BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 41 - Ajuntament d'Alguaire

BIBLIOTECA
JOSEP LLADONOSA PUJOL
andixió: injecció.
anfexió d’aurina: infecció d’orina.
an fos: on fos.
angolfa: golfes.
anguany: enguany. Aquest any.
anou: nou (fruit sec).
anquell/a o anquet: aquell/a o aquest/
a també utilitzat com aquest lloc.
Ex: Anquet puesto au quedat?
anpudegar: molestar.
anllestir: fi nalitzar, acabar.
anrampillar: pujar, ascendir.
ansacte: exacte. Utilitzat com afi rmació.
ansofatar: sulfatar.
ansumanciar: deixar la fruita en un bol
perquè suquegi, un cop ha suquejat
està preparada per menjar.
antrempussar: ensopegar.
anves de: Enlloc de.
àpit: api.
àrbit: àrbitre.
aringada: arengada.
arrapat: estret, molt empegat al cos.
arrecular: tirar enrere.
arreu: màquina que serveix per llaurar
la terra que porta pales tallants i
punxons.
arribar al crostó: pegar.
arrofredat: refredat.
arromangar: apujar les mànigues d’un
jersei amunt.
arropenjar: recolzar o repenjar.
arroplegar: recollir. També s’utilitza
l’expressió ser un arroplegat.
arruixat: boig.
asbafegar: respirar de pressa, amb
esforç.
asbellegar-se: fi car-se a riure.
asbrossadora: segadora (també anomenat
picadora). màquina per segar
i tallar les males herbes al camp.
asbucinar: esmicolar.
ascafanyit: poca cosa, petit i prim.
ascarranxa: espai entre les dues cames.
ascaxigar: esquitxar.
ascopetejar: marxar de pressa d’un
lloc, sortir ràpid.
ascombra: escombra.
ascupinar: escopir.
asfi lagarxat: esfi lagarsat, desfet a fi lagarses.
asfregar: fregar amb força.
DICCIONARI ALGUAIRENC
agafa el portante: s’utilitza quan es
marxa o es fa fora algú. Ex: Ja pots
agafar el portante i marxar.
aspardenya: espardenya.
aspavil: s’utilitza amb exclamació o
sorpresa.
aspentejar: empènyer.
aspill: mirall.
aspona: part del camí o de la carretera
on s’acumula l’aigua de la pluja.
asporreta: anar poc abrigat, fresc.
asporgar: esporgar.
asquerar: revifar, reviscolar.
asta: aquesta.
astaste: has d’estar. Ex: Astaste quieto!
astarrossar: enganyar, estafar. Dit quan
es massa car.
astenasses: tenasses.
astijores: tisores.
astopenc: insípid, dessaborit.
astrenquis: d’amagat, de sota mà. Un
extra. Ex: Treballan lo dumenge
me vai treure uns quartos d’astrenquis.
astudi: col·legi, escola. Sovint usat
com: Anar astudi (anar a l’escola).
astuviar: estalviar.
asventat: persona que sempre va de
pressa, que fa les coses ràpid.
astufa: estufa.
astux: estoig.
asvaït: esvaït. Defallit, que no ha pres
aliment durant molta estona.
asxafarnar: esclafar amb força.
ataconar: pegar.
atapit: atapeït, comprimit.
atomisadora: màquina per sulfatar els
arbres.
aubergina: albergínia.
atiborrar-se: atipar-se, afartar-se.
au avíat: expressió que s’utilitza quan
volem que algú marxi, quan volem
que ens deixin en pau.
aufals: alfals.
aufegar: ofegar.
aufendós: ofendós.
auforges: alforges, bosses de ràfi a per
posar damunt dels animals.
aulivé i auliva: olivera i oliva (fruit de
l’olivera).
aulor: olor.
auón: on, en quin lloc.
aumón: en cap lloc. Ex: Nos pot nar
aumón an tu.
auperació: operació.
aurella: orella.
auridor: llevataps.
aurinal: orinal.
aurinar: orinar.
aurir: obrir.
avall que fa baixada: Veure aspavil.
aviar: deixar anar. De vegades també
s’utilitza quan volem que algú marxi.
Veure Au, aviat.
axurat: estret.També s’usa quan a algú
una cosa de vestir li està bé. Veure
també arrapat.
B
babadero: pitet.
badejo: bacallà.
baixón: depressió, davallada.
bajoca: mongeta.
ballofa: butllofa, ampolla.
banc: eina amb escalirons de fusta o
ferro que es fa servir al camp per
collir fruita.
bandido: bandoler. Es diu en sentit
amistós. Ex: Què dius, bandido?
barró: fusta, vara. S’usa quan a algú li
toca rebre. Ex: Si not portes bé, te
tocarà barró!
batsacada: sacsejada, cop fort.
bencill: corda
bericoc: albercoc.
bestiada: molta quantitat, per dir un
munt. Ex: Hi havia una bestiada
de gent!
birbar: (o asclarir). Acció de treure la
fruita dels arbres quan encara és
verda i petita per tal de descarregar
pes i perquè les que quedin, creixin
més i es facin més grosses.
birlar: prendre, robar.
bisito: petonet (diminutiu de petó).
bixo: pebrot petit i picant. Dit també
d’un insecte petit. I s’usa de vegades
per assenyalar quan un infant és
entremaliat. Veure tremendo.
blaïr: rebre moltes picades d’insectes.
Ex: Aquestos mosquits m’han blait
lo braç!
bora nit i tapat: expressió que es diu
quan un se’n va al llit a dormir.
bocadillo: castellanisme. Entrepà.
brenar: berenar.
broma: boira.
41 41