Diari de Girona Reportatge Els gravats de la guerra Reuneixen i ...

8 Dominical
Diumenge 23
de maig de 2010
Fotos:
En aquesta pàgina,
el jutge Baltasar
Gar zón el dia de la
seva última compareixença
al Tribunal
Suprem, la setmana
passada. Foto: EFE.
Jutges jutjats
Baltasar Garzón té tres querelles pendents davant del Tribunal Suprem, una de les quals ja l’ha portat
al banc dels acusats i ha suposat la seva suspensió cautelar a l’Audiència Nacional; el «jutge estrella»
està imputat per haver volgut investigar el franquisme, fet que dóna un caràcter excepcional al cas.
Però no és l’únic: se suma a una llarga llista de jutges que ja han estat a l’altra banda de la Justícia
E l
jutge Baltasar Garzón, fins la setmana passada
titular del Jutjat número cinc de l’Audiència
Nacional, haurà de seure al banc
dels acusats, imputat per prevaricació al Tribunal
Suprem per haver investigat els crims del franquisme.
Aquest acte li ha suposat de moment la
suspensió cautelar com a jutge. Però té dues causes
més pendents en el mateix tribunal, per les
factures dels cursos a Nova York i per les escoltes
entre els principals imputats del cas Gürtel. El
«jutge-estrella» per excel·lència a l’Estat espanyol
i el més emblemàtic a l’exterior pot haver acabat
la seva carrera judicial després que divendres passat
el Poder Judicial decidís la seva suspensió fins
que se celebri el judici. Llavors, si el tribunal considera
que hi ha delicte, el portaria a la inhabilitació
–20 anys demanen les acusacions–.
Però el seu cas, amb ser el més cridaner, no és
únic. Altres jutges, algun d’ells també de les altes
esferes de la magistratura –de l’Audiència Nacional
i un president d’una Audiència Provincial– ja
han passat per aquest camí i s’han enfrontat a l’altra
banda de la Justícia, la de ser jutjats.
ESTEVILL, EL GRAN PREVARICADOR
Un dels processos més sonats de jutges al banc
dels acusats va ser el de Lluís Pascual Estevill,
condemnat pel cas de corrupció judicial més greu
a l’Estat espanyol. Acabat d’estrenar l’any 2005,
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) va condemnar Estevill a nou anys i quatre
mesos de presó, quatre mesos d’inhabilitació
i una multa de més d’1.800.000 euros pels delictes
de suborn i prevaricació comesos en la seva
etapa de magistrat d’instrucció a Terrassa i Barcelona
en la dècada de 1990. La sentència consi -
dera provat que Estevill, juntament amb el famós
lletrat barceloní Piqué Vidal –advocat de Jordi Pujol
en el cas Banca Catalana–, també condemnat,
van acordar extorsionar diversos empresaris entre
1990 i 1994. El judici s’havia celebrat l’octubre
de 2004 i el jutge va quedar en llibertat sota
fiança de 600.000 euros. Per llavors Estevill ja havia
estat inhabilitat i havia passat a la categoria
d’ex. I és que el 2001 ja havia estat condemnat a
set anys de presó per delicte fiscal i una sentència
anterior, de juliol de 1996, li va imposar sis
anys d’inhabilitació per prevaricació continuada.
La decisió va ser recorreguda i va arribar al Suprem,
que va sentenciar el setembre de 2006 i va
ratificar en gairebé tots els seus punts la condem -
na del TSJC, és a dir, nou anys de presó per sis
casos de suborns, xantatges i actuacions arbitràries
comeses entre 1990 i 1994 i per les quals va
cobrar 450.759 euros. Per al Suprem estava clar
que el llavors jutge i l’advocat Piqué van ordir un
insidiós pla per extorsionar els empresaris als
quals el primer investigava i el segon defensava.
Els empresaris van abonar diverses quantitats de
diners al jutge i a l’advocat per no ingressar a la
presó o per sortir al cap d’uns dies d’entrar. El
Suprem també va condemnar l’exjutge a quatre
mesos d’arrest per aixecament de béns i a sis anys
d’inhabilitació pel delicte de detenció il·legal.
A Estevill li agradava dir en la seva etapa de
jutge la frase «l’ocell a la gàbia» i el 20 d’octubre
de 2006, amb 72 anys d’edat, l’ocell va ingressar
a la gàbia de Quatre Camins, a Barcelona, un lloc
que li era conegut perquè hi va passar diversos
mesos per altres causes. Havia esgotat el termini
de tres dies que el TSJC li havia donat per al seu
ingrés voluntari. Enrere va deixar una carrera judicial
que fins i tot el va portar, de la mà de CiU,
a ser vocal del Consell General del Poder Judicial
(CGPJ), del qual també va ser expulsat després
de la seva primera condemna a sis anys d’inhabilitació
per prevaricació, el 1996. Estevill, als
seus 76 anys, segueix a la presó. Encara que s’es-
TEXT: JUAN M. CARRETERO
peculava que per la seva edat obtindria el tercer
grau penitenciari, no ha estat així.
GOMEZ DE LIAÑO VA TOPAR AMB PRISA
Francisco Javier Gómez de Liaño, gallec de naixement,
va saltar a la premsa després d’assumir
el 1997 una denúncia contra el Grup PRISA i processar
al seu president, Jesús de Polanco, a Juan
Luis Cebrián i a tot el consell d’administració de
Sogecable. És l’antecedent més semblant a l’actual
de Baltasar Garzón: era un jutge famós, vocal
del CGPJ entre 1990 i 1995, que també va arribar
a l’Audiència Nacional, on va assumir casos
relacionats amb el GAL, com el de Lasa i Zabala.
A aquest alt tribunal va arribar la denúncia contra
Sogecable i Canal Plus per presumptes delictes
d’estafa, falsedat i apropiació indeguda, en relació
amb els 23.000 milions de pessetes de fiances
dipositades pels abonats del canal de televisió
de pagament. Gómez de Liaño, com a jutge
d’instrucció de l’Audiència Nacional, va instruir
la querella, però va adoptar diverses mesures cautelars
que alguns dels querellats van entendre
com a constitutives de prevaricació, per la qual
cosa es van querellar contra ell. I, com Garzón,
Gó mez de Liaño va passar de l’Audiència a ser
imputat en el Suprem. El 1999, Jesús de Polanco
el va denunciar per prevaricació en la instrucció
del cas i el magistrat va ser condemnat i apartat
de la carrera judicial per sentència del Suprem
que el va condemnar a penes de multa i d’inhabilitació
de 15 anys per a l’exercici de funcions
judicials per un delicte continuat de prevaricació.
El jutge va iniciar llavors tot d’actuacions contra
els tribunals espanyols. Va recórrer en diverses
instàncies, va sol·licitar al Suprem la recusació
dels magistrats que componien la Sala que
portava el seu cas al Constitucional, on va al·legar
la vulneració del seu dret a un jutge imparcial
i va portar el cas al Tribunal d’Estrasburg.
Però mentre el Tribunal Europeu de Drets Humans
decidia, va ser indultat l’any 2000 pel Govern
de José María Aznar per tornar a la carrera
judicial, amb la condició de no incorporar-se a
l’Audiència Nacional durant 25 anys. Encara que
ell ha preferit des d’aleshores exercir d’advocat.
El 2008 Estrasburg li va donar la raó: si bé no
el va absoldre dels delictes pels quals va ser condemnat
ni va anul·lar les sentències del Suprem
ni del Constitucional, sí va reconèixer que Espanya
va violar el dret a ser jutjat per un tribunal
independent i imparcial, ja que els tres magistrats
que el van jutjar ja havien intervingut prèviament
en nombrosos passos de la instrucció del cas. Els
jutges de la Cort europea van condemnar Espanya
i van acordar que l’Estat indemnitzés l’exmagistrat
amb 5.000 euros per «danys morals».
ASSESSOR D’UN NARCOTRAFICANT
El Consell General del Poder Judicial va decidir