Estatut dels treballadors - Inici

Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia
1. Mitjançant la negociació col·lectiva o, si no, mitjançant acord entre l’empresa i els
representants dels treballadors, s’ha d’establir el sistema de classificació professional dels
treballadors per mitjà de grups professionals.
2. S’entén per grup professional el que agrupi unitàriament les aptituds professionals,
titulacions i contingut general de la prestació, i pot incloure diferents tasques, funcions,
especialitats professionals o responsabilitats assignades al treballador.
3. La definició dels grups professionals s’ha d’ajustar a criteris i sistemes que tinguin com a
objecte garantir l’absència de discriminació directa i indirecta entre dones i homes.
4. Per acord entre el treballador i l’empresari s’ha d’assignar al treballador un grup
professional i s’ha d’establir com a contingut de la prestació laboral objecte del contracte de
treball la realització de totes les funcions corresponents al grup professional assignat o
només d’alguna d’aquestes. Quan s’acordi la polivalència funcional o la realització de
funcions pròpies de més d’un grup, l’equiparació s’ha de realitzar en virtut de les funcions
que es desenvolupin durant més temps.
42 Article redactat de conformitat amb l’article 8 de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma
del mercat laboral (BOE núm. 162, de 7 de juliol, i suplement en català de la mateixa data).
Article 23 43
Promoció i formació professional en el treball
1. El treballador té dret:
a) Al gaudi dels permisos necessaris per concórrer a exàmens, així com a una preferència a
escollir torn de treball, si aquest és el règim instaurat a l’empresa, quan cursi amb regularitat
estudis per a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional.
b) A l’adaptació de la jornada ordinària de treball per a l’assistència a cursos de formació
professional.
c) A la concessió dels permisos oportuns de formació o perfeccionament professional amb
reserva del lloc de treball.
d) A la formació necessària per a la seva adaptació a les modificacions realitzades en el lloc
de treball. Aquesta ha d’anar a càrrec de l’empresa, sense perjudici de la possibilitat
d’obtenir a aquest efecte els crèdits destinats a la formació. El temps destinat a la formació
es considera en tot cas temps de treball efectiu.
2. En la negociació col·lectiva s’han de pactar els termes de l’exercici d’aquests drets, que
s’han d’acomodar a criteris i sistemes que garanteixin l’absència de discriminació directa o
indirecta entre treballadors d’un i l’altre sexe.
3. Els treballadors amb almenys un any d’antiguitat a l’empresa tenen dret a un permís
retribuït de vint hores anuals de formació professional per a l’ocupació, vinculada a l’activitat
de l’empresa, acumulables per un període de fins a cinc anys. El dret s’entén complert en tot
cas quan el treballador pugui realitzar les accions formatives dirigides a l’obtenció de la
formació professional per a l’ocupació en el marc d’un pla de formació desenvolupat per
iniciativa empresarial o compromès per la negociació col·lectiva. Sense perjudici d’això, no
es pot incloure en el dret a què es refereix aquest apartat la formació que obligatòriament
hagi d’impartir l’empresa a càrrec seu de conformitat amb el que preveuen altres lleis. Si no
es preveu en conveni col·lectiu, la concreció de la forma de gaudi del permís s’ha de fixar de
mutu acord entre treballador i empresari.
22