Societat Catalana de Pediatria

Demanda assistencial en els infants diabètics
prepuberals de l’Hospital de Sabadell: necessitat
d’educació diabetològica
M. Vilà, R. Corripio, R. Nosàs, I. Gallach, J. Rivera,
I. Loverdos, J. Pérez
Unitat d’Endocrinologia Pediàtrica. Servei de Medicina Pediàtrica. Corporació
Sanitària Parc Taulí. Sabadell
Introducció. L’educació diabetològica ha significat un avanç en la qualitat
de vida dels pacients diabètics: els ofereix una eina bàsica de suport,
els evita ingressos o visites innecessàries a urgències i els dóna
confiança per manejar-se en qualsevol situació amb la seva malaltia.
Objectius. Quantificar la necessitat d’educació diabetològica durant el
primer any des del debut en infants prepuberals amb diabetis mellitus
tipus 1 (DM1).
Pacients i mètodes. Estudi retrospectiu dels infants menors de 9 anys
amb DM1 controlats a la unitat d’endocrinologia pediàtrica del nostre
centre (1992-2005), en què s’han registrat les variables següents: sexe,
edat, debut, pauta d’insulina, episodis de descompensació aguda greu
i control metabòlic (hemoglobina glicosilada mitjana del primer any),
nombre de visites a educació diabetològica, endocrinologia i urgències
(i motiu).
Resultats. S’han analitzat les dades de 33 pacients (16 nens) que debutaren
amb DM1 abans dels 9 anys. La mitjana d’edat al debut va ser de
5 anys (SD 2.5; rang 0.5- 8.7). No s’ha detectat cap cas d’hipoglicèmia
greu en el primer any. La manifestació del debut ha estat cetoacidosi
en 15 nens, cetosi en 14 i hiperglicèmia en 4. La pauta d’insulina habitual
ha estat barreja lenta-ràpida matí i nit, excepte en 2 casos, que reben insulina
lenta amb suplements d’ultraràpida abans dels àpats. L’hemoglobina
glicosilada mitjana ha estat de 7.75% (SD 0.9; valor referència
4-6%). La demanda assistencial ha significat una mitjana de 7.9 (SD 5.8),
les visites d’educació diabetològica a l’endocrinòleg de 5.1 (SD 2.7), i a
urgències de 2.3 (SD 2.2). Hi ha hagut dos ingressos coincidint amb una
apendicitis aguda i un aixafament digital. Els motius de consulta a
urgències han estat: 3 hipoglicèmies lleus, 8 gastroenteritis, 4 febre, 6
otitis, 5 amigdalitis, 8 bronquitis, 7 quadres catarrals, 5 traumatismes i
la resta miscel·lània.
Comentaris. Els nens diabètics requereixen una elevada assistència
sanitària durant el primer any posterior al debut fins que millora el
coneixement de la malaltia.
L’educació diabetològica durant el primer any permet reduir una
sobrecàrrega a urgències.
Trets de la síndrome plurimetabòlica en nens
obesos prepuberals controlats a l’Hospital de
Sabadell
Gisela Viaplana, Raquel Corripio, Ramon Nosàs,
A. Caixàs, Victoria Aldecoa, D. Bartoli, Josefa Rivera
Hospital de Sabadell. Corporació Parc Taulí. Sabadell
Introducció-Objectiu. L’epidèmia d’obesitat infantil als països desenvolupats
associa un increment en els trastorns de la tolerància a la glucosa
i dislipèmia ja en fases precoces de la malaltia. L’objectiu de l’estudi
és analitzar per primera vegada en el nostre medi els trets de la
síndrome plurimetabòlica (adaptat d’OMS 1999/ ATP III 2001/ IDF 2003)
i les característiques clíniques dels nens obesos prepuberals controlats
en el nostre centre.
Pacients i mètodes. Estudi transversal d’infants obesos (IMC > p95 per
edat i sexe) amb estadi de Tanner I controlats al nostre hospital durant
l’any 2005, excloent-ne els que tenen endocrinopatia associada a obesitat
o presa de medicació que afecti al pes. S’obté consentiment informat,
es fa anamnesi, exploració física amb avaluació antropomètrica i
de tensió arterial, analítica amb perfil lipídic, test de tolerància oral a la
glucosa i càlcul de la resistència a la insulina segons el model homeostàtic
(HOMA). Es considera obesitat central, hipertensió arterial (HTA) i
hipertrigliceridèmia les xifres superiors a 2 DS i HDL baix les xifres menors
a 2 DS de les de referència segons edat i sexe.
Resultats. S’han inclòs 49 pacients (21 mascles), de 8 anys d’edat mitjana
(rang 6-10), IMC (kg/m2) mitjà de 25.94±2.88DS, (26±3.3DS nenes i
25.85±2.27DS nens). El 47.9% tenen familiars amb diabetis 2, el 27.1%
obesitat materna, el 31.9% paterna i el 10.6% en tots dos pares. El
Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 137
Resums
89.4% dels infants presenten obesitat central (85% nens i 92.6% nenes)
i el 35.4% acantosi nigricant. El 34% presenta HTA sistòlica (10 nenes i
6 nens) i el 8.5% diastòlica (3 nenes i 1 nen). Tres pacients presenten hipercolesterolèmia,
4 colesterol-HDL baix i 4 hipertrigliceridèmia. Cap
pacient presenta diabetis, 2 són intolerants a la glucosa i la resta hi tenen
tolerància normal. El 37% presenta resistència a la insulina (HOMA
>2); aquesta va ser més freqüent en els nens amb acantosi nigricant
(47% versus 32.2%, p = 0.317) i en aquells amb antecedents familiars
de diabetis tipus 2 (57.1% versus 20.8%, p = 0.012).
Comentaris. Els trets més prevalents en la nostra mostra han estat
l’obesitat central, la HTA i la resistència a la insulina. Cinc pacients compleixen
com a mínim 3 criteris per la síndrome plurimetabòlica.
Els pacients amb antecedents familiars de diabetis tipus 2 i amb acantosi
nigricant presenten més resistència a la insulina.
L’obesitat parental és un antecedent comú en un considerable percentatge
d’infants.
Aquestes són dades preliminars d’un estudi que pretén valorar l’impacte
de l’obesitat sobre els components de la síndrome plurimetabòlica.
Incidentaloma hipofític: a propòsit d’un cas
Eulàlia Turón, Gemma Carreras, Roser Álvarez,
Zorayda Rubio, Pedro Gómez-González;
Bibiana Pineda, Sònia Brió, Josep Cubells
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Servei de Pediatria
Introducció. L’incidentaloma és un tumor trobat de forma casual, en
absència de simptomatologia específica, en fer una exploració radiològica
per una altra patologia.
Presentem el cas d’un noi diagnosticat d’incidentaloma.
Cas clínic. Noi de 15 anys, remès a consulta d’endocrinologia, per troballa
a RMN compatible amb macroadenoma hipofític.
Antecedents personals: desenvolupament psicomotor normal. Inici pubertat
als 12 anys. Epilèpsia diagnosticada als 9 anys, amb TAC i EEG
normals, tractada amb carbamazepina. Als 15 anys, prèvia retirada de
medicació, es fa una RMN, que mostra gran hiperplàsia hipofítica,
sense alteracions focals a l’interior, compatible amb macroadenoma.
Exploracions complementàries. Campimetria normal. Analítica sanguínia:
T4 i TSH, prolactina, GH i cortisol normals; LH normal amb FSH elevada
(20.3U/l, normal 2-8U/l) i testosterona elevada (45 nmol/l, normal
10.4-39 nmol/l).
Davant la sospita de macroadenoma hipofític es decideix intervenció
quirúrgica. El megatest previ posa en evidència un dèficit de cortisol i
una hiperresposta de gonadotrofines. En la cirurgia s’observa lesió intrasellar
d’aspecte mucoide, que s’extirpa totalment, i l’anatomia patològica
mostra quist col·loide i gliosi reactiva, sense presència de teixit
hipofític.
Evolució. Necessita tractament transitori amb DDAVP i hidrocortisona.
Als 2 mesos de la cirurgia, es repeteix estudi hormonal, on persisteix el
dèficit de cortisol i l’augment d’FSH, a pesar de la normalització de la
imatge hipofítica a la RMN de control.
Davant la persistència no explicable de xifres elevades d’FSH, es fa
seminograma, que mostra azoospèrmia. Cariotip normal. Estudi genètic:
microdelecció del gen DAZ a CrYq.
Diagnòstics finals. Incidentaloma hipofític, quist col·loide amb extensió
suprasellar i azoospèrmia secretora per delecció del gen DAZ.
Comentaris. L’incidentaloma hipofític és una entitat poc freqüent en
l’edat pediàtrica, i que comporta més risc de creixement i agressivitat
que als adults. Ens plantejarem no fer intervenció quirúrgica si el tumor
és petit i sense repercussió hormonal, però cal fer un seguiment del pacient.
La coexistència amb una alteració congènita de la gònada ha falsejat
la valoració hormonal i motivat la cirurgia: queda el dubte de si
aquesta cirurgia era o no realment necessària.
Cal tenir present que la pràctica d’exploracions complementàries sense
una indicació clara pot comportar troballes casuals i motivar un seguit
d’actuacions mèdiques no sempre justificades.