Societat Catalana de Pediatria

More documents

Recommendations

Info

sèpsia i dos d’ells l’exantema típic macular. D’entrada es va pautar tractament antibiòtic d’ampli espectre en tots els casos (ampicil·lina i gentamicina en tres casos i gentamicina i cefotaxima en un cas). Tres pacients tenien l’ecografia cerebral patològica (una hemorràgia subependimàtica bilateral, una hemorràgia intraventricular, una hemorràgia intraventricular i parenquimatosa). En un pacient es va produir l’exitus i els altres tres van evolucionar a la curació sense seqüeles neurològiques fins al moment actual. Comentaris. 1. L. monocytogenes és un dels microorganismes causants de sèpsia neonatal que cal continuar tenint en compte, ja que els últims anys sembla que està augmentant la seva incidència. 2. La combinació ampicil·lina (altament eficaç davant L. monocytogenes) i gentamicina continua sent d’elecció en el tractament empíric de les sèpsies en el període neonatal. 3. Considerem molt important el cultiu de placenta quan hi ha sospita de corioamnionitis i frotis vaginal en la sospita de sèpsia neonatal per ajudar a obtenir el germen causant. Com influeix l’ètnia de la mare en les condicions perinatals dels 5.830 parts atesos a l’hospital entre els anys 2003-05 Robert Cilveti, Antoni Natal, Wifredo Coroleu, Joan Bel, Emilio Pérez-Picañol Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona (Barcelona) Objectiu. Relacionar la procedència ètnica de la mare amb les condicions obstètriques i perinatals de tots els nadons nascuts al nostre hospital en els darrers 3 anys. Mètode. El 100% dels naixements a l’Hospital entre els anys 2003-05 (N=6089) s’agrupen segons les 3 ètnies majoritàries (n=5830): ètnia blanca (caucàsica i sud-americana) [83%], magrebina/àrab [7%] i oriental [5%]. Es descarten altres ètnies per representar petits percentatges del total de naixements. Resultats. El nombre global de naixements augmenta significativament en totes les ètnies, amb una proporció de gestacions prèvies major entre les mares magrebines/àrabs. Des del punt de vista infecciós, tots els parts de mares HIV positiu pertanyen a gestants d’ètnia blanca (0.5%); la proporció de casos amb HbsAg positiu és significativament major entre les mares orientals (9%); i el cultiu del SGB a les 37w és desconegut més freqüentment entre les mares orientals (38%) i les magrebines/àrabs (30%). Les mares orientals tenen significativament més parts eutòcics (66%) i menys parts per cesària (16%). En l’ètnia blanca, la mortalitat prenatal (4.75/1000) és significativament menor que en l’ètnia magrebina/àrab (17.3 /1000) i oriental (10.4/1000). El nadons de l’ètnia blanca tenen un pes, talla i PC significativament menors segons els estàndards de referència; s’observen significativament més nadons d’ètnia blanca amb un pes al néixer 5 mmol/L com a anormals. Es correlacionen els valors de lactat amb les dades perinatals relacionades amb risc de pèrdua de benestar fetal (PBF). L’estudi estadístic es fa amb el programa SPSS.12, mitjançant les proves estadístiques: correlació de Pearson, prova T i ANOVA. Resultats. S’observa una correlació forta positiva entre les dues determinacions de lactat amb p
XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria Estudi de la incidència de la sensibilització Rh en la gestant i la seva implicació patològica en el nadó C. Vila, A. Pineda 1 , X. Demestre; P. Sala, MJ. Elizari, S. Martínez, T. Agut, F. Raspall Servei de Neonatologia i Pediatria. 1 Laboratori d’Hematologia. SCIAS- Hospital de Barcelona. Barcelona Objectiu. Conèixer la incidència de la sensibilització Rh en les gestants ateses els últims 2 anys i la seva participació en la incidència d’hiperbilirubinèmies neonatals. Material i mètode. S’ha fet un estudi d’ABO, Rh i test de Coombs directe poliespecífic en totes les mostres de sang de cordó umbilical dels nadons nascuts entre els anys 2004 i 2005, mitjançant tècnica en micropouet (Diamed ID). En els casos amb test de Coombs directe positiu, l’estudi es va completar amb la determinació i el cribratge d’anticossos eritrocitaris irregulars en sang materna i elució àcida dels anticossos fitxats a les hematies de sang de cordó per tècnica àcida (R-E-S, Dominion Biologicals Limited), assajant el producte eluït davant un panell d’hematies ABO (O) ampli per la identificació d’altres especificitats. Resultats. De les 3.831 mostres estudiades, es van identificar 99 casos de test de Coombs directe positiu (2.6%). En el 82.8% dels casos es va poder determinar una especificitat antigènica responsable. En 18 casos hi havia una especificitat del sistema antigènic Rh (22%), en 15 ho va ser per l’antigen D, en 2 per C+E i un per D+E. En 9 casos consta l’antecedent de l’administració de gammaglobulina anti Rh (D) durant el tercer trimestre. En nou casos hi ha una sensibilització real (2.3 o/oo). Dues mares tenien Rh positiu. Cap nadó va néixer amb hidrops; cinc van necessitar ingressar per fer el tractament, quatre abans de les 12 hores de vida, i en tres es va practicar exsanguinotransfusió (16.6%). Conclusions. Malgrat els controls analítics durant l’embaràs i la generalització de la utilització de la gammaglobulina anti-Rh com a prevenció de la malaltia hemolítica neonatal, el problema continua existint en el nostre medi. L’11% de les gestants sensibilitzades tenen un Rh positiu, cosa que fa necessari fer un test de Coombs indirecte a totes durant els tres trimestres. Continua sent freqüent la interferència per la gammaglobulina anti Rh circulant en el sèrum matern sense sensibilització real encara que sense expressivitat clínica en el nadó. L’ingrés d’aquests nadons es produeix a les poques hores de vida i és important el nombre d’exsanguinotransfusions realitzades. La majoria de les sensibilitzacions reals podrien haver-se evitat seguint les recomanacions que fa sobre això la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. Infecció neonatal precoç per estreptococ del grup B Gemma Pujol, Joan Badia, Carme Figaró, Mònica Domingo, Marta Fletas, Lídia Batalla Unitat de Neonatologia. Servei de Medicina Pediàtrica. Corporació Parc Taulí. Sabadell Introducció. La infecció precoç per estreptococ del grup B (SGB) (primers 7 dies de vida) és fonamentalment de transmissió vertical, i la sèpsia és la presentació clínica més freqüent. Els últims anys, les mesures de prevenció han portat a un descens important de la incidència d’aquestes infeccions. L’objectiu del treball és avaluar la incidència d’infecció neonatal precoç per SGB i l’evolució d’aquesta en els últims anys. Mètodes. Anàlisi dels casos d’infecció neonatal precoç per SGB en el període 1990-2005 a l’Hospital de Sabadell. Com a mesura preventiva, des del 1998 s’administra profilaxi antibiòtica a les mares amb risc d’infecció (fill previ amb malaltia per SGB, infecció d’orina per SGB durant la gestació, cultiu vaginal i/o rectal positiu per SGB a les 5 setmanes prèvies al part i SGB desconegut amb un dels factors associats següents: febre materna intrapart, ruptura de membranes superior a 18 hores o part prematur). Considerem malaltia per SGB quan l’hemocultiu o el cultiu de LCR és positiu per aquest germen. Resultats. Entre el 1990 i el 2005 s’han registrat 36.331 nounats vius al nostre centre (15.493 del 1990 al 1997, i 20.838 del 1998 al 2005). En aquests 16 anys s’han detectat 51 casos de malaltia per SGB, 28 dels quals corresponen a infecció neonatal precoç. En el primer grup (abans de la profilaxi antibiòtica) s’han registrat 20 casos (1.29 per mil nounats vius). Del 1998 al 2005 s’han registrat 8 casos (4 en el 2005) (0.38 per mil nounats vius). La presentació clínica en tots els casos va ser la sèp- sia, 6 amb meningitis. Dels 8 casos, 2 presentaven frotis per SGB positiu (un d’ells rebé profilaxi antibiòtica completa i l’altre no) i 6 SGB negatius (en un d’ells el frotis es va fer 6 setmanes abans del part, i un presentava ruptura perllongada de membranes). Comentaris. En el nostre medi, la utilització de la profilaxi antibiòtica a mares amb factors de risc ha portat a un descens important en la incidència de la infecció neonatal precoç. L’augment de casos en el 2005 ens indica la necessitat de continuar utilitzant profilaxi antibiòtica si el cultiu és positiu i repetir el cultiu si aquest ha estat fet 5 setmanes abans del part. Cal continuar fent el seguiment postnatal dels nadons amb risc. Vàlvules d’uretra posterior: tractament prenatal i evolució postnatal S. Ricart Campos, E. Gargallo Burriel, MD. Salvia, JM. Rodríguez Miguélez, J. Figueras, X. Carbonell Agrupació Sanitària Hospital Sant Joan de Déu - Hospital Clínic. Universitat de Barcelona. Barcelona Introducció. Les vàlvules d’uretra posterior (VUP) són la causa més freqüent d’uropatia obstructiva que condueix a insuficiència renal crònica en la infància. El pronòstic a llarg termini depèn principalment del grau de preservació de la funció renal, per la qual cosa els últims anys s’efectuen intervencions prenatals per descomprimir la via urinària. Recentment s’ha desenvolupat la cistoscòpia fetal percutània, que pretén oferir un tractament prenatal més definitiu. Presentem el cas de dos nadons amb VUP i diferent maneig prenatal, i la comparació de l’evolució a curt i mitjà termini. Descripció dels casos. Cas 1. Troballes ecogràfiques: 20 setmanes de gestació (sg) èctasi pièlica; 30 sg ureterohidronefrosi bilateral; 31 sg signes compatibles amb VUP. Cesària urgent a les 316/7 sg per dinàmica uterina amb pèrdua del benestar fetal. Nadó de 2.140 g, Apgar 9/10. Presenta globus vesical i s’efectua sondatge urinari. Augment progressiu de creatinina (0.7 mg/dl a 6.63 mg/dl al cap de 8 dies) amb acidosi metabòlica. Presenta infart cerebral dret evolucionat (d’instauració prenatal). La cistografia miccional seriada confirma el diagnòstic, i als 15 dies de vida s’efectua cistoscòpia amb resecció completa de vàlvules. Les cistografies posteriors mostren absència de vàlvules residuals; lenta millora de la funció renal (al cap d’un mes: creatinina 0.84 mg/dl, urea 70 mg/dl). Cas 2. A les 23 sg, hidronefrosi bilateral; 25 sg megabufeta i signe de “keyhole”. A les 26 sg vesicocentesi fetal; l’estudi urinari mostra funció renal fetal al límit, per la qual cosa s’indica cistoscòpia fetal percutània. No s’aconsegueix resecció valvular, però els controls ecogràfics successius mostren descompressió del sistema urinari. A les 28 sg, recidiva la hidronefrosi; es repeteix fetoscòpia amb resultats similars. Sospita de corioamnionitis a les 29 sg, de manera que es deixa evolucionar el part. Nadó de 1.700 g, Apgar 6/9. Presenta orifici a abdomen amb protusió d’epipló. Precisa intubació, surfactant, sondatge i tancament quirúrgic de l’orifici abdominal. Als 34 dies cistoscòpia amb fulguració de les vàlvules. Al cap d’un mes: creatinina 0.6 mg/dl, urea 13 mg/dl; valors normals als 2 mesos. Comentaris. Aquests casos exemplifiquen dues concepcions diferents en el tractament de les VUP. En el primer es descriu l’abordatge «clàssic» (estabilització del pacient i resecció valvular). La lesió renal que s’instaura ja prenatalment condicionarà el pronòstic a llarg termini. En el segon cas l’objectiu és una intervenció precoç per evitar la lesió renal prenatal; tècnicament complexa i amb morbiditat associada. En el nostre pacient, s’aconsegueix descompressió temporal de la via urinària, però sense resecció completa de vàlvules; es complica amb protusió d’epipló. No obstant això, l’evolució postnatal a curt termini sembla més satisfactòria que en l’abordatge clàssic: millor funcionalitat renal i menys comorbiditat associada greu (infart cerebral). En casos seleccionats de VUP la fetoscòpia amb resecció valvular es configura com una eina terapèutica vàlida, que cal desenvolupar en els propers anys. 160 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66
Page 1 and 2: RESUMS Al·lèrgia i Immnunologia P
Page 3 and 4: XIV Reunió Anual de la Societat Ca
Page 25: XIV Reunió Anual de la Societat Ca
Page 35: XIV Reunió Anual de la Societat Ca

Societat Catalana de Pediatria

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?