BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 41 - Ajuntament d'Alguaire

CARTES
RACÓ POETIC
Teràpia riallera
Ai, senyor... quin món de mones!
No hi ha més que homes i dones!
N’hi ha de grans, n’hi ha de petits,
de grassos, d’escanyolits,
n’hi ha de tristos, n’hi ha d’alegres,
n’hi ha de blancs i n’hi ha de negres,
n’hi ha d’esgrogueïts, de roigs,
n’hi ha de tranquils, n’hi ha de boigs,
n’hi ha de panarres, de curros,
n’hi ha d’ordinaris, de fi ns i
també n’hi ha de mallorquins.
L’un riu i l’altre és morrut,
aquest és net i aquell es brut,
hi ha paisans, hi ha militars,
hi ha capellans i seglars,
n’hi ha de malats, n’hi ha de sans,
catalans i castellans,
n’hi ha de pobres i de rics,
de lletjos i de bonics,
n’hi ha d’honrats, n’hi ha de perversos,
o i fi ns i tot n’hi ha que escriuen versos.
Els uns ploren, altres riuen,
n’hi ha que es moren, n’hi ha que viuen.
N’hi ha que miren, que no miren,
que s’arronsen, que s’estiren,
l’un duu bastó... o bé un paraigua
perquè no li toqui l’aigua.
Uns s’estimen com germans,
I es donen sempre les mans,
o bé són indiferents,
o bé són molt indecents!
Hi ha qui arma brega i qüestions
que sembla un orgue de raons;
l’altre predica el Corán
l’altra... res... balla el Can-Can.
Antoni Domingo i Serramona
41 7