DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA...
Banyuls. 45 Durant aquests anys immediatament posteriors a la
fundació de Valldaura, l’activitat dels monjos es devia reduir al
condicionament del petit territori donat pels Montcada, a bastir un
incipient monestir i a dedicar-se a l’oració i treball manual, tal com
mana la seva regla.
No trobarem el tercer diploma fins el 13 de juliol de 1154. 46
Aquest fa referència a un intent de creixement de la propietat, encara
que més aviat podríem deduir que es tracta d’un intent d’assentarse
en altres contrades més propícies al desenvolupament de la seva
activitat ramadera i agrícola. Si hem de fer cas al monjo arxiver
i historiador que va viure entre el segle XIV i el XV, fra Bernat Mallol,
el motiu d’un primer intent de marxar lluny de Cerdanyola, fou que
el lloc era estret, i per culpa de la proximitat de conreadors i altres
habitants establerts allí feia molts anys i amb els quals la rivalitat
era permanent, la qual cosa no permetia l’expansió del monestir. 47
El comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, concedí a Hug I, abat
de Valldaura, les terres d’Ancosa, en presència de l’abat de la
Granselva, Alexandre, perquè hi fundés el nou edifici monacal si
aquesta era la seva voluntat. La concessió fou confirmada el 16 de
febrer de 1156 per Guerau Alamany de Cervelló mitjançant la
donació i renúncia dels drets que tenia sobre aquesta possessió. 48
Abans de la concessió, Guillem Ramon de Montcada havia intentat
retenir els monjos a Valldaura, conscient que aquests desitjaven
cercar altres contrades per a l’establiment definitiu del monestir,
concedint a l’abat Guillem el molí de Saltells, al riu Major, dins els
límits de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola, el 5 de juliol
de 1154. 49
És a partir de 1156 quan trobem una gran quantitat de
diplomes santescreuencs, pròpiament dits, els quals fan referència
a noves donacions i adquisicions de terres per part dels monjos en
“territori” de Tortosa: a Xerta, 50 principalment, i a Bitem. 51 Sembla
45. Docs. 53, 55, 63.
46. Doc. 57.
47. “Quia locus de Valle Laurea (…) erat valde augustum et prefati abbas et
monachi facultatem non habebam ampliando se propter vecinitates et habitaciones
hominum a quibusardente animo afectabant esse separati”. AHNM, còdex 459, de fra
Bernat Mallol, cap. XXIII, De mutatione monasterio apud Anchosam.
48. Doc. 61.
49. Doc. 56.
50. Doc. 61.
51. Docs. 62, 64, 65, 66, 68.
13