Societat Catalana de Pediatria

Aquest estudi té com a limitació no ser randomitzat, pel que podria
existir un biaix en la selecció dels pacients, amb tendència a tractar quirúrgicament
els casos més complicats.
Intoxicació accidental per baladre
Amalia Arce, Antoni Martínez-Roig, Santiago Grau,
Mónica Marín
Hospital del Mar (Institut Municipal d’Assistència Sanitària). Barcelona
Introducció. El baladre (Nerium oleander) és un arbust de fulles verdes
i flors roses o blanques, propi de zones mediterrànies. Els seus components
són tòxics, ja que contenen el 2% de glicòsids esteroides, entre
els quals destaca l’oleandrina. Són substàncies del mateix grup que la
digoxina, i amb una activitat cardiotònica fins i tot més potent. La ingesta
accidental o voluntària pot originar un quadre clínic similar a la
intoxicació digitàlica.
Cas clínic. Nen de 13 mesos que acudeix per ingesta de fulla de baladre
30 minuts abans. Presenta excel·lent estat general, exploració per aparells
i constants normals. Es procedeix a fer rentat gàstric sense obtenció
de restes vegetals i s’administra carbó activat. Es realitzen nivells
plasmàtics de digoxina amb tres tècniques diferents, i s’obté resultat
positiu (0.83 ng/ml) per la tècnica EMIT mitjançant Viva ® Dade-Behring.
L’evolució és bona amb monitoratge cardíac normal.
Discussió. Les intoxicacions per ingesta de baladre poden ser diagnosticades
utilitzant tècniques d’immunoassaig que es fan servir per determinar
les digoxinèmies. Són més útils les menys específiques pel fet de
donar reaccions creuades entre glicòsids cardiotònics. Si el resultat és
positiu, confirmarem la ingesta, encara que no és un marcador de gravetat
ni hi ha correlació clínica.
El quadre clínic originat per la intoxicació seria sobreposable a la intoxicació
digitàlica (símptomes digestius, arítmies, símptomes neurològics).
En cas d’intoxicació, hi ha bibliografia que dóna suport a l’administració
d’anticossos Fab digoxin específics.
Conclusions. La intoxicació per baladre es pot confirmar per tècniques
de detecció de digoxinèmia (d’elecció les menys específiques). El resultat
no es pot correlacionar amb la gravetat, però pot ser útil en el
seguiment.
La Targeta de l’Especialista ja és una realitat a
Catalunya. Presentació
Susana Bello 1 , Blanca Prats 2 , Rosa Fernández 2 ,
Mireia Jané 2 , Ramon Prats 2
1 Corporació de Salut del Maresme i la Selva. 2 Direcció General de Salut Pública.
Generalitat de Catalunya
Objectiu. Presentar la Targeta de l’Especialista, implantada recentment
a Catalunya, per tal de fer arribar a tots els pediatres de llengua catalana
informació sobre aquesta eina de treball.
Material i mètodes. Estudi de la problemàtica que té lloc en l’atenció
mèdica, especialment en situacions d’urgència, dels infants amb malalties
de baixa incidència o que necessiten tractaments o controls mèdics
poc habituals.
Disseny de la Targeta. Presentació a diversos pediatres de capçalera i
de diferents subespecialitats pediàtriques, a metges, pediatres o no,
que atenen infants a urgències i a alguns pares d’aquests infants. Discussió
d’aquest projecte amb el Departament de Salut de la Generalitat
i la Societat Catalana de Pediatria.
Hem escoltat l’opinió de tots ells sobre la Targeta, per intentar aconseguir
una eina de treball realment pràctica i útil.
Resultat. Elaboració i distribució de la Targeta de l’Especialista des del
Departament de Salut de la Generalitat i la Societat Catalana de Pediatria.
Informació sobre la Targeta als pediatres catalans i als directius
dels centres sanitaris.
Conclusió. Davant la impossibilitat de protocol·litzar aquestes malalties,
bé per la diversitat, bé per l’àmplia variabilitat individual que comporten,
creiem que la Targeta de l’Especialista pot ser una eina molt útil
com a mitjà de transmissió ràpida i clara d’informació entre els professionals.
Pensem que aquesta comunicació en el marc de la Reunió de
pediatres de llengua catalana pot ser un bon mitjà per difondre-la, ampliar
la informació sobre la utilitat que té i sobre com aconseguir-la per
tal de donar una empenta al projecte.
Expansió cutània en cuir cabellut: vuit anys
d’experiència
FJ. Parri, J. Prat, E. Muñoz, L. Krauel, MA. Sancho,
L. Morales
Servei de Cirurgia Pediàtrica. Agrupació Hospital Sant Joan de Déu-Clínic
Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 153
Resums
Introducció. El tractament de grans defectes de cuir cabellut constitueix
un repte per al cirurgià infantil. Els mètodes convencionals no estan
exempts de complicacions i de resultats incomplets. Avui en dia
s’utilitza amb freqüència l’expansió cutània. La seva base fisiològica és
un fenomen tan natural com la distensió de la pell durant l’embaràs. El
principi de l’expansió cutània és: col·locació d’un expansor buit sota la
pell sana veïna a la lesió, ompliment progressiu, expansió de la pell i un
segon temps quirúrgic que combina l’exèresi de la lesió amb la cobertura
del defecte mitjançant una plàstia lliscant amb la pell expandida.
Presentem la nostra experiència en aquest camp.
Material i mètodes. Setze pacients (1-16 anys) han estat sotmesos a expansió
de cuir cabellut. Les indicacions eren: set nevus i nou alopècies
amb mida superior a 6 cm de diàmetre. S’avalua: tipus, mida, forma i
nombre d’expansors col·locats per procediment. S’analitza la tècnica
quirúrgica segons relació de pell sana existent, via de col·locació, tipus
de vàlvula utilitzada, velocitat d’ompliment i temps d’expansió.
Resultats. En catorze pacients s’aconseguí extirpar la zona compromesa.
En dos pacients amb alopècia, un del tipus congènit i l’altra
traumàtica, s’expulsà l’expansor, cosa que obligà a retirar-los i recol·locar-los
6 mesos després. El temps d’ompliment varià entre 2 i 3 mesos,
depenent del volum que s’havia d’infondre. La velocitat d’ompliment
equival al 10% del volum del total de l’expansor un cop per setmana.
Les vàlvules utilitzades van ser totes subcutànies. S’observà en tots una
disminució de la densitat pilosa. En els nevus s’utilitzà la via intralesional,
en canvi en els casos d’alopècia les incisions s’efectuen en pell sana.
Conclusió. L’expansió tissular del cuir cabellut és una tècnica que ha demostrat
ser de gran utilitat en defectes cutanis del cuir cabellut. Disminueix
les grans cicatrius, i evita la necessitat de penjolls complexos i zones
donadores residuals. L’expansió en el cuir cabellut és més lenta i sobre
una pell de menor elasticitat que altres zones cutànies. Com tot
mètode, té les seves indicacions precises i involucra una tècnica depurada
per evitar complicacions.
Aplàsia del cutis
M. Corradini, J. Prat, L. Krauel, ME. Muñoz, FJ. Parri,
L. Morales
Servei de Cirurgia Pediàtrica. Agrupació Hospital Sant Joan Déu-Clínic. Barcelona
Introducció. L’aplàsia del cutis congènita és una absència de la pell detectada
al naixement. Generalment es localitza a la regió cranial, al
voltant de la línia mitjana, amb presentacions de diferent gravetat que
comprenen des d’àrees d’alopècia o úlceres de diferents mides, fins a
un defecte complex de pell i os. L’aplàsia del cutis congènita pot ser
transmesa com caràcter autosòmic dominant o recessiu (quan hi ha
consanguinitat entre els pares) i pot trobar-se com a manifestació
clínica inclosa en diferents síndromes.
Presentem dos casos clínics tractats recentment al nostre servei.
Casos clínics. Cas 1. Nounada preterme de 34 setmanes de gestació gemelar,
que presenta una àmplia zona de 5 x 3 cm d’aplàsia del cutis de
cuir cabellut, des de la fontanel·la posterior fins a la fontanel·la anterior,
on hi ha també un important defecte ossi, de manera que queda
al descobert el sinus sagital.
Cas 2.Nounada preterme de 34 setmanes de gestació, amb antecedents
de consanguinitat dels pares, que presenta una zona de 3 x 4 cm
d’aplàsia del cutis a la fontanel·la posterior amb petita ulceració i sense
defecte ossi; també presenta defecte de paret abdominal a l’hipocondri
esquerre tipus gastròsquisi i atrèsia ileal.
Discussió. El problema principal del maneig neonatal d’aquests pacients
és el risc de sobreinfeccions bacterianes que, en els casos amb
exposició de les meninges requereixen cobertura antibiòtica profilàctica.
Per al tractament de defectes cutanis utilitzem cures periòdiques i
apòsits Hydrofiber ® amb plata fins a aconseguir l’epitelització completa.
Més endavant es farà el tractament de les seqüeles com l’alopècia.