BarretPicat-194

CiU no farà cap pas important (mai
no s’havia vist tan clar el seu doble
joc), perquè està massa lligada pels
seus pactes (i interessos econòmics)
i no té el coratge d’endegar
un procés tan radical, si no s’hi veu
endut per la força de la gent. Caldrà,
per tant, esperar les eleccions
catalanes per veure si el clam dels
manifestants del proppassat 11 de
setembre té també una traducció
proporcional a les urnes. Si la lògica
funcionés, els manifestants haurien
de votar les forces polítiques que,
de manera inequívoca, posin en el
ASSEGURANCES DIVERSES
primer punt del programa electoral
la independència amb tots els ets
i uts (ni pactes fiscals, ni federalismes,
ni autonomies, ni res que s’hi
assembli): in-de-pen-dèn-ci-a vol dir
ser un estat, de ple dret, que pugui
mirar-se la resta, també l’espanyol,
de tu a tu.
Si la lògica també fos generosa, els
partits polítics que van participar en
la manifestació haurien de ser capaços
de crear una coalició electoral
que plantegés, com a punt de consens,
la proclamació de la indepen-
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
Opinió
41
dència política i la constitució d’un
nou estat d’Europa (i del món). De
solucions i de propostes viables, se
n’han fet a dojo: caldrà veure quines
s’acaben concretant de veritat. No
cal que ens faci por res. Una societat
que és capaç d’organitzar un clam
unitari com el de l’11 de Setembre,
amb gairebé dos milions de persones
als carrers i a les places del cor
de Barcelona, sense ni un incident,
és prou madura per decidir quin
futur vol. El poble català ha dit ben
clar, sense ambigüitats, quina és la
seva voluntat política (“Catalunya,
nou estat d’Europa”): els qui els
representen han d’actuar en conseqüència,
si volen fer-se’n dignes.
La reivindicació independentista de
l’11 de Setembre de 2012 és un dels
fets polítics més importants de la
Catalunya contemporània, com la
perspectiva del temps ens ajudarà
a corroborar. És, fet i fet, l’expressió
més rotunda i desinhibida de la
voluntat democràtica, emancipatòria
i lliure del poble català. I mira més
enllà de les misèries contingents,
mira obertament cap al futur. No
hi ha cap més projecte col·lectiu,
aglutinador, transversal, que, en
temps adversos com els actuals,
generi, a Catalunya, tanta esperança.