, óna spalmada;<br />
Se ghe dis sardèl, pignò<br />
A cert bot per i fio ;<br />
E se i tìrem sui genòé,<br />
Carsenzòr con dént el boè.<br />
Tant che fina el nòster dà<br />
El forniss tut in mangia.<br />
Se gh’ è vun eh’ el vaga cónS.<br />
Se ghe d is'sù b et, P è on foni ;<br />
Se gh’ è vun eh’ el sia lecàrd .<br />
Ghe se dis : P è on scumalàrd.<br />
È1 vun eh* abia on bel ccrìn?<br />
Ghe se dis : l’ è on laé e vtn ;<br />
ÈI vun giald come i fertà?<br />
Che colór de cervelà !<br />
ÈI on pó lofi e smortòtt V<br />
O h, che ciera de pancòtt !<br />
ÈI vun brut, ma ch’el sia bon?<br />
Ghe se dis : per soz e bon.<br />
Tal che no se sèm spiega.<br />
Se no dròvem el mangia.<br />
ÈI rich? L* è pién come P òv;<br />
Chi à el sò in tèn t, el fa el sò ov ;<br />
Chi va pian, el va sui ov;<br />
Quel che sbaia, el copa i òv ;<br />
Dà el velén, P è dà la papa ;<br />
L’è caròtera óna lapa;<br />
Chi fa e rró r, fa on macarón .<br />
El fà on pér. el fà on marón:
El tò sii óna lenca , r è<br />
On negozi de fase.<br />
Gh’ è el proverbi : o ben , o ben,<br />
La maschcrpa paga el fen.<br />
E per lût bogna tira<br />
Voltra roba de mangia.<br />
Chi à colzèt tût sponcignà ,<br />
L’ à i colzèt ti<strong>it</strong> caponi;<br />
Quel che gh' à l vestì guarnì,<br />
L’ à el formàj in sul vestì ;<br />
Al vestì guarnì de piaga,<br />
Ghe cor sora óna lüinaga ;<br />
E i lumàg ìn anca i dò;<br />
Chi à i pagn lis, e che va a boé.<br />
El gh' à i pagn de gradisela ;<br />
Quel che porta el foni so<strong>it</strong> seia ,<br />
E T à el sèler sii la spala,<br />
L’ è on biro che no le fala,<br />
Che à ’1 capei, c insema el gh1 à<br />
El cordón bon de mangia.<br />
A chi n’ abia roti el có<br />
Con di ciàcer, disem: N* ó<br />
Avü óna stipa, e avii on stila ;<br />
A on flizón che dà stocà,<br />
Se ghe dis ciar e destés,<br />
S’ el se cred, che ghe sia i sces<br />
Carcgà de cervelà.<br />
Dìsem a chi è fortùnà,<br />
Ch’ el formàj ghe fa firàgn,<br />
E '1 ghe fioca in süi lasàgn ;<br />
Dìsem che Pà sgürà ’1 pèlter,<br />
Chi à fa nètt e tra via i sghèlter.<br />
Disem tutt.... ma P è on gran fa ,<br />
Che tùtt dìsem col mangia!<br />
Bombonìn e marzapàn<br />
In i zerbìn de Milàn;<br />
On dotór de quìj de fora<br />
L’è on dotór meza robiòra ;<br />
PARTI! PRIMA.<br />
V è leva , chi è sorafìn ,<br />
A freguj de bcscotìn ;<br />
L1 è on gambus quel eh' è on balòc ;<br />
Chi no è fiirb l’ à tela poc ;<br />
Chi d 'o n log P è descascià ,<br />
Per quel log lu l’ à scena ;<br />
Chi è sùpèrb come on serp én t,<br />
L’ à di nos, P à del formént<br />
Sèc de vend; eh' in coss doma<br />
Che resguàrden el mangia.<br />
Quané proverbi e mod de dì<br />
Su sto gust, che a d ìi, bondi,<br />
Finirév gnanc domalina.<br />
Mangia el cu de la gaìna,<br />
Gh* è sii el péver; che pacià!<br />
No l'ocór sta chi inguilà.<br />
El gh' à el cu che fa pom pom ;<br />
L 'è on bocón de pòver om ;<br />
Quel P è vuu che P à mostra<br />
Zif e zaf e cervelà.<br />
Ti<strong>it</strong> i coss vègnen a ta j,<br />
Fina i ong de perà P aj.<br />
Ghe n’ è insci de minzonà<br />
De sta roba de mangià!<br />
Ma per mi vùj tajà sii,<br />
Che P è tard : chi en vor de pii<br />
Mi sto in porta Verzelina,<br />
E gh' en poss dà óna listina ;<br />
Ma per din de quìj de pcs<br />
Basta parla milanés ;<br />
Vcgnaràn come i scìrés,<br />
Che adrè a vuna gh' en vèn dés.<br />
Con sti quàter eh’ ò infilza<br />
Mi n' ó asse d' avév mostra<br />
Ciaramént, che i Busecón<br />
In da vero lccardón,<br />
Se perfina in del parla<br />
Ghe infoleìseen el mangià.<br />
_<br />
Mattinata, o canzone villereccia di Pietro Cesare Larghi in dialetto<br />
rùstico milanese.<br />
Degià che sont chignova in su la strava,<br />
E vò passànd ol temp senza dormiro,<br />
Mi te vùj fà sen tì, se vòt sentirò,<br />
01 uiè am ór, on sgrizìn de serenava.<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
DULHTT1 LOMBARDI. 449<br />
Sò ben, che te saré lì insci solecia.<br />
R<strong>it</strong>ira in cà a lira la toa stopena,<br />
E che te fare forsi la pisscna<br />
Insci da pos al lèé in le la strecia;<br />
0 che te ponciarét ol to colaro,<br />
E te ghc tacaré on pizin galento,<br />
Per far ol to moroso tuto quento<br />
Andar in brodo, e farlo desperaro.<br />
Cara, trat io chignò, làsset vedero,<br />
No sta a pientàm chilo come on füstono<br />
Consóleme on pó ol lidego, ol polmono,<br />
No me lassar chilo come on galbero.<br />
Fam vede, cara ti, quij bei ogg<strong>it</strong>i,<br />
Che m’inamóren tent, che noi so diro,<br />
Che me fen sta tanònot senza dormiro,<br />
E pò me léven anca V apet<strong>it</strong>i.<br />
1 tò ogg<strong>it</strong>i me pèren dò bei steli,<br />
Che in pu lüsüriènt de la lusnava,<br />
E quij tò ganass<strong>it</strong> eh'in de ioncava<br />
In insci svernighènti e tanto beli !<br />
Fam vedè, cara t i , quij tò bochini<br />
Tanto stre c ìt, che pèren faó col fuso,<br />
Che fan ol pòver Togn deslcnguà in giüso,<br />
E van disènd a tué: Fem di basini.<br />
Senti, che tüé i pois fan tic e loco,<br />
Quand che vo sbarlogicnd la toa peltrera,<br />
E me senti andà giò tuta Povera,<br />
E pò resti li mût come on lifroco.<br />
Quand sarai mo quel dì tant fortunati,<br />
Che te consolare ol mè fog ardento ,<br />
Che tiro e mi se tirarèm arento,<br />
Con tu£ i man dol nòster sciur curati ?<br />
E petaremo li di bei fanc<strong>it</strong>i,<br />
Se te me zetare per tò consorto,<br />
Che te giuri d'ess tò fina a la morto,<br />
E la sbavazarèm e tiro e m<strong>it</strong>i.<br />
Sonènd ol calissón, men vùj partirò,<br />
E v&j lassât chilo la bona notto ;<br />
Sò ben, che anc ti te fare insci de bolto ;<br />
E la sbavazarèm e tiro c miro.<br />
1780. Come Saggi della lingua e della letteratura dell’ùltimo<br />
perìodo dello scorso sècolo, abbiamo scelto due componimenti,<br />
uno di F. Girolamo Corio, l’altro dell’ abate Giuseppe Parini;<br />
Dig<strong>it</strong>ized by G o o g l e
dall’ argomento e dallo spir<strong>it</strong>o dei quali chiaramente si vede, come<br />
i poeti di quel tempo apparecchiàssero gii ànimi aHa riforma, maturata<br />
più tardi e compiuta per òpera del Porta.<br />
Istoriella d’on Fra cercòt. Sestine di F. Giròlamo Gorio.<br />
Ve vorév cuntà su 6na bela istòria<br />
Sucessa poc dì fa tra Inciàss e Com,<br />
D’on fra cercòt, fintànt che Pò in memòria.<br />
Quest l 'era on Francescàn, ma no sò el nom,<br />
Nè sò el convènt qua' el fuss; ma fa nagota,<br />
La cónti su la fed del dotór Crota.<br />
De scià • de là ogni bott, col bisachin,<br />
A pè scaiz, tir& su con la xentùra<br />
El vestì a mesa gam ba, e con l’asnin<br />
Caregà de spartìn (a la figura<br />
El pareva on remila de desèrt;<br />
Màgher giust come on gatt mangia-iùaèrt ).<br />
Deo grattas, el bateva a tué i fiss,<br />
Cercànd limosna per el sò convènt,<br />
Coi m ajstadìt, m edaj, reliqui e agnus,<br />
Coròn de Iegn che var poc o nient.<br />
De tuò i part ghe dàven roba a sbac,<br />
E tu Intànt V impieniva i sò bisàc.<br />
Sto fra bona limosna, sto frà scroc<br />
El passava de spèse de Com a Inciàss,<br />
In sul Sgfiìzer, e insci come on balòc<br />
Et tornava de scià bel bel, pass pass,<br />
Con l’àsen càreg de tabàc sfrosà,<br />
Fingènd de portà via la car<strong>it</strong>à.<br />
Con sto pretèst, eoa sto «alvaeowlètl,<br />
Ciaché r eva imparò la bela se ira ,<br />
El passa frane in mexx ai bortaadò<strong>it</strong> ;<br />
Ogni tre bott i dò el va déuft e fora<br />
Coi bisàc, e fina (nana e 1* oiira indré .<br />
El portava dà corp in d’ on carie.<br />
Prestine el sòlet, sto frà gattamorta ,<br />
Battènd el so senté voltra i confin ,<br />
On di el torna de scià con la soa scorta .<br />
De pan, de iard, salàm, luganeghin ,<br />
D’ognl grazia de Dio; ma in fond del sac<br />
C<strong>it</strong>te! gh' è dént des lira de tabàc.<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle _
DIALETTI LOMBARDI.<br />
Giuratllo» ! sia vòlta P ìn tott v ia,<br />
Come dirèMem n o n , per Irabiaoada<br />
Quij batidór moaàt. Ona qwej spia<br />
E1Pà catà sul dv; gke f u la ronda,<br />
E mo ghe lignea quàé de noé, de di<br />
La ghirlngoU, per podèl grani. .<br />
I batidór s1 impósteti al tragbètt,<br />
Curànd on quej bel tra, per fàg i sfòj;<br />
Per dia, no sèm chi sèm, s'el marcadètt<br />
Per sta vòlta noi tirem dént a nuij;<br />
Sèm fìoj de p...-, te a sto fra sgxaca<br />
No ghe svalìsem tutta la bisaca!<br />
Ma el fra, eh'el gh’eva óna fedascia al Sant,<br />
Che doma a porta indòs la soa majstà<br />
Le preservàss di fulmen e tùé quant<br />
I perìcol del corp, de tù£ i ina,<br />
De làd er, de m onèj, de borlandòtt,<br />
Come dis la patàfla che gh’ è s o tt,<br />
Gh'àbiel miss san Franzèsc P inspirazión,<br />
0 siel mo sta averti d’on quèj sò am ìs,<br />
Basta, el s’acòrg eh’ on maladètt spión<br />
Gh’ à fa el fiòc; obligato de Pavìs!<br />
Per no dà dént in quij de la tracola,<br />
De bott e slanz el torna indré '1 fra tola.<br />
Apena lì dii pass gh’eva óna cà<br />
D’on fltàvol. Deo gratias ! picca P tiss<br />
El bon fra ; la reiora : chi va là ? —<br />
Sont on fra cercadór, Jesi/s, Jesus !<br />
Mi credi d’ess riva propri in bon* ora ;<br />
Vorèv de vii on piasè, cara reiora.<br />
A parlòv nètt e stett, *onf sta in dogana<br />
Chi indrè d'Inciòss a vis<strong>it</strong>ò de frèse<br />
On mald con la févera quartana,<br />
Per guarii col cordón de san Franzèsc;<br />
E ò avii in limosna del benefatór<br />
Cine scartòz de tabàc propri de sciór.<br />
Ciòpem li<strong>it</strong>còss, l'è vera, c no fa dagn ;<br />
Ma nùn sèm sòlet de tirò scajòra,<br />
Perchè sèm pòver fra; nè m i in tane agn<br />
Che fo el meste, m 'è mai piasti sta scora<br />
De fà sfros de tabòc; Dio guarda! ai tènnen<br />
Poss andò a rise, che i borlnndòt me fermen.
1 3 9<br />
PARTE PRIMA.<br />
Per liberàm, retora, de sto scaj)<br />
Podarèssem irà nàn f i on qtstj baetròzz;<br />
J'w me dori óna firn** de forami,<br />
Mi el tabòc; e per 9ionia i istèst tcarlòzz<br />
ìmbotimii de crusca a ufi» per fi»<br />
Per pastura al me àset», eft’è degOn.<br />
Gh’è propri andà el Cornuti s i i maearón.<br />
La reiora, essènd gràveda de pàrter,<br />
Lii el gfce die: Inaódèv con devozión<br />
Al me sani protetór, vérgenemàrter.<br />
Lè la gbe ered lu ta ta le : ’I irà cernii<br />
L’à scrocà via io ti quél ebe l’à vdlsu.<br />
’ Pax huic dammi! E insci, uròn lirà n , '<br />
Fr4 tola el trota via col » rom qi,<br />
Coni el có base, oen la carenai in nran.<br />
Ecco, che quand el riva lì ai oonfid : , •,<br />
(Ecco perchè gfce d»e* boriandoti ><br />
Perchè bórlen adèsa ai fra cercòtt). :<br />
Pàder, o pàder, gh'ài quejcòss de dazi? -<br />
Jesùs, sanata Maria! no, la. mia geniy<br />
Mi no gh’ ò d* oliar, che quel poc profazi<br />
De car<strong>it</strong>à. - Ma chi cassa gky ài danti -<br />
Pan, vin, bùtér, formai, tard e saiàm;<br />
Ma, e rtòlter gent gh'ari nagòt de dàmt<br />
- Tèi mo chi! en vòrem min; ghe n 'à m a presa?<br />
Lù el cava el scatolìn del sò caput, i.<br />
E*1 gbe spor$ on tabàc de poca speso,*<br />
On tabàc cb*«l pariva on rtaegwi.<br />
No gh'àl oliar da dàn,chajta,g<strong>it</strong>tgiaaai ì<br />
Gh’en sarà de mio ehi in sta ò<strong>it</strong>aca.<br />
- Quest l*i qual che ne d à ’l\pàdar prióri<br />
Quest propri al fa fa m i in ta norira crtoja» ><br />
E l’alia I 5é al santo protetto.<br />
• Dotte ah*al Urna vedi , dia sta cau^ja.- \<br />
E al nost àbet ntrissav fàg sto tort<br />
De tóg el privili^ del passapòrti<br />
- S’el fuse anc san Fìranzèsc magni*del d el,<br />
Nun no guàrdem in faccia a chisesia;<br />
Nùn firn el nastr’offizi, e Iti mo chiàt?<br />
Donc eh* el vegna con n m in compagnia.<br />
- Mi in compagnia? m n ’ò che fà nagòtt<br />
Con sbir, con batidàr, con boriandoti.<br />
Dig<strong>it</strong>ized by { jO O Q ie _____
DIALCITI LOMIAROI.<br />
El irá '1 tegneva d ü r; n a inpünemánc<br />
El s’ lassava mena «orné on Eece hóm.<br />
Id ehe gbe <strong>it</strong>á al ia n d<br />
Ma in ehe Ufete* mém&BI ghe dfs. - A Oom. •<br />
O «on Franzéte, 0* reü§ió$t m páder '<br />
Del vo<strong>it</strong> órdm traté prt che n i en lideri<br />
- ei m&nem in dázi a t rítetór.<br />
E Intanffef^el fri e r diséca la corona,<br />
Qnij blrbértbesfertévan fra de lor v<br />
Biastapéier/frévhm pa belgirona,<br />
Prá legnéven berr de pista;<br />
Ma quel frA r é r t minga on frl Batista!<br />
Ti*0he'ée‘M'1n la WHb; Mo le M fr<strong>it</strong>o<br />
In di peltift rfo ¿ft** «Brt ehe té jütá;<br />
ñac&külc^tma p& a ttoP Y onthc,<br />
Adest ché W lá Pédet tropa tort<strong>it</strong>a;<br />
Maqtff m ^ h i t 'qulJiMÜM<br />
ye0tánin propti fn boca di bórlMdótt.<br />
Hlven al dazi , fe 1 ólterínánigóld,<br />
Cwn futtibus, come dlscva q*uel,<br />
E l eum lantem ii, el stréngen coid coid;<br />
Túé ghe córren íncontra per vedeT.<br />
La faraven tróp magra Cot satar!.<br />
Se no gbe Tffiss ón cfuéj straSordenari<br />
SciorpádeTf t’e vggnü anc per l ü ’l so tábel!<br />
Chi eí fe mqstra dé fass vegni on dellqui.<br />
Ghe rügWn in d! purés sott a l’abet,<br />
E in dél Itorsín perflna di reliqu!;<br />
E ghe déscuaten (ora de la manega<br />
Quindes o sedes braza de luganega.<br />
J i, ¡1't > I, i |,\ “ t> • - - ■ ■ • • ' H<br />
Rughen pe^ tu tt i bo¿, téch enle npsen<br />
E raspen sñ col sgrif comp can ***»«¡<br />
Pan alza s& perfiu la cova a 1* ásenf<br />
Per vedé se ghefüss scondü el ta^acj<br />
Gbe üsm^n de dént ¿n del díaforétic,<br />
Che pñttosto el saveva d’ assafétic.<br />
V ' ku' Unlfisgná flntiBt che i cfoo p«ctaírtt<br />
Sólten voltra; adéss si cjie la ghe c ip a ;,<br />
Ma el frá, per da el color mej ai polpclt,<br />
El se fia.v*gn¡ el sqti<strong>it</strong>, ph} che deslipaI<br />
El irá on 90sp¡rj el se büta in genó¿<br />
Col man eró», e 1’ alzq al ciél i ó¿.
1 3 *<br />
PARTE PRIMA.<br />
O san Fremute, di* avi dà v<strong>it</strong>a ai mori,<br />
Protetór de la vostra retigión,<br />
De fra négher, sdir, bis e de tant sort,<br />
Del cap<strong>it</strong>i, e de qui) coni el cordón,<br />
De minór osservimi, del cavi g io.<br />
Fé anmò on miràcol soli al dì d'inco.<br />
Per i me tnèrel nò, che sont fra indègn,<br />
Ma in onór di vost fio, ’n gloria de Dia,<br />
Benedì quij pach<strong>it</strong>, feg sora el sègn<br />
D’la santa eros, e fè, che dént glie sia,<br />
In scambi de labàc, crusca e criischèl,<br />
Per dàg el beverón al mè asineL<br />
Che tójen fora el prim; doma a la nasta<br />
Capìssen ben che mercanzia gh’è dént;<br />
Quest 1* è ’1 tabàc che ccrchen, e tant basta.<br />
Sgavàien, fan bando ria, in ti<strong>it</strong>t contènt,<br />
Deslàzen, dèrven fora... Ohi che miràcol!<br />
Gh’è dént crusca, e lor rèsten come bàcol.<br />
An fa tanto smargiàss, e pò bot-Ii:<br />
Miif, camiif, sbalordì come gogò,<br />
Se guàrden tra de lor, no sàn che di ;<br />
Pur se ostìnen, c sègu<strong>it</strong>en anmò<br />
A descartà quij òlter; ma tant*è...<br />
Fè che ghe sia dént crusca-, e crusca l’ è.<br />
Cospetto! a dila mo chi in tra de niin,<br />
L 'è on bel miràcol ccrt! Ma, c<strong>it</strong>to, asquàs<br />
• En resèntem nù el dagn a vun per iiu;<br />
Perchè, quel che me sa de gran despiàs,<br />
El tabàc che se compra, a dìla séèta,<br />
El par tutt de sta crusca malarbèta.<br />
San Franzésc, se v ’ avèss de dà on consèi,<br />
Per podèla fa in barba a quij spión,<br />
E dazié e boriandoti, el saràv mej<br />
Benedìj lor istèss col vost bastón,<br />
Regalàndeg on rèzipe sui spali<br />
De moneda de lègn, propri sul sciali.<br />
1800. Sonetto di Giuseppe Parisi int<strong>it</strong>olato: Elmagón didatti<br />
de MUàn per i baronàd de P ranza.<br />
Madàm, glT àia quej nova de Lión?'<br />
Massàcren anc adèss 1 pret e 1 fra<br />
Quij so birboni de Franzés, eh’ àn tr*<br />
La lé ^ , la fed, e tuteòss a montón?<br />
Dig<strong>it</strong>ized by
DIALETTI LOMBARDI. 1 3 »<br />
Cossa n’ è de eolu de quel Petión,.<br />
Ch’el pretènd con sta bel« libertà<br />
De mètt insèma de nin nobiltà,<br />
E de nfin d«m, tut qomt I mauiafetòa?<br />
A propósti, che la lana vede<br />
Quel capèl là, che gli* è d’intona on tèi ;<br />
È1 stà inventi dopo eh’ àn maxi el re ?<br />
¿1 el prlm eh* è riva ? 0 bel» o bel !<br />
Oh! i gran Franzés ! Besogna dìi, no gh1 è<br />
Pòpol, che sapia fi mej I eoss de quel !<br />
In saggio della letteratura milanese degli ùltimi tempi, abbiamo<br />
tratto a caso dalla preziosa raccolta delle poesìe di Carlo<br />
Porta tre brevi componimenti, di variò stile é vario metro; li<br />
abbiamo presi a caso, mentre ciascuno ha tali e tante bellezze<br />
originali sue proprie da rènderne malagévole la «celta.<br />
El Temperai*<br />
Carolina, v ard a, vard a,<br />
P <strong>it</strong>ü ri sot al bochèl<br />
Come sguizza la saetta !<br />
Del mezin, sálven la v<strong>it</strong>a.<br />
Che tronada malarbetta ! Che séiaró ! Santa Maria !<br />
Sent el tùrben che ingajarda ! Frane l ' è on fulmen eh’ è séiopi.<br />
Se quel ciàl de don Galdin<br />
Che? Perché mi ò bes tem i?<br />
Noi desmètt con quij cam pin, Mi ? Sèt m attai Va on pó via.<br />
El fornis coni el tiràn<br />
Tarda 1 flàm , virdej lassù ;<br />
On quej fulmen sul copin.<br />
L’ fi s¿Iop& in del campanin.<br />
Carolina , Carolina,<br />
E mo quel berèvel vin?<br />
Minga in gesa, per amór ! B esteaivel anea Ifi ?<br />
Va a to I ciiv, presi,preet, eór, cór; Giò già, andèm , senza tant ciicol,<br />
Ciò giò, andèm tut du in cantina. Che quij bei tìfer m orèl,<br />
Ciò giò, andèm, no te dub<strong>it</strong>a, P <strong>it</strong>u ri sol al bochèl<br />
Che quij bei zìfer m orèl,<br />
Del m ezìn, iaràn miràcol.<br />
Sonetto.<br />
Remirava con tuta devozión<br />
Vuna de sii matìn In r ospedi<br />
El r<strong>it</strong>r<strong>it</strong>i de Monteggia, e Piscrizlón<br />
Che dis con poc paròl tanè vtorltà.<br />
Quand on irle e trletràe seti SI porlo*<br />
El me presenta on àsen mezz s p e li,<br />
Ch’ el fava on vòlt reil coni el flrón,<br />
Per ram pi sora in cort eo amali.<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
PARTE PRIMA.<br />
A s(o pont tût ram ôr per la virtû ,<br />
Ch'el me ispirara quel dotór de sass,<br />
L’ è andâ in fond di caleàgn lu de per I«.<br />
E ô vtet Infin ehe i seiori no gh’ào to rt,<br />
Quand se disen tra 1er per confortées,<br />
Che varpüon ásen Pi», the en d o lo r mort.<br />
A cert foresté che viven in Milán, e ehe se dilèten de din<br />
roba de ciod.<br />
Ooa. ,■ .<br />
Merde ai vost arièz,<br />
Harcanagi pajài de foresté!<br />
Andé fora di pé ;<br />
Tomé pü per on pic î<br />
Fènela s ta regina di finéz.<br />
I avèssem nanea vist<br />
Col fagotèl sott sella a entra in Milán,<br />
B iót, descàlz, a p esd àn ,<br />
Màghcr, fimel e tr is t,<br />
Sti gran bondànz, stl malarbetti cristî<br />
In stâ chi, s’ in fâ su<br />
Len¿ e petard col nos 1er cervelâ,<br />
Che a bon’ ora el gh’ à fâ<br />
Slongà el col come i grü ,<br />
E adèss, porconi, el ghe fa ingossa anc la 1.<br />
N ûn, póver buftecôn,<br />
Se sèn strengiü in di cost, per fag el log<br />
De seotdàss al nost fdg;<br />
E lor cont el carbón<br />
Se spéssen via a téngen el müsôn.<br />
Merda, ve toral a di,<br />
Marcanagi pajài de foresté !<br />
Andé fora di pé ;<br />
E inànz de toraà c h i,<br />
Specé de prima che vel diga mi.<br />
E chi in eU foresté,<br />
Che se la ecólden tant contra Milàn?<br />
In Chinés, in Persian ?<br />
Sûr no: in tü t gentehi adré;<br />
ln d’Italia anca lo r... Pehl laminéI<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
DIALETTI LOMBARDI. 4 * 7<br />
Oh t Italia desgraziada !<br />
Cossa «erv andà a tòta coni i m ort,<br />
In temp che tût el tort<br />
De vèss insci strasciada,<br />
L*è tf<strong>it</strong> de t i , nemisa tea giürada?<br />
Sur si : se te sèt senza<br />
Le$ e lenguàfc, se tût in foresté<br />
I tò üsànz, i mes té ;<br />
Se, a dila in confidenza,<br />
Te tègnen i dandìn, r è providenza.<br />
E fin eh* el naturai<br />
Noi te giûsta on delüvi, o òn terrem òt,<br />
L'èss insci, 1* è nagòt ;<br />
Hej i Ture col so p ai,<br />
Che l'invidia e i descordi nazionàl!<br />
Ma stèm a la resón :<br />
È1 sto porc d*ón paés che ve despiàs ?<br />
Lassèl in santa pas !<br />
Andèm, spazzetta, allòn !<br />
V’èm forsi ligà chi per i minción ?<br />
Alto donca, tabàcî<br />
Andè fora di b all, sanguadedi !<br />
Già che podèm guarì<br />
La piaga del destàc<br />
Forsi mèi col bulér, che coi tri'àc.<br />
TlelMete*<br />
4580. Dialetto della Falle di £ Ionio. — Onde pòrgere più<br />
chiara idea di questo dialetto, abbiamo estratto dai Rabisch di<br />
Gio. Paolo Lomazzo un brano della sua Dissertazione in prosa<br />
sull’origine e fondamento della Valle di Blenio, ed un'Sonetto<br />
di qualche pregio, nel quale il poeta (facchino) si duole colla<br />
sua amata per non essere corrisposto.<br />
OrÌGBH e PUNDAMÌNT DEA VAL D* BrEGN.<br />
Vorènd Gliòv ( parlànd secónd ra antiga gintil<strong>it</strong>à ) eh* tufi i cus'sotpùst<br />
a là, insci, come o gPign comenzàd in Iti con or mez dra sua idèglia,<br />
avéssen con dèbet mud a proscéd inànz, or fè una introdusigUón, eh* tùò<br />
• curp da bass ffissen resciud da cogl de sora, dand perselo a quist or<br />
nud del* inclina, e a quigl or mud dor fà ; e per quost avènd ordenàd<br />
12<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
PARTI! PRIMA.<br />
ruv sfer, come curp scelèster supergliòr agl terèster e inierigliór, or<br />
gh' è pars de dag cogl virtù eh' o gh1 bisognava, che (insci, com'anch scià<br />
diss' or vèfc Orfegl ), gl' ign cosi dò par ognun: ra prima è mutù nel gnuss,<br />
e r'oltra in dor vivifica e rescie or su curp, e a sto a u d or vuss, che<br />
Baccogn infrascàd su flgliu fùss ra prima v irtù , idest or gnuss, e r' oltra<br />
ra Musa, o ra B ettura, eh' o s1 voglia d ì, ec.ec.<br />
A sa Corà Bettura.<br />
Duh! s1 tu saviss, B ettura, or ben eh' o t' viigl,<br />
Te farìss moresrgn quol cnr d uras!<br />
Quand vi<strong>it</strong> che d'cumpagnìglia fàgom p as,<br />
E che magi pu tra nugn sigila garbugl ?<br />
8' o t' puss un but in d 'u n cantón accugl,<br />
0 t' vngl sta aprèss pu sùrigl, ch 'ar bombàs;<br />
E no t'v a ra pii a di : te ne me piàs,<br />
Nè lusìngh, nè menàS, n'òlter strafugl.<br />
Co digliàver farìst aun eh' o t1 battéss,<br />
Se a m i, eh' o t' vugl tant begn, te n'en vu bricca ,<br />
E sogn pur begn vestìd, gagliàrd e sagn !<br />
D'om da begn, t'è mo tu rt a faro tra véss.<br />
Deh ! àbem piglletà ! V ut, che m 'appicca,<br />
Bettura dolza pii eh' ar marzapàgn?<br />
Ah ! curp com dig d 'u n cagn I<br />
S1 o V sqult adùss, o t' faS fa crigliatur,<br />
Ch' in mezz' ora faràn trenta portur !<br />
V e r b a n e s e .<br />
1678. Avendo noi trovato fra i manoscr<strong>it</strong>ti inèd<strong>it</strong>i dell’Ambrosiana<br />
una lunga, comecché stucchévole, Canzone scr<strong>it</strong>ta quasi<br />
due sècoli fa, nel dialetto della Val Sesia, ne produciamo in<br />
Saggio un brano, per la lingua di quel tempo, giacché la rozzezza<br />
di quel componimento non ci allettò a produrlo per intero.<br />
Avvertiremo solo, che gli Alagnesi, introdotti come interlocutori<br />
nella Canzone, sono gli ab<strong>it</strong>anti del Comune di Alagna,<br />
villaggio posto nella parte più elevata della Val Sesia, a’piedi<br />
del Monte Rosa. Sono essi d'orìgine tedesca, e pàrlano tutt’ora<br />
un corrotto dialetto germànico. -<br />
Dig<strong>it</strong>ized by {jOOQ Le
DI AUSITI LOMBARDI.<br />
Canzone in lingua materna Valsesiana comporta da Pròtpero<br />
Torello da Borgomayneroj sopra d*un’ incursione fatta in Va-<br />
rollo Sesia da* Montanari> a’ 45 Agosto 4678., prima del<br />
mezzo-giorno.<br />
Che d u o , che càud fa mai?<br />
fPin la gent bela inspirtàl ;<br />
L* è già qui doi mèla o t r i ,<br />
Ch’ soma bela perboglL<br />
Tant più eh' ora in Carapafiògn,<br />
E in tla Val, g h 'è un gran bisògn<br />
Onà d* g ran, come d* denèl ;<br />
Perché cogl Scribi e Farisèi<br />
€h' i reggio al Cmun d’ Varali<br />
L’è ün gran temp eh’ 1 nUratto mal.<br />
Anz r è pèg, a col eh' intènd,<br />
C h'l van trattànd d'oléini vend<br />
La Val Granda e la Val P <strong>it</strong>ta,<br />
E impìgnèni fin la v<strong>it</strong>ta,<br />
Noi, e tu¿ i nost mattai.<br />
Nò, Signor, che sarà mai?<br />
Fé vendeta voi, Signor,<br />
Ch' I sèi sta# nost Redentor,<br />
Quand noi ino ponina mi notta.<br />
Orsù, i vògl bultèmi giù fin pò sotta<br />
A 1* ombra de cosi bel fò ,<br />
E i vogl bùttèmi giù chllò,<br />
Bela lóng, bela destéis,<br />
E i vogl lasse cór giornàl e méis,<br />
E poi, chi sa, che cól ch'à fag ai tù li<br />
A n* portrà ben quaich ajut<br />
Da quaich banda mai pensa ;<br />
Ma, per Dio, mi i srèi paregià<br />
Per desprèmi e bf<strong>it</strong>tèm via ;<br />
Ma a m’ vegn sempr' in fantasia,<br />
Pr ajf<strong>it</strong>èmi in t'a l piü bel,<br />
Ch'a n'voglia accaddi quàich bordèL<br />
Ma che gent è cola là ,<br />
Ch'1 i vegno giù da la montagna?<br />
Fé de Christ, in gent da Lagna;<br />
Che Diàu! come in armài!<br />
Cugl 1 bà piü d* cent soldài ;<br />
I vogl un pò mettmi ascotc<br />
Ciò eh 1 parlo in t' al passe.<br />
Noi i n' pomma avèi bolletti<br />
Da podèi mene al g ran ;<br />
E se quaicun a »’ n e tt a parlò<br />
D'esenzión, de primi legi,<br />
Alsaròmegl ch'ai fèto di sacri legi;<br />
Perchè cugl sìndichi e deputai<br />
I ne petto cert sassài,<br />
Con querèl e con papégl;<br />
E la masna l 'è già in pél<br />
Da paghe vint sod per sac ;<br />
Mo, Signor, mi i vogl anè matt!<br />
Quand più i gh' pens, son fora d'mi.<br />
Ma sarà megl a lassèla onsi,<br />
Che al buon Dé a gh’ remediarà.<br />
U omini armati d ’A lacra.<br />
Prènder venta arsùtossión,<br />
Noi non èuer tant coglión<br />
Quant un esser ùsmà,<br />
Tùtt Ferlorum V è sbrigò;<br />
Noi volér nostre tolette.<br />
Poi qualcun, che ne promette<br />
Far andar nostra montagna<br />
Senza un soldo de guadagna;<br />
Alter resi* èsser mane mal<br />
Dar a fog e a sang V arili<br />
Mozzar tud i tradttór*<br />
Noi minga patir più fame per (or.<br />
So sót bon atta m<strong>it</strong>inandra<br />
Fog e sangv, e poi in Fiandra*<br />
Alla guerra in compagnia.<br />
Viva al Re, e sua Signorìa!<br />
Mozzar tufi i trad<strong>it</strong>ór,<br />
Noi nonlstenlàr più per lor.<br />
Costa si la sà da appio;<br />
Costa sì fa brusè al nappio !<br />
D 'onta anèif, o bela gent,<br />
Onsi armai a fè spovènt?<br />
Oh! che gent ben a la via,<br />
Pari bà una compagnia<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
450<br />
• JD’ begl soldài mandai da Dé<br />
R)r dal Ciél per castighè<br />
Qualcun eh’ l’abbio mer<strong>it</strong>è.<br />
A lagnesi.<br />
Noi èsser stài ovisà<br />
Osta noi dm una lettra<br />
PARTE PRIMA.<br />
D' Stevo Modo da Inorò<br />
A Varai a defènder nostra Val<br />
Da ladrón, che senza fai<br />
Voi storbàr nostra esensión,<br />
Primi legi, favór, nòster resón<br />
Conced<strong>it</strong>i da Carlo Quint;<br />
Noi èsser più, de cent e vint<br />
ec., ec., ec.<br />
4758. Compagnie d‘ Fechìn dot Lag Mejò in toi nà a cà,<br />
despò jèss sta§ a fa *l Camevà chilo a Milàn.<br />
SONBTT<br />
Car 1 nôst sûr petròn, ! vôst fevó<br />
Ien stafc de tal m esure, ch* ol pensé<br />
De tü$ quang 1 fechìn dol Lag Mejó<br />
A sfegùrài noma l ' è not’ essé.<br />
Nùn o restèm afàg senza sento;<br />
Vóm devri boche, e s'tròvem ben d'indré;<br />
O bogne ch' o fûdèssem tùg doto,<br />
Par dav rlngrezlemént, che pur o s’ dé.<br />
Baste, o vem , che l1 è vore ; a revighés ;<br />
Al cà de ding , rivo lassù ’n Antragne,<br />
Narèm vosànd d’intorne a quel pajés,<br />
01 lag, la v ai, ol pian e la montagne :<br />
E vive i nôst petròn, i Milanesi<br />
Vive Milàn mijò dia gran cücagne!<br />
Breve racconto in prosa facchinesca tratto dall* almanacco La<br />
Balle dell’anno 4766.<br />
Na marasce ben face sü de cà o la s’ è mariade cont on fechìn, e despò<br />
jen gnu a sta <strong>it</strong>i in toi Milàn; e na iornade ol fechìn l’è naé a c à , e l’ à<br />
trovò in toi so <strong>it</strong>al on pestizìn, eh' o bescoreve con la sò Zuenlne ; e lùi<br />
o gh’ à scercò ol parché l’ eve gnu in tei so Stai? E lui o gh'à d ii: parché<br />
o gh’ pieseve a bescór con la sò Zuenlne. 01 fechìn Inore o gh’ à rasposi :<br />
Dob ! ol me sclòr pestizìn, eh' o mette da bande sto pensé, eh' la me Zuenlne<br />
o n ’ l’ è note par lùi ; eh 'o tende pai sò da fà , eh’ in montagne o<br />
n’ gh' è note sta maledette ùsanze dol Milàn ; e l’ à cascià fò dol <strong>it</strong>al ; e<br />
despô o gh’ à d ii a la Zuenlne, ch’ o lagàss par P inànò da dà scolt a sta<br />
iè n t, dol rest o l'abiaràv mannade in montagne; e lei Pèbiùde tediente.<br />
L o d l g t a n o .<br />
11 più antico poeta lodigiano conosciuto è il conte Francesco<br />
De Lemene, che fiorì sulla fine del sècolo XVII e nel principio<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
DIALETTI LOMBARDI. 431<br />
del XVin, nel qual tempo diede in luce la Spòsa Francesca in<br />
versi lodigiani Nessun* altra produzione in questo dialetto fu<br />
poblicata prima, o dopo questa comedia, sebbene lo stesso De<br />
Lemene lasciasse altre poesie manoscr<strong>it</strong>te, fra le quali un’ingegnosa<br />
versione in ottava rima del secondo canto della Gerusalemme<br />
liberata; e diversi altri poeti dopo di lui dettassero eleganti<br />
componimenti d’occasionò cospersi qua e là d’arguti sali,<br />
d’affettuose imàgini, di morali sentenze e di concetti originali.<br />
Essendoci stata comunicata dalla gentilezza del professor Cèsare<br />
Vignati una piccola raccolta di questi poètici fiori vernàcoli tuttora<br />
inèd<strong>it</strong>i, crediamo far cosa grata ai nostri lettori, publicando<br />
per la prima volta quelle che ci pàrvero migliori. A varii<br />
componimenti del Lemene, del Fugazza e del Codazzi, godiamo<br />
di poter aggiùngerne alcuni del distinto poeta vivente Giuseppe<br />
Riboni, la cui r<strong>it</strong>rosa modestia cedette finalmente alle nostre<br />
istanze, permettèndoci di publicarli per la prima volta, ed inserirli<br />
fra questi Saggi.<br />
4700. Versione del secondo canto della Gerusalemme liberata<br />
di Francesco De Lemene, tratta da un manoscr<strong>it</strong>to autògrafo.<br />
Arcum én t.<br />
E1 gran cas de Sofrònia a vói eantà,<br />
Quel che tk canté ’1 Tass con stil toscàn;<br />
Ma mi con pòca spesa al vói mfidà,<br />
E vel vói fà sentì con stil nostràn.<br />
E1 Tass Tè ón Bergamàsc, però chi sà,<br />
Che na ghe bagna el nas ón Lodesàn?<br />
Vu che senti, diri, se magiór lod<br />
Quei da Bèrgom avràn, o quei da Lod !<br />
Mentre ’1 tiràn ben ben d1 armàs procura,<br />
Se ghe fa inànz Ismèn ón dì solètt ;<br />
Ismèn, eh' fnfina da la sepoltura<br />
El dama 1 morti In v<strong>it</strong>a, e s’ el se mett,<br />
Fin a Plòtón là a bass al fa pagùra ;<br />
Noma col barbotà d’ón sò versètt<br />
El ghe comanda ai spìr<strong>it</strong>i, eh* el pél<br />
Ligài e desi igài, conforme 1 vói.<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
1 5 * PARTE PRIVA<br />
L* era Cristiàn, o adèss P è con Macón ;<br />
Ma na ’1 pòi trala6sà P antica usanza;<br />
E1 fa i incanti, e in ti<strong>it</strong>e dó poc bón,<br />
E1 fa dele dó leg óna meséianza ;<br />
Da quel sò lóg, dov’el sta a fa *1 strión,<br />
Da la zente del mondo In lontananza,<br />
E1 vèn a consejà el re Aladén,<br />
E se pòi dì : V i chi H reti de Carlén.<br />
Siór, el ghe dls, pur trop avi sentii,<br />
Che vèn marciànd quela crudél canaja ;<br />
Sarà el ciél, sarà el mond dal nost partii,<br />
Se però na se màngium sott la paja ;<br />
Vu da re , da soldàt, ì fatt, ì d<strong>it</strong>t<br />
Pu, che nè ’1 podestà de Slnigaja;<br />
E se ognun, come vii, se sa desverze,<br />
Cert, eh’ el nemìc nal porta via le verze.<br />
An’ mi son chi per fa quel poc che sò ;<br />
Stèm tati al ben e al mal da bón fradèi ;<br />
Mi, come mag che son, incantarò ;<br />
Mi, come vè& che son, darò consèi ;<br />
Quei Angioi che dal ciél i caschén zò<br />
I farò lavorà come famèi ;<br />
Ma prima ve vói dì per quale vie<br />
Mi sia per comenzà le striane.<br />
I gh’ àn i Cristian in la sò gesa<br />
On alta in confessión, con sii ’I retràt<br />
De quela, che per màder fudè presa<br />
Da quel che, i dìsen lór, a n 'ì salvai ;<br />
Gh’ è sera per pizz na làmpada, e deslesa<br />
Gh1 è sóra óna tendina de brocàt,<br />
E gh’ è d'intorno intorno, in vari modi,<br />
Scròzzole, gambe, brazzi e mile invodi.<br />
Vói mò, che questa effigie vii todi,<br />
E che la portè via de vosta man,<br />
E in la vosta meschìta a la metti ;<br />
Mi farò pò l’incànt, e alora invàn,<br />
Finché ben ben vù la ciistodirì,<br />
V assaltare Pesèrc<strong>it</strong> cristiàn;<br />
E per ón cert secret mi v’ assicuri,<br />
Ch' el vost Impero e vii sari sicuri.<br />
Insì '1 ghe dis, e lu con impazienza<br />
El corr a quela gesa, el se fè làder,<br />
El sforza i pre<strong>it</strong>i, nè '1 dis con licenza,<br />
Ma 'I porta via ’1 r<strong>it</strong>ràt de la gran màder.<br />
Dig<strong>it</strong>ized by v ^ o o g l e
VIAUTTI LOMBARDI. ( 5 5<br />
In la sò sinagoga, Invè mal senza<br />
Cala pecàt se prega, al mett el quàder.<br />
Ghe iè pò *1 mag Pincànt, e quel br&tt seroc<br />
Cred, eh*el ghe dlséss sa: BerUe, Berlóct<br />
Ma la matina adré, lì al eampanén,<br />
CI sacrestàn, o 1 campané ch'ai ffuss,<br />
Na 1 treva p& Plmàgin, e tapén<br />
Invàn la cerea, el ruga in ogni bus.<br />
El dà sta medesina al re Aladén,<br />
Ghe t&tl Inlarlàfl e t<strong>it</strong>t confi»<br />
El crede ben, ma na ’I sa mò la strada,<br />
Che sia stat qual Cristlàn die l'à cafada.<br />
O f&ssen i Cristian che la robén,<br />
O f&ss el ciél che l'opra senza ostàool,<br />
Ch* essènd quel volt in lóg «he ne oonvèn,<br />
Nel possè reaiirà símil spetàcòl,<br />
La cosa Pè anmò Inai, nè se sa ben,<br />
Se l'opra f&ss fimaoa, o par mlràcol;<br />
L'è però ben, die i omni a i céden lór,<br />
E fa d'én sì bel fatt el dèi autòr.<br />
El re el fa fà na gran perquisiiióo<br />
In tute quele gese, in ogni cà;<br />
A chi *1 furi ghe descuata al ga fa òn dòn,<br />
E chi la qnata la vói fà impicca.<br />
El fé corr el erhrèl anca el strióa,<br />
Ma na *1 pòss mai savè la ver<strong>it</strong>à,<br />
Ch'el elèi, o sìd stat tu, o ehé siel stot,<br />
A la sò barba « P i sèmper celàt.<br />
Ma quand na *1 pél scovrì la robaría,<br />
Süposta dd Crlstiàn, alora el re<br />
El dà in le stelle, d monta in frenesia,<br />
Nè '1 se pòi pasen tà nè poe, nè asse.<br />
In t&ti quanti i modi, in ogni vìa<br />
El se vói vendica, cada «he dé.<br />
S’el reo, '1 dis, Pè in eostòr, nè so vedèl,<br />
Mazzèmei tati, e mazsarèm an'qneL<br />
Pfirché na se na vanta d malfatór,<br />
Mora anca el giost; ma in lór qual giist se trova?<br />
A jén na man de scrochi, e a jén costór<br />
Tati nosti nemisi, d sàm per prova;<br />
Se in sto fati Pè inooènt quaieili de lór,<br />
Peccadi vegl, pen<strong>it</strong>enza nova;<br />
Soldadi, alòn, savrè oostór in meiz,<br />
Andè, mazzè, briisè, fè '1 diàol e pezl<br />
Dig<strong>it</strong>ized by ^ m O q q Le
1 5 » PARTE PRIMA.<br />
Insì cl dis al sò Turchi, e a fass intende<br />
Subet per 1 Cristian la fama córs ;<br />
I risten smattazzidi, e ben comprende<br />
Ognun, ch*el sta de la sò v<strong>it</strong>a in fors.<br />
Nessun batt el taccón, nè se defende;<br />
Nessun se scfisa, o prega ; alfén socórs<br />
Che vèn da invè mane spéren; ma na bri sa<br />
Ch’ el tarda anmò, l’era el socórs de Pisa.<br />
Gh’era tra lór na putta da marìt,<br />
D’ón gran coràg e d'óna gran beltà;<br />
Ha la sprezza el sò bel, o ’1 gh’è gradìt,<br />
Perchè l’è d’ornamént a l’onestà;<br />
L’è sèmper da per lè, còme ’n remìt,<br />
Scósa per Ì cantón de la sò cà,<br />
Che ne la vói apiàusi, nè zerbén,<br />
Nè mai se ved in porta, o sul lobbién.<br />
Ma l’ è impossìbil de tegni ben scosi<br />
I splendori d’ón volt insì perfèt;<br />
Ma ti, quei sò bei ógi e vergognosi,<br />
Ti stess tei mostri, Amór, a ón zovenèt;<br />
Mò t’ è ón òrb, mò t’è ón Arg, e i tò morosi •<br />
De fai vedè, d’orbìj l’è tò dilèt;<br />
Adèss te fè de quel che na so pòi,<br />
E te fè ved sta flóia da sto flól.<br />
Gh’ àn nom Sofronia e Olìnd costò e costè,<br />
De fede e d’ón paés i van d’ón pass;<br />
Lè l’è bella, lu savi, e cose assè<br />
Lù ’1 voràu, poc el spera e sempr’ el tas ;<br />
Nè ’I sa scovrìss, o n’el s’inscala, e lè<br />
Na se na dà, o na ’1 vede, o n’en fa cas;<br />
E insi, finché sto poverèt l’à amàt<br />
0 da per lii, o mal not, o mal sortàt.<br />
Ménter ebe cór l’avis per la c<strong>it</strong>tà,<br />
Ch’àbben d’avè i Cristiàn sì gran molestia,<br />
Sofronia l’à in pensé de liberà<br />
El sò pòpol fedél da quela bestia;<br />
La pensa ón pò, la sta sul fà e ne fà,<br />
Che scombàtt el valór co la modestia.<br />
Vence el valór, anzi i se còrden presi,<br />
Perché l’istéss valór se fa modèst.<br />
Da par lè la tól su; el sò volt bel<br />
Gnè ne la sconde, gnè na fa pompara;<br />
La basse i ó&, la lirè zó ’1 sò vèl,<br />
Ma In óna forma manerosa e rara;<br />
Dig<strong>it</strong>ized by LjOOQ Le
DIALETTI LOMBARDI. ISK<br />
Ne la se fa io pención, uè so, se quel<br />
Sia '1 cas, o 1’ art, ch’el sò bel volt prepara;<br />
La. lassa sta tati I belé da part ;<br />
Ha queir andà zó insì rè na gran artt<br />
Ne guardànd a nessi», da ognùn guardada,<br />
Passa la dona, e la va inànz al re;<br />
Ne la se ferma minga a mezza strada,<br />
Sebèn la ved In che gran furia a r è;<br />
Vegni, Signor, la gh’ dis ( ma intànt a bada<br />
Tegnì '1 vost pòpol), vegni ai vosti pè,<br />
Perché, se vu cerche quel gran ladrón,<br />
Son chi a cusàl, e a dàvel in presón.<br />
Al vede compari ’nsì baldanzósa,<br />
Ma insi modesta, bela dona e brava<br />
E1 re fai mùlùsén, come na spòsa,<br />
A n'al se fa pii brutt, e pii noi brava;<br />
Se lu l’era mane dur, lé mane retròsa,<br />
Gh’arèu zugàt, che lu '1 s’inamorava;<br />
Ma diir con diir a na se pòi là nién,<br />
E gh’ól le moine per fàss voré ben.<br />
Che movéss el tiràn, se Amór ne fii,<br />
Fu gnst curios<strong>it</strong>à, fu amirazión!<br />
Fermèu lì, mè soldadi, e ti dì sii,<br />
0 bela putta, el dis, la tò resón.—<br />
Quel làder che disi n' al cerche pii,<br />
Alora la respónd, che quel mi son ;<br />
Questa è la man ch’à fatt el fiirt, e questa<br />
Ve pagarà la pena ard<strong>it</strong>a testa.<br />
Dei pòveri Cristian i comùn guai<br />
Tutl sóra de lè la tól insi;<br />
O bosia gloriósa ! e quando mai<br />
Sì bel è ’1 ver, eh’ el possa mett con ti?<br />
El re vói mò savè, come l’è stài,<br />
Nè si prest, com’ el sòl, el s’instizzì;<br />
El ghe domanda : Ché t’à consejada<br />
A fà sto latrosinl, e t’à jutada? —<br />
N’ò vorùt che nlssun sappa el fatt mè,<br />
Che sia mè ti<strong>it</strong>t I’onór, ò stimàt mèi ;<br />
Nessun m’à dat ajùt, nessun ne gh’è,<br />
La ghe respónd, che m’abba dat consèi.<br />
Don noma ti te me la pagare;<br />
Allora el re ghe dis con gran besèi.<br />
Oli lè la ghe respónd con volt sevcr,<br />
S’ò manglàt, pagarò; n’èl el dovér?<br />
r<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
PARTI PRIMA.<br />
Chi '1 nas ghe torna ross: Dìm, in che lóg.<br />
Et dis, èt soós el fürt, brf<strong>it</strong>a fbrfanta?—<br />
Na Tò scós, la respónd, l*ò trai sul fóg,<br />
E pensi d'avè fai na cosa santa ;<br />
Perché così n1 al porrà fàssen zóg,<br />
Quel maladètt barbón, colti che Incanta.<br />
Se vori ’1 reo, T i chi; s'el volt devén,<br />
Al bugna die spettò *1 dì de san Ben.<br />
8ebèn na se pòi di, eh* abbi robàt,<br />
Che per tutt, dove l*è, se pòi tó *1 sò.<br />
E1 re, sentènd tal cosa, infuriai<br />
Sbatt I pè, mord le man, scortìss el có.<br />
On bel volt, ón cór cast, n* Insègn levàt<br />
De retrovà perdón na I spéren nò,<br />
E invàn Amór contra sì gran flerena<br />
A ghe fa scud a lè de la belezza.<br />
Alora i fan presón la poveretta ;<br />
El tiren la condana a jèss brUsada;<br />
Tf<strong>it</strong>i i pagni d'intorno ognun ghe strazza;<br />
La resta mezza Mota, e l'è ligada;<br />
A la se mostra Intrèpida alla fazza;<br />
Però de drén a Pè ón tantén tfirbada;<br />
Ma s*el sòllt colór al volt ghe manca,<br />
Na la deventa pálida, ma bianca. '<br />
Se efinta el cas pertutt, e efirtós<br />
Olìnd con P oltre zent Pè chi vegnut.<br />
Che possa jèss Sofrònla a l*è düblós,<br />
Ch’el nom del reo n’ al s’ è gnaümó savñt.<br />
Quand el ved che P è lè, pòver raorós !<br />
E che la vóen brùsà, per dàg ajüt,<br />
Come 'n ispiriiàt a se ne và,<br />
El córr, e *1 dà sbf<strong>it</strong>ón de zà e de là.<br />
El crida al re : Fermè, na Pè stài lè,<br />
Lassèla andà, ohe Pè na matazzóla;<br />
Come avràu Miai possf<strong>it</strong>, gnanc col pensé,<br />
Ardì tant e fà tant na grama flóla ?<br />
Come àia iatt el fürt, e fall I pè,<br />
Trampànd i sacristán da par lè sola?<br />
Se l'à fai, che la diga: a son stat mi.<br />
Ah! ch'el vorè trop ben Pè quel eh'è li!<br />
E pò *1 segu<strong>it</strong>a a dì : Mi, col mè Inzègn,<br />
De nott entrè per vìa d'ón fehestrón ;<br />
Vóss fa le male fine, e per tal segn<br />
In certi bratti passi andè a gattón.<br />
Dig<strong>it</strong>ized by
DIALETTI LOMBARDI. 4 5 7<br />
MI dePonòr, n i de morì son degn,<br />
Coste na ne sa njén, da quel cbe soni<br />
Sfi, donca, lighèm mi, desligtiè questa ;<br />
Mi son el reo, P è fai per mi la festa.<br />
L* alia Sofrònla 1 ógi, e per pietà<br />
La guarda dotcemént P inamoràt :<br />
O poverètt ! cosa vegnìn mò a fà ?<br />
Che ve condus mò chi? 8ìu savi, o mal?<br />
Na so' mia bòna mi da soportà<br />
Tutt el mal che pòi fàm òn òm rabiàt ?<br />
Ò stòmec da soffrì la morte mia<br />
Da par mi sola, e senta compagnia.<br />
La dls insì ; ne P à però possùt<br />
Fà, che se muda quel moròs d’umòr.<br />
Ohi che gran cas è questi Chi à mai vedi<strong>it</strong><br />
Scombatt fi gran virtù, sì gran amòr?<br />
La pena de ché perde è la sali<strong>it</strong>,<br />
E Pò premi la mori al venc<strong>it</strong>òr!<br />
El re s’ infuria pu quand pii 1 cognòss,<br />
Che ognun se vói tira la colpa adòss.<br />
A sentì sto contràst gh’è insì devis,<br />
Che lòr la tègnen per òn turlurii ;<br />
E però tf<strong>it</strong>t infùrìàt el dis:<br />
Mi vói erède a tf<strong>it</strong>t dii; mazzèi tutt du.<br />
El Ai de sign ai sbiri, e ognun s’è miss<br />
Intorno a Olìnd , e la prendén an’ ifi,<br />
E la lighén a la morósa apprèsa,<br />
Voltadi s£ena a séena al pai istèss.<br />
Ché porta le covade, e ché 1 fassén,<br />
Ché bolla, ché fa fóg de quei demoni ;<br />
Quande, pianzènd, el dis quel poverén<br />
A la presenza de quei testimoni :<br />
¿1 quest el lazz ch’aveva, oh! mé meschén!<br />
Con vii da cònaobbiàm in matrimoni ?<br />
È1 quest el fóg, col qual pensava el còr<br />
Che dovéss rescaldàm el dio d’Amór ?<br />
Òlter fóg, òlter lazzi Amòr mostrò,<br />
Oltrl ne dà la sort in sto mal punt ;<br />
Pur trop, con vii mi sont morènd, ohimè!<br />
Srin v<strong>it</strong>a fu pur trop da vii deszùnt,<br />
Gh’ò gfist almànc, zà che morì se de,<br />
De jèss al vost morì con vri conzùnt ;<br />
Me rincréss d vost mal; del mè dolori<br />
Na ghe do nlén, perché con vu mi mori !<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
138 PARTI PRIMA.<br />
Oh! che fortuna mai saràu la mia,<br />
Oh! come in la mia mort sarèu béàt,<br />
Se, mènter mori in vosta compagnia ,<br />
Spiràss in hocca a vii V ultem mè fiat ;<br />
E in mi '1 vosi spìr<strong>it</strong> per l'is tessa via,<br />
Za che morì con mi, fùdéss spiràt !<br />
Mentre, in sto mod disènd, pianzeva quel,<br />
Sofronia la conséja insì bei-bel :<br />
Fradèl, quest na l'è temp da inamoradi;<br />
Lasse andà ’I mond, e na ghe pensò pù;<br />
Àm da morì; bugna pensa ai peccadl;<br />
I da prega ’1 Signor, eh1 el sia con vii;<br />
Se nùm, per amór sò, sàm tormentadi,<br />
Aràm el paradìs, s’ el piàs a lu.<br />
Dì là 'I sol che ne invida, e *1 ne consóla !<br />
Guardò là '1 del, come l’è bel! Oh! fióla !<br />
Chi pianzén 1 Pagàn, e i planzén fort ;<br />
Pi&nzén anca i Cristiàn, ma ón pò pu pian;<br />
On tantén per pietà dovente smort,<br />
Anca al sò mars despètt, Y istèss tiràn;<br />
Ma quande d’ingramìss al se fu incòrt,<br />
El se fa forza, el marcia via pian pian.<br />
Ché se sgraffignà el volt, ché strazza I pagni;<br />
Sofronia, nomà ti ne te caragni!<br />
Iéren in sto strett bus, quand per ventura<br />
Compàr ón Cavallér brau e cortés ;<br />
▲ guardàg ai vestidi, e a 1'armadura,<br />
Al par, eh1 el vegna da iontàn paés;<br />
L1 à su l'elmo na tigre, e l'è figura<br />
Ch' usa de mett Clorinda in su l 'arnés ;<br />
La zent ghe guarda, e i dìsen in vedèla:<br />
Zùra-mi! l'è Clorinda: e l'era quela.<br />
A no la vóss mal mèiles sto desperi<br />
Al mesté eh' a le donne se convèn,<br />
De cusì, de fi là, de monesteri,<br />
De recàm, na la vóss mai savèn nién;<br />
L'andava coi soldadi in di quarte r i,<br />
Ch* an’ là se pòi ben jèss dona da ben ;<br />
Superba e deruscóna la fudè ;<br />
Però ’nsì despresiósa la piasè!<br />
L1 era anmò piccenina, e la voreva<br />
Messedà spade, lanze, e cavalca;<br />
La feva I pugni, i sassi, e la sfideva<br />
Tutti a A le brazzade, e a scorriatà ;<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
DIALETTI LOMBARDI. 1 3 9<br />
I orsi e 1 león a jà persegu<strong>it</strong>ava<br />
Per montagne, per boschi, in sa e in là ;<br />
L’ andè pò in guerra, e la fudè sta fràola<br />
Cón le bestie e cól òmni óna gran diàola.<br />
La vèn da Persia per mostrò ’1 m óstàu<br />
Contra i Oristlàn nemizl a la sò se tta ,<br />
Sebèn in oltrf loghi col sò brazz<br />
Pù volte la gb*à dai la m aladetta;<br />
La véd nell’ arriva tant popolàzz,<br />
E i d à meschén redatti a quela stretta,<br />
E per curios<strong>it</strong>à fra tanta zent<br />
La spónse «1 rozx, e la se cazza drent.<br />
La zent la ghe fè largo, e lè s’è miss<br />
Ben ben arènt a remirà colór;<br />
La ved, che r una tas, rò lte r zemiss,<br />
E la dona de Pòm mostra pù cór;<br />
Per compassión 16 par eh* el pianza flss,<br />
O de lè , no de lu T abba dolór ;<br />
Lè, limnobi), tas, la guarda el ciél, e insì<br />
A la par morta prima de morì.<br />
La se stessi Clorinda a vista tal<br />
Per compassión, e la lùcciè ón tantén ;<br />
Pur de ché mane se dól ghe sa pù mal,<br />
Pù ché tas, che ché pianz ghe par meschén;<br />
Senza spetta la dis a ón òm , el qual<br />
L 'era lì da na banda a lè vesén ;<br />
Disìm, car v ù , eh' à miss in sti travài<br />
Costór ? i l mò desgrazia, o cos* ài fai ?<br />
Insi la prega; e quel al ghe cùntè<br />
In mezz’Ave-Maria come la fù ;<br />
La se fè '1 segn de crós, e la stime<br />
Che fussen inoeenU tati du ;<br />
A la se mett pertànt in tei pensé<br />
De trovà mod, che ne 1 a brùsen pù ;<br />
La córr prést al falò, la fa sm orza,<br />
E la se mett col sbiri a contrasta.<br />
Ferm èu, smorzè quel fóg, nessùn ghe sìa,<br />
Che ti zza s u , prest, metti zò 'I boffètt,<br />
Fin che mé parli al re , che, in grazia mia,<br />
Se tardarì, lu na n’ avrà despètt.<br />
I sbiri 1 obedìss a Sossiorìa,<br />
Portand respètt a quel sò bel aspètt.<br />
Lè la va pò dal re ; ma la s'incontra<br />
Con lù, ch’appunt a lè M vegneva incontra.<br />
Dig<strong>it</strong>ized by v ^ o o g i e
1 * 0 PARTE PRIMA<br />
La ghe dis: som Clorinda; avi sentii<br />
Fós molte volte, o Siór, a menzonàm ;<br />
E vegni chi, eh* ò intés eh1 i mòven Ut<br />
Cóntra la nosla fede e 1 vosi reàm ;<br />
Comandò, che da mi sari servii ;<br />
Mettim in ogni post, o bón, o gram ,<br />
Hettim in ogni lóg, o bel, o b r u ti,<br />
Mettim a lessi e a ròst ; forò del luti.<br />
¿Iter lè na la dis ; el re respónd :<br />
0 zóvena valente , sà se s a ,<br />
Ch’ in tuta l'A sia, anzi per tu t el mond<br />
La vosta fam a, e *1 vosi onór sen v a ;<br />
Adèss, che in sto dùèl v’ ò per sogònd ,<br />
No me resta pii nién da dub<strong>it</strong>a;<br />
Pù speri in vii per mè socórs, che quand<br />
Vegnéss ben anc coi Paladén Orlànd.<br />
Zà me p ar, che Goffréd sia óù Menasira<br />
A vegnim a trova, com 'el menazza;<br />
Se v* ò mò da impiegò, il’ al sia mai v ira ,<br />
Che na ve daga a vu la prima piazza ;<br />
A fàu mia generala el d è i m’ ispira ;<br />
Comandò v u , quel che vorì che tazza !<br />
Insi *1 diseva, e lè con volt amìg<br />
A la ringrazia, e pò la torna ad ig :<br />
Che prima de servi vobba ’1 salari,<br />
Diri, che l ' è na mezza impertinenza ;<br />
Ma a ciint del soldo me saràven cari<br />
Quei la d ri, e i dam i alla reàl demenza-;<br />
1 dam i in dòn; e p u r, s’ el fati Tè v a ri,<br />
No se pòi minga dàg quela sentenza ;<br />
Ma tasi quest, e tasi ogni segnàl,<br />
Che me fa cred, che ne i àn fati sto mal.<br />
Dirò noma, c h e , se ognun cred e zura ,<br />
Che sìa ’I pò poi cristiàn eh' abba falt tant,<br />
Ufi son d’ ùmòr contrari, e son sicura,<br />
Per na resón pù fori e pù calzànt ;<br />
Che vu n' abbiè fai mal ò gran pagura<br />
A fà quel che ve diss1 el negromànt ;<br />
Che na sta ben l’ ave nele moschèe<br />
Noste i ìdol dei o lili, e nòve dèe.<br />
Donca, se l ' àm da dì conforme a l’ è ,<br />
El miràcol T è stài de Macomètt,<br />
E l ' avrà fai an’ l ù , per fan vedè,<br />
Ch’ai Ioghi sò bugna por lag respètt;<br />
Dig<strong>it</strong>ized by L j O O Q l e
DIALETTI LOMBARDI. H I<br />
Ch' el fu sa donca Ismèn el sò meste ,<br />
Ch' el fa i incanti, ma n’ al mostra '! p <strong>it</strong>i ;<br />
Nosl meste l'è còn i arme fass onór,<br />
B num àm da fa panca sul valór.<br />
Insi la dis; e *1 re , eh' a cómpassión<br />
Inevida el se piga, e cón desgusl<br />
Al se lassa però mett in resón,<br />
Part da qnelle preghere e part dal giust ;<br />
I lìberi da mort e da presón,<br />
El dis, perché sì v ii, vói dàu sto gust ;<br />
I assolvi, o 1 d o n i, e i lìberi in sta guisa,<br />
I àbfcien o netta, o brutta la camisa.<br />
Cosi i a deslighén, e ventùràt<br />
Fu ben, a dìla giusta, Olìnd a r d <strong>it</strong>,<br />
. Ch' el podè A finezze, e col sò stat<br />
On nòbil c ó r, ma d u r , l’à intenerii ;<br />
Così da morte a v<strong>it</strong>a a l ' è passàt,<br />
E l ' è zà spòs, non che morós gradìt ;<br />
El vóss morì con lè, e adèss, che pii<br />
A n' al mór lu con lè , lè vìu con lu.<br />
1800. Memoriale di Carlo Codazzi, per avere in dono un gallo.<br />
Cara süra Marianén,<br />
Già che vedi che la gh'à<br />
Ona gatta e dû gattén,<br />
Che spasseggia per la cà,<br />
Se quaidun na vói dà v ia ,<br />
ÎT ò besògn vun per cà mia.<br />
Ma siccome i m 'àn cùntàt,<br />
Che quel póni de dà vìa gatti<br />
L'è per lè ón affàr de S ta t,<br />
Che ghe vói sùppliche e p a tti,<br />
Che presenti el Menoriàl<br />
Che la preghi esaminàL<br />
Ghe prometti d'òm d’ o n ó r,<br />
Che a quel gaii che la me dona<br />
Gh' avaràn in cà 1* amór<br />
Che gh' à adèss la sóa padróna ;<br />
Che de cünt el iegnaràn<br />
Pù eh’ el bè de san Giovàn.<br />
Coaenzànd, a la malina<br />
Ghe darèm de colazión<br />
0 1 caffè, o la polentina,<br />
0 *1 suppén cól formàj bón ;<br />
Ghe sarà al dlsn à, e a zena<br />
La scüdela sèmper piena.<br />
| Preparàt gh* ò ón lett polii<br />
In cusina per la n o tt,<br />
Che de penne l ' è imbottii<br />
De capón e d 'a n e d ò tt,<br />
Perché el possa fàg la fopa,<br />
E sta calci comè na topa.<br />
Che la gh' abbia no pagura,<br />
Che ghe dàghen pò de gross;<br />
Che per mi la fo sicura,<br />
De ciapàl de spess in scoss,<br />
Carezzai, fai córr ad r è ,<br />
Tal e qual che la fa lè.<br />
Ghe prometti e fo reguàrd<br />
De ftasè, d* avèg pazienza,<br />
S'el robàss quài toc de lard,<br />
Quai polpetta in la cardenza ;<br />
Ghe sarà proibizión<br />
De pezzade e scopazzón.<br />
In persona a fàg rappòrl<br />
Vegnarò na volta al m es,<br />
Se l ' è v ìu , o se l'è m ort,<br />
S’ el vèn b el, s’el cress de pes f<br />
S 'el sta in c à , o s'ia tovaja<br />
Per i lecci a fa la saja.<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
1 4 3 PARTE PRIMA<br />
Per r Influss dela contrada<br />
Me figuri, che sto gatt *<br />
El farà quàl bardassada ;<br />
El farà fors* anca el matt;<br />
Sant'Antoni ! flgùràss I<br />
Là de savi gb’ en pòi nass ?<br />
E per quest on cert pensér<br />
Me ravana in del cervèl ;<br />
E son quasi de parer<br />
De ciamàl el mattarèi ;<br />
Che sto nom el spiega b en ,<br />
La capìss? de dove el ven.<br />
Se la gh' à gnente da d ì,<br />
De gióntàg, o de tó v ìa ,<br />
Che la disa donc de s ì ,<br />
Che mi ’I gatt el porti v ìa ,<br />
Ringraziandola de cór<br />
Intratànt del sò favór.<br />
I due sonetti seguenti sono di Gio. Batista Fugazza, chirurgo<br />
maggiore dell’Osp<strong>it</strong>ale di Lodi, ed autore di molte poesìe ancora<br />
inèd<strong>it</strong>e.<br />
Il Poeta paragona sè stesso a S. Giovanni Batista.<br />
Predicheva al desèrt san Gioàn Batista,<br />
E anca mi cole done ò fai 1* istèss ;<br />
Fra tuli i sant 1* è mess in cap de lista,<br />
El saréss anca m i, se ghe n'avéss;<br />
Lu el leggeva in del cór a prima v ista,<br />
Cognossi an’ mi i cojón del mè paés ;<br />
Per na dona l’à fai figura trista,<br />
E mi Tò fài almén per voi o des.<br />
Lu el batteseva in riva del Giordàn,<br />
E ne gir era per lu mai dì de festa,<br />
Battesi an’ mi, lavori come ón can!<br />
A lu perfén i gh’ àn lajàt la testa,<br />
A mi pó, speri, che m1 la lassaràn....<br />
Pucciasca, ajut! ghe calaràu an' questa!<br />
Contro un cattivo poeta.<br />
Ciappèl su in braz, tirèghe gió i calzón,<br />
Alzèg su la bolletta, e fèl settà<br />
Su dna pigna de rusche de m elón,<br />
Che quest a P è '1 Parnàs che a lu ghe va.<br />
Quattèghe el có de foje de ziiccón,<br />
Che sta verdura a lu la se confà;<br />
E per cetra al poeta ciólattón<br />
Dègbe in man el braghe de nonobà.<br />
Fè pó, che 1 biricchìn i vègnen vìa<br />
Cón cùccumeri marzi, ùngin de b ò ,<br />
Pettazz de zucca e ogni altra porcaria ;<br />
Fèghii trà in del móstàzz, e vósè : viò,<br />
E disìghe : A infama la poesia<br />
Asnón mazéng ghe tórnarèl anmò ?<br />
Dig<strong>it</strong>ized by LjOOQ le
48)9. Poesie di Giuseppe Riboni.<br />
DIALETTI LOMBARDI. 1 * 5<br />
In morte di Donna Elma Crodoiani<br />
moglie dell*avvocato Giuseppe Visconti amico dell* autore.<br />
8 u T n n .<br />
Se *1 trist pensa gh’ avéss de PAretcn,<br />
Disaréssi de quel che sta ben no ;<br />
Perfén la tacaréss... ma P è de9tén !<br />
E col destén mìa propri sbassa *1 có ;<br />
Quand che lassù gh' è scr<strong>it</strong>t : incó V è V óra,<br />
V è in ü til, la se passa mlga fora.<br />
Liber essènd però *1 pensa de Pòm<br />
(E qdest Pò vist mi scr<strong>it</strong>t, ién mlga tappe,<br />
SÜ la lege de Dio, nè so In che tòm ),<br />
A cóst de fàm brüsà ón bris pS le ciappe,<br />
. Vói dila, che Pè chi che la m'ingossa:<br />
Signór, cossa avi fili? L’ì fai piir grossa!<br />
Pòvera dona Lena ! Perché mai<br />
A mes dela sóa v<strong>it</strong>a Pavì tói?<br />
Perchè gióvena e spòsa Pavì fai<br />
Tant brava', e rara màder de nóv flói?<br />
E perché ghe P i tolta sul pu mèi,<br />
Lassàndij cole man In di cavèi?<br />
Podevo p u r.... ma no: ve diami scüsa,<br />
0 Signór, s*ó passât voltra I confén;<br />
L’è quest ón pari cas de qnela busa,<br />
B de quelP ingioi de sant'Agostén;<br />
Si, sì: perché Pi tolta, el savi vu!<br />
Sûl perchè mi la pianti, e parli pn.<br />
Miga però a negl me sentirò,<br />
Che possa decanta le sóe virtù;<br />
E, se Pè morta lè, che vìva anmò<br />
La memoria de quel che on di la fü;<br />
Musa de Lod, te preghi, dam la lena<br />
De scrlv e v<strong>it</strong>e e mort de dona Lena.<br />
In Lod, e in fén del sècol chi passât<br />
Da bon pàder e màder Pè nassüda;<br />
Da flóla del bon segni n’à pur dat,<br />
E dei pfi mèi n’à dat dopo cressüda;<br />
Bravüra, c ó , prüdenza, sp ìr<strong>it</strong>, flemma,<br />
Dona Lena la gh’cva tütt insemma.<br />
13
PARTI P RIVA.<br />
Bell'asta, ógi parlanti e cavéi négher<br />
La gh’ aveva ristèss comè 6d velüt;<br />
Brìinetta si, ma d’ón mostìrz alégber,<br />
Miga de sto gran bel; ma bela in tû t;<br />
Jéren tüte de lè grazia e manera,<br />
Bòna de eòr, e ghe i’aveva in cera.<br />
Ai primi tic e toc de quel fiolètl<br />
Che tenta e mett sott-sora tu tt el mond,<br />
Da franca dona Lena ciar e nètt<br />
Al sfazzadèl la g h 'à savüt rispónd,<br />
Disèndeg: Nel mè còr se ò da fat s i t ,<br />
Vói miga dei gingén; dame ón m arìt!<br />
E, o ti ben fortunàt, che te sè stài<br />
L 'ünic, Viscónt, che al cór te gh'ò fai piaga;<br />
E se per lè del sospira t'è fai,<br />
Col tóla infén a te gh'è avfi la paga;<br />
Perché, se fra de mila e pu mójé<br />
La bravissima g h 'era, l'era lè.<br />
Se quaicün ghe füss stài, che pür ghe n’è.<br />
Che tenta in dele cà de mett el morbo,<br />
La feva el sórd, e se qtiaicòss an' lè<br />
Caso mai l'avèss vist, la feva l'orbo;<br />
Quel che a l'òm gh'era car lè tu tt la feva;<br />
P& per l'òm , che per lè, lè la viveva.<br />
Per quei sò cari flói, Gesüs Maria !<br />
La se saréss perfén cazzada in tocchi;<br />
A dì pii pòc faressi la bosia.<br />
In pónt de cà, la feva andà coi fiocchi;<br />
A finìla, e di tü tt: a l'era rara!<br />
O mort, o m ort, te sè stài trop avara!<br />
Ma l'è mond! De contenti per òn pò<br />
S'en tróva, e per ón pezz miga ghe n 'è :<br />
Sente, o lettór, che brùtt passàg chi fo,<br />
Dala v<strong>it</strong>a ala mort passi de lè !<br />
On sospìr, óna làgrima, se dur<br />
Come ón sass no te sè, ghe l’ò sicür.<br />
In quindes ani e ón terz l'à fàl dés flói;<br />
Nóf san, bei, de vegnüda e de talènt,<br />
Vün sol, nè so in che tem p, a ghe n 'à tói<br />
La m ort; ma in dés tón vün l'è poc o niént;<br />
E dal penùltim pàrt a sto pàrt chi,<br />
Cine'anni senza fàn l'era stài lì.<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
MALATI LOMAKIN.<br />
PoverinaI parivi, ch’el sò còr<br />
Et gbe disèss: in quest t’è da mori;<br />
La gh'éva pu quel sò gran bel ùmòr,<br />
La sospireva Sèmper nott e d i,<br />
Figùràndes denànz l'ùltim a ffin<br />
De la mójé de sò fradii Cecchin.<br />
Pfir tanetànt, per grazia de PAItissim,<br />
Ai ventisés de sto febràr P à tti,<br />
Oh ! che bela flollna! e pò benissim<br />
Le pù care speranze la n’à dal.<br />
Fina ai cinc dì benón se Hà passada,<br />
E pò nei sés l’à dat òna voltada.<br />
Nei sett, nei vott r è s ta i, nè si, nè no,<br />
In perieoi; nei nòf l'à pezòràt;<br />
A sègn, ch’el scior detòr, scorlènd el có,<br />
Sùbet 1 sacramenti el gh’à ordinàt.<br />
Chi dal prèt, ehi de li, de là corriva;<br />
Che a plana, che a sospiri ne se sentiva.<br />
Don Pepo p ò ... sì, poverini A vèdel<br />
L’avaréss miss ai sassi compasslòn;<br />
A dii, e vèdel no, se pòi no crédei!<br />
L’era lì lì per dass a perdialòn;<br />
E m i.... e mi, ne P att ch’el confortavi,<br />
Fasèndeg còr, sqnas più de 10 piolevi.<br />
Quand s’è sentii el mòrmòrà lontàn<br />
De le vòs dei devoti che vegnèven,<br />
E trameni quei dien dlen, de man in m an,<br />
Del campanén, che al còr frèft I mettèven.<br />
Vegnudi in còrt, a pian! gh’èra d lt, è al lètt<br />
Ne n’èm lassàt vegnì éhe sés o sett.<br />
A vèdela a rlcév Dio per viàtici<br />
Con tuta queia santa còmpònsiòn,<br />
L*era na roba de restà là estàtie;<br />
Pò, de destàss nel pianz per còmpasslfa;<br />
Còn g lin t le m an, eòi ògi alzadl in s& *<br />
M’è para th è la dlséss: Signór, fi vàf <<br />
Bela rassegnazión ì Se ò da mori,<br />
Pazienza! Ih flaca vòs dopo P i d <strong>it</strong>;<br />
La vostra santa m an, Signór, tegni<br />
In sui mè cari pòi, sii m i mari!;<br />
Quest V i Vùnic oónfort, neghèmel no !<br />
Dèmel, Signór, che dop contenta a pò!<br />
Dig<strong>it</strong>ized by Google
PARTE PRIVA.<br />
Da nieza moribonda Tè stài li,<br />
Lassànden nel sperà, nel disperà.<br />
Dop del vïàtlc, squasi quàter di;<br />
De questi in v iin , sebèn con del da-fà,<br />
L’à prononziàt ste dó parole anmò:<br />
Vói vède mè marìt; neghèmet no.'<br />
Sül sì, sül no sèni stai lì ón bris; se cór<br />
Là pó da lii, che l'era squas che lè<br />
Moribond de passion, e ghe fèm cór.<br />
Andèm, andèm! Lü Tè levât in pè,<br />
E lì, quasi portât da ses o selt,<br />
Èccol, tei là! da la sóa part del lelt.<br />
Letór, guàrdeg al cór, e miga ai ógi;<br />
Te vedarè che làgrime gbe gronda !<br />
Guàrdel là miss in tera in sui zenógi<br />
A fàg le scüse; e lè, da moribonda<br />
A dighe: 1 (Uri!... mi mori, e ti te resti!<br />
O Dio, o Dio! Signor, che passi ién questi!<br />
Lii l’èm tói via, che pii el podeva rég;<br />
El pur respìr a lè gh’era restât,<br />
E, semper süvia là, de mal in peg,<br />
Ai dés de marz, apena el di spontàt,<br />
Senza squas pii speranza, lè l’à dài<br />
Dona sicura mort ti<strong>it</strong>i i segnài.<br />
Gòm<strong>it</strong>, sangót, la làgrima e liisenta<br />
Lè la gh’aveva del mostàz la peli;<br />
E l’ans de man in man al se ghe lenta.<br />
A le dés ore gh’era zà el carèll;<br />
Sónen i botti, e del sò lett ai pè,<br />
E pianscnd e pregànd sloveni per lè.<br />
E mentre proferiva el Reverendo<br />
Don Lüigi queir villini Così-sia,<br />
E V<strong>it</strong>i manus tuas, Dòminej commendo...<br />
S i , dona Lena, s i . . . Gesù e Maria,<br />
Lè, trand la bóca in sbièss, e ón picco! sghìl,<br />
V e morta; ahi! vegni fròg anmò nel dii.<br />
Alter che pianti e che desolazión<br />
Se sentiva, e sott vós a di: l'è andai!<br />
Ve disi niente in che disperazión<br />
A sta nova Don Pepo Pera mai!<br />
Letór, tei pòdi figürà chi ti;<br />
V<strong>it</strong>a c mort de lè ò scr<strong>it</strong>t, mi lassi lì!<br />
Dig<strong>it</strong>ized by Lj OOQ le
DIALETTI LOMBARDI. 1 * 7<br />
Per nozze di Gismondo Alberim i con Luigia Franchini.<br />
Od pexz fa le mel disevi,<br />
Che sposala te vorevi<br />
La Luisa, e n * d credevi.<br />
Ei perche vói che f d diga?<br />
■e pensevi propri miga,<br />
Che t* avésset de sta in riga.<br />
Mi però con gran piasè<br />
Senti adèss, die te la fè<br />
Dop-domàn per tóa mójè.<br />
Te fè ben, Gismònd, a lòia!<br />
L’è na bòna, bòna Sóla,<br />
B die «puzza niént de dola.<br />
L’è belina a mezz a mezz;<br />
Ma d trop bel, Gismònd, Tè pez;<br />
Mal sicùr rè *1 p i a t i l e mezz.<br />
Per na cà, td disi m i,<br />
E s’d disi, td pòsf d ì,<br />
Da per lè la fa per tri ;<br />
Le sfté mah sari fì-dél tutt,<br />
t i sà Ht>l grfcMfe'e’l brùtt,<br />
Parià in tetaf», è in'temp fa 'I mflt;<br />
A flnìla, e dìla dara,<br />
L'è na flòla singolara,<br />
E che a tanti saréss cara!<br />
8e sta perla l'è per ti,<br />
Vag de còr a di quel si,<br />
Che a sentii ghe vegni an mi.<br />
Dopo pò tòa cura sia,<br />
De fàg bòna compagnia,<br />
E fi no da testaWìa;<br />
Ciapa cò d ’èm de giudizi;<br />
Mett de pari ón qiiai caprizi;<br />
Schiva l’ozi e certi vizi;<br />
Senza stizza , e seaz* tei,<br />
Fa tuttcòss, e va bei-bel;<br />
<strong>it</strong>i te parli da fradèl.<br />
Pò, regòrdet, o Gismònd,<br />
Che, per gode òn pezz sto mònd,<br />
llia cercàghe miga el fònd !<br />
Sestine<br />
m morte della signora marchesa Sofia Sommariva<br />
nata Seghizzi.<br />
V<strong>it</strong>toria, portinaia de<strong>it</strong>à Casa Sommariva, (acconta al marchese Emilio suo padrone<br />
la visione da lei svela neO» notte del s s m ano IM S g io rno in coi là marchesa spirò.<br />
Stringàt el còr, gh’evi òn pugn
PARTE PRIMA.<br />
Nel tarlùm dei pensér che me vegneva<br />
Però de Iralt in tratt a me pariva<br />
D1 a véla anmò lì inànz, che la me feva<br />
L’ultini parla che la m’à fai da viva,<br />
Disènd: Prima de Dio, dopo de ti.<br />
Pò de Softa regòrdet ti<strong>it</strong>i i di!<br />
Dop quest, inànz a m’è vegnutel quàder<br />
De T ùltime óre de la sò angonìa;<br />
Che disèven i flói: ah! cara màder!<br />
Lu, pòver siór marchés: cara Sofia!<br />
Spir<strong>it</strong>i E le, sì j la respondeva,<br />
Basànd quel Crist, che strett in man la gli’eva,<br />
Squasi el Crist ghe déss fiat; pó in bassa vós<br />
Ste parole che chi r à d<strong>it</strong> anmò,<br />
Dal sangót soffegadc e da la tos:<br />
O Emi li! o flói! o car! o cari, a p ò ;<br />
Sètnper nel cór, sèmper denànz ve sia...<br />
Chi r à tasud, e l'è spirada vìa.<br />
Tutt che in visión, in quel moménl provevi<br />
On gran dolór, nel vèdela a spira;<br />
El cór strazzàd de tal manera a gh’evi,<br />
Che s’ eri l'ùltim bóf an’ mi per tra;<br />
Quand che me senti vun come a scorlìm,<br />
E pó na vós: co rag, spir<strong>it</strong>i a dim.<br />
El cò levànd, ón òm lì insì me vedi,<br />
E vosi a punepòss: Gesùs Maria!<br />
Lfi ’1 me prevègn, disènd: E che te credi?<br />
Fors, che ón balòss,-ón malfatór mi sia?<br />
Som ón amis! Con sta parola el m1 ànima;<br />
Lu: son Fiigazza; c mi: el dotór boti’ànima?<br />
Sì,propri quel; de lu pò, siór marchés,<br />
Ciamànd, el me vegn fora a dim : dov* èl ?<br />
Che se l'è in lett, làsscghel piir, eh*è istèss;<br />
A ti, V<strong>it</strong>toria, te poss dì ti<strong>it</strong>t quel<br />
Ch'ó de dig de la quòndam marchesina.<br />
Col patt de riferighel dotnatina.<br />
Prima de mi però mia che te disa,<br />
Che, dop qua.tr'ani e pii de fòg ardènt,<br />
Da conzòm brusalàt in mala guisa,<br />
Per via d'intercessión d'ón me parént.<br />
E l mè sio manegiòn de foratori,<br />
Son ricettar de porte al purgatori ;<br />
Dig<strong>it</strong>ized by LjO qq Le
DIALETTI LOMBARDI.<br />
A porta Europa »'eri de spezión<br />
Jer a le quàlar dopa del m ezz-di.<br />
E im i come se fà , per quel stradón<br />
Che gk*è in faccia guardando pedi a pegni<br />
Vùna de gamba si talmint alétta,<br />
Squas, no « p sn i, ma la vegniss a festa.<br />
Apròs de li a ben poc lé la me riva;<br />
L i la guardeoa m i, mi la guardati;<br />
Èia! non èia?... si: la Sommariva!<br />
Pói jets che fo ia ... a P i: tra mi disevi;<br />
Li in quela se eónóssem tùli dà,<br />
Senza pode p a rli, se bràzzem su.<br />
Chi ne so miga dii tùtt el traspari<br />
Che gh'èm avùt; a so, che dop cùntàt<br />
T ùtt quell che n 'è success dop la mia mort,<br />
la sóa sentenza in man li la m'à dai.<br />
Mi gh’ò mett<strong>it</strong>i el vist, e gh'ò fài scorta<br />
Cinquanta passi e jm deni da la porta.<br />
Quaér'atti (P impazienza da pùrgà<br />
La gà'c*a, effetti d'ón sincér amór;<br />
Mènter per qualche tradizión se gh'à,<br />
Che, quand a Pi stai òm, anca H Signor<br />
L 'i vegnùt verd cornò ón peston de veder,<br />
À ia voltada che gh'à dai san Pèder.<br />
ra ti ère dop (quest Pera 'l Ssrmen fiss<br />
■ J le eie pene) (ira Pè tomaia ;<br />
Bùi Angioli li pronti, al parati*,<br />
Squas de PAssùnta islèss, P i stài portada,<br />
Prem i dei b in i. .. E ohi, dopo avèm d ii:<br />
V inaria, addie! ragazza el nTà sp ar<strong>it</strong><br />
Cara visióni fndèsset, Dio voréss!<br />
In scambi de visión la ver<strong>it</strong>à !<br />
Sì, che la sìa, sperèmel, siór marchés,<br />
Mentre, póss dìi, che ne ghe ne sarà<br />
Dona pù brava, e pQ dabèn de lè,<br />
Tuta Dio, tuta màder e mójé!<br />
Sonetto contro i calibi poeti<br />
La tósa al dì «Pincó gh’àn i mossén,<br />
E tón se dan e Paria de cantànt;<br />
Cérchen I gri de fà la sftmmia a Dant;<br />
De A da prlm In sul P a ra ta t asnén.<br />
Dig<strong>it</strong>ized by v ^ . o o Q L e
150 PARTE PRIVA.<br />
Ma se ne accòrgen nò sti povenén,<br />
Che chi nass nan mòr nan; e mai gigànt?<br />
E che, per quant se sfòrzen, tanetànt<br />
Sèmper saràn asnén, mossén, grìlién!<br />
Con quest vói d ì, che i nàssen i poeta,<br />
E a fai chi è no ciamàt da la natura,<br />
Fa trop, se al quarto el riva de la meta.<br />
Quand’èster naturai ne gh'avi no,<br />
Brusè, pivèi, la penna ader<strong>it</strong>ùra;<br />
Ciappèl, quest l ' è l parér che mi ve dò.<br />
Com asco.<br />
Le sole produzioni èd<strong>it</strong>e in dialetto comasco, essendo l'opùscolo<br />
in prosa rùstica del canònico Gattoni, e le poesie per vestizione<br />
monacale della signora Francesca Carli, da noi indicate<br />
nella Bibliografìa, ambedue appartenenti alla seconda metà dello<br />
scorso sècolo, porgiamo in Saggio un piccolo brano del primo<br />
ed un sonetto tratto dalle seconde, avvertendo, che questo dialetto,<br />
pel frequente commercio colla cap<strong>it</strong>ale, va tuttogiorno ac-<br />
costàndosi al linguaggio volgare della medésima.<br />
A ol Franzésc Olive ai liistrìssemi sò scior patron,, ec.<br />
GlTa domandi scusa, sé anca a scrii a lor scio ri lustrissemi dopri a ol<br />
linguàg, che s’a sèrvom nun sdgoiàt che lavora la tera'in di Corpsanti.<br />
Quy poc paròl polìt che m’éran insegni a scola o lp r e t Braga, ol c u rà t<br />
veg de san Martin, adèss no so più ona strascia. Comenzi a rapresentàg,<br />
che son pien de disgust e de dolòr, perché la maggior part de lor sciori<br />
lustrissemi m’àn levà quela proteziòn, che con tanta car<strong>it</strong>à àn sem pro<br />
tratà a ol-mè pàdar e m i, par squasi cinquant’an; ec. ec. ec.<br />
Sonetto per Monaca.<br />
In del sò stat ognun se può salvà;<br />
L 'è minga necessari andàss a scònd<br />
Tra quatro m ur; In Ciél per tufc gir è cà;<br />
Basta portàss da ben; ma quest r è 1 pònt!<br />
El pònt rè quest, de regordàss d’arà,<br />
Comè la gent da ben àren al mònd ;<br />
E quest rè el prim bottòn da no falà.<br />
Chi fala el prim bottòn, fala el segònd.<br />
Dig<strong>it</strong>ized by v ^ . o o Q l e
DIALETTI LOMBARDI. I t t i<br />
El pónt r è , regordàss, che no s’ può viv,<br />
E se fa magri i ver* e catìv spés<br />
Dove gh’è del paltàn, e ari catìv ;<br />
E regordàss, che de cinqcènt scirés<br />
Càschen la magiór pari, quand in fiorìv,<br />
B Tè on mfràcol, s’en madura dés.<br />
O tosàn, ìv Intés?<br />
Se al ve strangola el fià a sta sarà sü,<br />
Stè fò, are d rts, ve saivari anca vii.<br />
Dialetti Orientali.<br />
Bergam asco.<br />
Tra i più antichi monumenti èd<strong>it</strong>i di questo dialetto che ci<br />
venne f<strong>it</strong>to rinvenire, distinguonsi alcune poesie di Giovanni<br />
firessani, inser<strong>it</strong>e nell’òpera da noi mentovata col t<strong>it</strong>olo: Tumuli,<br />
tufi» latina, tum etrusco, tum bergomea lingua compos<strong>it</strong>i.<br />
Sebbene privi di mèr<strong>it</strong>o poètico, pure, in Saggio dell’antico dialetto,<br />
abbiamo scelto i due componimenti che sèguono, appartenenti<br />
alla prima metà del sècolo XVI.<br />
Ep<strong>it</strong>afio di Francesco Petràrca.<br />
Al fó so tra t chilo ’n sto mulimét<br />
Quel chi fé per amór tafc bei sonég,<br />
E chi sentiva a meza stat oi frég,<br />
El cold al.tép ch’ol nas gota a la zét;<br />
E chi da lonz brusava, e da redét<br />
Giazzava, ol volt vedièd, la gola e ’I péfc<br />
De quela csi stinada, chi n’avég<br />
Ma’ compass<strong>it</strong>i per fai impò contét.<br />
Ivi pensàt d1 volìl a1 mi loda,<br />
E faga con sti vers impò d’onór;<br />
Ma veg, eh1 a i è pli<strong>it</strong>òst da fà grignà;<br />
lesi eh'a voi lagà sta ’mprisa a clór<br />
Chi se delecta sno parlar zen tilo,<br />
Ché quest lenguàg non è così sutilo.<br />
Contro un maldicente.<br />
Ch’à àgher in bocca no pò spudà dolz;<br />
A s1 sul dì per proverbi;<br />
E chi spi somna, no i vaghi descòlz;<br />
Sicché chi dis pároli strani e aserbi,
PARTS PRIVA.<br />
E chi inauri quac mài,<br />
Mostra quel eh' aja dét.<br />
E spesa fa gai talét<br />
Ai óter d'deslaiàss ol barbozxàl.<br />
Per mi no àveg per mal<br />
DI paroli d'alsira pieni d* fél,<br />
Perché a s’dis, che rag d’àsen no va in celi<br />
1600. Per mancanza di miglior modello, porgiamo in Saggio<br />
del dialetto bergamasco, in sul principio del XVII sècolo, un brano<br />
dell'opùscolo anònimo int<strong>it</strong>olalo: V <strong>it</strong>a e eostum de Messir Zan<br />
Trip<strong>it</strong>.<br />
Ottave.<br />
Astròloghi la n o f, e scrii ol dì<br />
Le fantesìj che nTintra in dol cervM,<br />
E m’ò pensai de fav un pò vedi<br />
(E chi no vói vedi vaga al bordèl)<br />
La v<strong>it</strong>a d’un valente paladi.<br />
Om chi à cercai el mond, e chi à cervèl.<br />
E1 qual el si domanda Zan Trlpù,<br />
Ch’aràf mangiai na vacca in t’ un boccù.<br />
Coslfi fu un s<strong>it</strong>adì tat generò»;<br />
Chi ’1 clama da Comàfc, chi da Mila,<br />
Chi dis che l’ è nassùt fó d’ una nós,<br />
E chi gh’ dis Bergamàsc, chi Venessià;<br />
Diga che voja, ch’el fu un òm braós,<br />
Mi ’I credi da Cremona, ovìr Bressà,<br />
Che dapò past Pavia csì per usassa<br />
De mangia fin àsen, per impìss la passa.<br />
Zan Tripù l1 era fin òm de quel ricàzz<br />
De possessiù, de casi e de danér;<br />
E no T pensi, ch’el voléss tuss Fimpàzz<br />
De andà fó a cazza, gnac a spara vèr;<br />
Ma lu tendiva a impìss ol sò corpàzz,<br />
Dagànd guadàgn a tug i tavernér;<br />
E de sto mond noi vóss ma* óter da fa,<br />
Se no mangià e bif, e pò chigà, ec.<br />
1670. A quest'època appartiene la versione in dialetto rùstico<br />
bergamasco della Gerusalemme liberata del Tasso, òpera del<br />
dottor Carlo Assònica. Da questa, e propriamente dall’episodio<br />
Dig<strong>it</strong>ized by
DI A L IT O LOMBARDI. 1 B 5<br />
di Olindo e Sofronia, abbiano tratto, per Saggio, le seguenti<br />
stanze:<br />
Al gh’era tra de lór «erta zovnaza<br />
De desnùv o vint ago ilfiga drél;<br />
Itela, ma che de quest no gh’ pensa straza;<br />
Savia, ebe mal vardava in vòlt la zét;<br />
A bisigà per eà aèmper la s1 casa,<br />
E U fòggia e U rocca è U sò con té t;<br />
Gnè mai negii U vé U rde, o a bon'ora,<br />
Parla co U tornerà, o U sertora.<br />
Ha no Poceór a d ì, no rè sfazada,<br />
Gnè s1 la vé sul balcù, gnè per i strade,<br />
. Ch’u pf<strong>it</strong>t o glT a tire fina balestrada,<br />
Al despèg di fenestre csé se rade;<br />
OrR Amór P i la visU imbarbajada,<br />
Ora eh* a la trapassa I balcenade;<br />
E quand a ■’cré, dìe i putte sia segare ,<br />
Al V indicela dal bus di cUvadùre.<br />
L’à nòm SofrònU, e Olindo è sto morós:<br />
Cattòlic tati dò, tfift dó da fi lue;<br />
Lè beU féss, e lfi U t vergognós,<br />
Che per Usi ’1 va in sénder ol sò fuc ;<br />
No l’olsa, e no P i cu r, Tè senza vós;<br />
Questa sen grigna, o no la s’corz dol zuc;<br />
A sU foza sto pòver turluru<br />
L'è inam or<strong>it</strong> ch'ai m ur; ma noma lfi.<br />
1770. Il Saggio seguente è un brano del Cap<strong>it</strong>ai piim contro<br />
i Spirti) for§ di don Giuseppe Rota.<br />
Costàr che sfogla ’1 nom de Spirift Forg,<br />
E che i fa al dì d’ancò taU fortuna,<br />
Mi no i vói lassa s ti gnè vif, gnè morg;<br />
Sò quat a i pisa, e , a dlfle sent in d’ una,<br />
Fora de qua ter baje eubu mostàss.<br />
In del rest i è minciù, come la luna.<br />
Ch* a i vegni tnàfc sti autùr che fa U t ciàss,<br />
8 ti bAU de bergnìf, sti Rodomóng,<br />
Balù de vent de scartesà coi sass;<br />
Ch1 a i vegni, e quei che sU de li di inonft,<br />
E serti bu IUUi che ghe cor d rè,<br />
Come la bocia al dat, tong e birón#.
Fora di bìillighé# e dai caffè<br />
Costùr che parla a fi mod de Dio, de' Sanfc,<br />
Che propi al par cb'i li abbia fa& coi pè;<br />
Stampa de temerari e de birbàng,<br />
Ch'ai p ar, che vojè al ciél dà la scatada<br />
Coi voste alture, com’al fè t Gigànft;<br />
Per mostràf quat a sìef fò d ’ caresada,<br />
No gh’ vói raiga ol savi de Salomù,<br />
Gne quac gran testa fina e trapanada;<br />
Basta fi bartum eh 'a s'gh'abbi de rasù.<br />
Basta eh' fin òm noi sia malt de ligà ;<br />
E per quest m'aschi a d i, che a' mi sò bu. ec. ec.<br />
4830. Finalmente dopo una lunga, ma pòvera e stentata esistenza,<br />
la poesia bergamasca venne ristaurata per òpera del benemèr<strong>it</strong>o<br />
scr<strong>it</strong>tore Pietro Ruggeri tutt’ora vivente, autore d'un<br />
gran nùmero di poesìe di vario metro e stile. Dalla raccolta delle<br />
medésime abbiamo scelto le seguenti, per dare un Saggio cosi<br />
del moderno dialetto, come della perizia dèli* autore nei vari gèneri<br />
di componimento.<br />
La mori dJù vèé aparo.<br />
U tal Missér Antone de montagna<br />
Pié comè on 5v de soli e de pecài,<br />
Che a montunàl, per fan pò fi dé cocagna,<br />
L 'ìa fai de onge per slnquanta g ai,<br />
Passàt i carnéàl settantasètt,<br />
L'era visi al momét de irà sgarlètt.<br />
Vale a d i, che ristava mal de mòr,<br />
E che in virtfi, no so de qual Bèàt,<br />
E1 Siur ol gh' ia toccàt fi tanti '1 cor;<br />
Ma sessant'agn noi s'era confessai;<br />
Onde vedi *n quel có che ingarboju<br />
De ladrarée, d’fisfire e trasgressiu !<br />
E1 fè clama '1 efiràt del sò paìs,<br />
Che l'era de quei òm che ghe n 'è pòc,<br />
Miga de quei ch’i vend ol paradis,<br />
Che sdi pecài di siore i fa de loc<br />
Per ol caffè, per ol disnà, o la sena,<br />
Per god in santa pas la Madalena.......<br />
Dig<strong>it</strong>ized by {jO O Q le
MALATI LOMBARDI. 4 8 5<br />
La Madalena, sé: cos’ài capii,<br />
Ch’i resta lé comò scandalteàfl ?<br />
I faràv miga caé sM gh’aés sii,<br />
Perchè, se almàac no parie con di maé,<br />
Per Madalena intende la boccata,<br />
Che s1 vèd in di ostarée la pid badiaia.<br />
Dunque, p ergod in p asta Madalena<br />
Piena de ì* magare d1 Irentadù;<br />
Mé no ghe Iróe Bissona roba oscena<br />
Ch'i diràv lu r ,d e fà quei sguersignù!<br />
I scuse,* ma *1 ma par broli naturai<br />
Quel sobel vardà sbiès e pensa mal.<br />
In somma Pera òn òm frane comè’l sol,<br />
Con tal de cor per tóé de fà sguaxzètt;<br />
Pacclòl, alégber come u fra d.’ san Poi «<br />
Stim ale brao, ma òmel comè u sflèti,<br />
D’agn sdi dò anta, e stai comè Dio 61,<br />
Con tòte i protessiù fò del badi.<br />
Ma andèjn col pret al lèé del moribónd,<br />
Che, dopo cosfeseàt in quac m anera,<br />
E1 dis a olla us: Dovrò ’ndà in fond,<br />
Se no tome (a roba de chi Vera?<br />
Padrù de sento e passa mèla scili,<br />
Dovrò lassa i mi sèèè che niii e criii?<br />
— No gh* dighe df lassai nùc; ma de paga,<br />
De compensa chi gh’ vansa e i danegiài;<br />
fnft vergata, o toni ghe restarà;<br />
Cosi Vischio de ’ndà zó in di danài;<br />
Dis ol c u rii: o la rest<strong>it</strong>&ssiù,<br />
0 zó a l'inferno tenia remissiù !<br />
E*1 moribónd: E l lasse, che ù mommi<br />
En foghe almónc parola coi m i siii;<br />
Che vide *1 so bu .oor, comi i la seni;<br />
1 vigne por chilo ’ntùren ai lèi,<br />
E Ih , che forse a casa erga i Vaspetta,<br />
El vagfc, et tome chi de chi òn» tiretto.<br />
EL ta r n a a cà *1 curai gnèc e intrognét,<br />
Perché l'jà capii bé, che quel ladrù<br />
Óna quac balossada '1 voi fà dét,<br />
Olia quac di sò bune transassiù,<br />
Col guadagnaga almànc ol seni per seni,<br />
E negossià, s’el pòi, al 8acramént.<br />
Dig<strong>it</strong>ized by v ^ o o g l e
1 5 6<br />
PARTB PRIMA.<br />
Tra lù 'I disia: M'imàgine i consèi<br />
Ch’i ga darà quei sò tri flur de irtù ;<br />
Balòss, canèe, i par tri Agnfe-Dei,<br />
E se i podèss, i è forse pès de lù;<br />
I mel cassa a l 'inferno quel margotte,<br />
S’el Siùr noi la té satd per 1 peiòcl<br />
Ma lassèm ol cùràt, e via de voi<br />
Tùrnem al lèi de l’avarù cV el mor?<br />
Che zà col carouòt ch’i à tolt a noi<br />
I Paspeta I diàoi con tal de oòr;<br />
Ch’el ciama amò i sò sóèé tot disperàt,<br />
Per vi d’ dà fò tòt quel che l’à robàt.<br />
Col cò bass e col W lmpetolàé<br />
De làgrime e de ì, scé bu fidi,<br />
8à e là *ntùren al lè6 1 vé quaé quaé;<br />
E lù '1 ga dis: M i s iii, gh*ò òn ingarbòi<br />
De fav id i, che fàrs* el savri zà;<br />
Che per i onge ini no m'poss saltò.<br />
EI salta 8d*l maglùr: Tata, tosi,<br />
Che m*ti infttrmàS zà tòi che V i quae agn;<br />
Per mi disi, fe por tot quel che oli;<br />
Ma no tré fò i fastóde di catcàgn;<br />
Di miga scoli ai bùzzere de tòé,<br />
Per lassàm «tu p<strong>it</strong>òc i mex ai piòi;<br />
Vedi, ¿he nu m* si tri, e vu si ù !<br />
R isiiiìa, tata, cor, dis ol segònd}<br />
El terz, ch'el gh’ìa dna ciera de «Jflcfl,<br />
El par, el dis, che l*ab* de *ndà *1 mondi<br />
Andèm, riscièla, in fin pò de le fi,<br />
A* s* ondi zò, a la tonga fu s o ri.<br />
V u, che pati csé féss sèmper ot fr iii<br />
Che stè a caàl al foc tòt guasti ot d i,<br />
Che fona *1 mis de Lui vi seotdi i Uè,<br />
Dovréssev anze stoga piutòst bé;<br />
E v*ùsari; ris& ila. .. eh! gh*n*i té tace<br />
Ch*i gh*ia sòi d ii, pentì*! engecsi faeet<br />
RisOila, eSr, de brao, speli che »’ vote;<br />
Lassèm fà nu a scusa* eot siór cùràt;<br />
Si bass de cò, aidémet, alza só té ...<br />
Varda ch*el mòri l'à quase i ài seràtJ<br />
E lù ’I dis sotta us: Vò del de bu;<br />
E lur: Addio n i, preghi *1 Siùr per nu.<br />
Dig<strong>it</strong>ized by ^ m O q q Le
M A U R I LOMBARDI. 1 5 7<br />
Avri vést sui banchéò di bròtte stampe<br />
Ch’i fa vedi la mort del pecadòr,<br />
I mes a quei diàoi eh VI par ch’i rampe<br />
Fò de per tòt, per figa grand’onùr;<br />
Figfirèvla de fato in de sto lè i,<br />
E die i dfàol i sia scé tri ba séèé.<br />
E cosi ri crap<strong>it</strong> i sto avarù,<br />
Abandon<strong>it</strong> e maladèt de toò.<br />
A vóter, maò per i speculassi,<br />
Che oli fò solò sò in d’òna peli de plòò,<br />
Preparèv a sta mort bnzerunassa,<br />
Se mai gh’i dai de onge a fi robassa!<br />
Sonetto contro un barbiere.<br />
Gran telescopi e canocclil ghe séa,<br />
8pècule olte fena ch’i di lu r,<br />
I è toé insèma òna mincionaréa.<br />
A la scoperta, de la qual só autùr.<br />
Chi òl studia e chi stòdia astronomia;<br />
Chi l’i stòdiada, e I è z i professùr;<br />
Chi sa diletta co la fantasia<br />
A contempli del siél 1 bei laùr;<br />
Chi luna, sol e stele 1 voi vèd bé,<br />
Fosse! a’ Galilil, senza speti,<br />
I vaghe del barbér che gh’ dirò mé ;<br />
Che la minùr di sò abil<strong>it</strong>i<br />
L’i ’I & vedi 1 piantò ac al mez-dé;<br />
Figuriv pò de noò cosa ’1 fari !<br />
Canzone.<br />
0 Margi, salta fi del baicà,<br />
Che d’amùr chilo crèpe per té;<br />
No poss piò m aji p i de melgù,<br />
La polenta la m* par toc de fé.<br />
1 tò òò i è dii òò de sietta,<br />
Du balcù, dò lanterne del siél;<br />
Se i osèi, o I farfale i saetta,<br />
T è servii, no 1 ga lassa piò pél.<br />
01 tò nas l’i u gropì che consula,<br />
La tò bocca u bochì de co rii,<br />
Dove i grazie i basi i ga ridula,<br />
« B i fa l’òm deventà ii siioril.<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
188 PARTE PRIMA.<br />
1 cbeéi, che intorciàé e fai iresse<br />
I ta fa so la crappa u taèll<br />
De gogiù, de spadine efM pesse,<br />
Del tò có 1 fa del sol fi fradòll.<br />
Se pò adòss e s* ta féss rInventare,<br />
Dighe mé che sostansa 8*ta troat<br />
De granate e corài on arm are,<br />
E diamàné iscondìé In da boa.<br />
Che brassòò, che spalotte, che éta,<br />
De copà 'I facchinù pio robósi!<br />
Oh! che timpane, che calaméta,<br />
Oh! che pòm in tei zèrel del bdst!<br />
Té sé léssa, ldstrada, losenta,<br />
Come '1 mànec de vanga o badel,<br />
Te fè gola comi dna polenta<br />
Con loanga, o sardù de barél;<br />
Ma quat bela de fò té sè tòta,<br />
Té sè brdtta, crudela de d ét,<br />
Comè pom che fa schéfe, el ribota<br />
Soto rosea che ingana la zét.<br />
Per quat corre, che dighe e che faglie<br />
Con tot mé, té sè sèmper l'istessa;<br />
Té sè té , che té vo porta i braghe,<br />
E té m* fè de priura e badessa.<br />
Coi gogì t’ò compràt i sta fera<br />
Sic ferrèé, òna rócca e tri ffis;<br />
E té sèmper té m1fè brosca ciera,<br />
A le m 'vàrdet con tanto de mfis !<br />
Crem aseo.<br />
1743. Il più antico Saggio, che ci riuscì rinvenire in questo<br />
dialetto, è la seguente poesia, per monacazione della con-<br />
tessa Medea Griffoni S. Angelo, in dialetto rùstico, stampata in<br />
foglio grande volante, in Crema dal tipògrafo Mario Càrcano.<br />
A la lùstrtssema signora contessa Medeia Griffona Sant* Anzol,<br />
in del fàs monèga nel noòeléssem Convét de S. Marcia de<br />
Crema, col nom bar a<strong>it</strong>ai in sora Maréia Quintilia. Poeséta<br />
de Zovàn Méneg Ottollàv de Gabià, filàgol de cà de sò signo-<br />
réia liistrìssema.<br />
Mé, ch’a sò fis a tend la vacaréia,<br />
Mé, che de letra n’ò studiai nagòt,<br />
Gross de legnàm, de lengua rfistegòt f<br />
Vegn ch<strong>it</strong>ò per descór in poeséia !<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
DIALETTI LOMBARDI.<br />
Ch’òi da fà? Ch’òi da dì? Disimel vu,<br />
Muse bete, ch’ilò da press al Sere<br />
Bescantè, sflorezè per quele gere,<br />
E sonè issé bizare '1 calissù.<br />
Indichièm quatre bele seri moni«,<br />
De fa ün presènt a quela Signorina,<br />
Ch’a s’è faccia monèga stamatina;<br />
Se no, per Bac, m i dig de li fandonie.<br />
Sente ’I mè cor ch'ai dis, di su Menèg;<br />
Almàc aviss la boca inzùcherada t<br />
Orsù, la vós sia drùscia, o delicada,<br />
Se tase ün bot, a m 'voi crapà '1 stumèg.<br />
Doca, con tu tt’amór e reverenzia,<br />
Lùstrìssema signora me Patrona,<br />
E col respèg eh* a porte a Cà Griffona,<br />
Scomenzarò con vos ta e sò lisenzia.<br />
L’i faccia pò mazenga in fi di fàg,<br />
I lagàt a cà vosta li caroze,<br />
ì dà# di pè de drè a li galoze,<br />
Or, e m antù, e montére ì tü tt desfàg;<br />
Conteta v* trovari ; fó di bodé,<br />
Fó di perìgoi deli van<strong>it</strong>àt,<br />
In sto convét ari la libertà!,<br />
Che god chi sa servi Domenedé.<br />
Sa poi fà bé per tü tt; ma fó del mond,<br />
Per serv’ a Dio, gli* è più comodilàt.<br />
Chi capiss sta metàfola, biàt!<br />
Sò bé gnorànt; ma quel ch’ò dig, i’à fónd.<br />
Proverbe vegnìt fó da ün vertiivós,<br />
Ch'in zezia’i remirava la fónsiù;<br />
Oh! quag descórs l’à fàg sora de vù,<br />
Parlànd a ün otre sior issé sot vós!<br />
Inzenociada zó a la fenestrata<br />
Quand a sérev ilò coi og bassi,<br />
A la faza di Padre Capüssi,<br />
L 'à dig sübüt: Vardè na santarela;<br />
Vardè quei Crosefìss ch'i gh’à portât;<br />
L'è üna bandera contra i diavoiàz;<br />
De li pompe l’insegna a fà strepàz.<br />
D’obedienzia modèl, e d’ümiltàt.<br />
Na quel ch'ai diss, sui benedì ii veste,<br />
Per tegn a mét, gh'oliva ün òm de ietra;<br />
Manco mal eh’ò na gnüca che penetra,<br />
E ira tale parole poss dif queste :<br />
U<br />
Dig<strong>it</strong>ized by i ^ O O Q L e
PARTS PIUMA.<br />
Li veste bemdete I è omamét<br />
Ch’a mostra la vertùt de chi li porta;<br />
Quele i è fin'arm adura, che conforta<br />
Contr’al demone brutt e inviperét.<br />
Quei ch’a i v’à méss in có snéveft zendàf,<br />
I è segn de cor segèt, mertificàt<br />
Dal vestimét modèst de ronestai, -<br />
Che spiega al Croseftss el sò travài.<br />
Su la candela ch’i v’à dàft impizza<br />
Un bel segnificàt al gh’à fà | sóra;<br />
Ch’a r è na lis interna che spiandóra,<br />
E a la strada del siél l’ànima indrizza.<br />
Al desfa de U trezze tncadenade,<br />
Deslassàg fó del có i4mpedimé$;<br />
Pensér del mend i salta fó rabiég,<br />
Rei daga jetre quele sforbesade.<br />
Amò n’ài d éf sun quele bele trezze;<br />
Starév trop dina, se voléss repètl<br />
A m’vé sut al gargàt, sa m’ strétte al pél;<br />
Gh’an saràv de cfintà de li belezze!<br />
In quela li monèghe tu tt a un tr à j<br />
Li s’è messe a canta de li orasstà;<br />
I iètre i à fàg la santa vestisslù;<br />
E ’1 vertiivós de zezia fó l 'è anàg.<br />
Restài ilò mé cola boca verta;<br />
LI monègbe, chi s'm iss a scampana,<br />
Chi nava atorne alCoro a bescantà,<br />
Piene d'una legréia li<strong>it</strong>a sp erta...<br />
Oh! oh! só d à | in succia; bija forn<strong>it</strong>a ;<br />
Al vertùvós da bé gh’ò fàft zó i ffis;<br />
Laghe '1 talér de part, e só confùs,<br />
Perché no gb’ò più fi! de fà sta tila.<br />
Inàft perzò de mett in sac la piva,<br />
M’angurarò la lengua de Pi tégola,<br />
Per compì stu descórs cb’ò mòss in tàgola.<br />
De grazia, dèm de scólt una faliva;<br />
0 mond, chi t’a segu<strong>it</strong>a, i è pur màft!<br />
De rose impè t’a dè di grataciii;<br />
Triboi e spi i è sempre i tò trastui,<br />
Amar, e più del tòsseg renegà|.<br />
Resta fó Ilo con tanto dfe bar bazza<br />
Sbefàt da iina zovnina vertùosa !<br />
Gol lagàt té, de Crisi l'è faceia sposa.<br />
Ciapì, de rabia màjet la lenguazza.<br />
Dig<strong>it</strong>ized by
DIAMOTI LOMBARDI. 1 6 1<br />
A vói «ridà di viva sento milia:<br />
Viva quel spìr<strong>it</strong>, viva quel amór,<br />
Che l'à dà$ a Gesù tût el sò cor!<br />
E viva sempre sor Marèa QuinUlia!<br />
1790. Sonetto in lingua rùstica del canònico Antonio Maria<br />
Vallotti.<br />
Per Mònaca.<br />
Ta pó fa, ta pò dì, ta pó briga,<br />
Ciappì, bergnìf, demone desgraziàt;<br />
Che più iòc no la gh’è de sgrafignà<br />
Ste bel tesòr, che t'è de ma scapai.<br />
Mastéga por la rabia per bajà,<br />
Come 'n cagnàss d ’inferne scadenàt,<br />
Comò ’n luf che spaventa a lodolà,<br />
Come 'n dràg che sigóia despiràt !<br />
Za r è franca in convènt la moneghina,<br />
E de té no la g h 'à miga filù,<br />
Se ta la scombattìss sera e matina;<br />
Dessèda temporal, saette e trù ;<br />
L'è con Crist, no l'à pura, e bsé zoenina<br />
Contra de té l’à ùn ànem de liù!<br />
1800. Sonetto di don Giàcomo Inzól, in lingua rùstica, per<br />
una Prèdica sul Giudizio Universale.<br />
Sonett.<br />
Che prèdica, pùtàrdia! sta matina<br />
El nost predicatór l'à petàt lì!<br />
L'è prope jòna, per na smalandrina!<br />
Da quele che fa stréoz el péerì!<br />
Angei, profeto, e pò aca la Aegina,<br />
E quel ch 'à h i el mond in soi sés d i,<br />
L 'à fa£ parlà t$é scorazàft, per brina,<br />
In sta manera come dise mi:<br />
A la vai d'Giosafàt zóegn e vèè,<br />
I bu da quei cattiv i séa divis,<br />
Giusta comè 1 agnèi fò dal cavrèfl;<br />
No Tè pò quest el temp d 'alzà I barbis !<br />
Vôtre ch'i faé del mal zA coi folèé;<br />
Vôtre ch 'i faé del bé so ’n paradis.<br />
ISSO, in Saggio del dialetto e della poesìa cremasca dei Metri,<br />
giorni, porgiamo un sonetto dell’abate Felice Màsperi fiattajni,<br />
Dig<strong>it</strong>ized by LjOOQ Le
1 6 2 PARTE PRIMA.<br />
e la versione di due Anacreòntiche del V<strong>it</strong>torelli fatta dai professore<br />
Rocco Rocchetti nel dialetto men rozzo, proprio della c<strong>it</strong>tà.<br />
Sonett.<br />
Nene, impéssa la 15m, che Tè zà sera;<br />
Ga dls sò dèda; e Nene, che Pè n’oca,<br />
Con tota fiaca la mett zó la roea,<br />
E la n’ fa jdna che par gnaca vera.<br />
La va é Fimpéssà la sò 15m, che l'era<br />
Tacada a ’n clòd,. Pai tol an mà, la *1 moca.<br />
Pò gira e gira, senza derv la boca,<br />
Che la parìa na stàtua da sera.<br />
La varda da per tot, da bass, da sura,<br />
Fina'n quel bus doe i té l'ole e *1 ris.<br />
L’avrà spindìt ansomma pò d'u n ’ura;<br />
E dopo aiga^dàt tòte le próe,<br />
La sa volta a la dèda, e la ga dis:<br />
L'àia lé tè la ldm? Mé no la tróe!<br />
Varda che bianca luna,<br />
Che nott spassati» e netta!<br />
No tira iìn pò d 'arietta,<br />
No trema d'erba un HI.<br />
E! rosignòl gh'è doma<br />
Che se lumenta e vosa ;<br />
E par, che la morosa<br />
E1 dam e con un tril.<br />
Lè, che l'al sent a pena,<br />
La vé de foja in foja,<br />
E la rispònd de voja;<br />
Pocì, no pianz, so' ché.<br />
Che spass, o Dorotèa,<br />
Per quele dò bestiole!<br />
Ma té con ste parole<br />
T è mal respòst a mé!<br />
Anacreòntiche.<br />
2.<br />
L’insògn de stamatina<br />
Sent, sent, o Dorotéa:<br />
Ch'era con mé la stréa,<br />
Sérem in d'iin ponclù;<br />
La veccia stréa rampina,<br />
Che, quand ghe vé la stéssa,<br />
El sùmèlecT impéssa,<br />
E la desséda al tra.<br />
Marna, gh'ò dét, le coste<br />
ftle brusa una gran fi ama;<br />
Con quac rim ede,'o marna,<br />
. Guaréssem, per pietà!<br />
Tacca, la dis, le poste,<br />
impianta una furbetta*<br />
Sta sert, che méi risetta<br />
Per té la stréa nò gh'à.<br />
Bresciano.<br />
1550. La più antica produzione, pervenuta a nostra notizia,<br />
in questo dialetto, è un opùscolo int<strong>it</strong>olato: La Mossero, da béj<br />
per dir<strong>it</strong>ta forn Fior da Coblatj stampata in Brescia nel 1554 T e<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
DIALETTI LOMBARDI. 4 6 5<br />
ristampata poscia più v<e. In questo poemetto una Serva insegna<br />
alla Padrona le varie manière d’ apprestare e condire le vivande.<br />
Ed è segu<strong>it</strong>o da una Canzone villereccia, int<strong>it</strong>olata: Ma tinada,<br />
idest Strambò^ che fa il Gian alla Togna. In fíne dell’opùscolo<br />
stesso lèggesi quanto segue: « Questo libretto s’è havuto<br />
da Messer Galiazzo dagli Orzi, già Cancelliere delli Magnifici<br />
Signori Martinenghi della Palada in Brescia, il quale disse ha-<br />
verlo trovato a Cobiato, in un camerino del palazzo del clarissimo<br />
signor Cavalliero Mariotto Marlinengo buona memoria, al tempo<br />
del sacco di Brescia ».<br />
Essendo noi pervenuti, dopo molte inùtili)ricerche, a possedere<br />
questo rarissimo libretto, ed avèndolo sottoposto a scrupoloso<br />
esame, in onta ad una congèrie di errori tipogràfici, che ne rèndono<br />
malagévole la lettura, e sovente oscuro il significato, vi abbiamo<br />
rinvenuto molte forme esclusivamente bergamasche, frammiste<br />
ad altre esclusivamente bresciane. Onde siamo d’avviso, che<br />
questo dialetto, anziché bresciano, dèbbasi riguardare, come un<br />
misto di bergamasco e di bresciano, appartenente a qualche villaggio<br />
intermedio, ove i due dialetti si fóndono. In tale supposizione,<br />
potrebbe èssere per avventura il dialetto di Orzinovi, patria di<br />
quel Messer Galiazzo, dal quale s’è avuto il libro stesso, e che<br />
n’è forse l’autore.<br />
Onde gli studiosi pòssano proferirne più maturo giudicio, ne<br />
produciamo in Saggio la Mattinata, ed un brano del mentovato<br />
Poemetto.<br />
Matinada¿ idest Strambò§ che fa el Gian a la Togna. ,<br />
Et Prim.<br />
Madona, Amór sì m’à condii! chilo<br />
Sbriet ad alta vos canta strambò#,<br />
Chilòga stravacàt al vent la not<br />
Per daf piasi, Madona, quant am’ pò.<br />
Vó stè in del let al cold, mi m’ sta de fò,<br />
Perchè ram ór sì m’à brusàt e cot;<br />
Am' fa di matinadi per piasi<br />
Co la gringa, el sübiul, el tamburi.<br />
El Segónd.<br />
Quand a f sguà<strong>it</strong>i, Madona, quel bel miis ,<br />
Ch’ a gh’ ì cazàt ol có fò dot balcù,<br />
L’è icsì l&sét codsèla, ch'ai sberliis<br />
Da la zelosia fina sfil cantù.<br />
Dig<strong>it</strong>ized by v ^ o o Q i e
1 0 4 PARTS PUMA.<br />
Al vé tamàgn splender fò per quei bus,<br />
Che manda quel vos. pèt con quel te tù ,<br />
Ch’a i m’à passât ol cur co U rais,<br />
Ch'ai par che sìaghl après al tò bel vis.<br />
El Terz.<br />
Oh! quant senti d'am òr quel veretù,<br />
Ch’a m’ vegn con tat ffiròr in dol sto n ic i<br />
E fos l'è a quel, Madona, la casù<br />
Che m 'i fat tage noÿ zela de frèt;<br />
Alora quand a m*dèssef quel sgua<strong>it</strong>ù,<br />
Con quel sfispìr d’amór ch 'ai del bagèt,<br />
A m 'senti al cur tafc rasp, piche e rastèi,<br />
Ch'a gh’ò lassât la niola di budèi.<br />
El Quart.<br />
Quand ò molt bé compris el vos faciù,<br />
Ch’a v' ò smina dal cò fin ai calcàgn,<br />
Quel u£ che pàr do bus lazzabotà,<br />
Cun la mascherpa in seri per d i compàgn,<br />
El nas che m*la sonià '1 cui d'fin capò,<br />
Casù de mia schigà<strong>it</strong>a, e pena e lagn,<br />
Cun quel odór aprèss de scalmani,<br />
Che m 'à mess in angossa de m uri;<br />
E l Sic.<br />
Quand consideri bé quel vos stomèc,<br />
A m’ s’a cumùf ol sang al traft plfimér,<br />
Ch’a l'è icsì blan, icsì sgfiràt e nèt,<br />
Che m’ spreghi el fos el cül d’ün carbonér;<br />
Cun quele beli spalli da zerlèt,<br />
Ch’à fà giazzà le predi di zenér;<br />
Quel bochi zavatù, doja, malàn,<br />
Ch’à icsì ferf<strong>it</strong> d’amór la Togna e ’1 Gian.<br />
Et Set.<br />
A m’à cantàt fin s fo ra taft canzù,<br />
Ch’a gh’um sût la lünüa in dol magò.<br />
Et Sèi.<br />
O bé, mo zà ch’a n ' dlg ol bojamét,<br />
Sberpa mo In pò I orèfc si m i sahnù,<br />
A la presella de sta bela cét,<br />
Qui clrcumspèg rfizàg in d 'ü montù.<br />
So'ol Gian, che t’ò servida feddm ét,<br />
Quand chfe no t*abi breca com passi ù.<br />
B l’è di agn sés, e riva aprèss a set<br />
Ch’ a m’ cata per tò amòr sfi sto cantò ;<br />
T u m’ vedi sobrfnàt chilo dol frèt,<br />
E ti no t’ fi dol Gian cas d*fin marchèt.<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
m u n t i UMBARM.<br />
L'O tt Strambò0.<br />
Tofftt Tè lese, r è ol tep d’andà a donni;<br />
tei'ora mò no but vìa i me paroi ;<br />
Sò p u r, Togna, «I tò Gian, e s’nol vü eri,<br />
Fa la sperienza de quat bé eh’a t’voi,<br />
Pota de ran tecù r, scûgne pùr dì.<br />
Tu vìi inquarnà che volti carta o lo i,<br />
E sò bé m i, che poss ¿rapi e m ir i,<br />
Per té, strïazza, de Palan ch*a m’ toi.<br />
L'amór dol tò bel goss b laae tamàgn<br />
irà tal brùsà dal eò fin ài calcàgn.<br />
8’ tu vü, Togna, cb'am canti fi bel canzù,<br />
Sporz lura ol có de l’ fisso, o dal balcù.<br />
E l Fi.<br />
Afatt.Brfgada, z i, zà t i | ,<br />
Famél, masséti e p i |,<br />
Corri, corri, corrét,<br />
Corri là prestarne! ;<br />
Che vói di una cansù;<br />
Zà tu# In d’fin montò.<br />
Ita m’ derum pi ol p a rli,<br />
Consèf qui tfif da m i,<br />
Che la posse senti;<br />
Orsù più no Pinovi,<br />
Noti bé el zanzfim,<br />
Che Impari un costfim<br />
De quei che no sen somna.<br />
El 16 fin trat fina lomna<br />
Che cercava guadign;<br />
Strazzada, scusa pagn,<br />
Brutta come un zavàtt,<br />
Pelosa come fin g a tt,<br />
La pariva in del volt<br />
D mesorèl de polt;<br />
L 'era pò tal più accorta;<br />
La vegn batti a la porta:<br />
Chi tò , de cà, dò t i f ?<br />
La Massera da-bé.<br />
E m 'respônd: che votif?<br />
Ponté, caztèf in cà.<br />
MatL Bondi, madona mia.<br />
Mat. Ché sif? d ie andè faz<strong>it</strong> ?<br />
Matt. E so' Flor da Cobi<strong>it</strong>;<br />
Vlgnét icsi de dét,<br />
El m 'è vegnf<strong>it</strong> talét<br />
De vegnil a trovi;<br />
0 intés che fè fila;<br />
Vegn mi da vô per quel.<br />
Ô to<strong>it</strong> ac sto sacchèl<br />
Da logil, se m'en dè.<br />
Mat. Perché no so ché f sie<br />
No vorif quas fali;<br />
Che, quand l’ô fè di m i,<br />
Che no foss pè scottada !<br />
Mad. Oh! quand n fa ri pruada,<br />
Vedri le mie bontàt;<br />
Si bé foss da Cobi<strong>it</strong>,<br />
E so' perzè fldeta;<br />
L’è bé lu ver ch 'a m 'steta,<br />
Nu m1 vul peraô robà;<br />
ec., ec., «c., ec.<br />
1830. Non avendo potuto rinvenire v e ru n ’altra produzione in<br />
questo dialetto, balziamo d’un salto dal*XVI al XIX sècolo, nel<br />
quale U solo Quaresimale dell’avvocato Lottieri, distribu<strong>it</strong>o in<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
4 « « PARTE PRIMA.<br />
quarantaquattro sonetti, comparve alla luce. Mentre porgiamo<br />
uno di questi in Saggio, cosi della lingua, come di tutta l’òpera<br />
del Lottieri, godiamo di poter soggiùngere una versione tuttavia<br />
inèd<strong>it</strong>a della Paràbola del Ftgltuol Pròdigo in sestine bresciane<br />
del cèlebre scr<strong>it</strong>tore Cèsare Arici, nella quale è miràbile l'ingegno<br />
col quale seppe accoppiare alla versione letterale la spontane<strong>it</strong>à<br />
del verso e la purezza del dialetto!<br />
Il Mercoledì delle Céneri.<br />
SONETTO.<br />
Memento homo quia pubis es<br />
Encü süi pülpeg tuna I oratùr:<br />
Parole che mett frèd, spaènt, orrùr<br />
A chi d o pensa giüsta a l brufc strambés!<br />
E, ascoltàng, se ghe féssem sû riflès.<br />
Noi regnaràf el maladètt ümùr<br />
De tuss nel carnoàl I sonadùr,<br />
E fà quat düra l’an tûtt a la pès.<br />
P ur, l’è pòc rèss de pólver ampastàt,<br />
El piü important a l’è quel revertcris,<br />
Col qual flniss el test sura s<strong>it</strong>àt!<br />
Oh! tristo, ohi avaro, oh! òm spropos<strong>it</strong>àt!<br />
Ghe diset a sto colp de reverteris?<br />
Ne èl forse ôn laur de dientà mat?<br />
El fiòl dissipù.<br />
SESTINE<br />
Ch'era ôna olta on òm ch’el gh’ìa dû sèèé:<br />
On dé *1 pio zùen el dis al sò bobà :<br />
Bobà, dim quel che m* tocca; e ’I pòer vài<br />
E f ghe fa la sò part, e *1 ghe la dà.<br />
Poc dé dopo, con tòt quel ch’el gh’ìa ìt,<br />
Dal sò bobà *1 pio zùen r è part<strong>it</strong>.<br />
E Tè nat bé de lonz, e là '1 vivia<br />
En d’ôn gran lüsso, e '1 vujò mà ’1 fatt sò.<br />
Entànt r è ignlda ôna gran carestia,<br />
Che ac ai piò ree la iàa grata sol oó;<br />
Pòer fidi! pensèga oàlter che pati!<br />
Ü iscé bé no iga piò ü quatrì t<br />
Dig<strong>it</strong>ized by ^ m O q q le
DIALETTI LOMBARDI. 1 6 7<br />
La fam la cassa ’1 lui zó dia montagna;<br />
El pòer zùen r è nat a fa '1 famèi,<br />
E da o d patru ch’el la tigoìa ’n campagna<br />
Perché M menéss a pascola 1 porsèi ;<br />
Dèe spesa d s'engoràa'n d’ôn porc a* lii,<br />
Per sasslà co le glande el so dizu.<br />
Òn dé che squase do '1 podia sta ’n pé<br />
De la fiaehessa, el gh’è saltàt io ment:<br />
En casa del boba 1 ghe mangia bé<br />
Tad servi tu r, e no gbe manca nlént,<br />
E mé sto ehé a morì de fam ! Ah ! no:<br />
Narò del me boba e ghe dlsarò:<br />
Boba,H so ch'ò fat mal, por trop el so,<br />
Ghe v*ò oflendìt vó e pò a’ el Slgnùr;<br />
Mé no mèrete pio de sta ché amò<br />
Come vosi fiol! tegnìm per serv<strong>it</strong>ùr;<br />
Ah! bobò, Issé sfin<strong>it</strong> e Issé sbindù,<br />
Disìm, no ve fo miga compassiù?<br />
E l’à tolt so, e Tè nat del sò boba;<br />
E Pera amò de lonz, quan ch’el pòer vèé<br />
Ch’el r i a podìt appena llgürà,<br />
El gh’ è corri t encontra, e col brass strèé<br />
El Vk d a p à t, e per el gran contènt<br />
El l\à basi, e noi podia di nlént.<br />
E in ’1 disia: boba, por trop el so,<br />
Che v’ò oflendìt vó e pò a* el Slgnùr;<br />
Mé no mèrete pio de sta ché amò<br />
Come vost fidi; tegnìm per serv<strong>it</strong>ùr.<br />
Ma’! boba'1 ciamè sübet 1 faméi,<br />
E *1 ghe disè : Porté i vestii piò bei ;<br />
Porté l’anèl, le scarpe; zó consèi<br />
8o, come Pera ’n prima ch’el néss via;<br />
Nè a td dn vedèl bel grass, fè presi, copèl;<br />
Voi che manglome e steme en alegrìa;<br />
El m’era m ort, e l*è resdssilàt,<br />
Oh'le perd<strong>it</strong> on mé fidi, e l'ò trovàt.<br />
El tornè Intani dal clòss el fio! piò grani,<br />
Che i era zà reàé a mez desnà;<br />
E a sta de fora, ché s'sintìa tot quant<br />
El gran bodéss de quel sona e canta,<br />
No 1 sìa capi gna’ lii quel eh1 el fodéss ;<br />
E 1 domandò a dn famèi cosa i se féss?<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
« 6 8<br />
PARTE PRIMA.<br />
Quand Pà sentìt, che se mangiàa òn vedèl,<br />
E ch’el bobà l'era cose contént,<br />
Perché l'era tornàt el sò fradèl,<br />
Enrabiàt noi volta pifi gna’ n i dént;<br />
E quand ch’el sò boba per quietai<br />
L 'è leàt sò e l'è egnìt 1G a clamai,<br />
L 'è dal (ora, e ’1 g h 'à d ii: a 1 è taéagn<br />
Che ve obedesse, e no m 'ì dat gnamò<br />
Gna' òn cavril de mangia coi mè compàgn;<br />
E a lü , che 1* à fat fora loti el sò<br />
’fi le fomne, adèss ch'el vé, ghe fé copà<br />
On vedèl, e ghe dè de sto diana!<br />
E '1 boba el gh'à respòst: Ma té te sè<br />
8èmper con m é, car el mé fidi; la mia<br />
Roba l'è roba tò; ma mé gh'ìe bé<br />
De fà òn bel past e sta 'n santa alegría,<br />
Ché mé gh'ie pers òn fidi, e Pò troàt,<br />
El m’era mori, e l'è resóss<strong>it</strong>àt<br />
Cremonese*<br />
Nell’assoluta mancanza di produzioni letterarie in questo dialetto<br />
mer<strong>it</strong>évoli d’èssere prodotte, trascrìviamo, per Saggio di<br />
lingua, un brano d’una stucchévole Bosinada publicata neiran-<br />
no 1800 contro i Giacobini, ed un brano del Diàlogo manoscr<strong>it</strong>to,<br />
e da noi testé mentovato, fra due Serve.<br />
1800. Bosinada Cremonesa.<br />
Mé mel vòs imaginà,<br />
Che la ladra libertà<br />
L'iva pò d'andà a fenì<br />
Con di guai da A morì.<br />
Ecco adèss, ecco el bel fén<br />
Dei fanàtic Giacobén,<br />
Che se Ava rlspetà<br />
Come tanti podestà!<br />
Part bandii, part in presòn,<br />
Saràt sò come i capòn<br />
A spetà la aoa sentenza,<br />
Per fà pò la pen<strong>it</strong>enza<br />
Dele soe iniqu<strong>it</strong>à;<br />
Vel possives figura!<br />
Vòsler dan, se gh’ì di guai!<br />
Imparè, toc de sonai,<br />
A fà ment a di birbànt<br />
Ghe fa guera fina ai Sant;<br />
Imparè a fà i prepolènt,<br />
A robà Por e l’argènt<br />
Ale case del Signor,<br />
E levaghe anca l'onòr;<br />
T o cd ’indègn, senza pietà<br />
Andè adèss a venera<br />
Quel bel vòster cap<strong>it</strong>ai,<br />
La briola in sima al pai.<br />
Andè adèss a despojà<br />
Le famiglie, e fave dà<br />
Dig<strong>it</strong>ized by ^ m O q q Le
4 Le camise e i lett fenìt ;<br />
Paghe adèss quel ch’i godìi<br />
Se in galera creparì,<br />
Vòster dan, ve torni a dì ;<br />
Se ne sì cnmpassionàt<br />
Da nessun, Pi mer<strong>it</strong>àt.<br />
DIALETTI LOMBARDI. 109<br />
Diàlogo fra due serve.<br />
T kkcsa , Marchei<strong>it</strong>a.<br />
Che n’abbiè anca da fini<br />
Tanti e tanti, son per d ì,<br />
Con vergogna e confusión,<br />
Tacca ausa a pindolón,<br />
Come i lard, come i salàm,<br />
A morì col nom d'infàra!<br />
ec., ec., ec.<br />
Ter. Ve saluti, Margar<strong>it</strong>a! Ter. Pensè mai ! Se mé ghe stavi<br />
Mar. Oh! ve, vè! la mia Teresa! N’ài ter mese, me m'alavi.<br />
Ve saluti; andè fa spesa?<br />
Quell'avaro, per risparmi,<br />
Ter. Tùtt’el dé mé fo sta v<strong>it</strong>a, E1 me fava stà a dormér<br />
La mia cara Margar<strong>it</strong>a;<br />
In na stalla, in s'ùn pajàzz;<br />
Sèmper curri inànx, indrè, Senza gnanca en maleràzz.<br />
Fo truttade da lacchè Mar. Oh! che cani oh, che padrón<br />
Per la strada e per la piazza, Oh che basa-tavelón !<br />
E ne sò cume me fazza<br />
Sti có bass, che fa *1 beàt<br />
A sta in pè, che ne me mala; lén avari renegàt;<br />
E vó, fiola, come vaia?<br />
I fatt ben a licenziave,<br />
Afar. O’r gh*è mal; Insé, via là; Se l'ì fatt per ne malave;<br />
Ma vò pòc fora de cà;<br />
Stari mèi dove stè adèss?<br />
Ma fò miga la pujana; Ter. Fiola cara, P è Tistèss;<br />
Mangi ben, e mé sto sana; Ò saltàt, come dis quela<br />
Adèss vò cussé pian pian<br />
Dal lavéz in la padela,<br />
Da Fatutt a tó del pan.<br />
Che gh’è trop da fadigà.<br />
Ter. E mé vó sul Mercadèl Mar. Sì ben matta a segu<strong>it</strong>a;<br />
A tó ’l ris da Signorèl.<br />
Licenziève, barattève;<br />
Mar. Andóm donca, fiola mia,<br />
Se pudùm fass cumpagnìa;<br />
L'è’n gran pèzz che ne v’ò vista;<br />
Stè amò là col siur Batista?<br />
Ma dlsìme: cun chi stè?<br />
Dig<strong>it</strong>ized byGoogle
Dig<strong>it</strong>ized by Google