Diari de Girona Reportatge Els gravats de la guerra Reuneixen i ...

4 Dominical
Diumenge 23
de maig de 2010
Fotos:
8
Un gravat de l’impressor
alemany
Gottfried En gelmann
mostra les muralles
de Girona.
9
Una obra sobre els
setges de Girona de
Josep Serra i Pau -
sas, considerat un
dels més grans creadors
d’imatges per
a revistes i llibres
il·lustrats del segle
XIX a Catalunya.
10
«La inmortal
Gerona», de Vicente
Urrabieta, dibuixant
del segle XIX.
8
9 La veritable
cara d’Álvarez
de Castro
10
Ve de la pàgina 3) pera la publicació d’aquest llibre
de gravats sobre les comarques gironines
del període 1610-1915, ja fa bullir noves idees:
«M’interessaria treballar en el camp de les
revistes il·lustrades, que em sembla molt interessant,
i també m’agradaria fer algun llibre
sobre la iconografia d’Álvarez de Castro, per
mostrar com les imatges van contribuir a la
seva mitificació tant com els textos». Posa com
a exemple, en aquest sentit, que «tinc una
col.lecció de cromos de la dècada de 1950 on
la imatge d’Álvarez de Castro sembla ben bé
la d’un actor de Hollywood del moment».
SETGES I SANT NARCÍS
A més d’imatges relacionades amb Álvarez de
Castro (veure peça, a la dreta d’aquestes línies),
la recopilació de gravats n’inclou sobre
episodis dels Setges de Girona o imatges dedicades
al protector de la ciutat, Sant Narcís.
Quant als Setges de Girona, tal com expliquen
els responsables del SGDAP, «trobem diverses
representacions d’escenes bèl·liques
però també un conjunt d’imatges que mostren
alguns espais de la ciutat després dels
setges, durant l’ocupació napoleònica, les
quals ens permeten identificar els diferents
elements arquitectònics i comparar-los amb
Entre les imatges recopilades, analitzades
i classificades n’hi ha del general
Álvarez de Castro, governador militar
de Girona durant el setge de 1809. Un
total de 17 imatges, segons els responsables
de la selecció dels gravats, que «ens
permeten constatar les diferents representacions
que s’han fet del general al llarg
d’aquest temps. Per conèixer la fidelitat
dels retrats amb el seu model, podem
comparar-los amb el retrat d’Ambroise
Tardieu (sobre aquestes línies) que va ser
declarat “oficial” per l’Ajuntament de Girona,
després d’un procés de recerca portat
a terme pel secretari municipal i historiador
Julián de Chía. De Chía va localitzar
els quadres i gravats existents que foren
mostrats a cinc veterans que havien
conegut personalment Álvarez de Castro.
Tots coincidiren que el bust de Tardieu
era el més similar al rostre del general. L’Ajuntament
de Girona, en la sessió municipal
de 17 d’agost de 1868, acordà que:
“se tenga como retrato auténtico el del
Grál. Dn. Mariano Álvarez de Castro el
qué se halla impreso en el gravado de Mr.
Ambrosio Tardieu”»./A.P.B.
l’actualitat. Pel que fa pròpiament a les escenes
bèl·liques podem destacar, per exemple,
la que es troba en la publicació Atras el estran -
gero de Manuel Angelón i Broquetas (1831-
1889), una de les poques que mostra amb tota
la cruesa el sofriment dels assetjats (reproduïda
a la pàgina 2 d’aquest reportatge). Altres
imatges sobre el mateix tema són, per exemple,
la publicada al volum primer de la Historia
de la guerra de la Independencia en el antiguo
Principado (1861) d’Adolfo Blanch i Cortada,
on es narra l’episodi de la recuperació
de la torre de Sant Lluís (la seva forma és ideal)
el 16 d’agost de 1808» (és la imatge que
il.lustra la portada d’aquest Dominical).
Entre les imatges que representen el patró
de la ciutat, Sant Narcís, els resposnsables del
SGDAP en destaquen una amb molta història:
«El 4 de juliol de 1808, després que el general
Duhesme aixequés el primer setge de Girona,
la Junta de la ciutat acordà nomenar Sant Narcís
Generalíssim i Protector de la plaça. Es lliuraren
al sant els distintius del càrrec: un bastó
de comandament amb empunyadura d’or, una
espasa amb empunyadura d’or cisellat i una
faixa bellament brodada, elements que podem
contemplar en alguns gravats anònims» (com
el reproduït a la pàgina 3).