Guida Kikero 2023

sedi i una batalla naval al golf de Port Comte. En particular aquella zona
és estada identificada com lo quarter hebraic, essent los hebreus els primers
colons venguts de la mare pàtria per viure a l’Alguer. Aqueixos eren
avantatjats de privilegis fiscals, de una pròpia justícia i teniven la pròpia
sinagoga i el pròpi fossar.
La permanència d’ellos a l’Alguer és durada, però, solament fins al 1492,
any de l’expulsió dels hèbreus dels territoris de la Corona d’Espanya per
decisió de Ferran el Catòlic. Solament poques famílies han pogut restar
en cambi de la conversió. Tal és estada la sort de la família Carcassona.
Lo gran estímul comercial donat dels mercants hebreus a la ciutat estava
calant fins a arribar a una crisi econòmica real.
La ciutat-fortesa
Aquell català és lo període que de més ha senyat l’ Alguer en la sua arquitectura
i en la sua identitat lingüística. És estat també lo període que
ha transformat definitivament lo petit centre militar genovès en una ciutat-fortesa,
amb les sues muralles i numeroses torres. Al 1501 l’Alguer
obté el títol de ciutat i dos anys més tard diventa diòcesi, a confirma de la
creixent importància del sou livell econòmic.
La ciutat oramai aculli també sards a dins de les muralles en una prospectiva
de repopulament, que senyi la continuïtat de la vida. Al s. XVI hi ha de
mencionar la visita de l’emperador Carles V al 1541, que ha assumit connotacions
quasi legendàries, però també una tremenda ondada de peste al
1582, de la qual cosa serien extraordinària testimoniança els centenars de
cossos trobats a dins de les trinxees a la zona de darrere de l’iglésia de Sant
Miquel al cor del centre històric, on hi havia un antic campsant (fossar) demolit
més tard. En aqueix sècul i al successiu vénen construides les iglésies
del centre històric i reforçat lo sistema defensivo que pren la forma que coneixem,
en part, de les ruïnes actuals. La història de la ciutat al període a
seguir és plena de personatges i adveniments d’importància local i no, les
històries dels quals reviuen en los palaus i edificis històrics.
Del 1800 fins a la segona guerra mundial
La vida escorri més o manco invariada durant lo llong període espanyol, sense
escosses a través de la breu època austríaca, fins quan l’Alguer no se
troba inconscient a fer part del Regne de Savoia. En aqueix període va a perdre
la sua funció estratègica-militar ma també econòmica.
La quantitat de trànsits al sou port se redueix dràsticament, però se manifesta
la descoberta d’un element que, en passat, havia senyat la importància
de la ciutat: lo corall. Aqueix preciós material era estat protagonista de la
pesca ja en les epoques passades, però solament ara famílies de Ligúria i
Campània se mouen vers la marina algueresa per utilitzar-lo al màxim, sense
que la ciutat coneixi una tradició lligada a la sua producció artística, sinó
en temps més recents. L’època dels Savoia dona a l’Alguer les primeres conductures
de bassa i de il•luminació que la rendeixen sempre més ciutat i
dóna un tall rural i artijanal a la sua economia.
Lo sècul nou-cents veurà les dues guerres mundials, ferir profundament la
ciutat, especialment lo segon conflicte que obrirà places al cor del ple centre
habitat i debilitarà una economia ja pobra que solament a la meitat del sècul
s’abijarà de poguer investir en la indústria del turisme balnear.
Però allò que ha senyat de més aquesta ciutat i que la fa única és la sua
identitat catalana conservada quasi sense consciència, però amb tanta naturalesa
que quan és estada redescoberta dels germans de la mare pàtria,
pareixeva un tresor irreal.
21