DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA...
péixer a les planúries de Comagrassa, a canvi d’un pollí de cavall
i cinquanta sous. 191 Per tant, cal deduir que entre el setembre de
1184 i el gener de 1185 s’havia d’haver produït la mort de l’abat
Pere. L’actuació d’aquest abat durant els quinze anys del seu abadiat
es limità a continuar amb la política expansiva del seu antecessor.
Així ens ho testimonien els cent trenta diplomes que es conserven. 192
Els llocs d’actuació van ser els mateixos que hem trobat del temps
de l’abat Pere. Va consolidar el patrimoni però també el va ampliar
amb noves adquisicions prop de l’eix del Gaià, i va continuar amb
la política de creixement dels pasturatges estiuencs amb nous permisos
sobre l’aprofitament dels pastius, com podrem veure a
continuació.
Va rebre d’Ermengol d’Alp noves pastures a Das (Podes) i la
protecció per als seus ramats, encara que l’aprofitament havia de
ser compartit amb els seus vassalls. Aquest pacte —mitjançant el
pagament de cent sous de les arques monacals— va donar per
conclosa una lluita sostinguda entre els pastors de Santes Creus i
els muntanyencs que veien com les anteriors concessions del seu
senyor eren favorables als monacals i anaven en detriment del
pasturatge dels seus petits ramats. 193 Creiem que en aquells moments
els ramats de Santes Creus eren nombrosos i que els devien
conformar els millors espècimens, car les granges actuaven com a
centres de remunta selectiva. Del temps del seu abadiat hem trobat
contractes d’explotació ramadera que els monjos van signar amb
la gent de les contrades veïnes a les granges per obtenir beneficis
en comenda, com van ésser els casos de Berenguer d’Albareda, que
va cedir la meitat de la propietat d’una vaca i un vedell perquè
poguessin péixer a les pastures monacals, 194 el d’Hug de Mataplana,
el qual va pactar amb l’abat que ell rebria dels seus ramats ovins
encomanats als pastors del cenobi la llana i els moltons, i que cediria
al monestir en propietat les ovelles, 195 o el de Miquel de Tivissa,
que va cedir quatre egües, durant cinc anys, per ésser alimentades
i fer-les criar, amb el pacte que dels beneficis ell n’obtindria les dues
terceres parts i la resta seria per al monestir. 196 No dubtem que n’hi
va haver més, d’aquests pactes, però no ens han arribat, potser
191. Doc. 271, de 20 de juny de 1185.
192. Docs. 271-401.
193. Doc. 272, de 2 d’agost de 1185.
194. Doc. 302, d’11 de maig de 1188.
195. Doc. 312, de 13 de setembre de 1188.
196. Doc. 316, de 27 de setembre de 1188.
33