Societat Catalana de Pediatria

More documents

Recommendations

Info

Al ser el TAC toràcic compatible amb primoinfecció tuberculosa es repeteix la PPD que és positiva a les 12 hores amb més de 2.5 cm i es realitzen tres aspirats gàstrics que informen de positivitat del bacil de Koch, iniciant triple teràpia, amb bona evolució clínica. Es presenta un cas clínic de tuberculosi pulmonar en un lactant, amb anèrgia al Mantoux i sobreinfecció bacteriana. Proves complementàries en menors de 3 mesos amb bronquiolitis febril N. Rovira Girabal, S. Ricart Campos, V. Trenchs Sainz de la Maza, AI. Curcoy, C. Luaces Secció d’Urgències. Servei de Pediatria. Agrupació Sanitària Hospital Sant Joan de Déu - Clínic. Universitat de Barcelona. Barcelona Objectiu. Revisar quin ús es fa de les proves complementàries en els infants menors de 3 mesos amb bronquiolitis febril i conèixer el rendiment dels cultius realitzats. Material i mètodes. Estudi prospectiu de les històries clíniques dels lactants menors de 90 dies atesos al nostre centre per bronquiolitis i que presenten una temperatura axil·lar >38 ºC durant el curs de la malaltia. S’inclouen els casos de 2 períodes epidèmics (2004-05 i 2005-06). Per protocol se sol·licita sediment-urocultiu; la resta d’exàmens complementaris es fan segons el criteri del pediatre que atén el pacient. Resultats. S’inclouen 120 pacients (47.5% de sexe masculí). L’edat mitjana és 47.2 ± 22.1 dies. La temperatura mitjana màxima és de 38.5 ± 0.5 ºC (21 casos ≥39 ºC). Les bronquiolitis es classifiquen segons l’escala de gravetat en lleus (45), moderades (67) i greus (7). Noranta pacients ingressen a l’hospital (estada mitjana: 6.2 ± 3.5 dies). Es determina VRS en 96 nens i en 67 (55.8%) és positiu. Es fa analítica a 70 (58.3%), hemocultiu a 58 (48.3%) i punció lumbar amb cultiu de LCR a 15 (12.5%). A 14 (11.6%) se’ls fa l’estudi complet de sèpsia. S’objectiva un hemocultiu positiu (1.4% - IC 95%: 0.04-7.9%) a pneumococ i 6 urocultius positius (5% - IC 95%: 1.8-10.5%), 5 a E. coli i un a Proteus. Els cultius de LCR són tots negatius (0% - IC 95%: 0-21.8%). Tenen algun cultiu positiu 7 pacients (5.8% - IC 95%: 2.3-11.6%). Es fa radiografia de tòrax a 88 infants (73.3%), i resulta alterada en 45 (51.1%). Als nadons (31 infants £28 dies de vida) se’ls fan més hemocultius (74.9 vs 39.3%; p=0.001), puncions lumbars (25.8 vs 7.9%; p
XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria tració d’antibiòtic en relació amb l’edat £28 dies, la temperatura màxima assolida ≥39 ºC, la gravetat de la bronquiolitis o el resultat del VRS. Sacroiliïtis unilateral en el lactant Anna Ruiz Llobet, Dolors Casellas Vidal, Andreu Peñas Aguilera, Alex Luque Moreno Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. Girona Objectiu. Lactant d'11m amb sacroileïtis unilateral. Material i mètodes. Lactant de sexe masculí d'11 mesos, adequadament vacunat i sense antecedents personals ni familiars d'interès, que consulta per quadre febril de 39ºC de dos dies d'evolució. Presenta tos i mucositat de dies d'evolució i els pares refereixen impossibilitat a la sedestació i a la deambulació en els darrers dos dies. A l'exploració destaca important congestió de vies altes i postura antiàlgica amb flexió, rotació externa i abducció de l'extremitat inferior esquerra, sense signes inflamatoris articulars. No antecedents traumàtics. Es realitza analítica sanguínia (leuc 46.1K/mcL (desviació a l'esquerra), 79%N i 13%L, PCR=11.2mg/dL). S'amplia l'estudi amb Rx tòrax, sediment orina, i punció lumbar sense trobar focus bacterià. La Rx comparada de caderes i maluc no mostra alteració i en l'ecografia de maluc no es visualitza alteració de l'articulació. Es recull hemocultiu i s'inicia tractament antibiòtic empíric amb cefotaxima ev (200mg/kg/dia) i antiinflamatoris. A les 24 hores d'ingrés es realitza Gammagrafia òssia Tc99 on s'observa focus hiperèmic i metabòlicament actiu en sacroilíaca esquerra que gammagràficament es comporta com una sacroilitis aguda unilateral. A les 72 hores de tractament antibiòtic s'observa disminució important de la leucocitosi (11.3K/mcL) i la PCR (4.8mg/dL), que recolza el diagnòstic de probable etiologia infecciosa. Es manté ingressat amb antibioteràpia endovenosa fins negativització de la PCR, continuant posteriorment a domicili vo fins completar 3 setmanes de tractament. HLA negatiu. FR:negatiu, GAM (IgA 64.2mg/dL), anti-antinuclears i anti-DNA negatius. Discussió. Maneig i diagnòstic diferencial en sacroiliïtis unilateral en lactant. Adenitis Tuberculosa Zulema Lobato Salinas, Silvia Zambudio Sert, Jaume Margarit Mallol, Joan Sitjes Costas, Imma Burgos Remacha, Santiago Nevot Falcó Althaia. Hospital Sant Joan de Déu. Manresa Introducció. La tuberculosi és una patologia emergent al nostre medi. La presentació pulmonar és la més freqüent, però existeixen formes clíniques molt diferents. Motiu de consulta. Nena de 6 anys d'origen magrebí portada per tumefacció calenta, eritematosa, dolorosa i fluctuant a aixella esquerra de 48 hores d'evolució que s'havia iniciat com una petita pústula. Analítica sense signes d'infecció. S'orienta com a abscés i es decideix antibioteràpia endovenosa i drenatge quirúrgic. S'obté gran quantitat de pus, cultius negatius. Presenta milloria inicial pel que es dóna d'alta amb antibioteràpia oral. Al cap de 3 setmanes reingressa per mala evolució local. Presenta una tumefacció dura, amb supuració serosa pel lloc de drenatge (fistulització), sense altres signes inflamatoris ni febre ni clínica acompanyant. Exploracions complementàries. Analítica normal. Serologies Brucel·la, toxoplasma, CMV, VEB, herpes simple i mycoplasma negatives. Eco axil·lar: dues adenopaties de 3 cm i una de 17 mm de diàmetre. PPD positiu (més de 20 mm, vesiculat). Rx tòrax normal. PAAF de l'adenopatia: Tinció Ziehl Nielssen negativa i PCR a BK positiva. Es cursa cultiu per BK i micobacteris atípics. S'inicia politeràpia antituberculostàtic amb isoniazida, rifampicina i pirazinamida per sospita clínica d'adenitis tuberculosa. Estudi de contactes (germans i pare PPD negatiu i Rx normal, mare PPD positiu amb Rx normal). Evolució favorable. Conclusions. 1. Davant la sospita d'adenitis-adenoflemó és important fer un diagnòstic diferencial abans de començar el tractament. 2. Cal recordar el PPD com a exploració complementària bàsica en l'estudi de diverses patologies, sobretot en població de risc. Pancreatitis en una febre tifoide Marta Casellas, Laia Ymbert, Antoni Martínez-Roig, Maria Bonet Hospital del Mar, Barcelona Objectiu. Descriure l’evolució poc habitual d’una febre tifoide, malaltia actualment poc freqüent al nostre entorn. Material i mètodes. Descripció d’un cas clínic amb l’evolució amb recaiguda i aparició de complicació. Resultats. Nen de 10 anys arribat 1 mes abans de Bangla Desh amb la mare. Història de 12 dies de febre, 5 dies de tos, 3 dies de dolor abdominal i deposicions anòmales. Antecedents de mare amb la mateixa situació clínica. Es diagnostica mitjançant hemocultiu positiu a Salmonella typhi i es tracta amb cefixima 16 mg/kg/d durant 14 dies. Ecografia mostra colecistitis, engruiximent del còlon dret i adenopaties. Apirèxia al 6è dia amb bona evolució clínica. Coprocultiu control posttractament negatiu. Al cap de 15 dies, febre novament; després de 12 dies de febre i dolor abdominal novament hemocultiu positiu a Salmonella typhi. Ecografia de pàncrees hipoecogènic i augmentat. Amilasa i amilasúria elevades. Tractat amb cefixima 20 mg/kg/d fa apirèxia al 5è dia amb bona evolució clínica i resolució clínica i ecogràfica. Coprocultiu posttractament negatiu. Conclusions. La febre tifoide és una malaltia ja oblidada en els autòctons. En aquest cas es concentren dues dades importants: la recaiguda després de coprocultiu negatiu i la presentació de la pancreatitis, complicació poc freqüent i encara més a la infància. La recaiguda s’atribueix a una dosi discretament inferior a la considerada idònia amb normalització clínica i ecogràfica. La recaiguda va ser tractada amb el mateix antibiòtic a dosi més alta. La normalització clínica, ecogràfica i analítica amb coprocultiu posterior negatiu ha estat l’evolució. El retrobament amb aquesta patologia ha servit per apreciar imatges ecogràfiques que desconeixíem quan aquesta patologia era freqüent al nostre ambient. Cal pensar en aquest possible diagnòstic en les síndromes febrils aparegudes entre 7-14 dies de l’arribada de pacients procedents de països de renda baixa. Un diagnòstic per damunt de la segona setmana d’evolució pot acompanyar-se més fàcilment de complicacions. Infecció pel virus d’Epstein-Barr i hepatitis colestàtica Sandra Moya, Valentí Pineda, Lídia Batalla, Gemma Pujol, Lluïsa Colomer, Josefa Rivera Hospital de Sabadell. Corporació Parc Taulí. Sabadell Introducció. L’afectació hepàtica lleu-moderada és freqüent en el curs de la infecció aguda pel virus d’Epstein-Barr (VEB) i se sol manifestar amb un augment de les transaminases que es resol espontàniament. En canvi, la icterícia amb hiperbilirubinèmia conjugada és molt poc freqüent i sol ser deguda a una colèstasi intrahepàtica per infiltració limfocítica del fetge o relacionada amb una hemòlisi autoimmune. Cas clínic. Noi de 16 anys, sense antecedents patològics d’interès, amb febre alta d’una setmana d’evolució acompanyada d’odinofàgia, adenopaties laterocervicals i astènia que no millora amb amoxicil·lina-àcid clavulànic. Consulta per dolor abdominal, icterícia, colúria i acòlia. En l’exploració física presenta afectació de l’estat general, icterícia mucocutània, adenopaties laterocervicals, exsudat amigdalar, dolor a la palpació d’hipocondri dret amb hepatomegàlia de 2 cm i pol esplènic. A l’analítica de sang destaca una limfocitosi (73%) amb limfòcits reactius, AST 283 U/L, ALT 410 U/L, bilirubina total 7 mg/dL, bilirubina conjugada 6.4 mg/dL. A l’ecografia abdominal s’observa esplenomegàlia. Ingressa amb dieta baixa en greixos i antitèrmics. L’analítica confirma una infecció per VEB. El tercer dia d’ingrés augmenta la icterícia amb bilirubina total de 10.1 mg/dL i conjugada de 8.4 mg/dL. S’inicia tractament amb àcid ursodesoxicòlic. Es manté febril durant la primera setmana. La icterícia i la colúria disminueixen progressivament. La bilirubina no disminueix fins al novè dia d’ingrés. A l’alta presenta una bilirubina total de 5 mg/dl i conjugada de 3.8 mg/dl, amb una discreta disminució de les transaminases. Un mes després, l’analítica mostra una funció hepàtica normal. A l’estudi d’autoimmunitat destaca ANA 1/320 amb patró clapejat, suggestius d’una hepatitis autoimmune. El pacient segueix una bona evolució clínica i es manté asimptomàtic, per la qual cosa es decideix mantenir una conducta expectant. Comentaris. En el diagnòstic diferencial de l’hepatitis colestàtica s’hauria d’incloure la infecció per VEB. D’aquesta manera es podrien reduir les exploracions complementàries que es duen a terme per descartar altres causes de colèstasi. 146 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66
Page 1 and 2: RESUMS Al·lèrgia i Immnunologia P
Page 3 and 4: XIV Reunió Anual de la Societat Ca
Page 11: XIV Reunió Anual de la Societat Ca
Page 35: XIV Reunió Anual de la Societat Ca

Societat Catalana de Pediatria

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?