BarretPicat-194

48
barret picat OCTUBRE 2012
Opinió
és veritat: a Espanya l’amo és aquell
que cobra...”. Tres anys més tard,
a l’octubre de 1883, Llunàs continuava
amb la mateixa dèria dialèctica:
“...Madrit, lo poble dels ganduls, la
sangonera de la nació...”.
Aquesta rica iconografia que denunciava
una Espanya que s’aprofita
de Catalunya la trobem també a la
premsa de principis del segle XX
com per exemple a les pàgines de
la revista Cu-Cut! Gaietà Cornet, inspirant-se
segurament de l’argument
de la novel.la francesa «Les miserables»
d’en Victor Hugo, va retratar, a
l’agost de 1904, una familia indigent
que havien adoptat una nena a la
que li robaven els quatre quartos
que tenia per poder pagar els vicis
de l’home de la casa. La tutora, una
dona lletja i deixada era Espanya,
el seu marit ebri que es bevia els
presupostos era Madrid i la pobra
nena, és clar, Catalunya.
Dibuix de Lola Anglada per la revista Nosaltres
Sols (1932)
Als anys trenta la revista Nosaltres
Sols va ser el portaveu d’un catalanisme,
que com el títol ho indica,
era marcadament independentista.
La nostra gran il.lustradora
Lola Anglada va concebre per
aquesta publicació un dibuix que
representava una pubilla catalana
agenollada i amb les mans lligades
i que contemplava l’esperança en
un futur lluminós simbolitzat per un
sol naixent. Molt més recentment,
l’humoriste Jap, a les pàgines de
l’Avui, ha interpretat la trobada d’en
Rajoy amb el president Artur Mas
representant els dos personatges
asseguts, l’un en una mena de tron
reial i l’altre en un taburet minúscul
i incòmode. No cal tenir gaira imaginació
per endevinar quin era el
seient de cada personatge.
La situació que avui denunciem
els catalans no és nova i sembla
que hagi estat una constant durant
molt temps. Els exemples citats
només són una mostra ínfima de
la producció gràfica i editorial
d’un moment puntual de la nostra
història que sembla condemnada a
repetir-se cíclicament, denunciant
sempre la mateixa conjuntura, i
insistint, tossuts, en els mateixos
arguments.