BarretPicat-194

hagué confeti, serpentines i boles de
neu, però com que d’aquest gènere
n’hi ha molt poc, aviat es va acabar,
però per animar el ball fou suficient i
així es va arribar a les primeres hores
del matí en que es va tocar el vals de
l’acomiadament i així es va acabar el
quart aniversari de la Liberación amb
especial solemnitat.
Un altre company li escrivia sobre les
festes amb un altre punt de vista: les
noies grans, continuen ballant amb
els nois de 16 a 18 anys. Les festes
de Nadal les vaig passar avorrides,
Sant Esteve potser millor, però si
no hi ha la colla, la festa ja no és el
mateix. Em trobo sol. Moltes noies
com que saben que no hi ha homes
van al cine i els diumenges el ball és
molt pobre i no convida a divertir-se.
SANTA ÀGUEDA
El dia 5 de febrer de 1943 dia de
Sta. Àgueda fou celebrat a Linyola
com anys anteriors. I fou una festa
molt lluïda, és dir, el ball, doncs tu
saps, que és de la única manera
que es poden celebrar aquestes
festes. Va estar animadíssim: hi
hagué una gran quantitat de boles
de neu, balls sorpresa, balls robats,
etc..., en fi que es va armar un jaleo
de los de pare i senyor meu. Per la
nit, i en descans –la mitja hora–, hi
havia un escàndol de marca major,
crits per aquí, cants per allà, ja saps
del que parlo “bullició i jolgorio”. El
ball es va acabar a les quatre i mitja
del matí. Per la nit van venir quatre
músics de Mollerussa a reforçar als
Amigos del Jazz el qual va animar
més la cosa, quan descansaven els
de Linyola, sortien els de Mollerussa
junt amb algun músic de Linyola i
improvisaven un quintet de HOT
i tu diràs..., amb aquella música
dinàmica, rebatedora i electritzant
com funcionàvem els que ballant
al compàs d’aquell ritme, saltàvem i
donàvem voltes i més voltes a la pista.
Abans que s’acabés el ball ja no
podia donar ni un sol pas, entre el
pols, els crits, la beguda i demés, la
gola estava que ja no podia més. Els
Història
37
peus adolorits i la son que m’envaïa
m’obligaren a retirar-me els darrers
balls, esperant que toquessin el vals
per anar a dormir. Ja veus com va
acabar la jornada de la Patrona de
les Dones.
LA DARRERA CARTA.
EL GENERAL MARZO
La darrera carta que va rebre, fou del
2 de març de 1943, d’un company
que feia la mili a l’Àfrica i que li explicava
una sorpresa: Abans d’ahir ens
va passar revista el General Marzo
que per a tots els linyolencs és de
bon record, o bé ho hauria de ser,
perquè fou qui va entrar al poble el
dia gloriós de la tan esperada Liberación.
El recordo, perquè el vaig
veure i el vaig escoltar parlar una
bona estona aquell dia, des del balcó
de “cal Cassan”. Espero que quan
arribi la quinta del 43, llicenciaran a
la de 1937. Quan tinguem permís,
m’expliquen en cartes, que ens trobarem
el poble tan canviat que no el
coneixerem...