DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA...
L’orde de l’Hospital de Jerusalem tenia interessos a Sant Joan
del Consell, partida que formava part del territori del Codony, lloc
on els monjos també tenien propietats, i on havien aconseguit bastir
una extensa hisenda que es perfilava com a futura granja monacal.
L’enfrontament va ésser inevitable perquè Santes Creus no va
acceptar la reivindicació dels drets d’adquisició de la propietat dels
hospitalers que al·legaven que els havia estat donada per Bernat
Amat i el seu germà. El litigi es va decantar, finalment, a favor de
Santes Creus quan l’orde de l’Hospital va ésser obligat a renunciar
als drets que al·legava. 162
Els darrers anys de l’abadiat de Pere foren d’una intensa
activitat a la recerca de una ampliació del patrimoni i a l’obtenció
de l’enfranquiment de drets senyorials de la propietat. Podem veure
en aquests diplomes un nítid reflex del que va ser la política de
Santes Creus de cara a la racionalització de l’explotació de la
propietat i de la formació d’un gran patrimoni i domini territorial.
L’abat Pere no va escatimar cap esforç i va utilitzar tot el potencial
econòmic —bestiar i diners— per comprar les terres més adients
per optimitzar les propietats que ja posseïen. A més, la bona
predisposició del monarca Alfons el Cast vers el monestir va fer que
li atorgués alguns privilegis que van servir, si més no, per arrodonir
els interessos de Santes Creus. Durant l’any 1180 van ser onze els
diplomes —els que avui posseïm— que ho testimonien. L’abat Pere
va comprar a Guillem de Pontils l’honor que tenia prop del riu
Despets, entre la serra de Cabdells i la Romiguera. 163 A Ramon Sicard
i als seus germans els drets de pasturatge als calms d’Enveig. 164 Va
adquirir, igualment per compra, unes terres de Collderrat, a la
partida de Cercavins, al terme de Tàrrega. 165 Va portar a terme, a
la vegada, una política d’establiments en les terres allunyades del
monestir i en llocs en què no podia cohesionar la propietat en forma
de granja. Així, va donar en emfiteusi els horts i les terres del terme
de Martorell a Ramon de Bages166 i mitjançant contracte ad plantandum
va cedir, a Berenguer de Rafart, les terres del coll de
Ramonet, al territori de la ciutat de Barcelona. 167 Va establir una
162. Doc. 226, de 21 de desembre de 1179.
163. Doc. 227, de 9 de gener de 1180.
164. Doc. 232, de 29 de juny de 1180.
165. Doc. 236, d’1 de novembre de 1180.
166. Doc. 228, de 14 d’abril de 1180.
167. Doc. 233, de 7 de setembre de 1180.
29