BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 41 - Ajuntament d'Alguaire

CARTES
va anar a parar a Alguaire on va
exercir fi ns a l’any 1985. La plaça
de veterinari titular també incloïa
Rosselló.
Hi ha una part de la seva vida
que no li agradava comentar i
era la de la guerra civil. Quan va
esclatar, el Sebastià tenia 18 anys,
el van mobilitzar i formava part de
la “quinta del biberó”, va estar als
dos bàndols i devia ser tant horrible
el que va viure, que no ens va
voler explicar mai res, la Pilar diu:
Quan el meu germà i jo li preguntàvem
sempre deia el mateix, “és
tot molt trist, deixem-ho córrer..”
i canviava de conversa.
Quan va arribar a Alguaire,
l’any 1949, estava a dispesa a casa
del Maga on la senyora Antonieta
el cuidava com si fos un fi ll i on va
estar-hi fi ns que es va casar l’any
1952 que juntament amb la meva
mare van anar a viure a ca la Seca,
una casa molt singular que tenia
un cobert a sota que actualment
ja no existeix. Més endavant van
anar a viure a l’avinguda Jaume
Nadal.
Arribat a Alguaire, la seva
vida era la feina, també li agradava
anar al bar (cal Masol o cal
Cambray) i al cine, i pel que m’ha
explicat la meva mare (diu la Pilar)
li agradava anar a veure el futbol
a Lleida i així festejaven amb ma
mare. Es van conèixer a Alfarràs
en una festa major on els van presentar
amics comuns, i com que
ella treballava a Lleida doncs el
futbol era l’excusa per festejar.
El 3 d’abril de 1952 es va
casar amb la Montserrat Dinarés
a Lleida a l’església de Sant Joan
i com moltes parelles de l’època,
van anar a Mallorca de viatge de
noces i al cap d’un any va néixer
SAPS QUI ERA?
Explicava que per anar a fer
segons quines visites ho feia a caval
la seva primera fi lla, la M. Pilar i
un any i quatre mesos després el
segon fi ll, l’Ignasi.
Era una persona molt amable
i servicial, molt preocupat perquè
tothom estigués content amb la
seva feina, dedicat per complert
a ella fos l’hora que fos. Recordo
l’època de la matança del porc,
quan la gent venien a casa amb
uns trossets de carn de parts determinades
i el meu pare analitzava
que no tinguessin triquinosis,
o quan era l’època de vacunació
dels gossos, o les temporades tan
dolentes que va passar en declarar-se
la pesta porcina. També
recordo quan feia les guies per
poder traslladar bestiar d’un lloc a
un altre o a l’escorxador. Recordo
quan anava a capar els porcs...
quina pena feien, li havia vist assistir
al part d’una vaca, el cridaven
quan la cosa anava malament i
amb uns guants que li arribaven
fi ns a l’espatlla, entrar dins la vaca
girar el vedell i estirar-lo cap a
fora. Tinc molts records del meu
pare en aquest sentit.
Era un gran lector, estava
subscrit a la Vanguardia i se la
llegia de dalt a baix i si trobava
un article interessant, el retallava i
l’enganxava en una mena de quadern.
Sovint acostumava a subratllar
parts del diari. També estava
subscrit a una revista d’economia,
tenia molt interès pels temes que
hi estaven relacionats, tant a nivell
estatal com mundial i de com
evolucionava la borsa.
Una altra de les seves afi cions
era la pesca, era un gran pescador
de truites però no li agradava
gaire menjar-ne, però si regalarles.
Anava al riu Isàbena als llocs
on sabia que eren els millors per
pescar, les hores en que les truites
picaven més i fi ns i tot amb què
fer-les picar, si amb cullereta, mosquit…
A l’estiu els caps de setmana
vivia per a la pesca, marxaven
amb ma mare els dissabtes i el
meu pare es quedava uns quants
quilòmetres abans d’arribar a La
Puebla i anava pujant riu amunt i
pescant i el diumenge després de
dinar a jugar a les cartes al bar.
També era un gran fumador
de puros, de vegades entraves al
menjador de casa i semblava que
hi havia boira, gaudia molt fumant
un bon havà.
Durant 11 anys vam tenir una
gossa que l’acompanyava a tots
els llocs que ell li deixava, es deia
Judi i era un membre més de la
família, però on més gaudia era
al riu quan anava a pescar amb el
meu pare, corrent amunt i avall
sense parar.
Que tal? crec que força interessant
el resum de la vida
d’aquest personatge que vam
tenir el goig de tenir-lo entre nosaltres
part de la seva vida.
No podem acabar sense
donar les gràcies a la Pilar, ja que
sense ella, no ens hagués estat
possible recollir tots els detalls
que ens ha facilitat del Sebastià.
41 49