BarretPicat-194

Linyola, octubre 2012. Lo Pla d’Urgell
Cap a la Manifestació 11 S
número 194
Linyola, territori lliure i sobirà Foto: Miquel Bresolí
Foto: Carme Arenas

Ofrena Floral Ajuntament
Ofrena floral ERC
11 de setembre
Fotos: C.Arenas

Fotos: C. Arenas, E. Llauet, diferents
Presentació ANC
Presentació ANC
Linyola per la Independència

Fotos: C.Daviu, J.M. Folguera, J. Batlle, E. Mestre, varis.

Fundat l’any 1979
linyola – octubre 2012. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Marta Ortiz
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: J. Balcells, J.M. Folguera, Moisès Mata,
Àlex Tàsies, Jaume Balcells, Cau, Llar Jubilats, Joan
Pau Más Fustà, Ignasi Carles, A. Mestre, E. Mestre,
J.Batlle, C. Daviu, M. Piquer, Dani Hernàndez, FS
Dental Linyola, D. Romero, Llar Jubilats, M. Rodés,
E. Aimerich.
Text: Josep Mª Mas i Mas, Pere Badia, Arnau
Fontanet, Xavier Diez, Cau, Jaume Balcells, Gerard
Soldevila, Joan Gesé, Ajuntament, Llar de Jubilats,
Josep Binefa, Montse Espina, Francesc Foguet,
Josep Pinyol Vidal, Silvia Pagès, Mireia Caba,
Ramon Marti Montesa
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Subscripció anual local ......19,50 ¤
Subscripció anual forània .....22,50 ¤
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
Editorial
REFERENDUM: CATALUNYA, NOU ESTAT D’EUROPA.
SI o NO?
Ja s’albira. Ja es veu. Però primer caldrà passar per les eleccions del 25 de
novembre i amb els resultats a la mà, les forces sobiranistes –ara mateix
CiU, ERC, IC, SI...- decidiran quan es farà la consulta al poble català, en la
que es decidirà el nostre futur, si fem camí, com a estat propi o seguim amb
Espanya. Ho decidirem els ciutadans que vivim a Catalunya.
MES DE SETEMBRE HISTÒRIC
Catalunya va viure l’11 de setembre, la manifestació més gran de la seva
història amb la participació d’un milió i mig de catalans que marxaren darrere
el lema “Catalunya, nou estat d’Europa” i en la que hi participaren molts i
moltes linyolencs/ques.
Linyola va viure un moment històric quan en el Ple Municipal de l’Ajuntament
es va declarar territori català lliure i sobirà. El 29 de març de 2012, l’Ajuntament
ja s’havia adherit a l’Associació de Municipis per la Independència.
Davant d’aquest esdeveniment, els nostres col·laboradors Xavier Díez, Francesc
Foguet, Sílvia Pagès, Josep Binefa i Josep Pinyol Vidal, d’una manera
o altra en parlen en la secció d’Opinió. Quedin aquestes pàgines per la
història de Linyola.
MÉS ACTIVITATS
Cal destacar-ne per la seva complexitat, l’esforç que han fet diferents associacions
de la vila per portar a terme la Cursa del Caragol, l’Aplec de la bicicleta
però també hi ha hagut d’altres actes de caire cultural i esportiu que han fet
que aquests dos mesos hi hagi hagut força activitats.
5

6
La Barretada
barret picat OCTUBRE 2012
Sumari
1 PORTADA ....... Miquel Bresolí i Carme Arenas
5 EDITORIAL ............................BP
6 Sumari / La Barretada .........Perenton Massana
CARTES AL DIRECTOR
7 Vinga eufemismes! ........................JB
NOTÍCIES ................................BP
8 ANC a Linyola / Cursa del Caragol
9 Linyola, territori català lliure i sobirà / Un quadre i
un vitrall a l’església / Coneix el teu poble i jornades
europees de patrimoni
10 Jornades dia mundial de l’Alzheimer / L’aplec de la
bicicleta / Inici de curs de les Adoli / 11 de setembre
de 2012: una diada històrica / La llar de jubilat
11 Calor / Telstar: 50 anys / Curiositats / Noms propis
12 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas
13 L’Ajuntament informa ...............Ajuntament
14 Inici de curs a l’escola El Sitjar .......Ramon Martí
EXCURSIONISME
15 Campaments llops i daines ............Les caps
ESPORTS
18 Club Futbol Linyola .................Pere Badia
19 “Finisher” al mig Ironman de Berga ........Daniel
Hernández
20 CFS Dental Linyola ............FS Dental Linyola
21 Gran lliga de campions .............A. Fontanet
Duran i Lleida s’ha convertit... també
VISTES DE LINYOLA
22 Festes dels avis ..................Mireia Caba
23 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas
24 Gràcies, senyor Wert ...............Joan Gesé
25 I ara a fer esport ................Quim Balaguer
ENTREVISTA
26 Entrevista exprés.
David Romero Pascual .............Montse Giné
HISTÒRIA
34 El sacrifici de Companys,
crim de guerra ...........Domènec de Bellmunt
35 Linyola 1942 (6) .................... E. Mestre
OPINIÓ
39 Catalunya és Espanya? ................ X. Díez
40 Fets, si us plau! ...................Sílvia Pagès
42 Testimoni de l’11S ..............F. Foguet Boreu
44 11 de setembre .................. Josep Binefa
46 L’encaix ........................J. Pinyol Vidal
49 Sobre la violència ..............F. Foguet Boreu
LITERATURA
50 Biblioteca Salvador Espriu ............M. Espina
52 La meva mascota? Un dinosaure ...Jaume Balcells
ENTRETENIMENTS
53 El racó dels acudits ........... Gerard Soldevila
54 Com passa el temps
60 Contraportada .........Quinta 67, C. Arenas i
E. Aimerich

Vinga eufemismes!
A l’Estat espanyol necessitem de-
bats televisius per denunciar els
culpables màxims de la crisi, cas
Bankia inclòs, trobar solucions i també
explicar al poble el que va passar
i passa en l’actualitat. Però, per desgràcia,
això no succeeix, i els polítics
ens confonen amb eufemismes per
mantenir-nos, als pagans de tot,
ignorants de la realitat i sense raons
per indignar-nos i mobilitzar-nos.
Una mostra de l’engany: Pedro Solbes,
el 2008, va anomenar la crisi
creixement negatiu. El Partit Popular
ens va parlar de flexibilitzar el mercat
laboral, és a dir, facilitar l’acomiadament
amb menys despeses per
a l’empresa. Regulació d’ocupació
significa fer fora treballadors per
deixar-los al carrer, i el copagament
de fàrmacs i serveis de salut no és
sinó un repagament, ja que s’abona
el que ja es va pagar. Però l’eufemisme
més críptic dels nostres dirigents
és la consolidació fiscal que implica
que hem de pagar el deute que el
Govern va contraure sense el nostre
permís però amb la garantia que el
paga ríem en cas que ells s’equi-
Cartes al director
ROBA DE CORTINATGES,
DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
7
voquessin. La mentida, l’engany i
l’estafa són la manera de resoldre la
crisi? Ni Rajoy ni Zapatero ens van
dir la veritat, i ara paguem els seus
errors de gestió i les seves mentides.
Si això és una democràcia, està ben
clar: no ens representen. Que no us
enredin, ni dormiu a la figuera.
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377
J.B.

8
barret picat OCTUBRE 2012
Notícies
ANC A LINYOLA
El moviment Assemblea Nacional de
Catalunya (ANC) va arribar a Linyola
a la fi del mes d’agost i va agafar la
base del moviment Linyola decideix.
El dia 4 de setembre es va presentar
l’ANC a Linyola, a la sala Pau Casals,
on els ponents Pere Pugès (secretariat
ANC), Pep Riera (ANC ex-líder
d’Unió de Pagesos) i Ricard Garreta
(Fundació Estat Català) van fer un
Meeting per convèncer als linyolencs
que es sumessin a la manifestació
unitària de l’11 de Setembre a Barcelona,
sota el lema Catalunya: nou
estat d’Europa.
El divendres 7 de setembre es constituïa
l’Assemblea Local de l’ANC
que prendria el nom de Linyola per
la Independència. És un moviment
transversal que uneix a persones
interessades en la Independència
de Catalunya.
L’11 de setembre, uns centenars de
linyolencs i linyolenques es sumaven
a la Manifestació més gran que mai
hagi vist Barcelona, amb el crit d’Independència.
Era la nostra tarja de
presentació per entrar com un nou
estat a formar part d’Europa.
El dia 28 de setembre i els dies 5 i
10 d’octubre, Linyola ha fet reunions
i una crida a les Associacions de la
vila per incorporar-se als seus actes
programats, com serà la celebració
del Correllengua 2012, el darrer cap
de setmana del mes d’octubre.
El dia 7 d’octubre, al partit Barcelona
– Madrid, als minuts 17:14 de les
dos parts, la major part del públic
assistent cridà Independència, el
que tingué ressò a tots els medis de
comunicació d’Europa.
Notícies
Linyola per la Independència.
Estelada.
El dia 12 d’octubre van posar a
l’entrada i sortida del poble d’unes
pancartes amb uns lemes, “el 12
d’octubre i 6 de desembre, res a
celebrar”.
El moviment ANC ha complert amb
una part de la seva feina, al fer que
el tema de la sortida d’Espanya
s’hagi visualitzat i tots els mitjans de
comunicació en parlin.
CURSA DEL CARAGOL
El passat dia 7 d’octubre es va celebrar
la Cursa del Caragol i Caminada
popular. La prova atlètica constava
d’un circuit de 10 Km, i la caminada
de 7Km. A la cursa hi van participar
uns 300 atletes i entre els quals 8
eren del CELI més 6 de Linyola. La
majoria de la província de Lleida
però també de Gavà, Sabadell, Berga,
Montblanc, Manresa, Valls i d’Andorra...
A la caminada hi havia unes
170 persones de les quals unes 60
de fora de Linyola. En total unes 470
persones més els 50 voluntaris que
hi havia a la pista, als encreuaments
de camins i als avituallaments, que
sense aquests voluntaris la cursa
no seria possible organitzar-la, a
l’igual que sense tots els comerços
i empreses col·laboradores. També
agrair a l’Ajuntament el seu suport
com cada any. En quan a xifres es
van fer 560 entrepans, gràcies a
les Adolis (segons comentaris de
facebook post cursa dels atletes, els
millors entrepans que s’han menjat
en una cursa). Es van repartir unes
600 botelles d’aigua, un 350 litres
de refresc i 150 cerveses Estrella.
Als participants de la cursa se’ls hi
donava una samarreta tècnica i una
bossa plena de productes, als de la
caminada tenien una motxilla amb

productes i tots van poder gaudir
d’un bon esmorzar i beguda. De part
de l’organització volem agrair un cop
més a l’Ajuntament, patrocinadors,
Adolis, voluntaris i participants. I
recordar-vos que l’any que ve ens
retrobarem el 6 d’octubre del 2013.
(CELI).
LINYOLA, TERRITORI
CATALÀ LLIURE I
SOBIRÀ
L’Ajuntament de Linyola que en el
Ple municipal de 29 de març s’havia
adherit a l’Associació de municipis
per la Independència –on hi ha 579
municipis i 31 ens, com consells
comarcals, diputacions...–, en el
Ple municipal del 27 de setembre
va votar una moció presentada per
ERC –que tingué 10 vots a favor i 1
abstenció– i Linyola es va declarar
territori català lliure i sobirà.
UN QUADRE I UN
VITRALL A L’ESGLÉSIA
L’església de Linyola ha estat notícia
arrel de la inauguració els dies 1 i 2
de setembre, d’una obra de grans dimensions,
el quadre “El Sant Sopar
de Linyola” pintat i donat a l’església
Antoni Ruiz i el Sant Sopar
per Antonio Ruiz Corredera i que es
troba a la capella del Santíssim. A
aquest esdeveniment se li va dedicar
en la seva totalitat el Full Parroquial-
Linyola nº 53, un número que va
sortir en color amb una entrevista a
l’Antonio Ruiz
Els dies 13 i 14 d’octubre es va presentar
un formós vitrall, “Llum de
l’Esperit Sant”, obra de Jordi Batista
Ramon, que està format per 965 peces
i que forma part d’un projecte,
que substituirà dos vitralls de l’interior
del temple per dos vitralls fets per
les seves mans. El vitrall es posarà
a la sagristia. Mn. Pere Cañada li
va dedicar en la seva totalitat el Full
Parroquial- Linyola núm. 55 també
amb una entrevista a Jordi Batista.
Coneixes el teu poble
Notícies
9
Jordi Batista i el vitrall
CONEIX EL TEU POBLE
I JORNADES EUROPEES
DE PATRIMONI
El dia 29 de setembre, es va celebrar
a Linyola, organitzades pel Centre
de Recerques Mascançà, les Jornades
Europees de Patrimoni –que
es començaren a celebrar a Europa
l’any 1991 i
que aquest
és el primer
any que es
celebrava
al Pla d’Urgell-
amb
una visita al
casc antic
de Linyola.
Malaurada-

10
barret picat OCTUBRE 2012
Notícies
ment la pluja va fer que la visita es
limités a fer una visita seguint els
porxos des de l’ajuntament fins a
l’església. A la fi de l’acte es visità el
campanar –sense pujar a la terrassa-
i la sagristia. Hi assistiren prop de 40
persones.
El vespre del dia 10 de setembre, es
va celebrar la 6º edició del Coneix el
teu poble, que tingué com escenari
la plaça de l’església i l’interior de
l’església sota la guia d’Esteve Mestre
i Joan Yeguas. Yeguas va parlar
d’una imatge de “El Natzarè” obra de
Joan Robles i Mateo un escultor del
Palau d’Anglesola. Finalment es va
pujar dalt del campanar. Hi assistiren
més de 100 persones.
JORNADES DIA
MUNDIAL DE
L’ALZHEIMER
Els passats dies 20 de setembre i el
4 d’octubre es feren dues xerrades
sobre la malaltia de l’Alzheimer que
foren conduïdes pel Dr. Eduardo
Lezcano i que comptaren amb una
nombrosa participació ciutadana.
L’APLEC DE LA
BICICLETA
El diumenge 16 de setembre organitzat
per l’AMPA del col·legi El Sitjar
es va fer l’Aplec de la bicicleta que
va reunir a centenars de linyolencs
i linyolenques que van gaudir d’un
bon dia per fer un tomb pel terme i
parar a fer un gran esmorzar. A la fi
a l’arribada al Planell, sorteig i regals
pels participants.
INICI DE CURS DE LES
ADOLI
Com cada temporada, Adoli inicia
el seu curs amb les seves activitats,
les de costum i noves, com poden
ser: Manualitats, Gimnàstica, La-
Aplec de la bicicleta
bors, Salsa merengue, Country,
Ioga i Taller de Lectura. També d’altres
activitats com les xerrades...
Pel dia 20 d’octubre han programat
una sortida a Barcelona, on visitaran
al matí, el Museu Blau (museu
de ciències naturals) i a la tarda,
aniran al Teatre Tívoli a veure l’obra
“Campanades de Boda” del grup
La Cubana.
11 DE SETEMBRE DE
2012: UNA DIADA
HISTÒRICA
La jornada va començar amb una
trobada de tractors antics davant de
la Cooperativa del Camp que van fer
un recorregut per diferents poblacions
properes acabant a Linyola
i fent un recorregut per diferents
carrers.
Al matí es van fer les ofrenes florals
de l’11 de setembre per part d’ERC i
Trobada tractors antics.
de l’Ajuntament de Linyola. Pel que fa
a l’ambient, mai hi havia hagut tantes
banderes catalanes i estelades penjades
de finestres i balcons a Linyola.
El mateix passava a tot Catalunya.
Per la tarda, uns centenars de linyolencs
acudiren, en autocar i cotxe a
la Manifestació a Barcelona, on es
manifestaren més d’un milió i mig
de persones sota el lema: Catalunya,
nou estat d’Europa.
LA LLAR DE JUBILAT
El dia 10 d’agost, 25 socis i sòcies
de la Llar vàrem fer una sortida a la
Cerdanya catalana i francesa visitant
Mont Lluís, Font Romeu, el llac de
Matamala i acabant a Puigcerdà on
vam dinar.
El diumenge dia 16 de setembre es
va fer el Dinar del Soci on hi va participar
83 socis que s’ho van passar
força bé.

El dia 3 d’octubre començaren les
classes de tai-xi que es faran cada
dimecres i que estan obertes a tothom
que el vulgui practicar.
CALOR
Durant el mes de setembre i la primera
quinzena d’octubre ha fet força
calor –sobretot a migdia– continuant
de fet un estiu que ha estat calorós
i només interromput per la pluja del
dia 29 de setembre.
TELSTAR: 50 ANYS
Amb motiu del 50è aniversari de la
formació del conjunt “Telstar” que
després va derivar en “Escorpions”
s’està preparant una festa –en prin-
cipi pel 17 de novembre– on una
agrupació formada a partir d’antics
membres dels dos conjunts oferirà
NOMS PROPIS
ANC-LINYOLA PER LA INDEPENDÈNCIA. Organització transversal
que reuneix a gent de diferents maneres de pensar, però que volen
que Catalunya sigui un nou Estat d’Europa. A Linyola tenen molts
seguidors.
Antonio Ruiz que ha donat a l’església un quadre anomenat El Sant
Sopar de Linyola.
Jordi Batista Ramon, ha treballat mesos per fer un vitrall per l’església.
Els col·laboradors de Barret Picat Joan Yeguas i Sebastià Garralón
han tret un llibre “Joan Robles i Mateo. Un escultor d’imatgeria popular”
(1899-1984) i Xavier Díez ha tret a l’editorial El Cep i la Nansa, el
recull de contes “Les Banderes dels Tiets”. Els desitgem molts èxits.
Notícies
11
un petit concert amb música de
l’època. En un principi la festa (amb
dinar a l’Amoca) està adreçada
a tots els participants del “Telstar
Festival” però estarà oberta també a
qui estigui interessat en rememorar
els anys 60.
CURIOSITATS
Fa uns dies,
Jaume Planes
Borràs
–pare– i Antonio
Planes
Pla , fill van
collir una
pera, com
no n’havien vist mai cap, pesava
1,116 quilos. Aquí en queda el testimoni.

12
barret picat OCTUBRE 2012
Notícies
Meteorologia i pluviometria
agost 2012 setembre 2012
Temperatura màxima 41 o (el dia 11) 35 o (8 i 9)
Temperatura mínima 13 o (el dia 31) 10 o (varis dies).
Mitjana de les màximes 31,1 o 29,2 o
Mitjana de les mínimes 20,1 o 13,8 o
Mitjana del mes 25,6 o 21,5 o
Dies de precipitació 3 2
Dia màxima precipitació 14 l. el dia 5 44 l. el dia 29
Precipitació total mes 19 l. 45 l.
Dades referides a l’interior de la població.
Foto: C. Arenas.
Josep M. Mas i Mas

Notícies
L’Ajuntament informa
CADASTRE
IMMOBILIARI
Després d’una reunió entre l’Ajuntament
i la Direcció General del
Cadastre, per explicar les gestions
d’actualització, que està realitzant
aquesta gerència, dels valors cadastrals
d’un gran nombre d’immobles
del municipi que no s’havien revisat
des de l’any 1988, aquests dies
han anat arribant als veïns les notificacions
amb els nous valors, que
s’aplicaran a partir de l’1 de gener
de 2013.
Atès que han estat moltes les consultes
realitzades pels veïns a l’Ajuntament
en referència als augments
que suposa els valors, creiem que el
més convenient és anar directament
a la seu del cadastre de Lleida, on hi
ha a disposició de tothom o de tots
els afectats, el personal adient per
consultar qualsevol dubte i informar,
si és el cas, de les mesures a emprendre
per tal de fer els recursos
necessaris.
LLICèNCIES D’OBRES
Com a conseqüència de l’incompliment
de les normes i condicions
de les llicències d’obres d’alguns
veïns, es recorda a promotors i
contractistes d’obres que no es pot
iniciar cap obra sense disposar de la
corresponent llicència. A partir d’ara
serà obligatori fixar un cartell que es
lliurarà junt amb la llicència d’obres
amb les dades corresponents a
l’autorització. Aquest cartell haurà
de situar-se en una zona visible de
l’obra mentre durin aquestes.
13
ASSEMBLEA LOCAL
LINYOLA PER LA
INDEPENDèNCIA
A començament de mes es va tenir
una reunió amb l’Assemblea Local
de l’Assemblea Nacional Catalana
“Linyola per la independència”, on
es va tractar la iniciativa de tirar endavant
el Correllengua a Linyola per a
finals d’octubre. L’Ajuntament va manifestar
el seu suport i col·laboració
per tirar-ho endavant juntament amb
les diferents entitats del poble.
TEATRE - MUSICAL
Finalment, si no hi ha cap canvi, el
dissabte 3 de novembre podrem
gaudir de l’obra de teatre “Mamma
Mia” al pavelló poliesportiu a partir
de les 21 hores, a càrrec d’un grup
d’actors i actrius de Torregrossa.
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA

14
Ja fa cosa d’un mes que els nens
i nenes de l’escola de Linyola han
començat el curs escolar actual i
seran acollits fins a les acaballes del
juny del proper any, 2013.
Com cada curs que comença, les
expectatives i declaracions d’intencions
dels i les mestres, i crec que
puc dir-ho amb el seu permís, estan
plenes a vessar, bo i pensant “aquest
curs farem això”, “milloraré en allò
que vaig veure que en cursos anteriors
encara no me n’he sortit del tot
bé”..., i moltes més. Les intencions
i les ganes de millorar i progressar
són trets que ens caracteritza en els
professionals de l’educació, perquè
ens cal estar al dia de les novetats
i dels avenços que contínuament,
sense parar, s’estan donant, en tots
els sentits, tant tecnològics com
socials i personals.
Malauradament, però, no sembla
que les coses avui en dia ens arriben
planeres i el cim al qual hem de
pujar s’està fent cada cop una mica
més llunyà i més pendent. Ja no
barret picat OCTUBRE 2012
Notícies
Inici de curs a l’escola El Sitjar
Ramon Martí Montesa, Director
ens cal posar a explicar el perquè
de tot plegat ja que de tots i totes és
sabut que estem immersos en una
crisi punyent i profunda que ens fa
cada cop més vulnerables i preocupats,
potser fins i tot desil·lusionats
i indignats amb i per moltes coses,
massa coses.
Aquest sentiment de malastrugança i
desesperança pot entrar a casa nostra
enganxat en les nostres mateixes
conductes, canviant el bon humor i
ambient familiar que ha de vivenciar
cadascun dels nens i les nenes que
hi viuen, els nostres fills i filles, els
quals tot i que sembla que viuen en
el seu món infantil, ple de fantasies i
pensaments estranys a l’adult, també
s’adonen del què passa. Així que
a ningú se’ns pot escapar aquest fet
i hem de procurar dins de les nostres
possibilitats d’oferir-los l’ambient
més adient per a què puguin continuar
treballant i aprenent, creixent i
formar-se com a persones.
És per això que aquestes poques
línies que dirigeixo a la comunitat
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
linyolenca i escolar siguin alentidores
i encoratjadores, ja que és en els
moments i temps de més problemes
i entrebancs que hem d’estar encara
més units, treballar plegats i pensar
que des del món de l’educació i
del professorat dels vostres nens i
nenes, no defallirem i tirarem endavant
en aquesta tasca formadora que
se’ns ha encomanat. Ens retallen,
tenim menys professorat i menys
recursos, així com menys capacitat
per atendre l’alumnat amb més
dificultats, rebem menys substitucions
quan ens hem d’absentar..., de
manera que no hem començat amb
la normalitat que s’intenta fer creure
des d’alguns estaments, però el
que si és cert és que des de l’escola
estem esforçant-nos perquè aquesta
anormalitat sigui el menys percebuda
possible per part dels nens i les
nenes. Esperem que des dels àmbits
familiars tots i totes acabem d’oferir
la normalitat que els nostres fills o
filles es mereixen.
Tinguem totes i tots un molt bon
curs 2012-13.
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís

Excursionisme
Campaments llops i daines,
agost del 2012
Les caps del cau
Ningú va notar que durant una
setmana, els primers dies d’agost,
es respirava una calma inusual a
Linyola? I és clar que sí, els llops i
daines estàvem de campaments a
la muntanya!
Vam marxar el dissabte 4 d’agost.
L’autocar ens esperava davant del
cinema del poble i allí va ser on ens
vam trobar amb les motxilles ben
carregades de tot el material necessari
i les gorres plenes d’il·lusió.
Després de parar a esmorzar i fer
unes quantes corbes d’aquelles que
et remouen la panxa, vam arribar
al Refugi la Basseta de Sant Joan
de l’Erm. Recent arribats vam tenir
una gran feinada per tal d’aixecar el
nostre campament en el que conviuríem
i ens refugiaríem durant vuit
dies i set nits. I per fi érem allí, amb
una setmana per davant i molts jocs
i activitats per fer en plena natura. A
la tarda, després d’haver instal·lat
totes les tendes, la cuina i el barracó,
vam fer una gimcana molt divertida
amb un llenguatge desconegut que
havíem de traduir. Aquesta va ser la
manera com vam descobrir el nostre
eix d’animació: l’Edat medieval! Així
doncs, passaríem una setmana convivint
entre nosaltres com els nostres
avantpassats medievals que ens van
transmetre el seu cognom.
A la nit vam jugar al joc de moros
i templers, una espècie de “polis i
cacos” de l’antiguitat, i no ens en
vam anar a dormir fins que cada llop
i cada daina va omplir el seu quadern
medieval amb totes les experiències
que havia tingut durant el dia i en
va compartir una d’aquestes amb
la resta de companys i companyes.
El diumenge ens vam aixecar ben
d’hora i, després d’escriure “bon dia”
amb la punta del nas en una cartolina,
vam esmorzar com uns reis i vam
fer una d’aquelles activitats que tants
ens agrada: una gimacana, però
aquest cop a l’estil medieval.
A la tarda vam fer un taller on cadascú
s’havia de fer la seva pròpia disfressa
sobre el personatge típic de l’edat
medieval que li havia tocat: monjo/a,
senyor/a feudal, joglar, pagès/a, soldat
i bruixa o bruixot. Aquesta vestimenta
serviria per les ocasions més
15
especials i també per representar un
teatre inventat per tots ells. Aquest
teatre l’havíem de representar aquella
mateixa nit però degut al mal temps
el vam haver d’ajornar.
Dilluns, després de la pedregada
que ens va caure a la nit, necessitàvem
un matí de “relax”. Per això,
tot escoltant el so de la natura i sota
l’aroma d’encens, vam fer un trencaclosques
de la “Llei Escolta” i vam
pintar mandales amb el més tranquillitzant
dels silencis. A més a més,
havíem de reservar forces per l’excursió
que ens esperava a la tarda.
A les quatre de la tarda, amb el cel
una mica ennuvolat, vam sortir per
darrere el refugi a fer una ruta pel
bosc. L’excursió va anar sobre rodes,
tots amb un bon ritme i fent camí
mentrestant fèiem petar la xerrada.
Tot i això, els últims minuts abans de

16
barret picat OCTUBRE 2012
Excursionisme
parar a berenar es van fer durs i aquí
és on vam comprovar que l’esforç
havia valgut la pena. A més a més,
l’excursió ens va servir per anar-nos
aprenent l’himne dels campaments
de camí. A la nit estàvem tant, tant
cansats que després de sopar vam
fer directament el bona nit i vam anar
corrents cap al nostre estimat sac
per així passar una d’aquelles nits
que ja pot tocar el campanar que
dorms com un tronc.
Dimarts vam fer un bon dia molt divertit:
el túnel de rentat. Per parelles
s’havien de rentar les dents, la cara i
pentinar-se l’un a l’altre per així estar
preparats per començar el dia. Després
vam celebrar les “Olimpíades
Medievals” amb diverses proves que
les dues sisenes havien de superar:
curses de sacs, encertar pilotes en
una diana, jugar a matar, travessar
una tela d’aranya de llana i algunes
més. A la tarda vam fer un taller de
carioques que ens va portar molta
feina i, sobretot paciència ja que
això d’enfilar l’agulla i cosir no ho
dominàvem massa. Després tota la
dedicació va donar el seu fruit ja que
aquelles carioques van donar molt
de joc. L’endemà ens esperava tot
un dia d’excursió, així que vam anar
a dormir ben aviat.
Dimecres vam sortir a les 10 del matí
del campament per anar a conquerir
el Pic de l’Orri, pic que es troba a
2.436 metres d’altura. La pujada
es va fer molt dura i vam haver de
parar a dinar abans d’arribar a dalt
de tot perquè estàvem molt cansats
i necessitàvem recuperar-nos amb
l’entrepà que ens havia preparat el
nostre cuiner. Quan vam aconseguir
arribar a dalt de tot vam gaudir de
les vistes espectaculars que el lloc
ens oferia, vam berenar i després
de descansar una mica vam iniciar
el descens, que va durar dues hores
i poc més. Una vegada vam arribar
al refugi, vam procedir a l’entrega
de les medalles de les “Olimpíades
Medievals” que havíem celebrat el
dia anterior. Els dos grups es van
emportar medalles d’or i de plata
fetes especialment per a l’ocasió.
A la nit, abans d’anar a dormir, vam
fer una petita reflexió personal sobre
quin paper havia tingut cadascú de
nosaltres durant el curs i què podíem
fer per millorar-ho.
Dijous tocava el dia del revés!
Deixeu que us expliquem: a l’hora
d’aixecar-nos començàvem el dia
sopant i, abans d’anar a dormir,
esmorzàvem. L’hora de dinar es va
convertir en la de berenar i, a l’hora
de berenar, com podeu deduir, ens
tocava dinar. Així va ser com vam
començar el dia, fent el bona nit i
sopant. Després cadascú va pintar
en una samarreta blanca l’escut heràldic
del seu cognom i, a l’acabar,
vam berenar.
Entrada la tarda, i amb les samarretes
esteses perquè s’assequessin,
vam dinar i vam acabar el taller de
les carioques perquè encara ens faltaven
alguns últims retocs. A les nou
del vespre vam esmorzar i després
vam jugar al “joc de les croades”. En

acabar vam fer el bon dia i seguidament
cadascú dins el seu sac!
Divendres era l’últim dia sencer que
ens quedava i, realment, va ser un
dia intens. Al matí vam fer “guerra
medieval” amb pistoles d’aigua.
Cada sisena tenia l’aigua barrejada
amb un tint de color diferent que
permetia marcar les samarretes
dels companys de l’equip contrari.
Finalitzada l’activitat, vam acabar
tots blaus i vermells de cap a peus
i amb les samarretes tenyides dels
dos colors! I ben maques que ens
van quedar!
A la tarda vam fer una gimcana
marrana on, com el nom indica,
la finalitat principal era acabar el
més brut possible amb tot tipus
d’ingredients: aigua, farina, ous,
mantega, melmelada, iogurt, etc.
Tot això a la vegada que els llops
i daines intentaven superar proves
intel·lectuals, físiques i d’equilibri. La
prova final consistia en relliscar per
un plàstic ple de tots els ingredients
que havíem fet servir en les proves
anteriors. Vam acabar realment
bruts, però això si, després ¡de cap
a la dutxa! mentre tothom que acampava
ens mirava amb ulls divertits.
Al ser l’última nit el cuiner ens va fer
un sopar especial, era la nit de la
“fritanga” i ens va preparar croquetes,
patates fregides, empanades
de tonyina i gelat de postres. Com
sempre vam acabar la nit escrivint
al nostre quadern medieval, però
aquest cop com que era l’última nit
el vam donar per acabat.
Dissabte, tristos perquè havíem de
marxar ja però contents perquè en
unes hores venien els pares i mares,
ens vam aixecar ben aviat i, després
del bon dia i d’esmorzar melindros
amb xocolata desfeta, vam començar
a desplegar el campament. Els
pares van arribar una estona abans
de dinar i, després de les efusives
rebudes, ens van ajudar a acabar
de desplegar el campament amb un
Excursionisme
17
tres i no res. Acabat el dinar de germanor
al restaurant del Refugi, els
Llops i Daines van voler representar
als pares les obres de teatre que
s’havien preparat amb la vestimenta
que ells s’havien fet uns dies enrere.
Quin fart de riure ens vam fer!
A l’acabar de cantar l’hora dels
adéus i desitjar-nos tots el millor, vam
poder veure que aquella setmana
se’ns havia escolat entre els dits en
un tres i no res, que els dies havien
estat tan divertits ens havien passat
en minuts, però que el record de tot
això quedaria sempre en nosaltres:
Sant Joan de l’Erm, allà on nosaltres
vam compartir-ho tot durant una
setmana.

18
barret picat OCTUBRE 2012
Esports
La temporada 2012-2013 s’ha iniciat
al CF Linyola de la següent manera:
JUVENILS
Els juvenils després d’haver fet la
pretemporada i haver jugat un partit
oficial, la Junta ha cregut oportú retirar
l’equip del campionat ja que no
hi havia cap garantia que arribessin
massa lluny i s’ha renunciat a tenir
un equip juvenil. Esperem que la
propera temporada es pugui tornar
a formar.
CADETS
Aquesta temporada no s’ha pogut
fer per falta de jugadors d’aquesta
edat. Caldrà esperar a la temporada
vinent.
INFANTIL
L’equip dirigit pel jugador del primer
equip, Ramon Mestres aquesta temporada
encara no coneix la derrota.
Excel·lent la seva actuació.
ALEVÍ
L’aleví està dirigit pel jugador del primer
equip, Aitor Martínez i juga molt
Club Futbol Linyola
Pere Badia
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 25 - 25240 LINYOLA
gruesbessmo@hotmail.com
bé i s’espera que ben aviat arribin els
bons resultats.
BENJAMÍ
És l’equip revelació del futbol base.
Juguen molt bé i tenen molts bons
resultats. El seu entrenador és Sergi
Berga (a) Xupi.
PREBENJAMÍ
Equip format per jugadors, alguns
dels quals debuten en el món del
futbol i ho estan fent força bé, ja que
juguen de meravella i tenen molt bons
resultats. El seu entrenador és Francesc
Font, que des de fa anys entrena
amb èxit a equips del futbol base.
AMATEUR
L’equip amateur del CF Linyola ha
començat una temporada acceptable
ja que de sis partits jugats
només n’ha perdut un, el que es va
jugar a casa amb l’Almacelles, en
un partit d’infortuni pel Linyola ja
que entre d’altres ocasions, va fallar
dos penals.
Cal dir també que aquesta temporada
l’hem començat amb mal peu,
degut al gran nombre de lesionats
que hi ha a l’equip: Cortès, Heribert,
Mestres, Gamero, Joval, Capdevila i
el porter Mario juga amb molèsties
degut a un xoc amb un davanter a
Artesa de Segre.
La novetat de l’inici de temporada,
fou el fixatge de Gamero, ja que el
club confia i molt amb el jugador.
Els gols del Linyola els han marcat
Simó, 2; Barri 2; Didi, 2; Mestres, 2;
Boldú 1.
Els resultats d’aquesta temporada
han estat fins ara:
Albi, 1 – Linyola, 1
Linyola, 0 – Almacelles, 1
Bellcaire, 1 – Linyola, 2
Linyola, 1 – Tremp, 1
Artesa de Segre, 2 – Linyola, 2
Linyola, 2 – Alcarràs, 1
Esperem veure una bona temporada
amb l’ajuda dels socis i simpatitzants
del Linyola.
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)

El passat 16 de setembre va tenir
lloc a la localitat de Berga la segona
edició del “Half Sailfish”. Es tracta
d’un triatló de llarga distància on es
recorren 1.900 metres nedant (en
aquest cas al pantà de Baells), 90
quilòmetres de bicicleta de carretera
i finalment 21 quilòmetres corrent.
En Dani Hernández hi fou present
per poder aconseguir l’objectiu en
el seu primer half, ser “Finisher”, és
a dir, poder completar les tres disciplines
en condicions.
Així ens ho comenta: La veritat és
que era una cursa que em feia molt
de respecte, a part hi vaig arribar una
mica curt d’entrenament, sobretot al
córrer. En general l’he trobat força
dura, sobretot els últims compassos
de la secció de córrer, on les cames
ja no em responien degut a la fatiga.
Finalment vaig completar la cursa en
un total de 5 hores i 52 minuts (44 minuts
nedant, 3h i 05 minuts bicicleta,
i 2 hores i 03 minuts de córrer).
Ha estat una gran experiència, perquè
assolir un objectiu d’aquestes
característiques dóna molta satisfacció
personal, això sí, no em faig la
idea de la quantitat d’hores que s’ha
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1
“Finisher” al mig
Ironman de Berga
Daniel Hernàndez
d’arribar a entrenar per completar
un Ironman, és a dir el doble de la
distància d’un half. De moment ara
descansaré uns dies i més endavant
valoraré si tinc suficient capacitat
d’esforç i temps per entrenar per
poder preparar una cursa d’aquestes
dimensions.
La nota negativa de la jornada la va
protagonitzar un atleta barceloní de
34 anys que durant la prova de la
natació va patir una parada cardiorespiratòria
provocant-li la mort uns
minuts més tard.
Esports
19

20
Després d’una temporada exitosa
aconseguint el campionat de lliga i
l’ascens a la preferent catalana, el
CFS Dental Linyola torna a començar
els entrenaments per preparar
el seu debut a la nova categoria.
Després de rebre la notícia del Francesc
Fabregat, entrenador i líder
d’aquest projecte, que deixava el
seu càrrec per motius professionals,
la junta directiva només tenia un
objectiu, buscar l’entrenador idoni
per dirigir el nostre club.
Després de reunions i de seleccionar
opcions vam trobat a la persona que
passaria a dirigir el nostre equip.
L’entrenador del CFS Dental Linyola
durant la temporada 12/13 seria
el Rafa Martínez. Aquest, un cop li
vam presentar el nostre projecte,
manifestava que el motiu pel qual
va acceptar la nostra oferta era que
li havia cridat l’atenció el fet de ser
un equip jove, amb ambició, amb la
majoria de jugadors de casa, amb
moltes ganes d’aprendre i d’aconseguir
èxits futurs.
El 20 d’agost el nostre equip va començar
a rodar. Durant les 5 setmanes
de pretemporada vam realitzar
fins a 4 i 5 sessions d’entrenament
setmanals, combinant sessions amb
partits amistosos. Al llarg d’aquesta
vam realitzar un total de 6 partits,
barret picat OCTUBRE 2012
Esports
CFS Dental Linyola
FS Dental Linyola
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
contra l’FS Agramunt i l’FS Bellcaire,
amb un resultat positiu de 7-2.
Contra l’FS Alcarràs, perdent el partit
per un ajustat 2-1. Contra el Tàrrega,
un equip de dues categories més
al qual vam plantar cara però no
vam poder superar 4-7. També va
visitar-nos el CFS Castellserà, recent
ascendit a Territorial Catalana, aconseguint
un resultat (8-4) i una imatge
molt positiva, ja que era una prova
de foc pel nivell del seu equip. Per
últim, el dia 15 de setembre vam jugar
contra el CFS Balaguer “equip de
l’antiga Nacional B”. Abans d’aquest,
es va organitzar un triangular femení
entre els equips de Solsona,
Cervera i Balaguer, i just abans del
partit dels nostres es va fer la seva
presentació. Jugadors, cos tècnic i
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
junta van poder saludar a la que serà
una part molt important d’aquesta
temporada: la nostra afició.
Amb aquest acte donàvem per finalitzada
la pretemporada i en poc menys
d’una setmana començava la lliga.
Fins al moment hem jugat 3 partits,
dos com a locals i un al camp del CFS
Juneda. Els tres resultats han estat
positius, sumant 3 victòries en els 3
partits, però ja hem pogut comprovar
que aquest any “no val a badar”,
qualsevol equip et pot guanyar.
Partits:
CFS DENTAL LINYOLA, 8 – CFS FRAGA, 6
CFS JUNEDA, 2 – CFS DENTAL LINYOLA, 10
CFS DENTAL LINYOLA, 6 – CFS RAJOLÍ
D’OR LLARDECANS, 4

En aquest número, parlaré sobre la
Champions League, la millor competició
de clubs del món, us explicaré
les característiques dels favorits, els
equips revelació, i els jugadors que
podrien ser la revelació d’aquesta
edició de la Lliga de Campions, us
ho explicaré a continuació.
Aquí explicaré les característiques
principals dels equips que crec són
favorits per aconseguir el títol, els
principals competidors són aquests:
BARçA: El nostre Barça, cada any
és considerat un dels ferms candidats
per la Lliga de Campions. Amb
la nova etapa de Tito a la banqueta
blaugrana ha començat molt bé
amb 8 victòries i 1 empat, el Barça
ja comença a practicar bon joc. Però
jo crec que per millorar encara més,
Tito hauria de fer canvis, Montoya
com a lateral dret titular, davant la
mala forma d’Alves, fer jugar a Villa
com a titular en el lloc d’Alexis, i per
últim fer jugar a Marc Bartra com
a titular, quan hi ha tants defenses
lesionats. Tot i això els blaugranes,
són ferms aspirants al títol.
CHELSEA: Van guanyar la Champions,
la temporada passada, amb
un estil de joc molt lleig, defensant
i fent contracops, però aquest any
els blues la volen guanyar amb un
estil completament diferent, tocant
la pilota i fent un joc molt més bonic.
Per aconseguir aquest nou estil,
Abramovich ha tornat a fer ús dels
seus diners, amb fitxatges com els
de Hazard (40 milions ¤), Oscar (32
milions), Marko Marin, Moses i Azpilicueta.
Amb Hazard i Óscar, com a
referents, Di Matteo vol construir un
equip, que jugui bé, sigui efectiu en
Esports
Gran Lliga de Campions
Arnau Fontanet Palou
atac i tingui una defensa sòlida. Amb
aquesta plantilla, jo formaria amb un
4-2-3-1, amb Chech a la porteria,
Azpilicueta (LD), David Luiz, Ivanovic
al centre de la defensa, i Bertrand
(LI), amb Lampard, i Ramires o
Oriol Romeu, al doble pivot, Mata
o Marin, Hazard i Oscar a la línia de
mitgespuntes i Fernando Torres com
a home de referència, amb una gran
banqueta amb jugadors com Terry,
A.Cole i Lucas Piazon, un talentós
jove brasiler de només 18 anys. Crec
que juntament amb el Barça, són els
dos millors equips del continent.
JUVENtUS: Després d’uns quants
anys d’absència, torna un dels
grans equips europeus de la història,
els bianconeros ara ja sense el
gran Alessandro Del Piero, l’equip
de Torí, després de proclamar-se
campions de la Sèrie A la passada
temporada, torna a formar un equip
per fer honor a la seva gran història.
Un equip amb jugadors com Buffon,
Chiellini, Pirlo, Marchisio o Giovinco,
amb aquesta gran plantilla, Antonio
Conte, pot tenir l’ocasió de tornar a
regnar Europa, tot i això també serà
difícil arribar tan lluny, però a mi no
em semblaria gens estrany que en
aquesta Champions lluités per aconseguir
el títol. Amb aquesta aliniació
un 3-4-3, amb Buffon, Cáceres, Chiellini
i Barzagli com a centrals, Isla i
Kwodwo Asamoah com a carrilers, i
amb un mig del camp de luxe, amb
Pirlo, Marchisio i Vidal, i una davantera
amb Giovinco i Giacherini com
a extrems i Matri com a referència.
Amb un gran equip en totes les
seves línies, un bon toc de pilota i
migcampistes amb una gran tècni-
21
ca, i una plantilla llarga la Juventus
té possiblilitats de competir per la
Champions.
Com a equips revelació, jo crec que
hi hauran el Málaga i el Borrussia
Dortmund.
B. DORtMUND: L’equip de Jurgen
Klopp, és un molt bon equip que
juga molt bé a futbol, amb jugadors
no molt coneguts, però molt bons,
tots tenen un gran toc de pilota i
una gran definició de cara a porteria,
els jugadors més destacats
són, Hummels un central alemany,
amb una gran contundència i una
excel·lent sortida de pilota, Gotze
un mitjapunta amb molt bona conducció
de pilota i una gran visió
de joc, Lewandowski un davanter
centre amb molts recursos, amb uns
grans controls i definició, i el millor
jugador és Marco Reus, un interior i
mitjapunta, que té un gran dribbling,
velocitat, molta visió de joc i un gran
olfacte golejador, l’aliniació serià
un 4-2-3-1, Weidenfeller, Piszczec,
Hummels, Subotic i Shcmelzer en
defensa, Sven Bender i Gundogan
al mig del camp, Reus, Gotze i
Blaszczykowski, a la línia de tres
quarts i Lewandowski en atac.
MáLAGA: Ningú esperava aquest
Málaga després de la marxa de
Cazorla, però Isco ha aconseguit fer
jugar a l’equip amb la seva visió de
joc, passades i jugades individuals,
Saviola també s’ha integrat molt bé
i marca gols, aquest equip passarà
de sobres les expectatives en la seva
primera participació en Champions.
Per més informació mireu el meu
blog: http://sempre-blaugrana.
blogspot.com.es/

22
barret picat OCTUBRE 2012
Vistes de Linyola
El dia 2 d’octubre es va celebrar la
festa dels avis.
Amb aquesta festa s’intenta promoure
la relació de la gent gran i els petits,
tot recordant la saviesa, valors i
atencions que els avis, padrins i iaios
transmeten als seus néts.
Les floristeries participem en aquesta
campanya organitzant tallers als collegis,
en el que els avis i néts aprenen
algunes coses de les plantes,
a més de realitzar i compartir alguna
activitat conjunta.
En aquestes activitats les plantes són
utilitzades com a símbol de l’estima-
2002-2012
10 anys al vostre
servei
Festa dels avis
Mireia Caba, floristeria Ram de Lli
ció que se’ls ha de tenir, igual com
els avis tenen cap als seus néts, per
fer-los créixer de forma sana i forta,
i del respecte que els nens han de
tenir cap als grans.
Aquest any per ser el primer i estrenar-nos
vam realitzar dos tallers amb
els alumnes de 3r i P4 de l’escola.
CEIP El Sitjar ens va obrir les seves
portes a la floristeria Ram de Lli i a
6 avis que ens acompanyaren per
realitzar els tallers:
– 3r. Els alumes d’aquest curs van
crear el seu arbre genealògic en
el que recorden els avis, pares i
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
germans. Els titularen l’arbre de
la vida.
– P4. Amb aquesta classe es va
llegir un llibre cedit per la biblioteca
Salvador Espriu, que relata
un dia d’estada del Jan amb els
seus avis. Després realitzaren un
preciós dibuix dels seus padrins
i padrines.
Només ens queda dir que la proposta
va ser molt ben acollida pel centre
escolar, els avis i els nens. I agrair
des de la floristeria la participació
de tots.
Feliç dia dels avis a tots!
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal

Vistes de Linyola
Coneixes el teu poble?
Carme Arenas
La resposta a l’anterior, ens la dóna Laura Mas i al mateix temps ens informa de:
— La primera llinda de l’esquerra correspon a l’antic habitatge de Magdalena Farreny coneguda com cal Gargori i
situada al començament del carrer Cervantes (Arnando).
— La segona correspon a l’habitatge del cabaler del Gabaix. Situada al carrer Cristòfol Colom.
— La tercera correspon a la casa coneguda com cal Masset, la llinda apareguda recentment està situada al carrer
Roger de Llúria. La imatge del lavabo resta de l’enderroc de l’habitatge del senyor Solé Mas, situada al carrer
Jaume I el conqueridor cantonada Cristòfol Colom.
I la imatge del sortint de la finestra està situada a la casa coneguda com Cal Segall propietat del matrimoni Morera
Solsona. Al Carrer Major cantonada carrer Cervantes.
Les imatges d’aquest número són fàcils i es troben en un edifici del poble. Les podeu identificar? Respostes a
barretpicat@yahoo.com
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA
Tel. 973 11 15 13
BAR
Des de 1984
23

24
barret picat OCTUBRE 2012
Vistes de Linyola
Sí, moltes gràcies perquè amb a
seva declaració de voler “Espanyolitzar”
les escoles catalanes, m’ha fet
reviure en uns instants tot el passat
de la meva infantesa escolar.
Ho he vist tan clar que m’he posat
a escriure com si es tractes d’un joc
virtual.
He vist les antigues escoles, les
Escuelas Nacionales, amb les seves
quatre façanes blanques deslluïdes
de pintura, els bancals de les portes
i finestres d’obra vista escantellades,
la tanca del pati de pedra artificial
amb acabat de motllura i la petita
barana de ferro rodó, el reduït pati
ple de tolls d’aigua quan plovia i on
estava rigorosament prohibit traspassar
l’arbre central que dividia
la zona on jugaven les nenes, sota
pena d’un càstig exemplar.
He vist als senyors mestres, el senyor
Bonjorn, el senyor Sendra i el
senyor Aladavó passejant amunt i
avall a l’hora del patí, amb la bata
gris i les mans creuades al darrere
fent els seus comentaris particulars.
He vist l’interior de l’escola amb les
seves parets polsoses, les bigues
i les portes color marró i el terra
de rajola rústega, els pupitres vells
i ratllats, tacats amb la tinta que
vesava dels tinters encastats, que
sovint el senyor professor anava
reomplint amb una botella de litre
on s’hi elaborava el líquid de color
blau, mitjançant aigua i una pastilla
de la química més avançada.
He vist les quatre bombetes de
quaranta vats que penjaven del
sostre, la petita estufa de clofoll
que feia més fum que foc i que era
incapaç de treure la fredor de la
sala, també em recorda haver vist
el sac de paper que contenia la
llet en pols que els nostres amics
nord-americans ens enviaven per a
Gràcies, senyor Wert
Joan Gesé
compensar la probable desnutrició
que “los niños españoles pudiéramos
padecer” i que el senyor mestre
amb molta cura ens preparava i
ens feia beure perquè en un futur,
fóssim més grans, més macos i més
intel·ligents.
He vist la dolça i penetrant mirada
que des dels seus marcs penjats
al fons de la paret principal ens
regalaven, el Jefe del Estado i José
Antonio Primo de Rivera, tal com
assenyalaven les inscripcions que
hi havia al peu de l’estampa i que
estaven acompanyats d’un Sant
Crist amb creu de fusta fosca i figura
platejada, dels quals un alumne,
amic meu, em deia “que aquests
tres són els que porten tot el negoci
del país”.
He vist la voluminosa enciclopèdia
única –un sol llibre, amb totes les
matèries–, que fèiem servir durant tot
el curs, i la famosa regla o paleta que
impartia justícia o injustícia segons
es mirava, amb la tenebrosa frase
“Para la mano”, si era pena lleu la mà
estesa i la paletada fluixa i si era més
greu, paletada més forta, però si la
falta era molt greu, et feien fer l’ouet,
que consistia en posar els ditets de
punta i aplicar el cop correctiu entre
els dits i les ungles, i el qui retirava
la mà al moment de picar, la pena
se li podia multiplicar per dues, tres,
quatre, etc..., depenent de l’estat
d’humor del mestre.
He escoltat cants, els cants patriòtics,
que mot sovint ens feien
entonar... “Cara al sol con la camisa
nueva que tú bordaste rojo ayer....” i
també “Prietas las files, recias marciales
nuestras escuadras van, cara
al mañana que nos ofrece patria
justícia y pan”. I ara que es diu i es
comenta, que els jugadors de les
seleccions espanyoles no poden
cantar l’himne Nacional, perquè no
té lletra, jo els puc assegurar que
en té perquè a la nostra Escuela
Nacional la vàrem aprendre i l’haguérem
de cantar durant tots els
anys que anàrem a escola...”¡Arriba
España! Alzad los brazos, hijos
del pueblo español que vuelve a
resurgir, gloria a la patria que supo
seguir sobre el azul del mar y el
caminar del sol”.
En fi Sr. WERT, l’hi torno a donar les
gràcies de tot cor per haver-me permès
retornar a “aquellos dichosos
años en que todos éramos felices y
comíamos perdices” i com li dèiem
al nostre estimat mestre, quan a
l’acabar la jornada, sortíem d’estudi:
¡Que usted lo pase bien!

Doncs sí, arriba un moment en què
per diverses qüestions ens plantegem
fer esport. Jo m’ho he plantejat,
i a més a més, ho he dut a la pràctica.
Això és el que té mèrit. Tothom
s’ho planteja en algun moment de
la seva vida, però triar què es vol
fer, posar-se calçat esportiu, i sortir
al carrer per anar al gimnàs, i
agafar la bici, o córrer, això ja
és una altra cosa. Estic segur
que molts prefereixen fer esport
des del sofà, intentant aixecar
els peus fins posar-los còmodament
a sobre d’una cadira,
o intentant aguantar el comandament
a distància mantenint
el braç perpendicular respecte
al tors el major temps possible.
A Barcelona en feia d’esport, de
dos tipus. Un era el convencional:
feia temps que anava al gimnàs i
anava en bici d’un lloc a l’altre, malgrat
els perills que comporta anar
en bici per la ciutat. Un altre dia ho
explicaré. L’altre era aquell esport
que anomenem informal: córrer per
agafar l’autobús, mantenir-se alguna
horeta dret fent alguna cua, ajupir-te
Vistes de Linyola
I ara a fer esport
Quim Balaguer
tres vegades seguides perquè has
trepitjat merda, estar-se una estona
fent puntetes per poder veure què
mira la gent... bé aquests tipus de
coses que fan els barcelonins i que
no entendreu mai.
El cas és que ara intento córrer. Una
mica no us penseu... Amb el Pau és
més difícil trobar moments per fer-ho
(de fet, per fer qualsevol cosa). Ai,
no que això és l’excusa. Si dic que
només intento córrer és perquè estic
en tan baixa forma que si corro 10
minuts seguits m’ofego; a Barcelona
seria pell: perdria qualsevol autobús
que s’apropés i necessités, i si
trepitgés una bona merda l’hauria
25
d’arrossegar una bona estona per
la impossibilitat d’ajupir-me tantes
vegades seguides. Una llàstima. I
em perdria el que veu la gent.
I el cas és que córrer pel Pla té la
seva gràcia, perquè bàsicament és
pla, i pujades i baixades poques ( o
això sembla, que una cosa és anar
en cotxe, i una altra corrent o
amb bici).
Una altra gràcia és que realment
es surt a córrer i a obrir els
pulmons. I ara estareu pensant
clar, i a Barcelona això és impossible.
Doncs es veu que no
tant, que córrer per la carretera
de les aigües o pel front litoral
esdevé cada vegada més un
entrenament agradable i saludable,
relativament lluny dels
cotxes, i amb espais dedicats a que
ningú emprenyi els corredors. Un
dia que em decideixi, aniré a córrer
a Barcelona i ja us explicaré...
Com que fa poc que corro, poca
cosa més a dir. Que m’ofego. Espero
arribar al proper quilòmetre. Ai no, al
proper Barret Picat!
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24

26
El David va néixer a Barcelona fa
30 anys, però en fa 25 que va venir
a Linyola amb els seus pares José
i Sílvia (el Marc encara no hi era) i
van obrir la pastisseria El Timbaler.
Precisament el nom de El Timbaler
sembla que ha estat providencial
perquè n’ha tocat uns quants de
timbals.
Fitxa
Nom: David Romero Pascual.
Data naixement: Barcelona, 30 de
setembre de 1982.
Professió: tècnic de so i bateria
amb Joan Dausà i els Tipus d’interès,
Hans Laguna i Cuni Massa,
entre altres col·laboracions.
Com van ser els teus inicis en el
món de la música?
Ja de petit vaig començar anant a
música a l’era de cal Caba amb unes
profes que venien de Tornabous.
Més endavant vaig anar a l’escola
de música de Linyola a fer guitarra.
Va ser a l’institut, al Sant Josep de
Tàrrega, on em van caure als dits
les primeres baquetes per tocar una
caixa, aquella experiència va ser força
reveladora, doncs a partir d’aquí
vaig fer un crèdit variable de bateria.
També vaig anar un temps a l’ADAM,
una aula de música moderna de
Mollerussa on tenia de professor al
Jordi Miralles.
Després vaig anar a Barcelona a
estudiar, com tants, amb la intenció
de fer Biologia. Això no va anar
massa bé, ja que vaig acabar matriculat
de Geologia i deixant-ho al
cap de poc temps, matriculant-me
barret picat OCTUBRE 2012
Entrevista
Entrevista expréss
David Romero Pascual
Montse Giné
el curs següent en un Cicle Superior
en So.
Finalitzats aquests estudis em va
donar peu a introduir-me en el món
de la música barcelonina, encara
que fos com a tècnic de so. Però
sense perdre el fil de la bateria, entre
estudis vaig entrar en el “Taller de
Joan Dausà
músics” on vaig rebre classes del
baterista Ramon Díaz durant un any
i mig. Més tard, en una petita escola
de música, vaig rebre classes de
últim professor que he tingut fins
ara, Alberto Cabello, amb la mala
sort que va patir una lessió, i em
van proposar substituir-lo com a
professor. Ensenyant vaig aprendre
molt bé el que ja sabia però no vaig
poder evolucionar més. Espero
ficar-hi remei aviat.
A part del món de la música, et
dediques a alguna altra cosa?
Sí, jo treballo a Mercabarna en
una empresa d’embalatge alimentari.
És una empresa petita
i de caire familiar, on tinc la sort
de tenir un horari que en el seu
moment, em va permetre poder
fer les pràctiques de tècnic i que
de la mateixa manera, ara, em
permet sortir de treballar i anar a
fer assajos, o anar directament a
fer algun “bolo”.
Com et vas involucrar en el projecte
de Joan Dausà?
Al Taller de músics vaig conèixer una
noia que tenia una maqueta entre
mans i volia que li fes de bateria.

El David amb Cuni Masa Joan Dausà i els Tipus d’Interès
Aquesta noia curiosament és amiga
del Joan Dausà i me’l va presentar
durant un sopar.
El Joan Dausà és un tio peculiar,
actor, cantant. En un principi feia
cançonetes, versions del Lluís
Llach i del Serrat. Els de la Salseta
que tocaven a Luz de Gas per un
concert benèfic li van demanar
que fes de teloner i va pensar de
presentar els seus temes. Amb l’excusa
va presentar aquests temes al
Sona 9, un concurs de grups revelació,
de tots els grups en van triar
18. El cas és que va ser seleccionat
i havia de fer un directe a Razzmatazz
per passar a la següent fase i
llavors entro jo. Em truca i em diu
que en 15 dies tocàvem a la sala
Razzmatazz. Vam acabar quarts! I
ens vam endur el premi de votació
popular d’internet.
Joan Dausà i els Tipus d’Interès
El Joan Dausà, després de l’experiència
del concurs, decideix fer un
disc, el Jo mai mai. Aquest es realitza
en els estudis Blind Records, amb un
ambient molt entranyable d’amics.
Entre tots ells, tots tipus d’Interès, jo
gravo només algunes de les bateries
del disc, ja que en aquest projecte
he tingut la sort de poder compartir
instrument amb grans músics com
el bateria de Sidonie o membres
de Manel. Cosa que ha fet que el
meu principal paper en el grup, fos
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Entrevista
27
defensar els directes i no tant asumir
tot el procés de creació de principi
a fi, com sí em passa amb el grup
Hans Laguna, amb el que ja porto 6
o 7 anys. En aquest temps he gravat
el EP Hans Laguna y la Sintaxis en el
2009 i aquest any el nou LP Primeras
marcas.
Quina diries que és la diferència
entre un grup i l’altre?
En primer lloc, el Joan Dausà canta
en català, i Hans Laguna en castellà.
Per una banda el Joan té una forma
d’entendre les cançons des d’un
prisma quotidià, gairebé tot són
imatges musicades del nostre dia
a dia, que connecta ràpid amb la
gent fent-ho un pèl més comercial.
El Hans Laguna, en canvi, tendeix a
reflexions més globals acompanyades
d’una música més alternativa,
underground. Indie en definitiva.
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)

28
barret picat OCTUBRE 2012
Entrevista
Hans Laguna Live Hans Laguna Live
Música d’autor però no tan assequible,
potser.
Amb el Joan Dausà estem fent una
gira de presentació per Catalunya
des del febrer i ja porta més de 30
bolos. Amb el Hans hem estat per
Madrid en vàries ocasions, i sobretot
per Barcelona, tot i que d’aquí
poc anem al Puerto de Santa María,
Segovia, Madrid de nou...
Què va significar per a tu tocar a
la mítica sala Razzmatazz?
Be, hem d’aclarir que era en la sala
petita... potser la sala gran m’hagués
marcat molt més!
En realitat tot els “bolos” són experiències
genials... i com que per
sort els tres projectes musicals
amb els que estic, estan vinculats
a Barcelona, ja havia tingut algunes
oportunitats de tocar en sales força
mítiques de la ciutat, com també en
Hans Laguna Live i Sintaxis
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
llocs més senzills però no menys emblemàtics
per mi, com la sala Màgic,
la 2 de Apolo o Harlem, entre altres...
Per tant, cada una d’elles va sumant
experiència i experiències singulars.
Quin tipus de música t’agrada?
És difícil de respondre. Ara estic una
mica obsessionat amb el disc Lam-
paretes d’Antònia Font. M’agrada
molt Jorge Drexler, Pere Fovet (de
jazz), Police, Nirvana...
I per acabar, quin tipus d’Interès ets?
Sóc un tipus “amagat”, en el sentit
que essent el que toca la bateria no
em veig gaire i surto molt poc a les
fotos...
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)

Fotos: M. Giné, Jubilats, FS Dental Linyola.
Inauguració Sant Sopar
d’Antonio Ruiz
Vitrall de Jordi Batista
Excursió jubilats
Futbol sala
29

30
Llar d’infants
1r B
4t B
P4 A
Curs 2012-2013
2n
Escola
El Sitjar
Linyola
P4 B
5è A
P5 A
5è B

3r A
P3 A
P5 B
3r B
6è A
P3 B
4t A
31
1r A
6è B

32 Patrimoni. Visites i xerrades
32 barret picat OCTUBRE 2012
Fotos: C.Arenas, M. Giné, I. Carles.

Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
LINYOLA
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general
barret picat OCTUBRE 2012 33

34
Sembla que tot hagi estat dit, després
de catorze aniversaris i de
l’emoció produïda en ésser conegut
el fet, a l’entorn de l’afusellament
del president Companys. Al nostre
entendre, però, no s’ha insistit prou
sobre el seu aspecte jurídic, el qual,
analitzat objectivament, fa aparèixer
el sacrifici del president com un crim
de guerra, perfectament definit i qualificat
per la nombrosa jurisprudència
del Tribunal de Nuremberg.
De tots els motius que els demòcrates
de la nostra terra tenen contra
les injustícies comeses pels triomfadors
de la Segona Guerra Mundial
(oblit dels postulats de la Carta de
l’Atlàntic, traïció a les promeses antifeixistes
dels temps de la guerra,
mancament als principis essencials
de la Declaració Universal dels Drets
de l’Home, etcètera), el cas Companys
és, sense cap dubte, el més
greu de tots.
Detingut a França per la Gestapo
i la policia falangista, la detenció
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
barret picat OCTUBRE 2012
Història
El sacrifici de Companys,
crim de guerra
Domènec de Bellmunt
constitueix una violació flagrant de
la Llei francesa sobre el Dret d’Asil
i de totes les Convencions Internacionals
sobre l’asil dels polítics.
Conduït a Espanya per a torturar-lo
i sotmetre’l a un simulacre de Consell
de Guerra (en el qual tot estava
decidit per endavant) i afusellar-lo
el 15 d’octubre del 1940, la seva
mort gloriosa constitueix un altre
crim, per violació no solament de la
Llei d’Asil, sinó de la Llei internacional
de les Convencions sobre l’Asil
i del més elemental dret de gents.
El Tribunal de Nuremberg ha jutjat
i punit casos menys greus i menys
clars i, malgrat les nombroses
denúncies que li han estat adreçades
sobre el cas Companys, ha
restat sempre sord a les protestes
universals.
Per als estrangers, per als testimonis
de fora, àdhuc simpatitzants nostres,
per a l’opinió pública dels altres països,
els anys han anat passant, el
crim envelleix i s’oblida o s’atenua,
i dia vindrà en què la prescripció de
la llei escrita semblarà tirar un vel a
les responsabilitats criminals dels
assassins del president Companys.
Però els catalans no oblidaran mai el
genocidi monstruós; per a nosaltres,
la prescripció no existirà, car només
nosaltres sabem que el crim, l’atac,
la ferida no anava contra la persona
física de Lluís Companys, sinó contra
la seva representació augusta de
president de Catalunya.
Llar Germanor Catalana. Butlletí Interior, número
extraordinari, Tolosa del Llenguadoc, 15
d’octubre de 1954.

Amb aquest article acabo aquesta
sèrie d’articles que ens han donat
una visió de la postguerra a Linyola,
a través de la correspondència entre
joves i on s’expliquen les seves illusions
i els seus quefers quotidians.
Un punt de vista més, explicat en
primera persona. Un testimoni d’uns
temps durs. No cal dir que si algú
conservés correspondència o diaris
i m’ho vol comunicar, ho agrairia.
NOVEMBRE, 1942
Vida quotidiana
El seu germà en una carta del 5 de
novembre li explica que ha comprat
un tocino per 45 duros i té 11 setmanes.
Diuen que els mamons van de
40 a 45 duros. També li comenta que
hagué d’anar a Anglesola i després
a Vilagrassa a buscar uns quilos de
sopa. I que encara que no hagi fet
cap gelada, fa un fred que ningú
havia vist abans.
El dia 12 de novembre li escriu un
amic i li comenta que hi ha una
gran alarma als pobles, degut a
que les tropes imperialistes nordamericanes
estan atacant el Protectorat
Francès del Marroc i s’espera
que no s’enfrontin amb les tropes
espanyoles i es declari la guerra.
Esperem que ens deixaran gaudir
de la nostra joventut.
Li parla també del futbol. A Linyola
ha tornat el futbol. L’organitzador és
el Manuel del Ton de l’Arnando. Tot
l’equip ha sortit de la guarnicioneria
del Felip a on com sempre s’hi
continuen reunint les altes esferes
linyolenques. El primer partit es va
Linyola 1942 (VI)
Esteve Mestre Roigé
jugar contra l’Assentiu a qui es va
derrotar per 6-0 i a l’altre diumenge
es van enfrontar al Barbens a qui
guanyaren per 3-0.
I també li parla del fred. El fred ja s’ha
fet present, les estufes ja funcionen
però no hi ha carbó per fer-les anar.
El dia 15 de novembre li torna a
escriure el seu germà que li parla
de les dificultats econòmiques que
passen i que anar a un restaurant i
que et serveixin dos ous -sense pa
ni beure-costa 5 pessetes. D’oli no
en farem ni un litre, doncs la pedregada
va plomar els arbres. Linyola
ha canviat en un any i quan tornis
no et semblarà el mateix poble que
vas deixar. Va anar a una boda d’un
amic i després de la boda es va fer
un esmorzar i el nuvi va regalar puros
de 25 cm de llarg que li havien portat
de l’Àfrica. I parlant del tabac: fa tres
mesos que no n’hi ha a l’estanc i sort
de la collita pròpia perquè ja hauríem
deixat de fumar. Li pregunta (santa
ignorància) si va sentir els combats
de Casablanca...
El dia 16 de novembre li escrivia un
amic que havia tornat de la mili i li
deia que el poble s’havia tornat molt
avorrit. Sort en tenim de l’equip de
futbol i de Los Amigos del Jazz. De
totes maneres per la Festa Major del
Castell del Remei, es reuniren els
quatre companys que eren al poble i
hi anaren i es van menjar 10 costelles
i un conill, dos botelles de vi, una de
xampany, una de crema de cacau i
una botella de conyac Domecq. Els
carrers del poble estan tots plens de
fang, fa uns dies que hi plou.
El 27 de novembre li escriu una
amiga que li comenta com es balla
Història
35
cada diumenge amb Los Amigos del
Jazz i que la colla, a hores d’ara, ja
ha quedat desfeta definitivament.
DESEMBRE 1942
Les tres primeres cartes que li arriben
li expliquen com s’han mobilitzat
quatre quintes. El 6 de desembre li
informen de la incorporació de la
quinta del 41; el 12 de desembre de
la incorporació de la quinta del 40: Al
ball només es veuen cares de nens,
fa vergonya ballar-hi. Els ànims de la
gent del poble estan força deprimits.
El tema de converses als dinars de
matances de tocinos és la guerra.
El dia 18 de desembre, el seu germà
li explica que ara que han quedat
quatre “peques” al ball, ara volen
fer ball, a part dels diumenges, els
dissabtes i també parlen dels dijous
a la nit... si quan foren morts els
combregaren, ara volen allargar més
el braç que la màniga. El futbol amb
les mobilitzacions parcials que s’han
fet, s’ha desfet. Ja no hi ha futbol a
Linyola.
Dies després el seu germà li explica
moltes coses del dia a dia de la
vida quotidiana. Li dóna les gràcies
per les sabates que els ha enviat.
Al novembre se’n va comprar unes
que li van costar 100 pessetes i ja
no valen res. Pel poble es rutlla molt
malament hi ha lleis que manen que
hem de matricular-nos si volem comprar
alfals que a la fi resulta que te’n
donen poc i car, i els que tenen alfals
l’han de vendre, oficialment, a 12
ptes. però això porta conflictes, perquè
hi ha molt bestiar i poc menjar.
Coneix a un ramader que les seves

36
vaques fa 5 dies que no mengen i
diu que se les vendrà abans no es
morin. A nosaltres ens feia falta alfals
i quan només ens quedava de 15
a 20 feixos d’alfals vam anar a un
cobert del poble, amb el carro i el
carregàvem amb les portes tancades
amb 105-110 feixos d’alfals i sortíem
disparats corrent com un llampec
cap al nostre cobert i vam repetir el
viatge 5 vegades. El vam pagar a 20
ptes i l’altre ramader en buscava a 25
ptes i no en trobava...Tenim el tema
solucionat fins a la collita.
Fa molt fred i no es pot treballar i
vaig demanar a la mare si em deixaria
anar a Barcelona 5 o 6 dies:
li va respondre que si, per fer-ho
es va vendre els 20 canyissos que
tenia al cobert i en va fer 200 ptes
i ara espera anar-hi per primer cop.
Vam matar el tocino que pesava 18
arroves. Aquests dies estan arribant
molts presos i diuen que aviat farà
cap el Fusteret... Es va morir la mare
d’una amiga i ara ja no pot anar al
ball ni al cine..., una desgràcia.
Dies més tard el seu germà li diu que
quan torni ja no coneixerà el poble, la
gent ha canviat; Hem pagat 216 ptes
en tres anys en impostos per l’aigua
72 ptes l’any i tenim d’anar a buscar
l’aigua a la Font Vella o al Terraplè i
només Déu sap els anys que durarà.
Estem envoltats de canals i no poden
fer ni una canyeria tot i els diners
que recolleixen. L’oli va a 5 ptes el
quilo. N’hi ha a muntanyes, una collita
tremenda i tot que a Linyola hi
va passar la pedra, de Bellcaire en
amunt n’hi ha tant com es vol.
Ja de l’any 1943, el seu germà li explicarà
que va passar a comprar-me
la mula vella l’Àngel Gitano que em
donava 6.000 ptes i jo en volia 10.000
ptes. i no van arribar a cap acord. I
un dissabte que era al cine la mare
em va cridar perquè la burra anava a
parir, com que el part es va presentar
barret picat OCTUBRE 2012
Història
difícil vaig avisar al Sisco Pallàs que
és qui entén més en parts i va parir
un ruc que ha estat rècord a Linyola.
LES FESTES DE NADAL
1942
El 10 de gener un amic li explicava
com havien anat les Festes. Les
festes de Nadal, Any nou, Reis i Aniversari
de la Liberación s’han viscut
amb fervor tradicional i patriòtic.
Per Nadal hi hagué una orquestra
anomenada Los Titanes, que, malgrat
el nom, no pitava massa. Una
orquestra bastant regular que no
va arribar a complaure al jovent del
poble. No creguis que fos dolenta,
però era d’aquest tipus d’orquestres,
que tenim gairebé sempre al nostre
poble i en aquest aspecte d’un
temps cap aquí, el poble no destaca
en res, però aquet conjunt passable
féu que passéssim un bon Nadal. El
ball va estar bastant animat perquè
molts dels qui estem a l’exèrcit érem
de permís. Per la nit hi hagué un
gran sarau malgrat la companyia
de varietés –quatre arreplegats– que
portava l’orquestra, després de la
funció hi hagué ball els dos dies;
el diumenge, tercer dia de festa hi
hagué ball, aquest cop amb Los
Amigos del Jazz, i fou un dia animat
com tots els diumenges.
I així també foren les festes de Any
Nou i Reis, que són dies en què res
d’extraordinari ve a animar-les. El
dia abans de Reis que com cada
any s’improvisa una Cavalcada de
Reis sense que aquest any tingués
la solemnitat dels anteriors.
El dia 8 de gener, festa de la Liberación,
la va animar la Banda Militar
de la Divisió 43, que està destacada
a Lleida, total 27 músics, que feren
un cercavila a primera hora del matí
i que van despertar a tot el veïnat i
que fou apoteòsica. Després tocaren
a missa i per la tarda feren un gran
concert que va merèixer l’aplaudiment
del nombrós públic que els va
escoltar.
El ball de tarda, amb el ball ple, començà
amb un passodoble, van continuar
amb algun vals lent, ranxeres i
pericones i altres músiques que avui
ja no estan en ús, i, que no sé ni com
es diuen, però per treure’ns l’empatx
de jazz que portem, ja està bé. Per la
nit, l’animació fou igual i el barullo de
solters i casats ja pots suposar-ho. Hi

hagué confeti, serpentines i boles de
neu, però com que d’aquest gènere
n’hi ha molt poc, aviat es va acabar,
però per animar el ball fou suficient i
així es va arribar a les primeres hores
del matí en que es va tocar el vals de
l’acomiadament i així es va acabar el
quart aniversari de la Liberación amb
especial solemnitat.
Un altre company li escrivia sobre les
festes amb un altre punt de vista: les
noies grans, continuen ballant amb
els nois de 16 a 18 anys. Les festes
de Nadal les vaig passar avorrides,
Sant Esteve potser millor, però si
no hi ha la colla, la festa ja no és el
mateix. Em trobo sol. Moltes noies
com que saben que no hi ha homes
van al cine i els diumenges el ball és
molt pobre i no convida a divertir-se.
SANTA ÀGUEDA
El dia 5 de febrer de 1943 dia de
Sta. Àgueda fou celebrat a Linyola
com anys anteriors. I fou una festa
molt lluïda, és dir, el ball, doncs tu
saps, que és de la única manera
que es poden celebrar aquestes
festes. Va estar animadíssim: hi
hagué una gran quantitat de boles
de neu, balls sorpresa, balls robats,
etc..., en fi que es va armar un jaleo
de los de pare i senyor meu. Per la
nit, i en descans –la mitja hora–, hi
havia un escàndol de marca major,
crits per aquí, cants per allà, ja saps
del que parlo “bullició i jolgorio”. El
ball es va acabar a les quatre i mitja
del matí. Per la nit van venir quatre
músics de Mollerussa a reforçar als
Amigos del Jazz el qual va animar
més la cosa, quan descansaven els
de Linyola, sortien els de Mollerussa
junt amb algun músic de Linyola i
improvisaven un quintet de HOT
i tu diràs..., amb aquella música
dinàmica, rebatedora i electritzant
com funcionàvem els que ballant
al compàs d’aquell ritme, saltàvem i
donàvem voltes i més voltes a la pista.
Abans que s’acabés el ball ja no
podia donar ni un sol pas, entre el
pols, els crits, la beguda i demés, la
gola estava que ja no podia més. Els
Història
37
peus adolorits i la son que m’envaïa
m’obligaren a retirar-me els darrers
balls, esperant que toquessin el vals
per anar a dormir. Ja veus com va
acabar la jornada de la Patrona de
les Dones.
LA DARRERA CARTA.
EL GENERAL MARZO
La darrera carta que va rebre, fou del
2 de març de 1943, d’un company
que feia la mili a l’Àfrica i que li explicava
una sorpresa: Abans d’ahir ens
va passar revista el General Marzo
que per a tots els linyolencs és de
bon record, o bé ho hauria de ser,
perquè fou qui va entrar al poble el
dia gloriós de la tan esperada Liberación.
El recordo, perquè el vaig
veure i el vaig escoltar parlar una
bona estona aquell dia, des del balcó
de “cal Cassan”. Espero que quan
arribi la quinta del 43, llicenciaran a
la de 1937. Quan tinguem permís,
m’expliquen en cartes, que ens trobarem
el poble tan canviat que no el
coneixerem...

38 barret picat OCTUBRE 2012
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

Catalunya és Espanya?
Xavier Díez
Catalunya és Espanya! Aquesta és
la rotunda afirmació, disfressada
d’argument, per desacreditar el dret
a decidir. O, tot defugint els eufemismes
als quals havíem esdevingut
addictes, la contundència de l’eslògan
inicial, serveix com a mantra per
desactivar l’independentisme. Ara
bé, si canviem aquesta oració simple
enunciativa, en una d’interrogativa:
Catalunya és Espanya?, i l’adrecessin
a un historiador i articulista com
jo, amb una biografia massa comuna
per aquestes contrades, la resposta
del receptor podria resultar desconcertant
a l’emissor.
Catalunya és Espanya? Probablement
sí, encara que no com la
majoria s’imagina. No, no penso
emprar arguments jurídics, tècnics,
ni provinents de la psicologia
col·lectiva. Precisament el fet que
l’”espanyolitat” de Catalunya sigui
molt diferent a l’esperada per polítics
cridaners, tertulians enfurismats o
freqüentadors de realities, explica en
bona part de l’arrelament i expansió
de l’independentisme. I sobretot, la
seva pluralitat.
Fa alguns anys em van encarregar
un article extens sobre imaginaris
nacionals. L’argument emprat preferentment
en l’extens escrit identificava
un imaginari espanyol i un
altre de català enfrontats. No tant des
d’un punt de vista identitari, lingüístic
o sentimental com, molt essencialment,
històric. Al Principat existia (i
existeix) un imaginari ferotgement
antifranquista, una cultura política
inequívocament democràtica, un
esperit de tolerància que a molts els
pot resultar exasperant. A Espanya,
l’autoritarisme provinent del franquisme
no ha estat corregit. Recordo el
testimoni del corresponsal de The
Guardian, colpit per la naturalitat
amb què s’exhibeixen els franquistes,
especialment a l’ascensor de
l’escala on resideix, o com preval
l’obsessió per amagar els cadàvers
de la guerra civil, o com l’enfrontament
polític de partits recorda escenes
de “les dues Espanyes”.
El problema, és que de les dues Espanyes,
només en sobrevisqué una.
Una guerra d’extermini, i quaranta
anys d’un totalitarisme aclaparadorament
violent, convertí els opositors
al règim, o bé en morts enterrats en
fossars anònimes, o bé en morts
vivents. Arreu? No. A Catalunya, a
diferència de l’Espanya messetària,
on arribaren centenars de milers de
refugiats, molts van poder fugir per
la frontera... i tornar! La repressió
contra la identitat catalana propicià
sinèrgies de gent provinent d’arreu
de la península. En certa mesura, la
immigració dels anys seixanta també
fou, en certa manera, un exili polític.
Molts emigrants d’Andalusia, Extremadura,
Castella o Galícia anaren a
la recerca de prosperitat econòmica.
I també, encara que menys declarat,
per fugir d’un ambient opressiu, caciquil
i de control social. Bona part dels
nous catalans eren derrotats o fills
de derrotats, que pogueren refer les
seves vides en entorns urbans, en
espais de debat i actuació des d’una
llibertat insospitada, dins de corrents
sindicals i polítiques d’una clandestinitat
semipública, en xarxes de
solidaritat. Per a molts immigrants, el
fet que el franquisme reprimís amb
similar cruesa els treballadors i la
cultura catalana, aconseguí establir
una identificació sociològicament
transversal, que feu de la llengua i la
Opinió
39
cultura del nostre país un llenguatge
comú antifranquista.
Així, la Catalunya de la Transició
també esdevingué, en certa mesura,
l’Espanya republicana ressuscitada
en un racó de la Península. Això
explica les diferents connotacions,
per exemple, de la literatura espanyola
elaborada des de Catalunya,
o el mapa electoral específic, o una
certa capacitat de mobilitzar la societat
civil de manera diferenciada.
És per això com pot explicar-se que
el retorn de la dreta poc civilitzada,
a partir de mitjans dels noranta a
les institucions governamentals, implica
automàticament una hostilitat
indissimulada contra el conjunt del
país. També explica l’extraordinària
resistència d’una Catalunya plural
als intents de divisió interna. Com,
també, tot plegat implica un distanciament
–sovint dolorós– entre bona
part dels nous catalans, respecte els
seus antics veïns, amb qui sovint, en
el retorn d’estius, topen amb un mur
d’incomprensió.
Catalunya, per tant, és alhora l’Espanya
republicana que menyspreen els
guanyadors de la guerra civil... i els
vencedors de la Transició. Perquè
és evident que la Transició mantingué
els estrats socials i ideològics
franquistes com a hegemònics. La
caverna mediàtica no només odia
Catalunya per se, sinó perquè la
contemplen, també, com un espai
de refugi dels seus enemics mortals.
I també explica que molts catalans
nascuts a fora –i la seva descendència–
es trobin a gust amb la perspectiva
d’un estat sobirà que certifiqui el
seu divorci personal amb un passat
poc galdós.

40
barret picat OCTUBRE 2012
Opinió
Tot fa creure que l’Estat espanyol
amb Catalunya arriba a la seva fi i
que haurà de començar una nova
etapa sense Catalunya. La crisi
anunciada presenta dos símptomes
clars. En primer lloc, la majoria dels
catalans i les catalanes tenen la
consciència clarivident que el joc ja
s’ha acabat. En segon lloc, la reacció
dels aparells de l’estat espanyol
davant de l’avenç de l’independentisme
és la típica de la impotència
generada pel pànic. L’Estat espanyol
amb Catalunya com a colònia
ha perdut legitimitat: s’aferra a una
Constitució i a una legalitat que, a
més de ser discutibles, són paper
mullat enfront de la legalitat internacional
i la força de la democràcia.
El poble català ja no té por de la
ruptura: no li fan cap mena d’efecte
ni els insults, ni les amenaces, ni
les provocacions, ni les mentides.
És evident que Catalunya, com a
nou estat, guanya molt en tots els
àmbits, mentre que Espanya hi perd
molt. Només si som independents
guanyem la partida: com a dependents,
es miri com es miri, perdem
sempre, i és estrany que no hàgim
pres la decisió més aviat, perquè
Espanya no respecta mai les regles
del joc democràtic. Com a veïns
d’Espanya, com a iguals, en canvi,
Subscriu-te a
la revista de LINYOLA!
Fets, si us plau!
Sílvia Pagès
de segur que ens avindrem molt
millor que no pas com a súbdits. No
haurem de continuar essent objecte
d’espoli, ni tampoc de menyspreu.
No haurem de ser l’ase de tots els
cops, ni el pagador a fons perdut. I,
amb passaport català i tot, podrem
ser presents al món, sense que res
ni ningú no ens ho impedeixi.
És possible que els catalans i les
catalanes, que som gent pacífica i
no ens agrada cridar, ens haguéssim
acontentat amb una autonomia descentralitzada
o amb un federalisme
limitat. Som així d’assenyats i de porucs.
Però Espanya no ha estat mai
generosa amb Catalunya (ni amb la
resta dels Països Catalans) i, tant en
plena dictadura com en aquest simulacre
de democràcia actual, sempre
ha volgut limitar-la i empetitir-la. Més
encara: l’ha escarnida, l’ha insultada
i l’ha tinguda per una Ventafocs
lletja i desagraïda. No ha volgut mai,
llevat de comptades excepcions,
comprendre la realitat catalana.
Ara ja ha fet massa tard: la majoria
dels catalans i les catalanes ja han
dit “prou”, ja han repetit l’“adéu, Espanya!”.
I ho han fet a consciència:
saben molt bé els beneficis de tota
mena (materials i espirituals) que els
pot dur de disposar d’un estat de nova
trinca que jugui a favor seu i no pas
permanentment en contra. Només cal
que els dirigents polítics catalans facin
la feina que els pertoca. Sense grans
discursos, sense retòriques d’embadocar
incauts: amb fets concrets i
palpables. Fets, si us plau! Fets!

CiU no farà cap pas important (mai
no s’havia vist tan clar el seu doble
joc), perquè està massa lligada pels
seus pactes (i interessos econòmics)
i no té el coratge d’endegar
un procés tan radical, si no s’hi veu
endut per la força de la gent. Caldrà,
per tant, esperar les eleccions
catalanes per veure si el clam dels
manifestants del proppassat 11 de
setembre té també una traducció
proporcional a les urnes. Si la lògica
funcionés, els manifestants haurien
de votar les forces polítiques que,
de manera inequívoca, posin en el
ASSEGURANCES DIVERSES
primer punt del programa electoral
la independència amb tots els ets
i uts (ni pactes fiscals, ni federalismes,
ni autonomies, ni res que s’hi
assembli): in-de-pen-dèn-ci-a vol dir
ser un estat, de ple dret, que pugui
mirar-se la resta, també l’espanyol,
de tu a tu.
Si la lògica també fos generosa, els
partits polítics que van participar en
la manifestació haurien de ser capaços
de crear una coalició electoral
que plantegés, com a punt de consens,
la proclamació de la indepen-
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
Opinió
41
dència política i la constitució d’un
nou estat d’Europa (i del món). De
solucions i de propostes viables, se
n’han fet a dojo: caldrà veure quines
s’acaben concretant de veritat. No
cal que ens faci por res. Una societat
que és capaç d’organitzar un clam
unitari com el de l’11 de Setembre,
amb gairebé dos milions de persones
als carrers i a les places del cor
de Barcelona, sense ni un incident,
és prou madura per decidir quin
futur vol. El poble català ha dit ben
clar, sense ambigüitats, quina és la
seva voluntat política (“Catalunya,
nou estat d’Europa”): els qui els
representen han d’actuar en conseqüència,
si volen fer-se’n dignes.
La reivindicació independentista de
l’11 de Setembre de 2012 és un dels
fets polítics més importants de la
Catalunya contemporània, com la
perspectiva del temps ens ajudarà
a corroborar. És, fet i fet, l’expressió
més rotunda i desinhibida de la
voluntat democràtica, emancipatòria
i lliure del poble català. I mira més
enllà de les misèries contingents,
mira obertament cap al futur. No
hi ha cap més projecte col·lectiu,
aglutinador, transversal, que, en
temps adversos com els actuals,
generi, a Catalunya, tanta esperança.

42
barret picat OCTUBRE 2012
Opinió
Érem molts. Més d’un milió i mig o
vora dos milions de persones? En tot
cas, molts. Érem molts els que hem
assistit, contents, il·lusionats, a la
manifestació de l’11 de setembre de
2012, a Barcelona, convocada per
l’ANC amb el lema unitari “Catalunya,
un nou estat d’Europa”. El poble
ha tornat a manifestar-se, de manera
rotunda i inequívoca. Ara és l’hora de
la política. De la política ambiciosa,
que no faci tombs ni marrades. Que
no tergiversi gasivament el missatge
amb falses rutes, com el pacte fiscal
o el federalisme. Que no ens vinguin
ara amb romanços, ni evasives, ni
miratges. Els interessos espuris no
poden abaratir el somni de llibertat.
La fita és clara: la independència
política.
La manifestació de l’11S no és una
febrada conjuntural. No és una rauxa
momentània que deixa de banda
el món real per tornar, l’endemà, al
seny dels covards. És la culminació
d’un procés que ens ha dut a
reclamar, amb convicció i realisme,
l’exercici de l’autodeterminació, un
dret reconegut internacionalment.
Testimoni de l’11S
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
Francesc Foguet i Boreu
Tenim tantes raons i tants arguments
a balquena per adduir a favor nostre
que, fins i tot, podem regalar-ne als
qui no en tenen. Ens hem pensat
i repensat del dret i del revés: ens
coneixem tots els defectes i totes
les virtuts, els nostres punts forts
i el tendó d’Aquil·les. Tenim, malauradament,
una llarga història de
fracassos, deslleialtats i traïcions.
Hem rumiat tant i amb tanta intensitat
en el nostre cas, hem pres tanta
consciència de la nostra condició
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
colonial que ja només ens cal passar
a l’acció.
Érem molts, de totes les edats, de
totes les procedències, de tots els
punts cardinals dels nostres països.
Amb un estol immens d’estelades
per tot arreu i un clam unànime ben
diàfan: “independència!!” Érem
una allau de persones que, amb la
il·lusió als llavis, amb l’esperança
en la mirada, reclamàvem la llibertat
per al nostre poble. És evident que
no hi érem tots, però hi érem molts.
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics

Perquè som molts els que pledegem
pel dret a decidir el futur lliurement i
dignament. Érem més que el 1977,
més que el 10-J del 2010: una manifestació
tan massiva, tan unitària,
no s’havia vist mai en la història
contemporània del país.
Catalunya es podrà vantar en el
futur d’haver-se constituït en estat
de manera pacífica, democràtica,
després d’una manifestació multitudinària
–històrica!– que va impulsar
i legitimar, des de la societat civil, el
procés de secessió. Els partits polítics
catalans de tot l’espectre ideològic
no poden fer el sord al clam del
poble a favor de la independència.
Ni tenen cap dret a instrumentalitzar
aquest anhel per interessos partidistes
o per estratègia electoralista. Ha
arribat l’hora de treballar, de valent,
per començar a fer possible la independència.
El poble català no està
per brocs, ni per més enganys, ni per
cofisimofis. En moments tan difícils,
les polítiques de la por, els egoismes
de classe o la manca de coratge són
tòxics: van en contra dels interessos
de la nació.
Els catalans ja no creiem en un destí
fatal, ni ens considerem víctimes de
res. Ni tampoc millors que ningú.
Però volem ser com qualsevol ciuta-
dà d’Europa, amb els mateixos drets
i els mateixos deures. I hem decidit
que ja n’hi ha prou. Que volem ser un
nou estat d’Europa i del món, perquè
no hi ha cap altra manera de ser-hi.
Si pot ser demà, millor que demà
passat. La manifestació de l’11S,
culminació de moltes lluites, és el
revulsiu que calia. Pot interpretar-se
com l’acte de ruptura democràtica
més important que han fet els catalans
d’ençà del 1931. És un pas
endavant gegantí, d’aprofundiment
democràtic i de llibertat col·lectiva.
No hi ha, doncs, marxa enrere.
El procés cap a la independència
és un projecte de present i de futur
necessari, inevitable i irreversible. El
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Opinió
43
poble català –la majoria conscient
que era ahir a Barcelona i la que hi
era en esperit o hauria volgut ser-hi–
ja ha dit ben clar allò que vol ser: un
nou estat d’Europa. Ras i curt. Ara
és l’hora de fer-ho realitat.
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola

44
Impressionant. Emocionant. Els
que hi vam ser ho sabem; els que
hi tenien el cor ho saben; el Món ho
sap; a Espanya també ho saben, encara
que ho dissimulin. Hem deixat
ben clar allò que volem! Hi ha hagut
moltes manifestacions multitudinàries
a Barcelona: com aquesta, cap.
No només per l’enorme gentada que
ens hi vam arreplegar, sinó sobretot
per l’actitud.
Sense por. No va ser una caminada
de silencis ni només de crits, sinó
especialment de parlar (en català
i també en castellà) i de compartir
esperança amb moltíssimes persones
no conegudes. Tots ja donàvem
per descomptat les amenaces, els
insults, la incomprensió interessada,
el soroll de sables de l’endemà.
I continuàvem caminant, alegres i
decidits; sense eufòries: realistes.
Però amb pas ferm i convençuts: “o
ara o mai!”
tranquils. Donava bo de veure-hi
persones de tota manera. També
vells, canalla (molts en cotxet), cadires
de rodes, famílies senceres...
gent de pau. Expressàvem amb
rialles i cants, generalment amb respecte
(s’hi destil·lava molt poc odi)
l’argument meditat i madurat durant
anys (aquestes idees no s’improvisen
en quinze dies!) amb l’absoluta
convicció i la netedat de consciència
de tenir la raó, i per una vegada
sense embuts!: “No som propietat
de ningú, ja en tenim prou d’espolis,
d’insults, de rialles engominades i
de maltractament: volem ser lliures
i en serem!”
Les reaccions d’aquí, a l’endemà,
també impressionants i inesperades;
la majoria de mitjans de comunicació
catalans van ser un clam reivindicatiu.
Alguna cosa havia encès l’espoleta.
Inclús molts dels qui s’estimen
més la continuïtat amb Espanya
barret picat OCTUBRE 2012
Opinió
11 de setembre
Josep Binefa
demanaven un tracte més just per
a Catalunya i el dret a decidir, l’autodeterminació,
encara que fos per
poder votar que no.
Els partits, desbordats. El PP,
amb la cançó de sempre: vindrà la
bruixa, el marraco i la Guàrdia Civil,
Uuuuuuuu!, i a esperar consignes.
Els Socialistes, sense partitura, amb
el pas canviat i improvisant un discurs
patètic; ara prediquen l’encaix
impossible amb Espanya a partir de
“noves” propostes que fan pudor de
ranci, que ja no tenen sentit i que ningú
(ni ells) ja no se les creu; sembla
que defensin el dret a l’autodeterminació
(sempre que es voti No) a
través d’un “referèndum legal”, que,
tal com està el pati, és tan surrealista
com demanar “la independència via
Constitució”: la votació a Las Cortes
del PP i PSOE sobre el referèndum
ho ha demostrat. Dóna la trista
sensació (potser equivocada) que
aquests partits viuen en bona part
de la unitat d’Espanya i ara més que
mai necessiten els quatre grapats de
càrrecs públics que, si fan bondat,
els van tirant al cóm els col·legues
de Madrid. A quants socialistes (i
segur que també del PP) catalans
fan passar vergonya, Déu meu!
Els partits tradicionalment independentistes,
una mica enlluernats per
l’eufòria, parlaven com si la independència
(o el procés d’independència)
ja fos un fet. Però el fet és que només
començarem el preàmbul d’aquest
procés, si les urnes ho volen, després
de les eleccions de novembre.
El procés en sí mateix s’engegarà si
guanya el SI al referèndum/consulta
posterior. Ara només som a la tapa,
però per primera vegada en segles
tenim el llibre de la independència a la
mà! Cal tenir les coses clares i marcar
un tempo i un full de ruta clars i meditats,
i passar les pàgines d’una en
una: com deia Adolfo Suárez, “sense
presses però sense pauses”.
Qui n’ha sortit molt reforçat ha estat
Convergència (no tant Unió), especialment
Artur Mas. Jo sempre
he cregut que els nacionalistes
han estat l’autèntic entrebanc de la
independència; si uns viuen de la
unitat d’Espanya, ells, de l’eterna
reivindicació. Però val a dir que
m’han sorprès, especialment el President.
Fins ara condueix el procés
de manera exquisita: un 10. Agradi
o no agradi, aquest viatge només el
pot liderar un dels partits grans del
país i l’altre gran, el PSC-PSOE, s’ha
esborrat del mapa. Per tant, podem
criticar que Convergència hagi buscat
rèdit electoral amb aquesta maniobra,
però no hi ha cap altre camí

i s’ha de reconèixer que ells s’han
mullat el cul. Penso que el Mas serà
un bon líder. És evident, però, que,
després de la deserció del PSC, farà
falta l’articulació d’una alternativa
d’esquerres sobiranista.
Les reaccions d’allà, d’Espanya,
han estat les esperades: des de la
indiferència meditada i el menyspreu
tradicional fins a l’exabrupte i
l’amenaça “mirando al tendido” . De
moment. No cal dir que faran tot el
possible per fer-nos mal i barrar-nos
el pas abans, durant i després de
la independència i “per saecula
saeculorum”. Tant se’ls en dóna si
així encara afavoreixen més l’independentisme:
la qüestió és no tenir
cap paraula ni gest amables vers
Catalunya; ben mirat, penso que
n’hauríem d’estar agraïts. Per això
proposo que, quan tinguem estat
propi i quatre euros estalviats, fem
fer un parell de palots de “Creus de
Sant Jordi” i els les repartim; n’hi ha
algun que es mereixeria a més a més
el títol de “Pare de la Pàtria”. Encara
que aquí les medalles i els títols no es
cobrin, estic segur que s’estimaran
més això que no pas que els donem
una aixada pel mànec.
Nogensmenys potser les reaccions
més importants i a tenir més en
compte en qüestions com aquestes
són les internacionals. És en
definitiva el reconeixement dels
altres països, el ser acceptat com a
company de taula, allò que dóna l’
estatus d’existir com a país. La reacció
ha estat força esperançadora.
Les declaracions de les autoritats de
la UE exigint a Espanya diàleg i recordant-los,
a pesar de les més que
segures protestes diplomàtiques
espanyoles, els casos d’Escòcia i
Quebec, així com la insistència que
4.000 multinacionals ubicades a Catalunya
no poden ser foragitades de
la UE, són ben significatives.
És evident que un país petit, que
la madrastra té amagat i tancat al
celler, necessita amplificar el màxim
possible el clam de llibertat, perquè
el sentin de tot el món; sense l’ajuda
internacional ells no ens deixaran
marxar ni amb totes les plagues
d’Egipte. Cridar independència al
Camp Nou durant els partits del Barça
te més ressò mediàtic no només
és un encert, sinó bàsicament una
necessitat.
Els partits de “Champions” i especialment
contra el Madrid en aquest
aspecte van ser també impressionants.
La senyera gegant del mosaic
del principi (segur que el Sergio
Ramos hi va veure banderes espanyoles
sobreposades) i els crits d’
independència al minut 17 amb tot
d’estelades onejant, una cosa gran.
No sé com es va sentir per televisió,
però des del camp sonava com a
canonades. Sempre es pot dir que
se senten més els crits que els silencis,
que també n’hi va haver. Però el
fet irrefutable és que cridàvem molta
Opinió
45
gent. Del meu entorn, un 80 % o més
i la majoria amb estelades.
Espanya fa mesos que cau en picat
i ja fa dies que ha traspassat el punt
de no retorn, davant de l’absoluta
incapacitat de govern i oposició.
Espanya no té futur, amb Catalunya
i molt menys sense. Si ens hi
quedem, nosaltres tampoc. Segons
els economistes, una Catalunya
independent és viable, però no tot
seran flors i violes, començant pel
preu en deute espanyol que haurem
de pagar a la UE: res no és de
franc. Cal tenir clar que, de fet, allò
que votarem al referèndum no és la
independència o continuar com ara;
aquest “ara” cada dia que passa és
pitjor: a banda de la fallida econòmica
que ens espera, si guanya el
no al referèndum, ens faran veure la
padrina: ens tractaran com a vençuts
i continuaran encara amb més sanya
el pla d’esborrar-nos del mapa com
a poble i anorrear les autonomies; ja
fa temps que han començat. L’ectoplasma
corrupte i pestilent amb seu
a Madrid que té segrestat el país des
de fa dos segles ara no en té d’altra
que arremolinar tot el diner de l’Estat
per subsistir. I quan s’hagin acabat
els ous, fotran la gallina a l’olla.
Després, a esperar la intervenció
europea ben engominats i amb
l’escuradents a la boca. Nosaltres en
aquesta comèdia tan dramàtica som
els que tenim el paper de gallina. Per
tant, la votació serà molt simple: “o
faixa o caixa”. Jo ja he triat.

46
barret picat OCTUBRE 2012
Opinió
Després de la gran manifestació de
la Diada d’enguany, ens queda la
impresió d’haver assistit a un esdeveniment
històric, d’haver estat
testimonis d’un fet que marcarà
la memòria col.lectiva del nostre
país. D’ací uns quants anys quan
es reeditin les obres dedicades a
la història de Catalunya, el capítol
dedicat a aquest principi del segle
XXI s’il.lustrarà amb una imatge del
mar d’estel.lades que es va veure a
Barcelona aquest onze de setembre
de 2012. De la mateixa manera, ara
trobem fotografies d’aquella primera
Diada postfranquista de Sant Boi de
Llobregat o de la manifestació a favor
de l’Estatut que l’any 1977 aplegà
una generació de prop d’un milió i
mig de persones.
Des de fa segles, els catalans hem
provat de sobreviure immersos en
una atmosfera tòxica de dilemes
sobre la forma de integració dins
de l’estructura de l’Estat Espanyol.
De fet, aquest assumpte ha estat i
és encara un dels motors de la vida
política a casa nostra: autonomía?,
federalisme?, regionalisme?, autodeterminació?,
independència?... La
toxicitat s’ha generat per les desqualificacions,
els insults, els atacs a la
llengua i un clima general d’hostilitat
envers qualsevol afirmació identitària.
Des del segle XIX, la nostra
premsa satírica ha estat testimoni
de la tensió de les rel·lacions entre
Catalunya i la resta de l’Estat i ha
anat descrivint tot un seguit de fets
puntuals que són, malhauradament,
una constant històrica. Heus aquí
alguns exemples de la ingeniositat
dels nostres humoristes gràfics i de
la ploma loquaç d’aquells redactors
d’ara fa més d’un segle.
A partir de 1875 s’obrí una crisi industrial
que afectà greument a les
manufactures catalanes i provocà un
L’encaix
Josep Pinyol Vidal
SANTA CATALUNYA MARTIR. Aquest es lo modus vivendi de la pobra Catalunya
La Campana de Gràcia, núm 822. (1-03-1885)
empobriment dels treballadors. Cal
dir també que la manca de seguretat
a les fàbriques i les cadències de
treball a les que s’obligaven tant als
terballadors com a les màquines provocaven
greus accidents entre els
obrers. En aquest contexte el gran
dibuixant Apel.les Mestres representà
una Catalunya que mostrava
desesperada un munt de cadàvers
d’obrers davant d’una fàbrica a una
dona ben vestida acompanyada
d’un os que fugia amb una borsa de
diners. Catalunya li deia: «senyora
procuris conformarse; miri lo que’m
sucseheix a mi ab la crisis y ab la
sequia». La intenció del dibuixant de
denunciar la incomprensió i l’espoli
tot i identificant aquesta dama amb
el centralisme i l’os amb l’emblema
de la ciutat de Madrid queda ben
palesa.
Una de les resolucions del Congrés
Catalanista de l’any 1883 fou la de
transmetre al rei Alfons XII un report
sobre les principals queixes de la
societat catalana i proposar-li una
alternativa raonable que permetès
solucionar tot un seguit de reivindicacions
polítiques i econòmiques
amb motiu del projecte del conveni
comercial entre l’Estat espanyol i
Gran Bretanya. Aquest acord preocupava
força a la burgesia industrial
catalana que es sentia perjudicada
davant les facilitats que es donaven
als productes tèxils britànics. Valentí
Almirall, fundador del Diari Català, va
ser l’encarregat de redactar l’anomenat
“Memorial de Greuges” o “Memoria
en nombre de los intereses
morales y materiales de Cataluña”.
Malgrat tot el tacte diplomàtic del
seu redactor, aquest document fou
interpretat com un acte secessionista
i insolidari. La premsa de Madrid
aprofità per amplificar aquest gest
carregant contra una Catalunya
egoista i prepotent que menyspreava
a la resta de l’Estat. El dia u de
mars de l’any 1885 el setmanari La
Campana de Gràcia publicà una
caricatura que parodiava el tractat
comercial hispano-britànic on es
veia una “Santa Catalunya Màrtir”
lligada i impotent patint la tortura

d’un anglès, que, ajudat pel govern
de Cánovas del Castillo obligava a la
pobra Catalunya a beure àcid amb
un embut mentre un altre li cremava
els peus. Tres anys abans d’aquesta
polèmica, el periòdic La Barretina
del dia 4 de maig de 1882 es feia
ressò del boicot que es feia a Madrid
sobre els productes catalans: “... en
algunas tendas de Madrit hi havia
un rètol que deia que no’s venen allí
géneros catalans...”.
Al febrer del 1885 es llençà a Catalunya
una vasta campanya d’ajuda
adreçada a Andalusia i Múrcia que
havien patit un seguit d’inundacions
catastròfiques. Josep Roca, director
i principal redactor de La Campana
de Gràcia, signà un article editorial
al mateix número on es publicà la
caricatura contra el tractat comercial
entre Espanya i Anglaterra:
“... l’egoista Catalunya que aporta la
seva ajuda a Andalusia i a Mùrcia (...)
i jo, Catalunya, que per la protecció
que es dona a tots menys a mí pago
el pà més car, menjo l’arrós més
car, consumeixo el sucre més car,
compro la carn més cara, gasto més
en matèries primes, impedida de
produir per la competència anglesa
(...) després de la meva ruina vindrà
inexorablement la vostra (...) així parla
l’egoista Catalunya ...”
L’Almanac de La Campana per
aquell any 1885 deixava ben clara
la diferència que es ressentia entre
una Catalunya industrial i burgesa i
una Espanya camperola i aristocràtica
en un dibuix a doble pàgina on
es representaven “la política d’allà”
i “la política d’aqui”. Per una banda
els rics es passegen en un carruatge
luxós mentre els pobres, a la vora
del camí se’ls miren impotents i resignats.
Escenes de flamenco i de
toros completen aquest panorama
trist i decadent on també es pot
veure un camp erm i sec i un despatx
amb oficinistes que més s’estimen
xerrar que treballar. El contrapunt
ens mostra una Catalunya productiva,
industrial, camps conreats i una
activitat abocada a la producció tant
econòmica com cultural. Potser que
el dibuixant es va deixar endur per un
èmfasi patriòtic evident; més enllà,
però, de la subjectivitat del dibuix
trobem aquesta constant que vol
diferenciar dos models de societat
oposats i amb valors totalment diferents.
Uns anys més tard, en aquest
mateix periòdic, una al.legoria femenina
de Catalunya s’adreçava altre
cop a una dama grassa entaulada
que devorava amb deleit els plats
sumptuosos que omplien una taula
ben nodrida. Aquesta dama simbolitzava
Madrid i Catalunya la increpava
dient-li: “Veurà, senyora: si no muda
de vida, si no traballa, si no economisa,
si no fá lo que fem nosaltras,
s’ha acabat el bróquil”.
Opinió
47
CATALUNYA te la paraula : - Veurà senyora, si no muda de vida, si no traballa, si no economisa, si
no fá lo que fém nosaltras, s’ha acabat el bróquil
La Campana de Gràcia, núm 1588 (21-10-1899)
El periòdic La Tramontana barrejava
el seu anticlericalisme visceral amb
la crítica de la societat burgesa i la
defensa d’un catalanisme popular i
obrer. El centralisme madrileny fou
un tema força present a les pàgines
d’aquesta revista dirigida per Josep
Llunàs i Pujals que al primer número
publicat el 16 de febrer de 1881
proclamava: “... som enemichs dels
pops i de l’absorció i volem que tothom
visqui de las forças y medis de
que disposi...”. La Tramontana tenia
una secció fixa titulada “Cosas de
Madrit” on es caricaturitzava sense
contemplacions a la capital de l’estat
a la que s’acusava de viure sota una
mentalitat basada en valors obsolets:
“...l’amo a tot arreu, és aquell que
paga; hem dit a tot arreu i aixó no

48
barret picat OCTUBRE 2012
Opinió
és veritat: a Espanya l’amo és aquell
que cobra...”. Tres anys més tard,
a l’octubre de 1883, Llunàs continuava
amb la mateixa dèria dialèctica:
“...Madrit, lo poble dels ganduls, la
sangonera de la nació...”.
Aquesta rica iconografia que denunciava
una Espanya que s’aprofita
de Catalunya la trobem també a la
premsa de principis del segle XX
com per exemple a les pàgines de
la revista Cu-Cut! Gaietà Cornet, inspirant-se
segurament de l’argument
de la novel.la francesa «Les miserables»
d’en Victor Hugo, va retratar, a
l’agost de 1904, una familia indigent
que havien adoptat una nena a la
que li robaven els quatre quartos
que tenia per poder pagar els vicis
de l’home de la casa. La tutora, una
dona lletja i deixada era Espanya,
el seu marit ebri que es bevia els
presupostos era Madrid i la pobra
nena, és clar, Catalunya.
Dibuix de Lola Anglada per la revista Nosaltres
Sols (1932)
Als anys trenta la revista Nosaltres
Sols va ser el portaveu d’un catalanisme,
que com el títol ho indica,
era marcadament independentista.
La nostra gran il.lustradora
Lola Anglada va concebre per
aquesta publicació un dibuix que
representava una pubilla catalana
agenollada i amb les mans lligades
i que contemplava l’esperança en
un futur lluminós simbolitzat per un
sol naixent. Molt més recentment,
l’humoriste Jap, a les pàgines de
l’Avui, ha interpretat la trobada d’en
Rajoy amb el president Artur Mas
representant els dos personatges
asseguts, l’un en una mena de tron
reial i l’altre en un taburet minúscul
i incòmode. No cal tenir gaira imaginació
per endevinar quin era el
seient de cada personatge.
La situació que avui denunciem
els catalans no és nova i sembla
que hagi estat una constant durant
molt temps. Els exemples citats
només són una mostra ínfima de
la producció gràfica i editorial
d’un moment puntual de la nostra
història que sembla condemnada a
repetir-se cíclicament, denunciant
sempre la mateixa conjuntura, i
insistint, tossuts, en els mateixos
arguments.

“La violència apareix allà on el poder
es troba en risc, però lliurada al seu
propi curs, conclou amb la desaparició
del poder”, escriu Hannah
Arendt a Sobre la violència (1970).
La reacció de l’Estat espanyol i dels
seus mitjans d’intoxicació s’avé
amb aquest raonament: no hi ha
voluntat de comprendre, sinó una
incapacitat notòria a voler escoltar
els arguments dels altres. Davant
de les raons, més o menys discutibles,
reaccionen amb els insults,
el menyspreu, les amenaces o la
indeferència.
És evident que allò que distingeix
els humans de les altres espècies
és l’“atribut addicional de la raó”,
com afirma també Arendt. Això és el
que, en el fons, ens fa perillosament
irracionals, si val la paradoxa. La rèplica
espanyola al clam nacional de
l’11 de Setembre de 2012 és d’una
irracionalitat flagrant que respon a
una inèrcia històrica. Amb més o
menys encert, en lloc d’escudar-se
en la por i la violència verbal, els
independentistes s’acullen al dret
d’exercir la democràcia i opten per
la noviolència.
L’amenaça i la por instintives i redundants
no fan res més que desligitimar
el poder que en fa ús. Al capdavall, si
s’exerceix el poder amb formes, actituds
i discursos violents, no únicament
es perd crèdit, sinó que resulta
un signe de feblesa. L’Estat espanyol
i els seus aparells senten amena-
Sobre la violència
Francesc Foguet i Boreu
çats un statu quo que arrenca de la
debilitat de l’anomenada “Transició
espanyola” i els mites revisionistes
posteriors. El clam independentista
de la societat catalana no tan sols
posa en risc aquesta inèrcia històrica,
sinó que sobretot proposa una
“ruptura” que obliga a replantejar-se,
de cap i de nou, els fonaments del
sistema democràtic espanyol.
La societat catalana ha qüestionat,
si més no, la “dinàmica de la violència”,
que es troba en la base de
l’anacrònica Constitució del 1978,
en què es parapeta el nacionalisme
espanyol. Reclama una sobirania
popular que permeti de fer realitat la
voluntat radicalment democràtica, de
manera pacífica. Des del moviment
cívic, a què els partits polítics semblen
respondre a ritme lent, s’està
plantejant la construcció d’un nou
estat que s’alliberi de les rèmores
del passat i que es basi en l’exercici
democràtic del dret d’autodeterminació
dels pobles.
Quan el poder no controla la situació,
acostuma a refugiar-se en el
menyspreu més vergonyant, en la
minimització del “problema” o en la
instrumentalització de la “majoria silenciosa”.
La manifestació de l’11 de
Setembre de 2012 va reunir entre un
milió i mig i dos milions de persones
i va transcórrer sense cap incident
pels carrers i places de Barcelona.
És un esdeveniment històric que
supera totes les expectatives i que
Opinió
49
deixa enrere les grans manifestacions
del 1977 o del 2010. Entre altres
mèrits democràtics, obliga les forces
polítiques i socials a prendre partit,
a aclarir conceptes i a abandonar
posicions equívoques.
En aquests moments, el perill més
gran és “allò establert i allò respectable”
que posa pals a les rodes i
nega tossudament el futur. Perquè
el clam independentista i unitari de
l’11 de Setembre és una aposta de
futur, sòlidament arrelada en el passat.
No eren els sectors financers ni
les grans fortunes, els que es manifestaven
pels carrers i les places
de Barcelona: era la gent del poble,
molts joves i no tan joves, castellanoparlants
i catalanoparlants, de dreta,
de centre o d’esquerra, aborígens i
nouvinguts.
Els partits polítics, massa subjectes
a tacticismes i interessos electoralistes,
no poden jugar amb el futur
dels catalans i les catalanes. S’hi
han de comprometre amb claredat,
contundència i lleialtat. Almenys, si
volen construir un nou poder, que
es legitimi en la sobirania popular i
l’exercici de la democràcia i que no
hagi de fer ús de la violència per imposar-se
(les retallades de drets socials
també podrien inscriure’s en la
definició d’Arendt). Malauradament,
seria càndid donar per descomptat
que, en el nou Estat català, es respectin
sempre la força de la raó i els
valors democràtics.

50
barret picat OCTUBRE 2012
Literatura
Biblioteca Salvador Espriu
Novetats de tardor
LLIBRES (Novel·la)
OBRES GENERALS
— COROMINA, E. El treball de
recerca:procés d’elaboració,
memòria escrita, exposició oral
i recursos. EUMO, 2012.
PSICOLOGIA
— PUNSET, E. Viatge a l’optimisme:
les claus del futur. Destino,
2012.
— PUNSET, Elsa. Una motxilla per
a l’univers: 21 rutes per conviure
amb les nostres emocions.
Pòrtic, 2012.
RELIGIÓ
— TORT, E. Converses amb teresa
Forcades. Dau, 2012.
POLÍtICA
— OLIVERES, A. Diguem prou!:
indignació i respostes a un
sistema malalt. Angle, 2012.
MEDICINA
— VIDAL, L. Volem estar amb tu:
consells útils per als familiars
i els amics dels malalts. Columna,
2012.
Montserrat Espina Bellet
www.clublinyolagym.com
ESPORtS
— El Canal d’Urgell: 15 excursions
a peu i en Btt... Farell, 2012.
NOVEL·LA
— BAKKER,G. A dalt tot està tranquil.
Raig verd, 2012.
— BANERJEE, A. La llibreria de les
noves oportunitats. Rosa dels
Vents, 2012.
— BARREAU, N. El somriure de les
dones. Columna, 2012.
— DRAGNIC, N. Cada dia, cada
hora. Empúries, 2012.
— DUEÑAS, M. Misión olvido. Temas
de Hoy, 2012
— FOLLET, K. El Invierno del mundo.
Plaza&Janés, 2012.
— KERR, P. Praga mortal. La Magrana,
2012.
— JAMES, E.l. Cincuenta sombras
de Grey. Grijalbo, 2012.
— LÄCKBERG, C. L’Ombra de la
sirena. Amsterdam, 2012.
— LI,Y. Noi d’or, noia maragda.
Bromera, 2012.

— MARTÍ, C. Un cel de plom. Ara
Llibres, 2012.
— MENDOZA, E. El enredo de la
bolsa y la vida.
— PANÉ, F. El vol de les papallones.
Pagès, 2012.
— TILLIEZ, F. La Síndrome E. Columna,
2012.
— TORRES, R. L’ Home de mil anys
i cent noms. Pagès, 2012.
— WILLIAMS, J. Stoner. Edicions
62, 2012.
CÒMIC (Adults)
— SATRAPI,M. Pollastre amb prunes.
Norma, 2009.
BIOGRAFIES
— MITJANA BERDIE,J. Maleïda
terbolina: des dels Pirineus a
la terra plana. Pagès, 2012
COL·LECCIÓ LOCAL
— MESTRE,E; GARGANTÉ, M; YE-
GUAS; J. L’Església de Linyola.
Ajuntament de Linyola, 2011.
CONtES
SECCIÓ INFANTIL
— CANAL, E. Cargol, i què faràs
dins un iglú? Barcanova, 2012.
— MARTÍ O’TOOLE,G. La Puça
russa. La Galera, 2012.
Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
Elaboració Artesana
Pons i Arola, 35 - 25240 LINYOLA - Tel. 973 57 56 64
— NÖSTLINGER,C. Un fantasma a
mida. Cruïlla, 2012.
— RODRÍGUEZ,R. Banyetes i els
Camps Elisis. Fonoll, 2012.
IMAGINACIO INFANtIL /JUVENIL
— LIENAS,G. La Carlota i el misteri
de les turqueses empolsegades.
Estrella Polar, 2011.
— LOZANO,P. Un extraño en casa.
Edebé, 2010.
— MONREAL,V. álex, entrenado
para triunfar. Everest, 2010.
— STILTON,G. El secret del coratge.
Destino, 2012.
— TEIXIDOR,E. La formiga Piga va
a la biblioteca. Cruïlla, 2012.
NOVEL·LA JUVENIL
— FERNÁNDEZ GARCÍA,C. Las
sirenas del alma. Algar Joven,
2009.
— FONSECA,R. Ojitos de ángel.
Alfaguara, 2010.
— GRAY,C. Adicción. Montena,
2009.
— HATERO,J. tornaran a buscar-me.
La Galera, 2012.
— HOMAR,J. Paloma. Alfaguara,
2010
Literatura
51
— MARTIN,A. Wendy ataca. Algar
Joven, 2009.
— SIERRA,J. L’estrany. Barcanova,
2012.
CÒMIC INFANtIL
— STILTON,G. Has salvat els jocs
olímpics! Estrella Polar, 2012.

52
La meva mascota? Un dinosaure
Jaume Balcells Palou
barret picat OCTUBRE 2012
Literatura
Em sap greu de dir-ho, però si vostè
té de mascota un gos, un canari o,
fins i tot, una serp pitó, està a punt de
quedar “demodé” , antiquat. Sembla
ser que no passaran massa anys
per a que puguem tenir mascotes
realment espectaculars, bestials. Si
realment és així, segur que tindrà
part del mèrit o de la culpa un tal
Jack Horner.
Horner és un dels paleontòlegs més
respectats del planeta. A partir de
l’estudi de troballes fòssils va descobrir
que els dinosaures feien nius
i vivien en colònies, que cuidaven
de les seves cries i que viatjaven en
grans manades.
De fet, la novel·la “Parc Juràssic” de
Michael Crichton i la posterior pellícula,
amb el mateix títol, de Steven
Spielberg es van inspirar en el treball
d’Horner.
Quan Jack Horner era petit tenia
dos somnis; ser paleontòleg i tenir
un dinosaure de mascota. “I tota la
vida he lluitat per aquests somnis”
diu amb rotunditat en Jack. El primer,
ja fa molts anys que el va aconseguir,
però el segon... el segon és impossible,
pensareu vosaltres.
Impossible!? Horner no hi està
d’acord. Però, com fer-ho? En “Parc
Juràssic” s’aconsegueix a partir de
l’ADN trobat en mosquits conservats
en àmbar. Els insectes van xuclar la
sang del dinosaure; es clona l’ADN,
s’injecta en ous d’estruç i... els dinosaures
tornen a la Terra.
Però en la realitat no funciona així. Si
un vol ADN de dinosaure ha d’anar a
trobar un dinosaure. Al 1993, l’equip
de Horner va provar d’extreure l’ADN
d’un Tiranosaure Rex de 65 milions
d’anys, un dels monstres més terribles
que han existit mai al nostre
petit planeta. Van trobar estructures
semblants als glòbuls rojos, però
cap rastre d’ADN. Cal deduir que
l’animaló era una mica massa vell!
Després d’uns quants intents fallits
van arribar a la següent conclusió:
No es pot crear un dinosaure a partir
de les restes d’un dinosaure. Potser
que la cosa funcioni amb un mamut,
ja que es van extingir molt més tard
(Van compartir territori amb l’home i,
aquest, segur que li va facilitar l’extinció)
i el seu ADN es conserva millor.
Una elefanta podria fer de mare de
lloguer, ja que els seus genomes són
gairebé idèntics.
Però Horner és tenaç i tossut i, tot i
les decepcions, no es va rendir. I va
trobar un camí inesperat. Donat que
els paleontòlegs han establert que
les aus modernes són descendents
dels extingits i admirats dinosaures
(“Els nostres ocells són dinosaures
vivents. Hi havia dinosaures aviaris
i no aviaris. Els primers eren molt
grans i es van extingir. Els segons,
van anar evolucionant fins a les nostres
aus actuals”) en Jack ha decidit
que no cal “fabricar” un dinosaure,
perquè ja el tenim. Un pollastre, per
exemple, és un dinosaure!
No, no és cap acudit dolent! Ara
només cal fer les modificacions
biològiques adequades i provocar
una involució en el pollastre. És a
dir, fer-lo anar enrere en el temps;
fer-li sortir dents, fer-li sortir cua, ferlo
augmentar de mida... Qui sap si
algun dia, en comptes d’un pollastre
podrem menjar-nos un dinosaure a
l’ast!? ...Això, és clar, si ell no se’ns
menja abans a nosaltres!
*Nota: Basat en “Ingenieria genética. Como
crear un dinosaurio” de C. M. Sánchez. XL
Semanal i “Parc Juràssic” de M. Crichton.

Un borratxo li diu a un altre:
–Escolta, tu ets de vomitar?
–No, jo sóc de Lleida!
Era un home tan gandul, que quan
va morir a la làpida hi deia: Aquí continua
descansant…
–Què li diu una impressora a una
altra?
–Aquest full és teu o és impressió
meva?
El racó dels acudits
C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 52 27
Gerard Soldevila Pelegrí
53
Era una dona tan grassa que sortia a
tots els canals de televisió.
–Què fa un boig de quatre grapes en
un supermercat?
–Buscar preus baixos.
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
Envieu els vostres acudits a:
gerard.soldevila@hotmail.com
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA
Entreteniments
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com

54
barret picat OCTUBRE 2012
Com passa el temps
Com passa el temps
Desgel i rubinada de la nevada del febrer de 1944. Masia
Sagrera.
Nevada febrer 1944. Foto tirada des de darrere casa
Marià Vallès.
Fotos cedides per Montserrat teixidó
Carrer Prat de la Riba. Nevada febrer 1944
D’esquerra a dreta (darrere Ceriola) Emili Bonjorn, Rafel
Badia (xollador), Ramon Teixidó i la nena Montserrat
Teixidó
Carnaval 1949
D’esquerra a dreta, fila del darrer
Subirós, Rosa Massana, ?, Vicent Camarasa,
Teresina Pons, Pau Teixidó, Dolors Palou,
Dolores Pons, Antonieta Pujades, Montserrat
Teixidó, Maties Mas i Ramona Gras.
Cafè
D’esquerra a dreta, Antonieta Pujades, Pau Teixidó,
Teresa Pons, ?, Elisa Llarden, Ramon Trepat, Filomena
Riba, Rosa Pujades, Marià Valles, Lluïsa Coll,
Salvador Martí, Montserrat Teixidó.

Carnaval de 1988 a l’escola
Fotos cedides per teresa Vilaró
Com passa el temps
Francisco Trepat i Josep Galitó Joan Gesé i Josep Español
55

56 barret picat OCTUBRE 2012
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com

Fotos: Meritxell Rodès, Moisès Mata
57
Trobada de tractors antics

58 XIX Aplec de la bicicleta
Fotos: C. Arenas
i M. Rodès

Fotos: C. Arenas i Maite Pons
Cursa del Caragol

Quinta del 1967
Coneixes el teu poble
Patrimoni europeu