BarretPicat-194

46
barret picat OCTUBRE 2012
Opinió
Després de la gran manifestació de
la Diada d’enguany, ens queda la
impresió d’haver assistit a un esdeveniment
històric, d’haver estat
testimonis d’un fet que marcarà
la memòria col.lectiva del nostre
país. D’ací uns quants anys quan
es reeditin les obres dedicades a
la història de Catalunya, el capítol
dedicat a aquest principi del segle
XXI s’il.lustrarà amb una imatge del
mar d’estel.lades que es va veure a
Barcelona aquest onze de setembre
de 2012. De la mateixa manera, ara
trobem fotografies d’aquella primera
Diada postfranquista de Sant Boi de
Llobregat o de la manifestació a favor
de l’Estatut que l’any 1977 aplegà
una generació de prop d’un milió i
mig de persones.
Des de fa segles, els catalans hem
provat de sobreviure immersos en
una atmosfera tòxica de dilemes
sobre la forma de integració dins
de l’estructura de l’Estat Espanyol.
De fet, aquest assumpte ha estat i
és encara un dels motors de la vida
política a casa nostra: autonomía?,
federalisme?, regionalisme?, autodeterminació?,
independència?... La
toxicitat s’ha generat per les desqualificacions,
els insults, els atacs a la
llengua i un clima general d’hostilitat
envers qualsevol afirmació identitària.
Des del segle XIX, la nostra
premsa satírica ha estat testimoni
de la tensió de les rel·lacions entre
Catalunya i la resta de l’Estat i ha
anat descrivint tot un seguit de fets
puntuals que són, malhauradament,
una constant històrica. Heus aquí
alguns exemples de la ingeniositat
dels nostres humoristes gràfics i de
la ploma loquaç d’aquells redactors
d’ara fa més d’un segle.
A partir de 1875 s’obrí una crisi industrial
que afectà greument a les
manufactures catalanes i provocà un
L’encaix
Josep Pinyol Vidal
SANTA CATALUNYA MARTIR. Aquest es lo modus vivendi de la pobra Catalunya
La Campana de Gràcia, núm 822. (1-03-1885)
empobriment dels treballadors. Cal
dir també que la manca de seguretat
a les fàbriques i les cadències de
treball a les que s’obligaven tant als
terballadors com a les màquines provocaven
greus accidents entre els
obrers. En aquest contexte el gran
dibuixant Apel.les Mestres representà
una Catalunya que mostrava
desesperada un munt de cadàvers
d’obrers davant d’una fàbrica a una
dona ben vestida acompanyada
d’un os que fugia amb una borsa de
diners. Catalunya li deia: «senyora
procuris conformarse; miri lo que’m
sucseheix a mi ab la crisis y ab la
sequia». La intenció del dibuixant de
denunciar la incomprensió i l’espoli
tot i identificant aquesta dama amb
el centralisme i l’os amb l’emblema
de la ciutat de Madrid queda ben
palesa.
Una de les resolucions del Congrés
Catalanista de l’any 1883 fou la de
transmetre al rei Alfons XII un report
sobre les principals queixes de la
societat catalana i proposar-li una
alternativa raonable que permetès
solucionar tot un seguit de reivindicacions
polítiques i econòmiques
amb motiu del projecte del conveni
comercial entre l’Estat espanyol i
Gran Bretanya. Aquest acord preocupava
força a la burgesia industrial
catalana que es sentia perjudicada
davant les facilitats que es donaven
als productes tèxils britànics. Valentí
Almirall, fundador del Diari Català, va
ser l’encarregat de redactar l’anomenat
“Memorial de Greuges” o “Memoria
en nombre de los intereses
morales y materiales de Cataluña”.
Malgrat tot el tacte diplomàtic del
seu redactor, aquest document fou
interpretat com un acte secessionista
i insolidari. La premsa de Madrid
aprofità per amplificar aquest gest
carregant contra una Catalunya
egoista i prepotent que menyspreava
a la resta de l’Estat. El dia u de
mars de l’any 1885 el setmanari La
Campana de Gràcia publicà una
caricatura que parodiava el tractat
comercial hispano-britànic on es
veia una “Santa Catalunya Màrtir”
lligada i impotent patint la tortura