DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES ...

DIPLOMATARI DEL MONESTIR DE SANTA MARIA...
i altres aviat xocaren amb certa cruesa i calgué arribar a una entesa
per tal d’evitar confrontacions. El 6 de juliol d’aquest mateix any
de 1177, la polèmica per l’aprofitament d’aquest port va restar closa,
gràcies a l’arbitratge de Pere de Domenova i de Guillem Bernat. Les
pastures serien comunes a ambdues comunitats. Mentre que les
bísties de Poblet hi podrien transitar, tindre-hi cleda i romandre
tant temps com fos necessari, en cas de nevada, als de Santes Creus
sols se’ls permetia pasturar durant el trànsit. 138
L’increment dels pasturatges a la muntanya va representar,
també, un augment de la cabana monacal. Aquest augment havia
de tenir el seu ressò o efecte compensador en l’obtenció d’una àmplia
zona de pastius d’hivern, perquè els ramats, en tornar al setembre
a terres més càlides poguessin ésser alimentats durant els mesos
que van des del setembre-octubre fins l’abril-maig en què tornaran,
seguint la carrerada que va des de Cervera, passant per Sant Martí
Sesgueioles i Calaf, al Berguedà, a la Cerdanya i a Ribes de Freser.
Calia, doncs, augmentar aquestes terres o pastius d’hivern. La part
més meridional del Massís del Gaià era cobejat pels claustrals des
de feia temps, perquè hi poguessin herbejar les ovelles, les cabres,
les vaques i les egües. Per tant, van comprar els drets de pastura
dels castells l’Albinyana i de Roda, per cinquanta sous barcelonesos
a Bernat de Papiol, el 26 de juliol de 1177. 139 Un mes i escaig després
de la compra dels drets de pastura a les terres d’Albinyana i Roda,
Galceran de Pinós els va concedir les pastures de la vall de Llo i
de la vall d’Eina, a l’Alta Cerdanya. 140
I a la riera que baixa de Gràcia, prop de l’actual plaça de la
Universitat, el jueu Iacho i la seva muller Preciosa, per vuitanta
morabatins d’or, van vendre una vinya a l’abat Pere, que havia
pertangut a Bernat Rosell, propera a la del monestir. 141
El 5 de novembre de 1177, Arnau de Santa Fe donava a Santes
Creus l’honor de Tàrrega. Ho feia per la salvació de la seva ànima,
la dels seus pares i per la dels seus avantpassats. És curiós com
aquest document és idèntic al del dia 9 de novembre de 1170, si
exceptuem els noms dels testimonis que l’acompanyen a la signatio
138. Doc. 196, de 6 de juliol de 1177.
139. Doc. 197.
140. Doc. 198, de 30 d’agost de 1177.
141. Doc. 199, de 3 d’octubre de 1177.
25