BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 41 - Ajuntament d'Alguaire

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
garxina: fer l’ullet. Ex: Fixa’t, anquella
noa, quet fa la garxina.
garxot: clatellada.
gasoi: gas-oil.
gavinet: ganivet.
gomàtic: pneumàtic.
grasiosa: gasosa.
guaitar: mirar, fi xar-se.
guixir: bordar, lladrar. Ex: Aquell gos no
ha parat de guixir an tota la nit.
H
hòmens: homes
I
istiu: estiu
J
jarsé: jersei.
jalo: menjar.
jero: totxo característic per tenir els
seus forats en la superfície més
gran. Els seus forats són petits i
abundants.
jòvens: joves, jovent.
juet o juguet: joguina.
L
lentilles: llenties
lo: substitutiu habitual de l’article
“el”.
lo que faltae pel duro: expressió que
es diu quan esdevenen fets imprevistos
o ens trobem a gent que
no ens cau gaire bé en el moment
inoportú, ex: ”– Ara acabe d’arribar
el teu amic de Lleida, – O no! lo que
faltae pel duro!”.
lule: hule, estovalles.
LL
llagur o llegur: iogurt.
llangonissa: llonganissa.
llaó: llavor.
llapissós: llefi scós.
llauís: lluir-se. Quedar malament. Pot
usar-se com a sinònim de quedar
galdós.
lletrero: cartell, rètol.
llimpiar: netejar.
llustrós: gras, potent. Habitualment,
referit a una persona.
DICCIONARI ALGUAIRENC
M
magolat: amb cops, adolorit.
maixan: dolent, tremendo.
malajandí: mal caràcter.
mala maror: mal ambient.
malament rai!: expressió per denotar
que alguna cosa no va bé.
mançana: poma.
mandongo: després de la matança del
porc, procés on es fan les llonganisses,
botifarres, etc.
mangala: bastó utilitzat pels avis per
caminar.
mansanilla: camamilla.
mantecado: gelat. Veure frigol.
marturi: martiri, suplici.
mau!: mala senyal.
maular: miolar.
maximbrat: peça de ceràmica.
mè: expressió en el sentit exclamatiu
de mira! Ex: Mè aquet, què s’ha
pensat!
mèno: vedell.
mesdia: migdia.
més dolent que la tinya: molt dolent.
més pudent que la febre: molt pesat.
mentirós: mentider.
michó: mitjó.
misdiada: migdiada. Dormida que es
fa després de dinar.
misto: (castellanisme) llumí.
mixó: ocell.
moixo: trist.
monejar: distreure’s de manera entremaliada.
Ex: No monejos que no stic
per punyetes. Sinònim també de
molestar. Ex: Al fi nal de tan monejar,
te caurà un bolet.
mosca sagallonera: mosca saballonera,
abellot.
mos: ens. Ex: No mos n’anem ancara!
mosenguard: salvaguardar-nos. Ex:
Mosenguard que pedregués ara tal i
com astàn los arbres de fl orits.
mosta: un puny, equivalent a la quantitat
que cap en una mà.
mòtit!: s’utilitza per fer donar pressa a
algú en fer una feina o encàrrec. Ex:
Mòtit an arribar, sinó se mos faran
les tantes.
mullina: moll.
munta: multa. Ex: Els mossos mos van
clavar una munta nan cap a Lleida.
muts i a la gàbia: Expressió per fer
callar algú. Per demanar silenci.
N
nar: anar
némoni: anem-hi, som-hi.
nimai: exclamació negativa. Sinònim
de ja t’ho faràs.
ninai: tonto.
noa: noia. Veure pàe.
nonià: no n’hi ha.
O
ollá, ollá, ollá!: d’antic, es deia tres
cops a les noies, com a fl oreta (piropo),
per fer-les posar vermelles.
Ex: Ollá, ollá, ollá! Guaita aquestes
noies que guapes!
onso: persona poc àgil, matalot.
ornigonera: formigonera.
ostiqueta: caram! expressió per denotar
sorpresa.
P
pacència: paciència.
padar: entomar, prendre.
padellàs: test. De vegades com a insult:
No hi é tot del padellàs!
padrí: avi.
paè: noia.
palatreco: utilitzat en sentit amistós.
Bandarra.
palillo: escuradents.
palometes: crispetes.
palosanto: caqui.
palmaret: calaixó que tenen tots els
cotxes a la part davantera del
copilot on hi deixem les claus o
papers.
panís: blat de moro.
paraconte: vigilar.
pastelina: plastilina.
pecina: piscina.
pèndis: apèndix.
pepí: pipí.
perillons: dolor i tumescència causant
pel fred excessiu, freqüent a peus,
mans i orelles.
pernill: pernil.
pexuga: pit.
picassor: picor.
pienso: pinso.
pinte: pinta.
41 43