You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
40<br />
barret picat OCTUBRE 2012<br />
Opinió<br />
Tot fa creure que l’Estat espanyol<br />
amb Catalunya arriba a la seva fi i<br />
que haurà de començar una nova<br />
etapa sense Catalunya. La crisi<br />
anunciada presenta dos símptomes<br />
clars. En primer lloc, la majoria dels<br />
catalans i les catalanes tenen la<br />
consciència clarivident que el joc ja<br />
s’ha acabat. En segon lloc, la reacció<br />
dels aparells de l’estat espanyol<br />
davant de l’avenç de l’independentisme<br />
és la típica de la impotència<br />
generada pel pànic. L’Estat espanyol<br />
amb Catalunya com a colònia<br />
ha perdut legitimitat: s’aferra a una<br />
Constitució i a una legalitat que, a<br />
més de ser discutibles, són paper<br />
mullat enfront de la legalitat internacional<br />
i la força de la democràcia.<br />
El poble català ja no té por de la<br />
ruptura: no li fan cap mena d’efecte<br />
ni els insults, ni les amenaces, ni<br />
les provocacions, ni les mentides.<br />
És evident que Catalunya, com a<br />
nou estat, guanya molt en tots els<br />
àmbits, mentre que Espanya hi perd<br />
molt. Només si som independents<br />
guanyem la partida: com a dependents,<br />
es miri com es miri, perdem<br />
sempre, i és estrany que no hàgim<br />
pres la decisió més aviat, perquè<br />
Espanya no respecta mai les regles<br />
del joc democràtic. Com a veïns<br />
d’Espanya, com a iguals, en canvi,<br />
Subscriu-te a<br />
la revista de LINYOLA!<br />
Fets, si us plau!<br />
Sílvia Pagès<br />
de segur que ens avindrem molt<br />
millor que no pas com a súbdits. No<br />
haurem de continuar essent objecte<br />
d’espoli, ni tampoc de menyspreu.<br />
No haurem de ser l’ase de tots els<br />
cops, ni el pagador a fons perdut. I,<br />
amb passaport català i tot, podrem<br />
ser presents al món, sense que res<br />
ni ningú no ens ho impedeixi.<br />
És possible que els catalans i les<br />
catalanes, que som gent pacífica i<br />
no ens agrada cridar, ens haguéssim<br />
acontentat amb una autonomia descentralitzada<br />
o amb un federalisme<br />
limitat. Som així d’assenyats i de porucs.<br />
Però Espanya no ha estat mai<br />
generosa amb Catalunya (ni amb la<br />
resta dels Països Catalans) i, tant en<br />
plena dictadura com en aquest simulacre<br />
de democràcia actual, sempre<br />
ha volgut limitar-la i empetitir-la. Més<br />
encara: l’ha escarnida, l’ha insultada<br />
i l’ha tinguda per una Ventafocs<br />
lletja i desagraïda. No ha volgut mai,<br />
llevat de comptades excepcions,<br />
comprendre la realitat catalana.<br />
Ara ja ha fet massa tard: la majoria<br />
dels catalans i les catalanes ja han<br />
dit “prou”, ja han repetit l’“adéu, Espanya!”.<br />
I ho han fet a consciència:<br />
saben molt bé els beneficis de tota<br />
mena (materials i espirituals) que els<br />
pot dur de disposar d’un estat de nova<br />
trinca que jugui a favor seu i no pas<br />
permanentment en contra. Només cal<br />
que els dirigents polítics catalans facin<br />
la feina que els pertoca. Sense grans<br />
discursos, sense retòriques d’embadocar<br />
incauts: amb fets concrets i<br />
palpables. Fets, si us plau! Fets!
Change language