Dies i camins. 40 escoles d'estiu de Rosa Sensat Juny 2015
Llibre memòria de les 40 escoles d'estiu de Rosa Sensat, escrit per Joaquim Farré, Pere Fortuny, Concepció Martínez i Pepa òdena. Editat el juny 2005 per Rosa Sensat.
Llibre memòria de les 40 escoles d'estiu de Rosa Sensat, escrit per Joaquim Farré, Pere Fortuny, Concepció Martínez i Pepa òdena. Editat el juny 2005 per Rosa Sensat.
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
tècniques artesanals, com el teixit, la cistelleria, la fusteria.<br />
L’expressió oral i corporal, la dramatització les va introduir Carme<br />
Aymerich, fins que, molt aviat, va crear la seva pròpia escola<br />
d’expressió, que encara perdura. Els ritmes i el mim d’Anton Font<br />
van ajudar a posar en forma física els seus alumnes-mestres mentre<br />
<strong>de</strong>scobrien les possibilitats docents d’aquesta modalitat i rebien materials,<br />
exercicis, i<strong>de</strong>es. A mes d’ell cal recordar Joan Baixes, Albert<br />
Boa<strong>de</strong>lla, Joan Serra...<br />
La música era una activitat pràcticament ignorada a l’escola; en<br />
el millor <strong>de</strong>ls casos només es donava <strong>de</strong> manera escadussera i folklòrica<br />
en la <strong>de</strong>ls més petits i encara gràcies a la voluntat d’alguna mestra; la<br />
normativa oficial la va ignorar totalment molts anys. «Quan van<br />
organitzar-se les primeres <strong>escoles</strong> d’estiu la música hi va ser present<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la primera i, molt aviat, va ser insuficient un sol grup, que<br />
englobava tota la música a l’escola.» En el grup <strong>de</strong> música <strong>de</strong> les <strong>escoles</strong><br />
d’estiu s’han distingit Carme Tres, Maria Teresa Giménez, Oriol Martorell,<br />
Xesco Boix. Tothom recorda les grans canta<strong>de</strong>s que l’Oriol dirigia<br />
i l’animació joglaresca d’en Xesco.<br />
Ciències naturals, ciències <strong>de</strong> l’observació: diversitat <strong>de</strong> temes <strong>de</strong><br />
natura amb noms diferents. Aquí, la recuperació metodològica —donar<br />
un paper actiu a l’alumne, dotar-lo d’eines d’observació i<br />
experimentació, <strong>de</strong>ixar que la natura marqui el ritme i l’ordre d’un<br />
programa, fer sorti<strong>de</strong>s i excursions, apropar-se a la natura i aprendre<br />
<strong>de</strong> materials quotidians, com la poma i el vestit— agafa tota la seva<br />
dimensió. Els canvis i el guiatge van venir d’Angeleta Ferrer, filla <strong>de</strong><br />
<strong>Rosa</strong> <strong>Sensat</strong> i Vilà, que <strong>de</strong> bon començament va saber traspassar-los a<br />
professors més joves que ho van voler compartir amb els companys.<br />
Com en totes les altres, aquesta matèria va reunir un bon nombre<br />
<strong>de</strong> professionals, mestres «<strong>de</strong> petits», professors «<strong>de</strong> grans» i experts<br />
qualificats en alguna <strong>de</strong> les seves especialitats: <strong>Rosa</strong> Carrió, Carme<br />
Tomàs, Roser Pintó, Pepita Casanelles, Joan Ruiz Calonge...<br />
De la mà <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong> ciències naturals es va introduir l’educació<br />
sexual, cursos iniciats sota la direcció <strong>de</strong> Fre<strong>de</strong>ric Boix, <strong>de</strong> l’Institut<br />
Genus.<br />
La matemàtica: «La necessitat <strong>de</strong> fer pensar, <strong>de</strong> fer raonar la<br />
mainada... la reacció en contra d’un ensenyament massa basat en les<br />
mecàniques i les operacions escrites... no concebíem que les matemà-<br />
«Quan van organitzar-se les<br />
primeres <strong>escoles</strong> d’estiu la<br />
música hi va ser present <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la primera i, molt aviat,<br />
va ser insuficient un sol<br />
grup, que englobava tota la<br />
música a l’escola.»<br />
LES MATÈRIES<br />
39