DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA...
Sant Pere del Gaià, a l’altra banda del riu i enfront de l’edifici
monacal. 148
Va rebre noves donacions de pastures l’any 1178 de mans de
Ramon Sicard i dels seus germans Ponç i Guillem a Maran (Madràs),
Coma de Lanós (Coma Ladernor) i a Odelló (Ortells), 149 i que foren
incrementades amb les de la Fontviva, al dia següent d’aquesta
primera donació, i amb la compra de drets a Ramon d’Enveig, als
seus fills Ramon i Pere, i a son germà Guillem. 150
La permuta que va fer amb Bernat de Berga, bisbe de Barcelona,
del camp de Mollet i del molí de Valldaura, que el monestir
havia rebut de Guillem Ramon, dàpifer, l’any 1154, a més de la feixa
de terra de sobre, per la possessió de Vila-rodona, situada a la dreta
del riu Gaià i prop de Sant Pere de Gaià, va permetre incrementar
la propietat territorial que coneixem com a “terra indominicata”.
Aquest canvi de terres estava més en consonància amb els interessos
dels monjos, d’acord amb la importància del nou assentament
monacal de Santes Creus, que en la conservació d’aquella propietat
inicial de Valldaura, molt llunyana a la nova residència claustral.
Aquest interès és fàcil de constatar si tenim en compte que, pocs
mesos després, el 4 de març de 1179, Ponç de Timor va permutar
la seva propietat de Sant Pere del Gaià per una altra situada a les
Piles que els monjos havien rebut en donació de Pere de Queralt,
encara que en el canvi Ponç es va retenir el molí que hi havia bastit. 151
Alhora, l’abat va aconseguir del bisbe la confirmació de la venda
feta l’any 1173 pels cosins Berenguer de Montfar i Ramon de
Palomar al Montmell. 152
Berenguer de Claramunt arribava a una concòrdia amb l’abat
Pere sobre les terres de Montornès, Altafulla, la Nou de Gaià i els
camps de Rubials, que formaven part del seu senyoriu. Berenguer
renunciava a tots els seus drets sobre les terres que Santes Creus
havia adquirit en aquests dominis a canvi d’un cavall de dos anys.
Aquesta renúncia era d’interès vital per a Santes Creus perquè
permetia enfranquir les terres que amb el temps havien de configurar
la granja de Montornès. 153
148. Doc. 205, d'11 de maig de 1178.
149. Doc. 207, de 4 de juliol de 1178.
150. Doc. 208, de 5 de juliol de 1178.
151. Doc. 215, de 4 de març de 1179.
152. Doc. 212, de 3 de gener de 1179.
153. Doc. 216, de 7 de març de 1179.
27