Diari de Girona Reportatge Els gravats de la guerra Reuneixen i ...

6 Dominical
Diumenge 23
de maig de 2010
Escenari evolutiu de sàpiens i neandertals
L’espècie de Neardental es va desenvolupar a Euràsia a partir de les poblacions humanes arribades de l’Àfrica que van evolucionar en el continent europeu.
Els primers fòssils que presenten característiques neardentals se situen en una època de fa entre 400.000 i 250.000 anys, ells representen els primers europeus.
Va ser molt més tard entre fa uns 70.000 i 100.000 anys quan l’homo sapiens (home modern) inicia la seva sortida de l’Àfrica endinsant-se a l’Orient Mitjà
per després colonitzar la resta de continents.
Fa entre 70.000 i 80.000 anys Fa entre 30.000 i 40.000 anys
Èxode de
H. sapiens
L’Homo sapiens
(home modern)
inicia la seva sortida
de l’Àfrica
endinsant-se per
l’Orient Mitjà per
després colonitzar
la resta de la Terra.
Homo
neanderthalensis
?
Homo
sapiens
Área
d’hibridació
Homo
erectus
? Homo
floresiensis
En l’avanç
d’aquestes
migracions hi va
haver contactes
genètics
(hibridació) entre
neandertals i
sapiens.
Homo
neanderthalensis
(sense hibridació)
El rastre genètic
neandertal en les
poblacions actuals
europees és escàs
perquè la hibridació
va ser només ocasional
i no duradora.
Àrea
d’hibridació
Homo sapiens
africans
Trajectòries de
l’expansió de
l’Homo sapiens
Els descendents
d’ambdues
espècies
s’expandeixen pels
diferents continents
menys a l’Àfrica
subsahariana.
L’esborrany del genoma neandertal ha donat a conèixer el contacte genètic entre neandertals i sapiens al Pròxim Orient, com indica el mapa de l’esquerra.
A la dreta es pot veure l’expansió pels diferents continents, excepte l’Àfrica, dels descendents d’aquesta hibridació
T enim
els gens dels neandertals però això
no significa que ens hi assemblem. De
fet, els nostres trets físics gairebé no tenen
res a veure amb els del grup humà que va
viure fa 49.000 anys a la Terra. Tenia una capacitat
cranial en alguns casos superior a la
nostra però el seu aspecte era més arcaic, amb
menys estatura i una envergadura potent que
rares vegades és igualada pels humans moderns,
llevat d’excepcions. Ara sabem que
aquesta espècie, que durant molt temps es va
considerar inferior, es va creuar amb els sapiens
i que l’intercanvi genètic va fructificar.
Va ser un moment concret en l’espai i el temps
però suficient perquè el seu rastre arribés fins
a nosaltres. La notícia de la hibridació no ha
aga fat els experts per sorpresa, alguns ja intuïen
que alguna cosa així podia haver passat,
però com diu José María Bermúdez de Castro,
paleoantropòleg i codirector de les excavacions
a Atapuerca, «faltaven les dades».
El projecte Genoma Neandertal acaba de
demostrar que no tot està dit en el terreny de
l’evolució i obre diferents vies que possibiliten
un major coneixement de la nostra pròpia
espècie. Conèixer la genètica neandertal dóna
les claus per saber què ens va fer humans.
GENOMA COMPARTIT
La revista Science compartia fa uns dies el primer
esborrany del genoma dels neandertals,
«gesta» aconseguida pel Max Planck Institute
de Leipzig. Quatre anys de treball, liderats per
Richard Green i Svante Pääbo, han servit per
confirmar que aquesta espècie va contribuir
entre un 1% i un 4% al genoma humà actual.
Considerat un estudi de primera magnitud,
tots els experts coincideixen a assenyalar el
ventall de possibilitats que obre. Bermúdez
de Castro subratlla la importància de la investigació
i considera que «és una notícia excitant
perquè generarà un debat no aliè a la
controvèrsia, però que demostra que la ciència
evoluciona». A l’expert no li ha agafat de
sorpresa saber que hi va haver sexe entre les
dues espècies perquè «ja en el Pròxim Orient
havíem vist que van ocupar les mateixes coves,
el que d’alguna manera permetia intuir
que hi va haver convivència». Al seu judici, la
controvèrsia que es generarà els propers anys
serà interessant, però no creu que posi en perill
el concepte d’espècie. Sap que per a molts
experts dos llinatges diferents no poden tenir
descendència fèrtil, però aquesta negació és
matisable, ja que està demostrat que ocasionalment
dues espècies molt pròximes encara
que diferents poden hibridar.
L’ADN demostra ara que en el cas de neandertals
i sapiens es va donar aquesta possibilitat.
En vista d’aquestes dades, Bermúdez
Parents
neandertals
La revista «Science» avançava fa uns dies el primer esborrany del
genoma dels neandertals, que confirma que aquesta espècie va
contribuir entre un 1% i un 4% al genoma humà actual
TEXT: M. S. MARQUÉS/CARLES MULET
va més enllà i es pregunta si hi va poder haver
contacte genètic amb altres poblacions,
com va ser el cas de l’homo erectus d’Àsia. Ara
només demana seny als investigadors i que alguns
no aprofitin la circumstància per sostenir
El gen de
l’esquizofrènia
U n
total de 83 gens difereixen entre
humans moderns i neandertals. Són
gens amb funcions diferents i algunes
encara poc conegudes. Alguns han de
permetre saber més sobre el funcionament
del cervell, com el «AUTS2», perquè
codifica una proteïna que s’expressa en la
ment durant el desenvolupament neuronal
i està implicat en casos d’autisme. Altres
com el gen «NRG3» poden oferir informació
sobre els trastorns psíquics, perquè
està implicat en l’esquizofrènia. Són
només alguns exemples, perquè a mesura
que s’estudiïn aquests 83 gens es podrà
aprofundir en aspectes fisiològics, metabòlics,
morfològics i cognitius que semblen
presentar diferències entre sapiens i
neandertals. Carles Lalueza, expert en paleogenètica,
sosté que ara caldrà analitzarlos
amb «estudis funcionals in vitro i ratolins
transgènics neandertalizats».
que ja havien defensat aquest mestissatge a
partir dels fòssils.
Si per a Bermúdez, morfològicament, la diferència
entre neandertals i sapiens és notòria,
per al científic gironí Eudald Carbonell el fet
que les dues espècies es creuessin pot tenir a
veure amb el fet que mantenien substrats genètics
potents i semblants que es van mantenir
malgrat portar milers d’anys separats. «Potser
van tenir tenir un ancestre comú a l’Àfrica
els gens del qual perduren». Per a aquest antropòleg,
que codirigeix l’excavació d’Atapuerca,
cal parlar d’una hibridació marginal,
és a dir, sabem que va existir però que va ser
poc significativa, perquè els resultats indiquen
que després d’aquest episodi de la tropbada
al Pròxim Orient no es manté el contacte a Europa.
«Els resultats del genoma neandertal pertorben
el paradigma», assegura. «S’hauran d’establir
noves formes de discussió perquè hi ha
noves incògnites». Es refereix al cas del fòssil
recentment trobat en una cova de Sibèria que
va ser contemporani del sapiens, amb un aspecte
similar però genèticament diferent.
Arcadi Navarro, professor de genètica de la
Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, es distancia
del fet que les dues espècies es creuessin.
No creu que aquesta dada sigui el més impor
tant del projecte Genoma Neandertal. Prefereix
parlar de dues subespècies en lloc de
dues espècies, i sosté que encara que no hi havia
evidències se sospitava ja des de fa algun
temps que podia haver-hi hagut intercanvi ge-
Homo
erectus
? Homo
floresiensis