BarretPicat-194

Amb aquest article acabo aquesta
sèrie d’articles que ens han donat
una visió de la postguerra a Linyola,
a través de la correspondència entre
joves i on s’expliquen les seves illusions
i els seus quefers quotidians.
Un punt de vista més, explicat en
primera persona. Un testimoni d’uns
temps durs. No cal dir que si algú
conservés correspondència o diaris
i m’ho vol comunicar, ho agrairia.
NOVEMBRE, 1942
Vida quotidiana
El seu germà en una carta del 5 de
novembre li explica que ha comprat
un tocino per 45 duros i té 11 setmanes.
Diuen que els mamons van de
40 a 45 duros. També li comenta que
hagué d’anar a Anglesola i després
a Vilagrassa a buscar uns quilos de
sopa. I que encara que no hagi fet
cap gelada, fa un fred que ningú
havia vist abans.
El dia 12 de novembre li escriu un
amic i li comenta que hi ha una
gran alarma als pobles, degut a
que les tropes imperialistes nordamericanes
estan atacant el Protectorat
Francès del Marroc i s’espera
que no s’enfrontin amb les tropes
espanyoles i es declari la guerra.
Esperem que ens deixaran gaudir
de la nostra joventut.
Li parla també del futbol. A Linyola
ha tornat el futbol. L’organitzador és
el Manuel del Ton de l’Arnando. Tot
l’equip ha sortit de la guarnicioneria
del Felip a on com sempre s’hi
continuen reunint les altes esferes
linyolenques. El primer partit es va
Linyola 1942 (VI)
Esteve Mestre Roigé
jugar contra l’Assentiu a qui es va
derrotar per 6-0 i a l’altre diumenge
es van enfrontar al Barbens a qui
guanyaren per 3-0.
I també li parla del fred. El fred ja s’ha
fet present, les estufes ja funcionen
però no hi ha carbó per fer-les anar.
El dia 15 de novembre li torna a
escriure el seu germà que li parla
de les dificultats econòmiques que
passen i que anar a un restaurant i
que et serveixin dos ous -sense pa
ni beure-costa 5 pessetes. D’oli no
en farem ni un litre, doncs la pedregada
va plomar els arbres. Linyola
ha canviat en un any i quan tornis
no et semblarà el mateix poble que
vas deixar. Va anar a una boda d’un
amic i després de la boda es va fer
un esmorzar i el nuvi va regalar puros
de 25 cm de llarg que li havien portat
de l’Àfrica. I parlant del tabac: fa tres
mesos que no n’hi ha a l’estanc i sort
de la collita pròpia perquè ja hauríem
deixat de fumar. Li pregunta (santa
ignorància) si va sentir els combats
de Casablanca...
El dia 16 de novembre li escrivia un
amic que havia tornat de la mili i li
deia que el poble s’havia tornat molt
avorrit. Sort en tenim de l’equip de
futbol i de Los Amigos del Jazz. De
totes maneres per la Festa Major del
Castell del Remei, es reuniren els
quatre companys que eren al poble i
hi anaren i es van menjar 10 costelles
i un conill, dos botelles de vi, una de
xampany, una de crema de cacau i
una botella de conyac Domecq. Els
carrers del poble estan tots plens de
fang, fa uns dies que hi plou.
El 27 de novembre li escriu una
amiga que li comenta com es balla
Història
35
cada diumenge amb Los Amigos del
Jazz i que la colla, a hores d’ara, ja
ha quedat desfeta definitivament.
DESEMBRE 1942
Les tres primeres cartes que li arriben
li expliquen com s’han mobilitzat
quatre quintes. El 6 de desembre li
informen de la incorporació de la
quinta del 41; el 12 de desembre de
la incorporació de la quinta del 40: Al
ball només es veuen cares de nens,
fa vergonya ballar-hi. Els ànims de la
gent del poble estan força deprimits.
El tema de converses als dinars de
matances de tocinos és la guerra.
El dia 18 de desembre, el seu germà
li explica que ara que han quedat
quatre “peques” al ball, ara volen
fer ball, a part dels diumenges, els
dissabtes i també parlen dels dijous
a la nit... si quan foren morts els
combregaren, ara volen allargar més
el braç que la màniga. El futbol amb
les mobilitzacions parcials que s’han
fet, s’ha desfet. Ja no hi ha futbol a
Linyola.
Dies després el seu germà li explica
moltes coses del dia a dia de la
vida quotidiana. Li dóna les gràcies
per les sabates que els ha enviat.
Al novembre se’n va comprar unes
que li van costar 100 pessetes i ja
no valen res. Pel poble es rutlla molt
malament hi ha lleis que manen que
hem de matricular-nos si volem comprar
alfals que a la fi resulta que te’n
donen poc i car, i els que tenen alfals
l’han de vendre, oficialment, a 12
ptes. però això porta conflictes, perquè
hi ha molt bestiar i poc menjar.
Coneix a un ramader que les seves