Guida Kikero 2023

Capo Mannu and Castelsardo was required to stop off at Alghero to pay
the fishing rights. The city retained this privilege over subsequent centuries,
but foreigners actually ended up benefiting from it to a greater extent
than the local people did. In the late 18th century, coral fishing in Sardinia
was thrown into crisis following the discovery of African coral reefs,
but in the 19th century there was a marked upturn, with around 300 coral-fishing
boats regularly using the port. By the 20th century, coral fishing
was once again on the decline, but even more significantly a major depletion
of the resources was noted, attributable to the use of trawlers. In
1979, this practice was declared illegal, and since then Sardinia Region
has governed the harvesting of coral, with annual licences being granted
to professional fishermen, and strict regulations on the fishing periods
and the quantities of coral that may be caught.
While Alghero can boast ancient fishing traditions, the working of coral
is a relatively new phenomenon. Indeed, it was only in 1952, thanks to
the initiative shown by Filippo Figari and Verdina Pensè, that a tradition of
coral-crafting began to be established. A Coral School (Scuola del Corallo)
was duly established, which until the 2000s nurtured the talent of
many of the artisans and artists operating in the city.
Today, Alghero protects its “red gold” and views it as a vital element of the
local identity and culture. The city has its own Coral Museum (Museo del
Corallo) and has created a Quality Mark for the coral worked here.
La pesca del corall és practicada llong la costa de la Sardenya ja
de l’antiguitat. Ma és durant l’edat mitjana que l’Alguer revisti un rol
fondamental per aqueixa activitat, tant que el corall ve significativament
refigurat ja en lo primer escut de la ciutat conferit en l’any 1354
del rei Pere IV d’Aragó el Cerimoniós.
A partir de la meitat del ‘300, qui pescava corall en la costa que va de
Capo Mannu a Castelsardo era obligat a passar a l’Alguer per pagar los
drets de pesca. La ciutat ha mantengut aqueix privilegi en los sèculs
successius, ma a tendre avantatge d’aqueixa riquesa natural són estats
demés los foristers que els algueresos.
A la fi del sècul XVIII la pesca del corall en Sardenya és entrada en crisis
a causa de la descoberta dels bancs coral·lífers africans, ma al ‘800
hi és estada una represa amb la presència de 300 embarcacions per la
pesca del corall en lo port. Al ‘900 se registra un nou declini de la pesca,
ma sobretot una depauperació d’aqueixa riquesa natural per culpa
de la tècnica de pesca amb l’enginy.
Al 1979 aqueixa pràctica és estada declarada il·legal i d’alhora la Regió
Sardenya disciplina la pesca del corall amb concessions anuals a
pescadors professionals i amb règules dures relativament als temps i
a les quantitats que se poden pescar.
Si és ver que l’Alguer vanta una tradició de pesca assai antiga, no és
altretant antic lo treball artijanal local d’aqueix preciós element. Solament
al 1952, per iniciativa de Filippo Figari i Verdina Pensè, naix la idea
de volguer crear una tradició d’artijanat del corall. Ve fundada l’Escola
del Corall que fins als anys 2000 ha vist entre els sous estudents tants
dels artijans i dels artistes que encara avui treballen en ciutat.
Avui l’Alguer protigi l’Or Vermell i el valoritza considerant-lo un fort
element identitari i cultural, gràcies a la presència del Museu del Corall
i a la creació d’una Marca de qualitat.
Corallium Rubrum Alghero
39