Dies i camins. 40 escoles d'estiu de Rosa Sensat Juny 2015

«Fer sentir la veu dels mestres
com s’havia fet quan la
Generalitat de Catalunya
recollia les conclusions de
l’Escola d’Estiu de Barcelona
per integrar-les a la legislació
i a la realització de la seva
política escolar»
ebullició entre els grups defensors de la democràcia i resultava difícil
organitzar un tema general a causa de les picabaralles polítiques entre
els mateixos participants.» (Monés, 1981) El tema general «Escola
i societat», del 1971, «va destil·lar tal agror», que els anys següents
deixà de fer-se com a document preparat internament i es van demanar
aportacions a conferenciants de fora, de Madrid, de França o d’Itàlia,
sobre visions més generals de la problemàtica de l’educació.
El 1975 i el 1976, es torna al model de preparació interna de
documents de discussió i així sorgeixen, després de llargs, intensos i
apassionants debats, els documents que tracten sobre l’escola pública,
com a programa de política educativa, fet des de l’angle d’opció i
visió d’aquest tipus d’escola. Aquest tema general, juntament amb els
que tracten sobre la reforma educativa dels anys vuitanta, han estat
els documents de major transcendència pedagògica, social i política
que s’han redactat a les escoles d’estiu de Rosa Sensat i són el resultat
d’un laboriós i llarg procés en què intervenen nombroses persones.
Vegem-ho tot seguit.
A l’Escola d’Estiu de 1975 es treballa en el tema general «Alternativa
democràtica al sistema escolar actual» i com a resultat surt el
document Per una nova escola pública, que no va ser publicat a causa
del marc polític vigent. A l’estiu de l’any següent (1976), i per tal de
«precisar, complementar i donar més coherència a aquell primer
treball», la reflexió i debats tornen a insistir en el mateix tema. De
l’Escola d’Estiu surt un nou document, Per una nova escola pública catalana,
que en aquells moments va tenir una gran repercussió social.
Tot i que aquesta declaració es fa «no com a model definitiu, sinó com
a model que pot i ha de progressar i canviar en interrelació amb el
progrés i canvi de la nostra societat», amb aquesta declaració els
participants a l’Escola d’Estiu pretenen «fer sentir la veu dels mestres
com s’havia fet quan la Generalitat de Catalunya recollia les conclusions
de l’Escola d’Estiu de Barcelona per integrar-les a la legislació i a la
realització de la seva política escolar» (Perspectiva Escolar, 1975 i 1976).
I ho fan en un moment polític en què encara no s’havia arribat a una
situació de plenes llibertats democràtiques. El document tracta des de
l’organització general del sistema educatiu, la gestió i definició de
l’escola, fins a la formació i organització de mestres i professors,
«formant un cos únic», des de llar d’infants a la universitat.
42 DIES I CAMINS. 40 ESCOLES D’ESTIU