Diari de Girona Reportatge Els gravats de la guerra Reuneixen i ...

14 Dominical
Diumenge 23
de maig de 2010
Agustí
Ensesa
Bonet
Escola de
Tastavins
del Gironès,
amb la
col·laboració
de l’alumna
Gisela Solà
Lafuente.
Xavier
Romero
D
’un terreny de naturalesa franco-argilosacalcària,
amb continguts mitjans-baixos de
matèria orgànica i elaborat amb una de les varietats
de cep més antigues arreu del món, ha
nascut aquest vi de color groc pàl·lid amb reflexes
verdosos, molt net i brillant. Gran potència
aromàtica que expressa inconfusiblement
la seva varietat, aromes de fruites d’arbre,
el prèssec i l’albercoc. L’entrada en boca
E l
El vi
Sumarroca Muscat
grup Cortés/Sarrias de Girona,
juntament amb l’associació
Joguetmanàtics i amb
la col·laboració de l’Ajuntament, ha
organitzat per al proper dissabte
dia 29 de maig la seva Tercera Fira
de Col·leccionisme, més coneguda
per Papermaniàtics, que durant tot
el dia es desenvoluparà al passeig
Vilaret de Cassà de la Selva, en el
segon dia de festa major. A partir
de les 10 del matí, aquest emblemàtic
i espaiós indret serà l’escenari
per segon any consecutiu de
la trobada dels comerciants i intercanvistes,
que coincidirà amb el tradicional
mercat dels dissabtes de la
fruita i la verdura. La vintena de parades
que han anunciat la seva concurrència,
algunes d’elles vingudes
de Barcelona, podran oferir al públic
un ampli ventall de material relacionat
especialment amb el paper
imprès, que de ben segur farà
les delícies dels aficionats a multitud
d’aquestes temàtiques de claríssim
contingut cultural.
Com és habitual, els organitzadors
han editat un superb punt de
llibre que mostra un cop més un
indret ben conegut de la localitat,
en aquest cas can Frigola i l’església,
al fons, vistos des del carrer
Avall, i en un primer plànol un grup
de col·leccionistes de targetes postals
en el moment de la repassada
dels seus àlbums. Els anteriores
exemplars van estar dedicats a l’estació
del ferrocarril, i a la cobla-orquestra
Selvatana.
Enguany, a Cassà s’està commemorant
el centenari de La Principal,
motiu pel qual se li ha dedicat a
aquesta històrica formació sardanista,
recentment recuperada pel
mateix Ajuntament, el llibret monogràfic
que per la festa major edita
el GREC –Grup de Recerca i Estudis
Cassanencs–, així com l’exposició
paral·lela, que mostrarà durant
un dies a la sala l’Estació material
al·lussiu a la cobla, i d’altre de
contingut sardanista en general. Aquests objectes
i documents han estat aportats per col·leccionistes
locals i músics de diverses èpoques.
D’altra banda, i també molt relacionat amb el
2009
Col·leccionisme
és fina, amb recorregut elegant, untuós, deixant
al seu pas sensacions dolces i afruitades
i un reregust persistent i harmoniós. És un vi
encisador per als més golosos. Resulta ideal
per maridar amb entrants suaus i frescos com
un tàrtar de llobarro amb amanida de fruites.
Preu aproximat: 5,50 euros.
El celler elaborador: Finca Sumarroca, situat
a la comarca de l’Alt Penedès, entre els pobles
Papermaniàtics
a Cassà
La Fira de col·leccionisme se celebra enguany per la festa major
col·leccionisme,
s’ha d’afegir el programa
d’impremta
de la present festa
grossa cassanenca
està dedicat als
exemplars antics de
la mateixa festa,
arrencant des dels
primers coneguts,
de l’any 1926, i arribant
fins als volts
dels cinquanta. Tant
les portades reproduïdes
com alguns
dels seus continguts
en forma d’articles,
de fotos o d’anuncis
publicitaris, s’han
vist complementats
per altra documentació
del tipus postals,
etiquetes, bitllets,
monedes, programes
individuals
d’impremta, tant
d’espectacles com
de cinema, i uns comentaris
explicatius
de diferents trets ja
desapareguts de la
població, que ha recollit
i coordinat la
regidoria de Cultura
i Comunicació. La
intenció és la de
prosseguir l’any vinent
amb un altre
període posterior de
programes. L’any
passat, el llibret es
va dedicar a presentar
l’actualitat de la
cinquantena d’entitats
de tota mena
que funcionen en
aquest municipi.
El programa que
estem comentant es
convertirà segurament,
atenent al seu
interès didàctic i històric,
en un altre exemplar ben subsceptible
d’ésser arxivat, repassat i recordat amb el pas
dels anys, tractament aquest del que sens dubte
els col·leccionistes en tindran bona cura.
Narcís
Duran
de Sant Sadurní d’Anoia
i Monistrol d’Anoia,
va adquirir
l’any 1999 aquesta
finca, situant-se com
el més important viticultor-elaborador
del Penedès en qualitat
de vinya. Sumarroca
té com a filosofia
dissenyar el vi a
la vinya i amb el vi
recepcionat elaboren
una gran gamma
de vins monovarietals
i d’ensamblatge
amb Denominació
d’Origen Penedès.
Gironins del segle XIX
quells pins, aquells penya-segats abrup-
Ates i aquell mar blavíssim eren com els
de casa. O gairebé, perquè a casa tot era més
petit... En canvi, aquí tot era immens... L’oceà,
les cingleres, els arbres. La costa de Califòrnia
era terra de titans i la terra empordanesa
paisatge d’orfebreria.
Narcís Duran va néixer a Castelló d’Empú
ries el 1776 i amb només disset anys ja va
ingressar al convent que l’orde dels franciscans
tenia a la ciutat de Girona. Després de
seguir la formació preparatòria, i coincidint
amb el canvi de segle, va ser ordenat sacerdot
a Barcelona. El 1803 va marxar cap a Mèxic
per incorporar-se al col·legi de San Fernan
do, on hi havia una destacada colònia
de religiosos catalans. A partir de 1806 va
quedar adscrit a la missió de San José, situa -
da a l’Alta Califòrnia. Allà, a més de complir
amb les obligacions pròpies d’aquesta mena
d’establiments, Duran també va aprofitar per
dedicar-se a la música. Va organitzar un cor
amb nadius i va aconseguir crear una orquestra
simfònica amb una trentena de músics
locals. A més a més, va compondre algunes
obres. Entre les més destacades convé
remarcar Misa de Cataluña on, segons
els estudiosos, va saber combinar el classicisme
amb les tonades populars del Principat.
Altres peces de la seva creació van ser
Misa vizcaína i Liber Chori.
Les cròniques expliquen que Narcís Duran
era un sacerdot amb una personalitat extraordinària.
D’una banda perquè era molt
respectuós amb els indígenes i això va fer
que les comunitats locals el tinguessin en
gran estima; però d’altra banda també era
respectat entre els seus companys de congregació,
tal com ho demostra que el 1825
fos nomenat president de les missions franciscanes
de Califòrnia. Per tot plegat no és
estrany que, quan dos anys més tard es va
aprovar una llei que decretava l’expulsió
dels espanyols d’aquell territori americà, ell
fos l’únic que en quedés exempt. El 1833,
quan les missions del nord de San Miguel
van ser transferides al col·legi de Zacatecas
de Mèxic, ell va deixar el càrrec. Ara bé, cinc
anys més tard va accedir
a ser el comissari
prefecte de les missions
fernandines de
l’Alta Califòrnia.
Narcís Duran va morir
el 1846 a la localitat
californiana de
Monterrey, quan tenia
70 anys. Tota la seva
documentació i producció
musical es con-
serva a l’arxiu-biblioteca
de Mission Santa
Barba ra, és a dir, el
centre que els franciscans
havien establert
en aquella ciutat homònima
de Califòrnia.
Xavier
Carmaniu
Mainadé
Historiador
i periodista