BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 41 - Ajuntament d'Alguaire

HISTÒRIA
amb el camí d‘Almenar a la Portella, fi ns ací al mig
del camí asfaltat hem recorregut uns 405 m., prèviament
hem trobat a 141 metres de la carena una fi ta
de pedra, 134 metres, més endavant, una altra fi ta de
pedra tombada, no plantada, i recorreguts uns 128
metres més, arribem al mencionat camí d’Almenar a
la Portella. Segueix la boga pel costat nord del mateix
camí, acabem de travessar el pla i abans d’iniciar
una baixada de pronunciat pendent amb un desnivell
d’uns 20 metres, podem veure la verdor de les ubèrrimes
i uberoses hortes d‘Alguaire i d‘Almenar, continuem
endavant, a uns 420 m. del camí d’Almenar a la
Portella, hauríem d’haver trobat una altra fi ta que no
hem vist, seguim baixant, uns 165 m. més pel mateix
camí, fi ns a trobar perpendicularment un antic camí
que anava de la vila de Ratera a Almenar, el qual, més
cap al nord enllaça amb el camí d’Almenar a la Portella
suara mencionat, en aquest indret hi hauríem d’haver
trobat una altra fi ta però com la majoria d’altres fi tes
del terme també ha desaparegut.
La boga travessa el camí i tira recta pel braçal
de reg que hi ha al costat nord de la fi nca de la torre
del Pinela, per on continua fi ns a trobar la segleta
de Ratera uns 302 m. més enllà, a l’indret on hi ha la
pala d‘on pren l’aigua. Braçal que en anar més planer
que la segleta permet regar una franja de terra pel
damunt d’aquesta.
Segueix la boga serpentejant amb la segleta
de Ratera, contracorrent, ara encanonada, abans als
llocs més profunds anava sobre un aqüeducte fet
amb pisons (una mena de maons) alguns trams del
qual, construïts en temps immemorial, per sobre del
qual s’hi ha posat la canonada de la reiterada segleta.
Canonada que pel costat nord fa de boga, uns 1.695
m., havent passat pels límits nord de les partides de
Ratera, de Canissella i del Molí, fi ns arribar al camí
La boga del terme d’Almenar: tram de la Mata de Pinyana fi ns a la Unilla.
auxiliar del Canal de Pinyana, just a l’altre costat de
camí hi ha l‘anomenat Ull de Ratera, lloc on la segleta
de Ratera pren l’aigua del canal de Pinyana. Fem
esment que abans el canal s’anomenava sèquia de
Segrià, sèquia Major de Lleida, o popularment, fi ns
a l’actualitat, simplement la Segla (paraula que hom
pronuncia remarcant la g fonèticament geminada
seggla, tal com exigeix la correcció oral).
En aquest indret, la boga fa un gir de gairebé de
90 graus cap al nord pel camí del canal; a uns 62 m.,
torna a girar en sec, en un angle d’uns 80 graus cap a
ponent, travessant el canal de Pinyana i continuant pel
darrere de la fi nca de la fàbrica que fou de Lluís Mata
i Pons, i anteriorment la Colònia Serra, fi ns atènyer
després d’uns 180 m. la carretera de la Vall d’Aran,
la N-230, al costat de la qual en altre temps hi hagué
una fi ta que desaparegué en eixamplar-la. Travessa
la carretera, i de seguida la boga comença a pujar
moderadament per un braçal de reg que passa pel
límit nord de la partida de Sant Ramon, fi ns arribar al
camí auxiliar de la segleta d’Alguaire, en alguns llocs
anomenada de la Plana o de les Planes, després d’un
trajecte d’uns 817 m., i el desnivell produït des de la
carretera fi ns ací a la segleta és d’uns 34 metres.
Travessem el camí i la segleta perpendicularment
i continuem pujant, ara ja ben abruptament, uns 230
m. Amb un desnivell de 32 m. i arribem a l‘actualment
entubat canalet de Sant Jaume, situat en aquest
indret a 338 d’altura; pugem uns altres encara més
abruptes 75 m. més, amb un desnivell de 18 metres,
i arribem a la carena de la serra del Sas, a uns 180
metres de la qual comencen els actuals bancals ben
escairats de la concentració parcel·lària, de l’extrem
nord de la partida del Pla de Fals.
En aquest indret, si el dia és clar, podem tornar a
gaudir d’una esplèndida vista; mirant cap a llevant a
41 25