PILAR XAPELLÍ BELBEL - Universitat de Barcelona

LA IMITACIÓ
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Els nens i les nenes de l'etapa d'educació infantil aprenen molts cops per imitació
d'allò que veuen i viuen al seu voltant. Les persones que els envolten i que són
importants per a ells (pare, mare, educadores, mestres, companys, etc.) representen
i es transformen en el model d’allò que es voldria ser. Els infants imiten expressions,
maneres de fer, actituds, comportaments envers les altres persones. Es per això
molt important que els mestres tinguem una bona actitud.
Així, mitjançant la imitació, poden aprendre de les persones que per a ells són
models, i a reviure, controlar i representar-se situacions viscudes.
L'infant d'aquesta edat rep moltes influències de les persones que l'envolten, tant si
són adultes com criatures més grans. Les interaccions entre la persona adulta i
l'infant que s'estableixen en les situacions de vida quotidiana (menjar, vestir…) i en
les situacions que podríem anomenar més d'"aprenentatge" pròpiament dites
(dibuixar, retallar…) tenen unes característiques definides, en les quals la persona
adulta fa unes accions determinades i l'infant en fa unes altres. En general, es tracta
d'un aprenentatge compartit, en el qual tant l'infant com la persona adulta tenen un
paper que va variant al llarg de la seqüència d'interacció.
Els moments en que la persona adulta deixa que l'infant participi en la situació o bé
que el convida a participar-hi perquè sap que serà capaç d'aconseguir èxit amb la
seva actuació, serveixen per potenciar el desenvolupament del nen o de la nena.
Aquest tipus d'interacció és la que permet que l'infant aprengui i que avanci en les
seves capacitats. Però no qualsevol tipus d'interacció és vàlida en el sentit que ajudi
a provocar desenvolupament personal. Es podria dir que hi ha tres condicions que
cal que es compleixin perquè això sigui possible (Palacios, 1991).
• En primer lloc, l'infant ha d'haver adquirit un cert grau de maduració que li
serveixi de base, a partir de la qual pugui aconseguir nous nivells de
desenvolupament (és poc útil gastar moltes energies a estimular un infant de
vuit mesos que camini si encara no ha aconseguit un nivell de maduració
neurològica i muscular que li ho permeti).
Pàg. 13