Estatut dels treballadors - Inici

Generalitat de Catalunya
Departament de Justícia
2. Els crèdits salarials tenen preferència sobre qualsevol altre crèdit respecte als objectes
elaborats pels treballadors mentre siguin propietat o estiguin en possessió de l’empresari.
3. Els crèdits per salaris no protegits en els apartats anteriors tenen la condició de
singularment privilegiats en la quantia que resulti de multiplicar el triple del salari mínim
interprofessional pel nombre de dies del salari pendents de pagament, i tenen preferència
sobre qualsevol altre crèdit, excepte els crèdits amb dret real, en els casos en què aquests,
d’acord amb la Llei, siguin preferents. La mateixa consideració tenen les indemnitzacions per
acomiadament en la quantia corresponent al mínim legal calculada sobre una base que no
superi el triple del salari mínim.
4. El termini per exercir els drets de preferència del crèdit salarial és d’un any, a comptar del
moment en què s’hauria d’haver percebut el salari, transcorregut el qual prescriuen aquests
drets.
5. Les preferències reconegudes en els apartats precedents són aplicables en tots els casos
en què, sense que l’empresari estigui declarat en concurs, els corresponents crèdits
concorrin amb un altre o altres sobre béns d’aquell. En cas de concurs, són aplicables les
disposicions de la Llei concursal relatives a la classificació dels crèdits i a les execucions i
els constrenyiments.
47 Article redactat de conformitat amb la disposició final 14.1 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal (BOE núm.
164, de 10 de juliol, i suplement en català núm. 16, d’1 d’agost).
Article 33
El Fons de Garantia Salarial
1. El Fons de Garantia Salarial, organisme autònom adscrit al Ministeri d’Ocupació i
Seguretat Social, amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar per al compliment dels seus
fins, ha d’abonar als treballadors l’import dels salaris pendents de pagament a causa
d’insolvència o concurs de l’empresari.
Als aquests efectes, es considera salari la quantitat reconeguda com a tal en acte de
conciliació o en resolució judicial per tots els conceptes a què es refereix l’article 26.1, així
com els salaris de tramitació en els supòsits en què legalment escaiguin, sense que el Fons
pugui abonar, per un concepte o per l’altre concepte, conjuntament o separadament, un
import superior a la quantitat resultant de multiplicar el doble del salari mínim
interprofessional diari, inclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries, pel nombre
de dies de salari pendent de pagament, amb un màxim de cent vint dies. 48
2. El Fons de Garantia Salarial, en els casos de l’apartat anterior, ha d’abonar
indemnitzacions reconegudes com a conseqüència de sentència, interlocutòria, acte de
conciliació judicial o resolució administrativa a favor dels treballadors a causa
d’acomiadament o extinció dels contractes d’acord amb els articles 50, 51 i 52 d’aquesta
Llei, i d’extinció de contractes d’acord amb l’article 64 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol,
concursal, així com les indemnitzacions per extinció de contractes temporals o de durada
determinada en els casos que legalment escaiguin. En tots els casos amb el límit màxim
d’una anualitat, sense que el salari diari, base del càlcul, pugui excedir el doble del salari
mínim interprofessional, inclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries.
L’import de la indemnització, a l’únic efecte d’abonament per part del Fons de Garantia
Salarial per als casos d’acomiadament o extinció dels contractes d’acord amb l’article 50
d’aquesta Llei, s’ha de calcular sobre la base de trenta dies per any de servei, amb el límit
que fixa el paràgraf anterior. 49
26