BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 41 - Ajuntament d'Alguaire

ACTUALITAT
utilitzar un llenguatge amb missatges estereotipats:
“Els homes no ploren” – “Porta’t com un
home i siguis fort”
“Quina nena més guapa” – “Has de ser una
bona nena”
Si refl exionem una mica sobre aquestes frases
veiem quin missatge transmetem als nostres fi lls i
fi lles i de quina manera s’han de comportar, ja que
la societat, en general, és el que espera que facin.
O un altre exemple incorrecte seria:
“El Joan porta un jersei de color rosa, sembla
una nena”
Hem de fer que la canalla creixin per dins de
forma lliure, cercant la seva pròpia personalitat.
Això no vol dir educar sense normes ni pautes de
conducta. Cal coeducar amb llibertat.
LES JOGUINES
Les joguines representen un dels millors exemples
de com la societat (i les famílies) edu quem
diferencialment als nostres fi lls i fi lles. A partir dels
4 anys, els infants comencen a imitar les conductes
dels adults, de les persones que els envolten. La
imitació és un dels principals mitjans de socialització
i de formació de la identitat sexual. El joc i les
joguines tenen un paper fonamental en aquests
processos d’identitat.
Veiem amb bons ulls que un nen jugui amb
nines? Acceptem que un nen jugui a cuinetes?
Generalment, no. Però després és desitjable que
el nen participi en les tasques de la llar i que canviï
IGUALTAT D’OPORTUNITATS
bolquers quan sigui pare.
Deixem que les nenes juguin amb cotxes i
camions o pensem que no són jogui nes femenines? I
els hi permetem jugar amb construccions o una caixa
d’eines?... Generalment, no. Però després desitgem
que puguin accedir a qualsevol tipus de professió,
més o menys tècnica.
És a dir, si seleccionem les joguines amb les
que poden jugar els nostres fi lls o fi lles en base al
seu sexe, és possible que els hi estem dient també
que és el que podran ser o no quan siguin grans, i
allò que no els hi pertoca saber o fer degut al seu
sexe.
Deixem que juguin al que vulguin!! Les joguines
no tenen sexe i per tant nosaltres no els
hi posarem!
ELS CONTES (LITERATURA INFANTIL)
El conte és un dels recursos didàctics més potents
dels que disposem. A vegades l’utilitzem amb
l’objectiu d’ensenyar llengua, oral o escrita, com a
element motivador, per a fer alguna activitat... però
la primera funció que té el conte és gaudir de les
històries, dels personatges, de la màgia, etc.
Tant el professorat com les famílies som conscients
del ventall de possibilitats que ofereix el
conte, però no sempre s’és conscient del seu poder
socialitzador.
A través del conte podem:
- Inculcar idees, creences i valors socials
- Oferir models d’actuació i d’identifi cació
- Ensenyar a solucionar confl ictes
- Oferir un món màgic on poder descarregar
l’agressivitat, l’ansietat i les pors reals
- Oferir una font d’imaginació i creació
- Legitimar funcions i rols
Els estudis realitzats, sobre els contes de fades
o contes de tradició popular, ens mostren un alt
missatge sexista tant en els continguts com en els
valors que transmeten.
Els contes de fades i de tradició popular ens
mostren:
- Elles sempre esperen, cusen, netegen, ploren...
41 15