BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 41 - Ajuntament d'Alguaire

ACTUALITAT REFLEXIONS
una energia que urgeix per ser
alliberada, sobretot quan necessitem
riure i la situació social no
ho permet.
També s’ha d’esmentar els
factors socials del riure, com el
seu caràcter contagiós, la salvació
de situacions socialment incòmodes
i el poder comunicatiu de
l’humor.
Pautes per a poder riure
En alguns casos comptats
caldrà acudir a centres en què es
practica el riure i el bon humor
com a mètode terapèutic, però
el més habitual serà autoadminis-
Al meu “tatà”
Fa uns quants anys que ens
coneixem...”, des de què els
nostres pares ens van portar
al món. Primer vas sortir tu, i al cap
d’uns quants anys vaig trucar a la
porta del ventre de la mare i vaig
sortir jo.
Han estat molts anys junts.
De petits al costat dels nostres pares,
el Manel i la Rosa, i de grans,
no hem perdut pas el contacte.
La vida ens porta a “fer un
niu”, tu amb l’Elena i jo amb la
trar-se el riure buscant ocasions
per a fer-ho.
El primer és treballar l’actitud
davant de la vida: amb un
somriure.
Esforçar-se a veure sempre la
“botella mig plena i no mig
buida”.
Intentar trobar cada vegada noves
possibilitats i no amargar-se
dels problemes.
Evitar aquella actitud de “tenir
un problema per a cada solució”.
Llegir llibres d’humor.
Veure pel·lícules i obres de teatre
còmiques.
Intentar riure’s d’un mateix en la
intimitat. Fer-ho en societat és
ja per a nivells avançats.
Freqüentar programes de televisió
que fomentin el riure,
sobretot quan és un bon humor
que no es fa a costa de ningú.
El bon humor no té per què ser
càustic o destructiu.
Rita. En aquests “nius” hi van
sortir uns pollets, el Manel, la Rosa
Mari i la Paquita.
De vegades, quan les famílies
es van ampliant, és perd una mica
el contacte, però aquest no ha
estat el nostre cas, tot al contrari,
la relació amb el meu “tatà” ha
estat més forta, i permeteu-ho
que utilitzi la paraula estimar, que
és el sentiment que sempre he
tingut envers a tu.
No et podré pagar mai el que
Riure és una funció biològica
necessària per a mantenir el benestar
físic i mental. Es una forma
excel·lent per aconseguir la relaxació,
obrir la nostra capacitat de
sentir i estimar.
I fi nalment, vull ser coherent
en tot l’exposat i fi nalitzaré aquest
escrit amb un acudit que vol intentar
treure dels lectors una rialla o
un somriure.
No és un acudit “verd”, més
aviat, una mica “marronet”. Espero
no ferir cap sensibilitat.
Diu així: Una persona entra
en un wàter públic. Tanca la porta,
s’asseu a la tassa i mentre va fent,
s’entreté llegint els grafi ttis que hi
ha al seu davant. N’hi ha un amb
la lletra tan petita que l’obliga
a aixecar el cul i acostar-s’hi per
poder-lo llegir. A la fi ho aconsegueix
i llegeix: “ Compte, que et
cagaràs fora!”.
A reveure.
Fausto González i Farreny
has fet per mi i pels meus, però
pots estar segur que tant la Rita,
el Manel, la Rosa Mari com jo, no
deixarem de considerar-te com
has estat sempre: un gran home.
Bé, no és el moment d’estar
tristos, tot al contrari, diades com
les d’avui en puguem tornar a
celebrar.
Un brindis al meu “tatà”.