DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA...
randum, reservant-se el dret de fadiga en un termini de trenta dies. 209
Prop de Vilagrassa, Arnau del Mor els va donar una peça de terra
que per ell tenia Bernat de Vilagrassa210 i els va cedir per cinquanta
sous els drets de les terres de Guillem de Montcortés. 211 Finalment,
Ramon Galceran de Pinós els va atorgar una sort de terra amb la
meitat del delme a Montalbà. 212
L’abat Hug també es proposà l’ampliació de la terra indominicata
així com de les terres del castell de Selmella i els voltants fins als
encontorns del terme de Cabra, on s’estava gestant la granja de
Fontscaldetes. Comprà a Guillem de Pontils, el 12 de gener de 1187,
l’honor que posseïa sobre les mateixes terres de la granja, que anaven
fins a la Comagrassa i la Voltorera. Tot a canvi del lliurament d’un
pollí de cavall. 213 Al mes següent comprà a Berenguer Rossinyol,
per dotze sous, l’honor de Selmella. 214 Temps després, a l’agost, va
rebre per donació de Carbonell de Selmella l’honor que tenia en
aquest terme. 215 A Guillem de Selmella, que estava entrampat per
la compra d’un cavall, no li va quedar més remei que vendre a l’abat
per aquest valor l’honor de Conill, situat entre Cabra i Barberà de
la Conca. S’iniciava així la penetració en terres de la Conca, encara
que aquestes terres eren més a prop de Cabra que de Barberà.
Aquesta compra encetà, però, una disputa o plet entre Guillem de
Pontils i Santes Creus per raó del delme que percebia a Conill. En
aquest afer intervingué Guillem Alamany de Cervelló, el qual
aconsellat pels seus vassalls Guillem de Cirera, Ramon Fillol i
Guillem de Rouric, posà fi a la disputa fallant a favor del monestir. 216
Suposem que la presència dels monjos i l’augment de la propietat
i dels drets en aquells verals, i sobretot el lliurament de les terres
de Guillem de Pontils a Santes Creus, que eren cultivades pels
homes de Cabra, va crear una atmosfera d’enemistat entre aquests
i els monjos. Per calmar els ànims hi va haver d’intervenir el rei
Alfons el Cast per posar-hi pau. Seguint la sentència del rei, l’abat
Hug havia de permetre que els de Cabra continuessin cultivant en
209. Doc. 368, de 2 de març de 1194; 370, de 6 d’abril de 1194, i 371, de 6 d’abril
de 1194.
210. Doc. 380, de 13 de maig de 1196.
211. Doc. 389, de 12 d’agost de 1197.
212. Doc. 381, de 20 de juny de 1196.
213. Doc. 283, de 12 de gener de 1187.
214. Doc. 284, de 18 de febrer de 1187.
215. Doc. 290, de 9 d’agost de 1187.
216. Doc. 291, de 22 de gener de 1188.
35