PILAR XAPELLÍ BELBEL - Universitat de Barcelona

PILAR XAPELLÍ BELBEL
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
MASTER EDUCACIÓ EMOCIONAL I BENESTAR
Universitat de Barcelona
Facultat de Pedagogia
Dept. MIDE
TUTORA: ISABEL PAULA
CURS: 2008-2009
NIVELL: EDUCACIÓ INFANTIL P5
CENTRE: CEIP CAN SORTS
Sentmenat
Amparo López 93 7153422
Pàg. 0

GUIÓ DE L’INFORME:
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
1- INTRODUCCIÓ Pàg. 2
2- FONAMENTACIÓ TEÒRICA Pàg. 3
3- CONTEXTUALITZACIÓ Pàg. 19
4- PROCÉS D’APLICACIÓ
a. Necessitats identificades Pàg. 21
b. Relació de temes i sessions Pàg. 23
c. Intervenció i programa Pàg. 24
1. Objectius
2. Activitats pel desenvolupament de competències
3. Metodologia
4. Paper del mestre i tutor
5. Criteris d’Avaluació a tres nivells
5. AVALUACIÓ Pàg. 32
6. PROPOSTES DE MILLORA Pàg. 37
7. CONCLUSIONS Pàg. 38
8. BIBLIOGRAFIA Pàg.39
9. ANNEX Pàg.40
Pàg. 1

1.INTRODUCCIÓ
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
El treball que m’he plantejat pel Master d’Educació Emocional (MEE) parteix del
projecte que vaig realitzar fa 5 anys pel Postgrau d’Educació Emocional. En aquell
moment vaig realitzar un projecte per treballar les emocions amb nens i nenes de
P4. El projecte que plantejo a continuació està adreçat a nens i nenes de P5. Com
explicaré més endavant canvia una mica el plantejament . El projecte del Postgrau el
realitzava sent la tutora del grup de P4 en canvi aquest any soc la mestra de reforç
d’Educació Infantil i per tant el projecte està dirigit als tres nivells de P5.
Al llarg d’aquests darrers anys he aprofundit en l’àmbit de l’Educació Emocional; he
realitzat diversos cursos, conferencies i jornades que m’han ajudat a endinsar-me i
formar-me en aquest camp com per exemple: I Congréso Internacional de
Inteligencia Emocional en Educación, L’Educació Emocional a l’Escola, III Jornades
d’educació Emocional, entre d’altres.
Durant aquests anys també he pogut iniciar-me en el camp de la formació d’adults.
Actualment faig formació per l’ICE de Barcelona, concretament en la formació de
professorat Interí. He fet un assessorament de 30 hores a Educadors de llars
d’infants a Martorell i diversos tallers d’educació Emocional a Rosa Sensat.
El fet de ser mestra d’educació Infantil durant 5 anys a la mateixa escola, el CEIP
Can Sorts de Sentmenat, m’ha permès treballar d’una manera més sistemàtica i així
poder veure una evolució en els nens i nenes i a la vegada afirmar que l’Educació
Emocional ha de ser una part més en l’educació dels nens i nens si volem que
aquests es desenvolupin realment d’una manera integral i global i aconseguir un
millor benestar.
El projecte que presento a continuació és el resultat de l’ intervenció durant 30 hores
en les tres aules de P5 de l’escola Can Sorts de Sentmenat. El projecte l’he
estructurat de la següent manera; En primer lloc la Fonamentació teòrica que
justifica la posada pràctica i aplicació del programa. A continuació exposaré la
metodologia emprada, els continguts a desenvolupar i les activitats que he utilitzat
per aconseguir els objectius proposats. En l’apartat d’avaluació concretaré si s’han
assolit o no els objectius i quines son les propostes de millora.
Pàg. 2

2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
La Nova Llei d’educació la LEC reclama una escola que s’adapti entre d’altres als
canvis accelerats de la societat actual., la societat i l’escola no estan canviant al
mateix ritme. Actualment els nostres alumnes tenen moltes maneres d’accedir a la
informació i als continguts. Per això cal reflexionar i adonar-nos que l’escola ha
d’evolucionar cap una altre direcció. Potser cal que prioritzem d’altres aspectes que
els serviran per conviure millor amb ells mateixos i en la societat que els envolta.
En el títol preliminar de la LEC, concretament en els principis de l’article 2 es parla
de la importància de “la formació integral de les capacitats intel·lectuals, físiques,
emocionals i socials dels alumnes, que permetin el ple desenvolupament de la seva
personalitat amb un ensenyament de base científica, que serà laic en els termes
previstos a l’Estatut d’Autonomia. La vinculació entre pensament, emoció i acció que
condueixi a la maduresa i satisfacció personal i contribueixi a l’aprenentatge.” 1
“ Títol I. Dret a l’educació i sistema educatiu. Article 3. Educació integral
1. L’alumnat té dret a rebre una educació integral orientada al ple desenvolupament
de la seva personalitat, en els aspectes físics, intel·lectuals, emocionals, socials i
culturals.
2. L’educació integral de la personalitat, fruit de la vinculació entre pensament,
emoció i acció, exigeix una contribució activa i pràctica de la comunitat educativa, en
un context de lliure desenvolupament individual, de respecte mutu i de diàleg sobre
els valors bàsics i plurals de la democràcia.” 2
Segons el Decret 181/2008, de 9 de setembre les finalitats de l’educació Infantil
son:
• Contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i
cognitiu dels infants.
• Proporcionar un clima i entorn de confiança on se sentin acollits
• Crear expectatives d’aprenentatge
1 Projecte de Llei d’educació de Catalunya www.lleieducació.cat
2 Projecte de Llei d’educació De Catalunya
Pàg. 3

CONEIXEMENT I
DOMINI DEL COS
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Perquè això es produeixi es necessari que l’educació de les emocions i les habilitats
socials tinguin un paper més important en el currículum educatiu a tots els nivells:
infantil, primària, i secundaria
APRENDRE A SER
I ACTUAR DE
FORMA CADA
VEGADA
MÉS AUTÒNOMA
SEGURETAT AFECTIVA I
EMOCIONAL
Com ja vaig destacar en el projecte del Postgrau d’ E.E les vivències emocionals i
afectives són el motor de la nostra vida i de les nostres relacions. Les emocions
tenen un paper fonamental en l’educació i per contra han estat sempre
menyspreades en el sistema educatiu. S’ha donat sempre mes importància a la raó
ja que es considera que les emocions són internes i per tant no s’han de treballar.
Hem de tenir en compte que les nostres escoles i la nostra cultura segueixen més
preocupades pel desenvolupament de les capacitats intel·lectuals que pel
desenvolupament de les capacitats emocionals.
Rafael Bisquerra 3 (2002) defineix l’educació emocional com el “ procés educatiu,
continu i permanent que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a
complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint els dos
elements essencials pel desenvolupament de la personalitat integral.”
3 Bisquerra, R. Educación emocional y bienestar. Praxis 2002
HÀBITS BÀSICS
D’AUTONOMIA
Pàg. 4

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Quan a l’escola es tracten temes relacionats amb les actituds o valors es fa
majoritàriament en forma d’eixos transversals, com per exemple; l’educació per la
salut, l’educació per la pau, l’educació en la tolerància i en valors, l’educació per
l’igualat d’oportunitats, etc. Si l’escola ha de donar resposta a les demandes socials
cal incorporar en el currículum l’Educació Emocional, de manera implícita i concreta.
Es important que ensenyem als infants que prenguin consciència de les seves
emocions i les comuniquin. Quan els infants poden pensar el que senten i aprenen a
parlar dels seus sentiments millora el seu humor i la seva expressivitat. Educar les
emocions no consisteix en reprimir-les i castigar-les sinó en saber-les canalitzar. Es
a dir saber utilitzar aquesta energia de forma positiva tant per conèixer les nostres
emocions com les dels altres; es a dir saber-se posar en el lloc de l’altre, que és el
que coneixem com empatia.
Alguns dels objectius de l’Educació Emocional són:
• Coneixer’s a si mateix
• Ser conscient de les pròpies emocions i saber-les canalitzar. Aquest
objectiu es refereix a que una persona sigui conscient dels seus
sentiments i emocions. Que sàpiga identificar-los i posar-li nom. Amb els
mes menuts això es un problema, ja que encara no tenen la maduració ni
el vocabulari necessari.
• Desenvolupar l’autoestima: l’autoestima és la valoració d’un mateix. Tant
els pares com els professora tenim el deure de fomentar-la ja que els
nens i nens amb una autoestima alta son mes feliços i estan més segurs
d’ells mateixos.
• Comprendre les emocions dels altres: percebre les emocions i el punt
de vista dels altres. Aquest també és un objectiu una mica complex per
l’educació infantil. Els nens han de començar per conèixer a ells mateixos i
mica en mica han d’assolir la capacitat de l’empatia.
Entenem per competència emocional el “conjunt d’habilitats que permeten
comprendre, expressar i regular de manera apropiada els fenòmens emocionals.
Inclouen la consciència emocional, el control de l’Impulsivitat, el treball en equip,
etc.” Bisquerra (2002)
Pàg. 5

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Els blocs de contingut que es treballaran en aquest projecte seran:
1. Consciència emocional
2. Regulació
3. Autoestima
4. Resolució de conflictes
1.CONSCIÈNCIA EMOCIONAL
Conèixer les pròpies emocions i les emocions dels altres. Això s’aconsegueix a
través de l’auto-observació i de l’observació del comportament de les persones que
ens envolten. Aquest és el primer bloc contingut que hem de tenir en compte a
l’hora de treballar l’educació emocional amb els nens i nenes. Una vegada els
infants prenen consciència de que és una emoció?, com senten les emocions? i
comencen a posar nom allò que senten siguin emocions positives o negatives
podem passar al segon bloc, la regulació. Cal destacar que no hi ha emocions
bones o dolentes, hi ha emocions que ens aporten benestar i altres que no, totes son
importants i ens ajuden en algun moment . També m’agradaria destacar que les
emocions son molt personals i el que per una persona un fet li pot provocar una
emoció agradable per una altra pot ser desagradable.
Alguns aspectes concrets que cal contemplar:
- Adquisició de vocabulari emocional.
- Identificació del les pròpies emocions i sentiments.
- Utilització del llenguatge verbal i no verbal com a mitjà d’expressió emocions.
- Reconeixement dels sentiments i emocions dels altres.
2. REGULACIÓ EMOCIONAL
Es la capacitat de regular els impulsos i les emocions desagradables i de tolerar les
frustracions. Una vegada els nens i nenes saben posar nom allò que senten podem
començar a regular-les. És molt importants que els infants prenguin a regular
emocions com la ira, l’enuig, i d’aquesta manera aprenen a controlar les seves
frustracions i evitar aquelles conductes que son perjudicials i no afavoreixen ni al
benestar individual ni al comú.
Pàg. 6

Alguns aspectes concrets que cal contemplar:
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
- Utilització d’estratègies d’autoregulació emocional: expressar els sentiments,
diàleg, relaxació.
- Regulació de sentiments i impulsos.
- Tolerància a la frustració.
3.AUTOESTIMA
L’Autoestima és la forma d’avaluar-nos a nosaltres mateixos. L’acceptació d’un
mateix implica acceptar tant els aspectes positius com els negatius. La imatge que
un té de si mateix (autoconcepte), és un pas necessari per al desenvolupament de
l’autoestima. Un cop ens coneixen i sabem com som, per dins i per fora, podem
aprendre a acceptar-nos i a estimar-nos (autoestima). És per això que comencem a
treballar l’autoconcepte per poder arribar a l’autoestima.
Alguns aspectes concrets que cal contemplar:
- Noció d’identitat: coneixement d’un mateix.
- Manifestació de sentiments positius vers un mateix i confiança en les pròpies
- possibilitats.
- Valoració positiva de les pròpies capacitats i limitacions.
Com diu Feldman 4 ; un dels millors regals que podem donar als nostres infants és
oferir un sentit positiu d’ells mateixos. Per ajudar als infants a sentir-se bé amb ells
mateixos, fer amistats, tractar als altres amb sensibilitat i adaptar-se als canvis és
important desenvolupar una bona autoestima. Sense ella els infants son dependents,
ansiosos i reservats, Com a educadors és important que tinguem en compte una
sèrie d’estratègies que ajudaran a desenvolupar una bona autoestima:
4 Feldman (2001)
1. Acceptar als infants com son
2. Tractar-los com individus
3. Respectar-los a ells i a les seves famílies
4. Fixar regles clares i expectatives de conducta
5. Ser just i coherent
6. Valorar la creativitat i originalitat
7. No posar etiquetes
Pàg. 7

8. Crear autoestima i tractar de ser optimista
9. Animar als infants a solucionar problemes
10. Tenir sentit de l’humor
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Diem que una persona té una alta autoestima quan es valora positivament i està
satisfeta amb les seves habilitats i accions. Aquestes persones tenen confiança en
elles mateixes, coneixen els seus punts forts i saben identificar i millorar els seus
punts dèbils. En les persones amb una baixa autoestima hi ha una gran diferència
entre com son i com els agradaria ser.
4. HABILITATS SOCIOEMOCIONALS
Consisteixen a reconèixer les emocions dels altres; saber ajudar altres persones a
sentir-se bé; desenvolupar l’empatia; saber estar amb altres persones, respondre als
altres, mantenir unes bones relacions interpersonals (comunicació, cooperació,
col·laboració, treball en equip, resolució de conflictes de la vida quotidiana, etc.).
Aquest bloc de contingut s’hauria de treballar amb cert enfàsi i donar-li la importància
que te. A tots els mestres ens preocupen els conflictes entre els nostres alumnes, els
conflictes que passen a l’aula però sobretot al pati. Els nens i nenes d’educació
infantil han de aprendre a resoldre els seus conflictes de manera assertiva en la que
el conflicte és una oportunitat de créixer, on no hi ha un únic punt de vista i on no
guanya un i perd l’altre, sinó que les dues parts guanyen.
Si ensenyem als nostres petits a resoldre bé els seus conflictes de més grans i quan
estiguin a educació primària i sobretot la secundària sabran resoldre els seus
problemes mitjançant el diàleg i no la violència.
Alguns aspectes concrets que cal contemplar:
- L’empatia.
- Relacions positives amb els altres.
- Estratègies per a la resolució de conflictes.
- Establiment de relacions de grup.
Pàg. 8

Com es desenvolupen els nens i nenes de 5 anys:
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
El treball de recerca que he realitzat l’he centrat en nens i nenes de 5 i 6 anys per
això cal saber Com es desenvolupen i aprenen els nens i les nenes de l'etapa
d'educació infantil
Al llarg dels 0 als 6 anys, té lloc un procés de complexitat de l’ésser humà que no es
repetirà al llarg del desenvolupament. Les criatures, quan neixen, necessiten unes
cures mínimes i una atenció a l’hora de menjar i dormir a unes certes hores, tot fent
atenció a les demandes que comença a fer el nadó. A mesura que van creixent, les
seves demandes augmenten (ploren perquè tenen gana o malestar, o no volen estar
sols, o volen estar amb una altra persona, etc.), com també de les seves capacitats
de resposta. També es van fent més complexes les realitats on viuen els infants:
passen d'un àmbit relacional reduït a establir relacions amb persones més llunyanes
i desconegudes, i a tenir necessitat de valer-se per si mateixos sense la presència
constant de les persones més properes
En aquestes edats, i sobretot a l'etapa de parvulari, s'ha considerat moltes vegades
que els nens no poden aprendre si no han desenvolupat prèviament unes
característiques que es consideren imprescindibles. D'aquí la tendència a subordinar
l'aprenentatge al desenvolupament, en el sentit d'entendre que primer es
desenvolupen una sèrie de capacitats cognitives i després es pot iniciar
l'ensenyament de continguts que impliquen aquestes capacitats.
El fet que l’escola es prenguin aquest tipus de decisions està directament relacionat
amb el que la psicologia ha dit en relació amb aquests aspectes. En aquest sentit,
hem d’assenyalar que algunes de les aportacions fonamentals que ha fet la
psicologia genètica de Jean Piaget.
Des d'aquesta perspectiva, s'entén que la maduració per si sola no seria capaç de
produir les funcions psicològiques pròpies dels éssers humans i que és
l'aprenentatge en interacció amb les altres persones el que ens dóna possibilitats
d'avançar en el nostre desenvolupament psicològic. Són aquests processos
d'interacció amb les altres persones els que permeten l'establiment de les funcions
psicològiques superiors. Així, els infants comencen a utilitzar el llenguatge com a
vehicle de comunicació, control i regulació de les accions de les altres persones, i
Pàg. 9

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
només després d'haver-lo utilitzat interactuant amb els altres, esdevé un instrument
idoni per planificar l'acció, en definitiva, es transforma en pensament.
Tots aquests aspectes han estat integrats en la concepció constructivista del
desenvolupament i l'aprenentatge (Coll, 1986, 1990) i des d'aquesta perspectiva, en
què ens situem, entenem que el desenvolupament no es crea del no-res, sinó que és
una construcció sobre la base de desenvolupament que ja existeix prèviament,
entenent que és una construcció que exigeix la implicació tant de la criatura com
d'aquells que interaccionen amb ella i que es tracta de processos modulats pel
context cultural en què es viu.
Com aprenen els infants?
Els nens i les nenes aprenen comportaments, destreses, hàbits, coneixements, etc.
de maneres mol variades. Al llarg de la història de la psicologia i de la pedagogia
s'han explicat de maneres diverses els aprenentatges en aquestes edats. Seguint
Palacios (1991) podem considerar l'existència de diversos camins, diferents maneres
d'aprenentatge, cadascuna de les quals ha estat posada de relleu per referents
teòrics diversos: l'aprenentatge a través de l'experiència amb els objectes,
l'aprenentatge a través de l'experiència amb situacions, l'aprenentatge a través de
premis i càstigs, l'aprenentatge per imitació i l'aprenentatge a través de la formació
de bastides per part de la persona adulta.
L'EXPERIÈNCIA AMB ELS OBJECTES
El procés de coneixement dels infants s'inicia sempre des de molt petits amb una
exploració dels objectes. Tal com va assenyalar Piaget (1969), es coneix quan
s'actua sobre els objectes, quan es fan accions sobre els objectes. Quan una
criatura de quatre mesos aconsegueix subjectar un objecte, hi aplica el que
s'anomena un esquema d'acció, que podríem definir com allò que sap fer en un
moment donat amb els objectes. En la mesura que tindrà experiències amb els
objectes, aquests esquemes s'aniran ampliant, diversificant, coordinant, fins arribar a
conductes que ja podríem anomenar complexes, que són les dels nens d'un any i
mig davant de les coses: es tracta d'una veritable experimentació, en la qual es fa
una anàlisi de l'objecte, s'hi fa una acció i es treuen conclusions sobre les
característiques dels objectes. Aquesta exploració i experimentació constant que
Pàg. 10

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
l'infant fa sobre els objectes al llarg dels seus dos primers anys de vida li
proporcionen un coneixement del món que l'envolta: les característiques dels
objectes (els que tenen gust, els que fan soroll, els que la mare em renya si els toco,
els que es mouen, els que rodolen), les relacions que es poden establir entre els
objectes i les situacions (si moc això, em puc apropar el que hi ha sobre; si demano
aigua, aconseguiré que vingui el pare a veure'm; etc.)
El contacte amb els objectes, i l'experiència que comporten per a l'infant a través del
joc individual, en grup o amb una persona adulta, són situacions d'aprenentatge
bàsiques durant tot el període del que podríem considerar l'etapa d'educació infantil.
És per això que cal fomentar les situacions de joc, l'experiència i la manipulació
d'objectes diversos, i la realització d'experiències que siguin a l'abast de la
comprensió dels nens i les nenes d'aquesta edat.
L'EXPERIÈNCIA AMB SITUACIONS
L'infant petit viu moltes experiències relacionades amb les situacions de vida
quotidiana. Aquestes experiències li permeten també formar-se esquemes que
l'ajuden a predir i anticipar què és natural que passi en una situació en què es troba,
a imaginar el resultat de la seva acció en un escenari determinat, etc. Així, tant les
situacions o les rutines de vida quotidiana (despertar-se i vestir-se, esmorzar- dinar –
berenar –sopar …etc.) o bé altres situacions més esporàdiques serveixen per fer-se
una representació d'escenes que tenen una lògica, una successió determinada i que
sempre es presenten d'una manera molt similar. Mitjançant aquestes situacions
l'infant aprèn a identificar els objectes que és previsible de trobar-se en unes
escenes determinades, també la manera com estan habitualment situades les coses
a l'espai, com també la successió temporal de determinades situacions.
Les experiències reiteratives ajuden a l'establiment d'aquests esquemes de
coneixement que permeten a l'infant conèixer les situacions més properes. Aquest
coneixement li donarà la seguretat que són situacions en les quals ell pot fer
prediccions i fer-se expectatives, pot saber les pautes de conducta que s'esperen
d'ell en aquest context i també les persones que serà habitual de trobar-s'hi. És per
això que és important en la vida diària de la criatura d'aquestes edats hi hagi
Pàg. 11

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
experiències variades, però amb un cert component de reiteració i de rutina, que
contribueix a donar-los seguretat i una certa sensació de control sobre els
esdeveniments quotidians.
Tanmateix, aquestes experiències ajuden a tenir uns marcs de referència clars i
constants en relació amb quines són les normes de conducta que cal seguir i quines
situacions cal evitar. També perquè aprenguin una sèrie d'hàbits, normes de
conducta, actituds, és important l'estabilitat. L'infant ha d'aprendre què és el que pot
fer en una situació i en un altra, com s'espera que es comporti i quina és l'actitud
que ha d'adoptar en determinades situacions.
Així doncs, podem veure que les nenes i els nens d'aquestes edats aprenen moltes
coses importants per la seva participació en les situacions més habituals i
quotidianes, aprenentatges que van més enllà d'una simple exercitació d'hàbits i que
és el germen d'uns aprenentatges que els servirà per continuar coneixent el món
que els envolta.
ELS PREMIS I ELS CÀSTIGS
Els infants es troben en moltes situacions en què les seves conductes són
premiades o bé castigades, i això els serveix per aprendre quins són els límits a
partir dels quals les seves conductes no són acceptades. Molt aviat, els nens
aprenen que poden esbrinar quins són els límits permesos, fins on se'ls permet
arribar, i fins a on està disposada l'altra persona a consentir.
En totes aquestes situacions en què es fa un aprenentatge de les normes de
conducta, són útils els premis i els càstigs que siguin pertinents per reforçar o evitar
una conducta determinada. De tota manera cal evitar el tipus de càstig que
repercuteix de manera negativa en l'autoestima de la criatura i en la seva seguretat,
com per exemple, situacions de ridiculització davant d'altres persones o bé
situacions on es planteja la retirada d'afecte, que provoquen notable inseguretat i
patiment.
Pàg. 12

LA IMITACIÓ
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Els nens i les nenes de l'etapa d'educació infantil aprenen molts cops per imitació
d'allò que veuen i viuen al seu voltant. Les persones que els envolten i que són
importants per a ells (pare, mare, educadores, mestres, companys, etc.) representen
i es transformen en el model d’allò que es voldria ser. Els infants imiten expressions,
maneres de fer, actituds, comportaments envers les altres persones. Es per això
molt important que els mestres tinguem una bona actitud.
Així, mitjançant la imitació, poden aprendre de les persones que per a ells són
models, i a reviure, controlar i representar-se situacions viscudes.
L'infant d'aquesta edat rep moltes influències de les persones que l'envolten, tant si
són adultes com criatures més grans. Les interaccions entre la persona adulta i
l'infant que s'estableixen en les situacions de vida quotidiana (menjar, vestir…) i en
les situacions que podríem anomenar més d'"aprenentatge" pròpiament dites
(dibuixar, retallar…) tenen unes característiques definides, en les quals la persona
adulta fa unes accions determinades i l'infant en fa unes altres. En general, es tracta
d'un aprenentatge compartit, en el qual tant l'infant com la persona adulta tenen un
paper que va variant al llarg de la seqüència d'interacció.
Els moments en que la persona adulta deixa que l'infant participi en la situació o bé
que el convida a participar-hi perquè sap que serà capaç d'aconseguir èxit amb la
seva actuació, serveixen per potenciar el desenvolupament del nen o de la nena.
Aquest tipus d'interacció és la que permet que l'infant aprengui i que avanci en les
seves capacitats. Però no qualsevol tipus d'interacció és vàlida en el sentit que ajudi
a provocar desenvolupament personal. Es podria dir que hi ha tres condicions que
cal que es compleixin perquè això sigui possible (Palacios, 1991).
• En primer lloc, l'infant ha d'haver adquirit un cert grau de maduració que li
serveixi de base, a partir de la qual pugui aconseguir nous nivells de
desenvolupament (és poc útil gastar moltes energies a estimular un infant de
vuit mesos que camini si encara no ha aconseguit un nivell de maduració
neurològica i muscular que li ho permeti).
Pàg. 13

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
• En segon lloc, per aconseguir que les interaccions promoguin el
desenvolupament cal que parteixin del lloc on és l'infant (cal que siguin
ajustades a les seves necessitats) per animar-lo a fer petits passos que
signifiquin aprenentatge i incorporació de coses noves. Les ajudes han de ser
adequades al nivell de dificultats que pot trobar la criatura a fer aquella
activitat: com menys competències té, més ajudes caldrà donar-li. Després,
en la mesura que vagi adquirint més competències, cal anar disminuint i
diversificant les ajudes, augmentant les exigències, per tal d'anar avançant,
des d'una pràctica molt guiada, a una ajuda des de lluny fins aconseguir una
pràctica autònoma.
• Finalment, cal que les situacions d'interacció que es proposen als nens i les
nenes siguin motivadores i que se sentin tranquils, confiats i que en el seu
decurs s'estableixi una relació positiva i gratificant. Les emocions tenen un alt
poder motivacional i poden influir positivament sobre la presa de decisions, la
creativitat, la personalitat i l’aprenentatge.
Així doncs, hem vist que una relació positiva, constructivista entre les persones
adultes i els infants és un dels elements imprescindibles per aconseguir nous
aprenentatges que siguin potenciadors de les capacitats que tenen els infants..
B. Característiques evolutives
El que una nena o un nen sap fer en un moment determinat, depèn de múltiples
factors. En termes generals podríem dir que les capacitats actuals d'un infant estan
definides per la interacció entre la maduració físico-psíquica (creixement, calendari
maduratiu) i les possibilitats que li ha ofert l'entorn fins aquell moment (les relacions
amb les persones, els objectes, les situacions educatives en què ha participat).
L'evolució dels infants durant l'etapa de l'educació infantil es divideix en tres grans
àrees del desenvolupament:
L'àrea motriu: inclou tot el que té a veure amb les capacitats del moviment del
cos humà, tant de la seva globalitat com dels segments corporals.
Pàg. 14

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
L'àrea cognitiva: aquesta inclou les capacitats que permeten comprendre el món
a les diferents edats i d'actuar-hi, ja sigui mitjançant el llenguatge o bé mitjançant
la resolució de situacions problema que se li presentin.
L'àrea afectiva: Com a base dels desenvolupament de totes les capacitats de la
persona, que afavorirà tot el procés d’ensenyament- aprenentatge, d’adquisició
d’actituds positives, d’interiorització de normes i valors, d’evolució del llenguatge i
de l’autonomia de l’infant. Tot el que té a veure amb les possibilitats de sentir-se
bé amb un mateix i anar establint cada cop relacions més llunyanes i actuant en
el món que ens envolta. Aquesta es el que fa referència més explícita a
l’educació de les emocions i els sentiments. De totes maneres hem de tenir en
compte que les altres dues la cognitiva i motriu depenen en gran mesura
d’aquesta tercera.
Un altre concepte del que m’agradaria fer referència i que es molt important en el
tema que estem treballant és el concepte de Identitat.
“La identitat és la qualitat d’ésser d’una persona o cosa, ella mateixa. “
A mesura que l’individu va creixent, és a dir, va “essent”, la identitat es va formant.
Aquest procés comença en els primers anys de vida de l’infant i va evolucionant
durant tot el seu coneixement. Per tant, la identitat no és una realitat estàtica sinó
dinàmica.
Tot i aquesta idea de moviment o evolució, la identitat és alhora el manteniment
constant d’una mateixa cosa, i en particular, d’una mateixa realitat. Si parlem d’un
individu, la identitat individual confirma que, qui és idèntic és, i és el què és.
Podem dir que assolim la nostra identitat en relació a l’ autoconeixement d’un mateix
però sempre d’acord amb l’etapa evolutiva de la persona. Així, serà molt diferent el
nivell de coneixement que pot tenir un adult al que d’un nen petit.
En parlar d’identitat hem de parlar, per una banda d’identitat individual i, d’altra,
d’identitat social. La identitat individual està relacionada amb el procés de
coneixement d’un mateix i de formació com a ésser humà mentre que la identitat
social està relacionada amb el rol que, com a éssers humans, establim dins la
Pàg. 15

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
societat i dins el context en el qual ens relacionem. Vivim envoltats de persones i
establim relacions amb elles. En aquestes situacions de relació ens atribuïm i ens
atribueixen diferents tipus de rols i/o expectatives d’acord a cada situació. Així
doncs, serem i actuarem diferent tenint en compte si ens trobem dins un context
familiar, escolar, del barri, etc...
Per tal que un individu hagi assolit un bon concepte de la pròpia d’identitat ha
d’existir un equilibri entre l’autoconcepte d’identitat individual i social.
CONTEXT
Escolar
Familiar
En la identitat intervenen molts
factors interrelacionats
La socialització: concepte molt arrelat dins la identitat
Podem parlar de dos tipus de socialització:
Socialització Primària
És la socialització més important ja que introdueix al subjecte en la societat i suposa
l’adquisició d’hàbits, normes i comportaments socials per l’individu. A mida que el
mon social augmenta, augmenta també la complexitat i intensitat de les emocions.
Es produeixen més situacions i experiències emocionals que donen lloc a un progrés
de la consciència i regulació emocional.
Socialització Secundària
GRAU D’AUTO
CONEIXEMENT
SOCIALITZACIÓ 1aria SOCIALITZACIÓ 2ària
IDENTITAT INDIVIDUAL
AUTOCONCEPTE
identitat
IDENTITAT SOCIAL
Es un procés mitjançant el que se internalitzen submóns o realitats distintes al món
base, fonament de la socialització primària. Es una segona socialització realitzades a
través de institucions polítiques, religioses, laborals, etc. A diferencia de socialització
primària, en aquesta sí pot escollir els patrons i pautes que interioritzarà. Hi ha una
menor càrrega emocional i es relaciona amb la maduresa. Poden aparèixer
conflictes de identitat i coherència amb la socialització primària al discutir que la
realitat paterna no es la única ni la millor. Problemes de identificació amb la família.
Pàg. 16

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
En quant a l’ àmbit formatiu: l’escola a d’educar a la persona en les diferents
dimensions individual i social, valorant la importància del comportament, relacionant
amb la pròpia vida i la vida dels altres.
CARACTERISTIQUES GENERALS DELS NENS I NENES DE 5-6 ANYS
Piaget explica el desenvolupament intel·lectual del nen/a per etapes. A cada etapa
es van adquirint unes conquestes que serveixen de base a la següent. També marca
uns límits d’edats entre les etapes però son flexibles, encara que les etapes sempre
apareixen en pel mateix ordre.
En el parvulari de 5-6 anys ens trobem en el període preoperacional ( 2-7 anys) o del
personalisme segons Wallon que es caracteritzen per:
- El joc simbòlic, la imitació diferida i les conductes mentals.
- El llenguatge permet al nen iniciar-se en la socialització, interioritza les
paraules ( pensament) i interioritza l’acció ( funció simbòlica): És un
instrument que formarà part de la vida dels nens i nenes. A través d’ell es
compren la realitat, es comuniquen les experiències, s’expressen sentiments i
inquietuds, etc. Permet l’aparició de la fantasia, la imaginació, i és de gran
ajuda per la resolució de problemes. En definitiva el llenguatge serà el medi
amb el que els infants podran expressar l’afecte i els sentiments.
- Període intuïtiu: el nen es deixa portar per les seves impressions sensorials
no lògiques. El pensament es caracteritza per:
Egocentrisme: El nen te dificultats per situar-se en el punt de vista dels
altres. S’està construint la capacitat d’empatia
Sincretisme: el nen percep de forma global
Irreversibilitat: No pot tornar a la premissa inicial
Pensament màgic: El nen creu el seu mon animat per forces especials.
Dóna vida a éssers inanimats (animisme). Aquest és un aspecte molt
interessant que cal tenir en compte en l’educació emocional, ja que els
contes poden ser una bona estratègia.
Pàg. 17

Estat d’ànim
actituds
bàsiques
Expressió
Relació amb
el món mític
Voluntat
Relació amb
els adults
Relació amb
les iguals
Joc
Relació amb el
medi
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Quadre esquemàtic sobre el desenvolupament
Al voltant dels 5/6 anys
Estabilitat i certa profunditat en els sentiments.
Sensible i susceptible
Capaç d diferenciar sentiments i aptituds.
Sovint és mostra tens, descarregues
Capaç d’iniciar la broma i de seguir-la amb goig
Extremista
Expressa verbalment el seu estat d’ànim.
S’adona dels diferents estats d’ànim, sentiments i actituds dels altres: capaç de fer-ne
comparances
Capaç de prendre distancia en relació als personatges mítics
Capaç de iniciar el control conscient del comportament./ Dificultat per decidir. /Mandra
freqüent
Prova i exercita la seva independència enfrontant-se
Cerca de fer la seva pròpia norma a partir del que observa dels grans
Sensible als reptes, encara que només sigui per la mirada
Descobreix que es adults han estat infants
S’integra en el grup, vida escolar
Pot adoptar el paper de protector dels infants més petits
Amistat o per la continuïtat en el tracte
Cedeix davant la opinió de la majoria
Comença a confrontar formes de fer
Participa en jocs d’emulació, competició
Capaç de sentir gust per les formes
Augment ala experiència sobre l’entorn paral·lelament al seu bagatge verbal
Capaç de dominar el funcionament pràctic del llenguatge.
Progressivament s’habitua al valor representatiu.
Només en situacions difícils és dóna a ell mateix instruccions en veu alta.
Comunicació
Comprensió
Contes Capaç de trobar-hi goigs, tot qüestionant sobre el contingut i capaç d’iniciar certa crítica de
la forma, del ritme.
Expressió oral Desitja a portar detalls, amplia
Capaç d’explicar, tenint en compte la relació de l’oient.
Capaç d’aïllar un mot per demanar-ne el significat.
Oida-dicció Capaç d’anàlisi fonètica completa
Dificultat per dir correctament paraules noves
Lèxic Capaç de percebre l’aspecte formal del llenguatge: goig de crear, exercitar, de crear
comicitat
Progressivament capaç de copsar l’humor en expressions i de crear-ne oralment
Possibilitats Inicia crisis de creixement en tots els ordres
La vida escolar marca el seu procés escolar
Capaç de certa reflexió sobre aspectes puntuals i propers.
Sentiment d’un Inici de consciència personal a partir de la norma interna. Sentit de la intimitat, sovint
mateix
sentiment de vergonya
Sexe Desig de confrontar experimentar, en ell i en els companys
Valors Comença a ser capaç de confrontar les seves actituds amb les dels altres.
Comença a copsar l’escala de valors familiars tant cultural com social.
Capaç de demostrar un cert seny en valoracions sobre persones, fets...
Necessitats i
Activades productives relacionades amb aprenentatges escolars
interessos
Augmenta notablement la capacitat de treball amb un objectiu precís.
Capaç de treballar físic de certa complexitat
Habituació Capaç d’admetre excepcions de la norma.
Capaç de comportar-se com l’adult espera
Vestir-se Es lliga les sabates
Capaç de cordar-se botons
Capaç de deixar plegada la seva roba
Higiene Comença a rentar-se i banyar-se sol
S’eixuga després del bany
Soluciona amb habilitat i higiene les seves necessitats
Desplaçaments Capaç de fer encàrrecs senzills fora de casa.
Pàg. 18

3. CONTEXTUALITZACIÓ
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
El terme municipal de Sentmenat està situat a la comarca del Vallès Occidental a 29
Km de Barcelona. Té una extensió de 28, 4 Km i una població de més de 6.100
habitants, que han format una vila que ha evolucionat al llarg dels anys, treballant les
terres de conreu i ara en les fàbriques de les zones industrials. Com en la majoria de
pobles i ciutats Sentmenat ha rebut en els últims anys un allau d’immigrants que
provenen majoritàriament de Països de l’est i de l’Amèrica llatina. Destaco aquest
aspecte perquè té incidència a l’escola i provoca que aquesta sigui cada vegada
més rica i multicultural.
És una escola pública que es defineix en el seu projecte educatiu com a Catalana,
laica i respectuosa amb totes les cultures. Va néixer amb una Lina, però degut a les
demandes demogràfiques ha crescut notablement i en l’actualitat té tres línies a
infantil i cicle inicial de primària i dues línies a cicle mig i cicle superior. Aquest
creixement ha provocat que la ubicació de les aules hagi patit canvis al llarg
d’aquests anys i alguna reestructuració d’espais. En aquests moments les aules
d’educació infantil estan separades; a la planta inferior trobem les tres aules de P3 i
P4 i al pis de dalt les tres aules de P5.
El curs 2008-2009 he sigut la mestra de reforç d’una aula de P3, una aula de P4 i les
tres aules de P5. Abans de començar les pràctiques, en una reunió de cicle vam
parlar amb les companyes on seria interessant fer el projecte i vam valorar que seria
millor fer el seguiment a les tres aules de P5 i així podríem comparar els tres grups
classe i a a vegada tots els infants farien les mateixes activitats.
Pàg. 19

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
La Meva tutora del Master, Isabel Paula, va trobar-ho molt interessant, sobretot a
l’hora de fer les conclusions i valoracions finals. Es per això que les deu hores que
en principi demanaven de pràctiques s’han triplicat perquè s’han fet les mateixes
sessions als tres grups de P5 : Dofins, Taurons i Balenes.
Un altre dels motius pels que em vaig decidir fer el projecte amb els nens i nenes de
P5 va ser perquè els dos cursos anteriors P3 i P4 jo vaig ser la mestra tutora del
grup dels Dofins. Al llarg d’aquest dos anys havia estat treballant aspectes de
l’Educació Emocional i em semblava molt interessant a l’hora de fer l’avaluació si els
resultats amb aquest grup podien ser diferents, pel fet que no partien de zero i com
s’implicaven els infants en les diferents activitats pel fet que no era la seva tutora
sinó la mestra de reforç.
La ratio de P5 A Taurons és de 22 alumnes. L’aula de P5 B Dofins és de 21 alumnes
i l’aula de P5 C Balenes de 22 alumnes. Els grups són els següents:
P5 A TAURONS P5 B DOFINS P5 C BALENES
ARNAU B. HUGO MARC A.
ALBERT EVA AINA
ERNEST ERIC CRISTINA
PAULA AINHOA C. MARC C.
LAIA RAUL MARYANA
CLAUDIA NOELIA POL
MARIA ELSA CLARA
ARNAU F. ALEJANDRO SOFIA
IÑAKI MIRIAM M. JAVIER
DIAKITE ALEX ARNAU
PAU POL ALBA
ZAIRA ANDREU CARLOS
ARNAU M. LID ALBA HELENA
ORIOL IVAN NEREA O.
EDGAR DAVID ERIC
AINA AINHOA R. MARLEN
DAVID IKER RAUL
MARIA R. ALBERT ELVIS
YANIRA JUDITH NURIA
ALBA PAULA AROA
VALERIA TATIANA NEREA V
AINA V. IÑIGO
M’agradaria destacar que les fotos i els vídeos son dels nens i nenes de la classe
dels dofins. El fet de ser la mestra tutora dels seus fills durant dos anys em va
facilitar demanar l’autorització als pares per utilitzar la seva imatge amb finalitats
educatives.
Pàg. 20

4. PROCÉS D’APLICACIÓ
a) Necessitats identificades
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Com he comentat anteriorment fa 5 anys vaig realitzar el Postgrau d’Educació
Emocional. La realització del Postgrau va provocar un canvi tant en la meva vida
personal com professional. Em va permetre ampliar els meus coneixements, canviar
la meva manera de pensar i actuar i prendre consciència de la importància de les
emocions en l’educació. Es clau que les emocions entrin a l’escola i els infants
aprenguin a prendre consciència, regular-les, aprendre a solucionar els seus
conflictes, tenir una bona autoestima.
Arrel del Postgrau vaig començar a treballar-les a l’escola. Al principi els meus
companys em miraven amb certa incredulitat però mica al mica i al llarg d’un temps,
una mica llarg, van començar a veure que funcionava. Que a l’aula s’havia creat un
clima de respecte i confiança on es podia treballar. Al principi es pensaven que “això
de les emocions” era fer tot el dia petons i abraçades i mica en mica van anar
observant que parlar d’emocions implica també establir límits i normes.
Primer vaig començar a treballar amb la meva paral·lela de P4 i mica en mica el cicle
d’educació infantil va començar a posar en pràctica algunes activitats treballar. Cal
destacar que no tots els mestres ho acabaven de veure clar però estaven una mica a
l’expectativa.
L’any següent vam demanar un assessorament extern al GROUP per acabar
d’engrescar a tot el claustre. La formadora que va venir no va connectar amb el
claustre i això va provocar que la gent que no acabava d’estar d’acord confirmés les
seves creences de que l’educació emocional era una moda i sobretot a infantil
acabava sent fer “petonets” i estimar-se.
De totes maneres vam seguir treballant, el clima de l’aula, el reconeixement dels
pares i sobretot l’evolució dels alumnes ens va seguir animant.
Un aspecte que ens preocupa als mestres son els conflictes, sobretot a l’hora del
pati. En aquest espai els nens i les nenes tenen molts conflictes i no els saben
Pàg. 21

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
resoldre de manera assertiva. A l’hora reclamen molt l’atenció de la mestra i els
manca autonomia a l’hora de resoldre els seus problemes. Es per això que a l’hora
de plantejar-me els objectius i continguts a desenvolupar vaig prioritzar el tema de
les habilitats socials i la resolució de conflictes. Es treballen els quatre blocs de
contingut però vaig posar més enfàsi en conceptes com l’empatia, posar-se al lloc
de l’altre, parlar de com ens sentim..
Els mestres, sobretot els d’infantil, veuen més la necessitat i creuen que l’educació
emocional ha de formar part dels continguts a treballar. Arrel de tots aquests i altres
aspectes que he comentat amb anterioritat comencem a treballar.
Decidim introduir l’educació emocional un dia a la setmana utilitzarem l’hora de
biblioteca per realitzar Educació emocional en els tres grups de P5. Com comentaré
posteriorment a les conclusions aquest aspecte no afavoreix que hi hagi una
continuïtat ni un bon seguiment, es millor treballar-ho de manera integrada en el dia
a dia i no com una “assignatura” un dia a la setmana.
La majoria de les sessions es desenvoluparan a l’aula però és convenient, en
algunes sessions, disposar d’alguna sala amb suficient espai per permetre la
mobilitat de l’alumnat. La vivència de segons quin tipus d’activitats d’educació
emocional requereix d’espai per poder-se desplaçar per l’aula, estirar-se a terra per
fer relaxació, etc. Es per això que utilitzarem l’aula de Psicomotricitat per realitzar
aquelles sessions que requereixin un espai més ampli que l’aula ordinària.
Pàg. 22

Blocs de
contingut
CONSCIÈNCIA
REGULACIÓ
AUTOESTIMA
RESOLUCIO
DE
CONFICTES
b) Relació de temes i sessions
SESSIÓ
1
EL
NOSTRE
COR
MASATGE
PILOTES
SESSIÓ
2
LLIBRE
I TU
COM
ESTÀS?
SESSIÓ
3
DAU DE
LES
EMOCIONS
MASSATGE
“EL 5”
CONTE: EL
PEIX
IRISAT
SESSIÓ
4
LES
CARES
DELS
DIARIS
MASSATGE
“LA PLUJA”
SESSIÓ
5
DAU DE
LES
EMOCIONS
SESSIÓ
6
COM SOC
LA BÚSTIA
DELS
CONFLICTES
SESSIÓ
7
LA
TORTUGA
LA BÚSTIA
DELS
CONFLICTES
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
SESSIÓ
8
LA MÚSICA
I LES
EMOCIONS
SESSIÓ
Pàg. 23
9
SOCIOGRAMA
LA BÚSTIA
DELS
CONFLICTES
SESSIÓ
10
POWER
AVALUACIÓ
FINAL QUE
HEM
APRÈS
REPETIM
ALLÒ QUE
US HA
AGRADAT
MÉS

c) Intervenció i disseny del programa
1.Formulació d’Objectius
He formulat tres grans objectius generals que s’especifiquen en les diferents
sessions. Els objectius generals son:
• Adquirir un millor coneixement de les emocions pròpies i les dels altres
• Desenvolupar competències emocionals
• Aprendre a gestionar de manera positiva els conflictes
Sessió 1 Avaluació inicial el nostre cor
Objectius
• Conèixer que és una emoció
• Identificar els canvis fisiològics que ens pot provocar una
emoció
• Respectar les diferències i individualitats
Continguts • Ritme cardíac, suor, tremolor de mans, relaxació.
Activitat 1
• Estirats a terra ens relaxem i ens posem la ma al cor. Intentem
fer molt silenci per escoltar-lo i a mida que ens anem relaxant el
cor cada vegada va més a poc a poc. Escoltem la música.
Quan els nens estan relaxats la mestra fa un cop fort a la taula i
els nens s’espanten. Conversa i consciència que ara el cor va
més ràpid i quan hi ha una emoció es produeix una resposta
fisiològica.
Activitat 2 • Massatge pilotes Ens relaxem.
Recursos i
materials
• Música de relaxació
• Pilotes de punxes
24

Sessió 2 Avaluació inicial i tu com estàs?
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Objectius • Conèixer i Identificar les emocions bàsiques:
Continguts • Alegria, Tristesa, Enuig Sorpresa i Por.
• Llenguatge d’emocions
Activitat • La mestra explica el conte I tu com estàs?. Els nens han
Recursos i
materials
d’identificar les diferents emocions i les causes que les
provoquen.
• Conte : I Tu com estàs 5
Sessió 3 El Dau de les emocions
Objectius • Conèixer i identificar les emocions bàsiques
• Identificar com es deu sentir el personatge del conte que
ha explicat la mestra.
• Relaxar-se
Continguts • Alegria, Tristesa, Enuig Sorpresa , Por i Avorriment
• Llenguatge d’emocions
• Autoconeixement i autoestima
Activitat 1 • La mestra presenta el dau de les emocions. Explica com
serà el funcionament.
Activitat 2 • Massatge el 5
Activitat 3 • Conte el peix irisat
Recursos i
materials
5 Pott C. i Tu com estàs? Itssimagical
• El dau de les emocions
• Conte peix irisat
Pàg. 25

Sessió 4 Les cares dels diaris
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Objectius • Reconèixer algunes emocions en diferents fotografies
Continguts • Alegria , tristesa
• Classificar dues emocions: alegria i tristesa
Activitat 1 • Els infants han de retallar imatges de revistes i classificar-
Activitat 2 • Massatge de la pluja
Recursos i
materials
les en dues emocions bàsiques; alegria i tristesa.
• Diaris i revistes
• Cola, tisores i paper embalar
Sessió 5 El dau de les emocions
Objectius • Conèixer i identificar les emocions bàsiques
• Verbalitzar situacions provocades per una emoció
Continguts • Llenguatge emocional
• Alegria, tristesa, avorriment por, sorpresa enuig.
Activitat • La mestra presenta el dau de les emocions. Els infants
Recursos i
materials
identifiquen les diferents emocions i han de verbalitzar
una situació que els provoqui l’emoció que ha sortit en el
dau.
• Dau de les emocions
Pàg. 26

Sessió 6 Com soc
Objectius • Promoure autoconeixement
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
• Conèixer-se un mateix de manera objectiva i positiva
• Respecte per les opinions dels altres
Continguts • Autoconeixement, Autoestima
Activitat 1 • Com Soc La mestra dóna als infants una fitxa de Saps
com soc? (annex) Els infants han d’omplir tres aspectes
de que m’agrada i tres de que no m’agrada. Desprès en
rotllana els expliquem als nostres companys i així ens
coneixem una mica millor.
Activitat 2 • Bústia dels conflictes: presentació de la bústia. Una espai
Recursos i
materials
on escriure els conflictes que passen entre setmana i
parlar-ne a l’hora de tutoria.
• Fitxa: i com soc jo
• Llapis i colors
• Bústia dels conflictes
Sessió 7 El conte de la tortuga
Objectius
• Reconèixer com és deuen sentir els diferents
personatges del conte
• Identificar la solució més idònia per l resolució d’un
conflicte
• Afrontar la frustració de manera positiva i constructiva
• Conèixer e identificar les diferents ordres de la tortuga.
Pàg. 27

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Continguts • Les diferents ordres de la tortuga: atura’t, pensa, respira i
actua
Activitat • La tortuga. La mestra explica el conte de la tortuga
(annex) i presenta les diferents ordres que es quedaran
penjades en un lloc visible de l’aula.
Activitat 2 • La bústia dels conflictes. Obrim la Bústia i parlem dels
Recursos i
materials
conflictes que han passat al llarg de la setmana.
• Conte de la tortuga
• Imatges ordres de la tortuga
• Bústia dels conflictes
Sessió 8 La música i les emocions
Objectius • Identificar quines emocions ens produeixen les diferents
músiques
• Respectar les opinions dels altres
• Saber expressar que em sentit amb cada música
• Gaudir amb les diferents músiques
Continguts • Vocabulari d’emocions
Activitat • Els nens i nenes es divideixen en l’espai i escolten les
Recursos i
materials
diferents músiques. A continuació han de verbalitzar que
han sentit i adonar-se que no ens produeix la mateixa
emoció a tots.
• Música
• Equip CD
• Mocadors i robes
Pàg. 28

Sessió 9 La bústia dels conflictes
Objectius • Representar una situació conflictiva
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
• Identificar la solució més idònia per la resolució d’un
conflicte
• Afrontar la frustració de manera positiva i constructiva
Continguts • Conflicte, guanyar guanyar , sociograma
Activitat • Sociograma
Activitat 2 • La bústia dels conflictes
Recursos i
materials
• Bústia dels conflictes
• Conflictes
• Papers de colors
• Llapis
Sessió 10 Avaluació final
Objectius • Adonar-se dels conceptes que hem anat aprenent
• Valorar aquells aspectes que ens han agradat més
Continguts Vocabulari d’educació emocional: Emoció, Conflicte, emocions
que em fan sentir bé i emocions que em fan sentir malament.
Activitat Power Point La mestra posa un power amb imatges de les
diferents sessions per recordar els diferents aspectes treballats.
Verbalitzem aquells aspectes que ens han agradat més.
Activitat 2 Que ens ha agradat més. Fitxa (annex) l’infant escriu allò que
Recursos i
materials
més li ha agradat
• Power Point (annex)
• Fitxa que m’ha agradat més
Pàg. 29

Paper de la mestra
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
El paper del mestre és el de mediador de l’aprenentatge. Com a tal, proporciona
models d’actuació, motiva la participació i dinamitza el grup, proporcionant seguretat
en el moment de compartir experiències, la qual cosa ajuda als nens i nenes a
obtenir informació i descobrir l’entorn..
El meu paper al llarg de les diferents sessions era de dinamitzadora, guia i
mediadora. Presentava les diferents sessions i deixava als infants expressar allò
que sentien procurant que s’establís un respecte i una confiança entre tots els
membres del grup. Cal destacar que no va ser una tasca fàcil, si que hi havia
respecte perquè jo els coneixia des que van començar l’escola a P3 però hi havia
més confiança en el grup B i les seves aportacions eren més lliures pel fet que jo
havia estat la seva mestra tutora durant dos anys. Amb els altres grups és va anar
creant un bon clima i al final de les 10 sessions podem dir que hi havia una
confiança molt bona que s’havia anat establint al llarg del temps.
El mestre ha de tenir en compte aspectes com; les activitats, els recursos, la
diversitat dels nens i nenes i l’avaluació.
La metodologia utilitzada es fonamenta en diversos enfocaments i models educatius
tal com proposa Carpena (2001):
• L’enfocament constructivista del procés d’ensenyament – aprenentatge
parteix de la concepció d’un procés de construcció personal al llarg de la vida
i assumeix la idea de construcció de la persona amb la participació activa i la
implicació personal de l’alumne en el seu procés de desenvolupament i
aprenentatge
• El model sistèmic concedeix gran importància tant al paper de l’alumnat com
al del professorat. Un dels eixos centrals de la intervenció des de la
perspectiva sistèmica és l’habilitat de comunicació, basant-se en el fet que la
comunicació gratificant és un poderós mecanisme de canvi en les conductes
interpersonals.
• L’enfocament humanista proposa la creació de contextos i activitats que
ajudin l’alumnat a pensar i a descobrir els propis valors.
Pàg. 30

Criteris d’avaluació
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Al llarg de les diferents sessions he anat fent una observació sistemàtica omplint
diferents graelles i anotant aquells aspectes que em semblaven rellevants per
posteriorment fer el buidat i l’avaluació. (Veure Annex)
Els tems a avaluar corresponen als objectius plantejats i son:
• Expressa i identifica en les altres persones emocions i sentiments
• Reconeix i accepta mostres d’afecte de persones conegudes i d’infants
• Expressa i manifesta el seu estat d’ànim
• Pot expressar verbalment les seves emocions i sentiments
• S’enfada sense motiu
• Conèixer que és una emoció
• Identifica els canvis fisiològics que ens pot provocar una emoció
• Respecta les diferències i individualitats
• Coneix i identificar les emocions bàsiques
• Identifica com es deu sentir el personatge del conte que ha explicat la mestra.
• Sap relaxar-se
• Sap expressar que ha sentit amb cada música
• Gaudeix amb les diferents músiques
• Identifica la solució més idònia per l resolució d’un conflicte
• Afronta la frustració de manera positiva i constructiva
• Coneix e identificar les diferents ordres de la tortuga
L’avaluació ha sigut un dels aspectes més complicats. El fet d’avaluar els resultats
en els tres grups classe ha sigut bastant laboriós però a l’hora m’ha aportat molta
informació i m’ha permès poder contrastar i comparar tres realitats diferents i
adonar-me de les diferències tot i que en un principi semblava que partíem del
mateix lloc.
M’agradaria destacar que el fet de posar en pràctica les mateixes sessions en els
tres grups em permetia avaluar els resultats i anar modificant i millorant alguns
aspectes. En alguns moments el fet de repetir la mateixa sessió era una mica avorrit
però en altres moments era de gran riquesa i em permetia modificar i adaptar aquells
aspectes que no havien acabat de funcionar en un altre grup.
Pàg. 31

5-AVALUACIÓ
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
El buidat de les diferents sessions per poder fer l’avaluació m’ha permès aprendre i
adonar-me de molts aspectes. A part d’observar l’evolució dels nens i nens i veure
com anaven ampliant els seus coneixement i com mica en mica s’assolien els
objectius proposats m’ha permès adonar-me d’altres aspectes que no hagués estat
possible si només ho hagués posat en practica en un sol grup classe i m’ha permès
fer un buidat més exhaustiu.
El fet de ser la mestra de reforç ha tingut els seus avantatges e inconvenients. Per
una part el no ser la mestra de referència dificulta que els infants des d’un principi
tinguin la seguretat i confiança de parlar dels seus sentiments i emocions. Aquest
clima es va anar creant mica en mica però hagués sigut més fàcil si en comptes de
la mestra de reforç hagués sigut la seva tutora. Per una altra banda aquest fet m’ha
permès poder observar tres realitats diferents i veure l’evolució des d’un altre punt de
vista.
M’agradaria destacar que de l’activitat del sociograma vaig poder treure molta
informació del grup classe que ens va servir a tots els mestres que formàvem part
del grup per conèixer millor als nens i les nenes i adonar-nos d’alguns aspectes que
en havien passat desapercebuts. M’agradaria destacar entre d’altres aspectes:
(veure graelles a l’Annex)
• Hi ha infants amb una bona autoestima i que a l’hora d’escollir al nen o la
nena més “guapo” o a qui li agradaria semblar-se s’escullen a ells mateixos.
Per contra hi ha infants amb molt baixa autoestima i amb un autoconcepte
molt negatiu d’ells mateixos que calia ajudar-los canviar.
• Tots els grups tenien un líder clau. En dos grups aquest líder era positiu però
en un grup era una nena que la valoraven per la seva bellesa física però li
agradava molt dirigir al grup i era bastant manipuladora i li agradava deixar en
ridícul aquells que no feien el que ella deia.
• Ens vam adonar també d’aquells nens i nenes que passen totalment
desapercebuts pel grup, com per exemple la Clara el Raul, el Iñigo, l’Albert.
La Zaira, l’Alba ( en aquest cas la nena faltava molt a classe) i l’Ainoa R. Vam
valorar que era millor que els teus companys et valoressin negativament que
no et valoressin ja que això volia dir que si mes no els tenien en compte. En
Pàg. 32

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
els tres grups hi havia dos o tres infants que ningú els tenia en compte, eren
personatges grisos. Això ens va permetre poder reconduir la situació i tenir-
los en compte per millorar mica en mica aquesta situació.
• També m’agradaria destacar que en els tres grups hi ha un o dos nens que
son rebutjats per la resta del grup com l’ Eric, l’Egar, l’Ernest, l’Ainhoa C. En
general a aquests nens els agradava molt cridar l’atenció i molestaven als
companys. Ens vam plantejar realitzar una sèrie de dinàmiques per intentar
canviar una mica la situació i fer-los adonar que podien cridar l’atenció dels
companys i metres però pel seu bon comportament. Això no va ser possible
en tots els casos i ’hauria de seguir treballant en aquesta direcció.
La bústia dels conflictes també ens va permetre aprofundir en la resolució de
conflictes i vam aprendre diferents estratègies per resoldre els nostres conflictes
d’una manera positiva on no hi hagués una part que guanya i una que perd sinó que
el fet de guanyar guanyar ens beneficia a tots. Cal destacar que als infants el va
agradar molt la bústia, era un espai on podien explicar allò que els havia passat i
podin solucionar els seus problemes. Com destacaré posteriorment la implicació de
les mestres tutores va ser clau en aquesta activitat. Hi havia una mestra que
motivava als infants a escriure els seus conflictes i dipositar-los en la bústia i això va
facilitar molt la tasca.
La sessió de la música i les emocions va ser molt especial per ells i en van gaudir
molt. M’agradaria destacar que aquesta sessió la vaig anar perfeccionant en els
diferents grups. En el primer grup no vaig tenir prou temps i va quedar una mica
curta. També vaig canviar una de les músiques ja que vaig observar que no li podia
treure els resultats que jo pretenia.
Com es podrà observar en les taules de l’avaluació final una de les activitats que
més els va agradar va ser el Dau de les emocions. Els agradava molt llençar el dau i
expressar l’emoció que els sortia. Cal dir que al principi els costava pensar una
situació per a cada emoció i es repetien, però mica en mica expressaven situacions
més personals i que realment els havia produït l’emoció que els havia sortit en el
dau.
Pàg. 33

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Als infants els agrada molt parlar d’ells mateixos, els agrada explicar allò que senten,
allò que els fa sentir bé i malament i els agrada que els escoltin. Molt sovint a
l’escola els mestres ens preocupen per la importància de donar coneixements,
aprendre llenguatge matemàtic, ensenyar a llegir i a escriure i obviem aquests altres
aspectes que son bàsics i claus per a un bon desenvolupament dels nens i nenes.
Com diu Maslow un infant amb les seves necessitats bàsiques cobertes tindrà més
facilitat per assolir futurs aprenentatges.
En la darrera sessió vaig realitzar un power point amb imatges de les diferents
sessions que van servir per fer una mica de memòria i recordar tots els aspectes
treballats. A continuació els infants van omplir una fitxa amb el que els havia agradat
més i que havien après. Els resultats son els següents:
NEN /A P5 A QUE ÉS EL QUE MÉS T’HA AGRADAT?
ORIOL M’HA AGRADAT EL DAU QUN EL TIRES ET SURT UNA CARA I HAS DE
DIR COM ESTÀS
ARNAU M’HA AGRADAT EL DAU I EL MASSATGE DE LA PLUJA
MARIA MASSATGE PERQUÈ EM RELAXAVA
IÑAKI EL DAU ÉS UNA COSA MOLT ESPECIAL PER MI
PAU DAU
PAULA DAU I MASSATGE DE LA PLUJA EM RELAXAVA MOLT
VALERIA DAU I MASSATGE DE LA PLIJA EM RELAXAVA I ERA MOLT
TRANQUIL
ZAIRA DAUU QAN ESTAVA ENFADADA EM COSTAVA PERQUÈ EM FEIA
PENSAR
ALBERT DAU
ARNAU M. EL DAU
ALBA EL DAU I LA BÚSTIA. VAIG APRENDRE A ESCRIURE I RESOLDRE
PROBLEMES
EDGAR M’HA AGRADAT MOLT EL DAU
ARNAU F LA BÚSTIA. QUAN UN NEN TÉ UN CONFLICTE DESPRÉS EL
SOLUCIONA.
PAULA LA BÚSTIA HAVÍEM DE PENSAR EL QUE ENS HAVIEN FET
ORIOL EL DAU NO PERQUÈ MENTRE ELS ALTRES TIRAVEN T’AVORRIES
ZAIRA BUSTIA EL QUE A VEGADES QUAN EN PARLAVEN NO
T’ENRECORDAVES
QUINES EMOCIONS HEU APRÈS: CONTENT, TRIST, ENFADAT, SORPRÈS, POR, AVORRIT,
BOCABADAT, NERVIÒS, TRANQUIL, ALEGRIA, AMOR, DIVERSIÓ AMISTAT
Pàg. 34

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
NEN /A P5 B QUE ÉS EL QUE MÉS T’HA AGRADAT?
ANDREU EL DAU
MIRIAM EL MASSATGE
HUGO M’HA AGRADAT TRANQUILITZAR-ME
ELSA DAU ABANS NO SABIA TANTES EMOCIONS HE APRÈS MOLTES
COSES
DAVID EL DAU
ALEJANDRO LLIBRE D’EMOCIONS I ELS CONTES
ALBERT CONTE DE LA TORTUGA
LID ALBA MASSATGE PER ESTAR TRANQUIL
HUGO PAPERS DE COLORS PER POSSAR NOMS ( SOCIOGRAMA) I ELS
MOCADORS
RAUL CONTE DE LA TORTUGA
AINHOA MASSATGES
TATIANA PAPERS DE COLORS
PAULA EL DAU SORTIA UNA CARA I M’AGRADAVA
IVAN MASSATGES ESTAVA MOLT RELAXAT
MIRIAM PAPERS DE COLORS
NOELIA PAPERS DE COLORS
JUDITH MÚSICA I EMOCIONS PERQUÈ ERA MOLT DIVERTIT
IKER LA MÚSICA
QUINES EMOCIONS HEU APRÈS: POR, AVORRIMENT, SORPRESA, TRISTESA, NERVIOS, CONTENT I
TRIST
NEN /A P5 C QUE ÉS EL QUE MÉS T’HA AGRADAT?
AROA MÚSICA I EMOCIONS
ELVIS MASSATGE DE LA PLUJA. QUAN ESTIC ESVERAT M’AGRADA PERQUÈ
ESTIC TRANQUIL
NURIA EL MASSATGE DE LA PLUJA
SOFIA EL DAU DE LES EMOCIONS
CARLOS TOT, LA MÚSICA I LES EMOCIONS, LA CANÇO DEL PIRATA
MARC LA MÚSICA I LES EMOCIONS
MARYANA EL MASSATGE DE LA PLUJA
NEREA V. EL DAU PODEM APRENDRE QUAN ESTEM CONTETS O ENFADATS I
PERQUÈ
CLARA ELS MOCADORS DE LA MÚSICA
MARLEN LA MÚSICA
ALBA LA MUSICA I LES EMOCIONS
Pàg. 35

RAUL BALLAR AMB ELS MOCADORS
JAVIER LA MÚSICA DELS PIRATES
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
MARC CLASSIFICAR EMOCIONS HI HAVIA CARES CONTENTES I TRISTES
AROA EL MASSATGE PERQUÈ QUAN ESTEM ENFADATS ENS FAN UN
MASSATGE PER ESTAR TRANQUILS.
QUINES EMOCIONS HEU APRÈS: Content, trist, enfadat, sorprès, alegria, por, riure, avorrit, vergonya,
tranquil i relaxat
Per finalitzar puc afirmar que els tres objectius proposats:
• Adquirir un millor coneixement de les emocions pròpies i les dels altres
• Desenvolupar competències emocionals
• Aprendre a gestionar de manera positiva els conflictes
s’han assolit parcialment. No puc afirmar que s’han assolit totalment perquè encara
queda un llarg camí per fer al llarg de a seva escolaritat i al llarg de tota la vida.
Personalment penso que l’Educació Emocional no és pot treballar com una
assignatura més sinó que ha de formar part del currículum ocult i s’ha de treballar
dia a dia en totes les àrees. El fet de no ser la mestra tutora ha dificultat un
seguiment diari i els conceptes han quedat una mica segmentats i aïllats en el
temps. El fet de treballar l’Educació emocional una hora setmanal no ha afavorit que
hi hagués una continuïtat ni un treball sistemàtic. L’aplicació d’activitats puntuals,
sense continuïtat, no permeten la interiorització de continguts treballats.
Cal destacar que vaig decidir fer-ho així perquè el fet de ser la mestra de reforç era
la única possibilitat de portar a terme les pràctiques i penso que també m’ha donat
la possibilitat de posar-ho en pràctica i poder justificar millor perquè l’educació
emocional ha de formar part del dia a dia de l’escola, sobretot en els nens petits que
els costava esperar una setmana per parlar dels seus conflictes o poder expressar
allò que sentien.
Un altre aspecte que també m’agradaria destacar és la implicació de les mestres
tutores. Una de les mestres es va implicar força en aquest projecte i també entenia
que l’Educació Emocional no es pot treballar de manera aïllada pel que en molts
moments que ella estava amb el grup classe continuava treballant alguns aspectes,
Pàg. 36

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
deixava espai als infants perquè escrivissin els seus conflictes, parlava amb ells, etc.
Per contra les altres dues tutores al llarg de la setmana no treballaven cap aspecte
de les emocions i l’hora de “ tutoria” era el seu espai de descans. Amb això vull dir
que l’implicació de les tutores també va determinar la dinàmica fet que per aquests
dos grups quedava tot més desconnectat i no hi havia tanta coherència. El tutor
representa un paper molt importat perquè es converteix en moltes ocasions en la
persona de referència i model i constitueix un element indispensable que atorga
seguretat i confiança als nens i nenes per desenvolupar les dinàmiques proposades,
sobretot amb els més petits.
Hem de tenir clar que L’educació Emocional és una cosa de tots, perquè realment
funcioni hi ha d’haver una coherència i un treball d’equip on participem tots els
membres del claustre.
6- PROPOSTES DE MILLORA
Es llarg el camí que queda per fer però m’agradaria creure que aquest camí s’anirà
fent i que mica l’Educació emocional acabarà formant part de l’educació no com una
àrea o assignatura sinó de manera globalitzada en el dia a dia de l’escola.
Com a propostes de millora m’agradaria destacar:
Importància de la implicació de tots els mestres del claustre. L’educació emocional
es cosa de tots i perquè hi haguí una coherència i un treball en equip es important
que la treballem tots i no com una assignatura més sinó que s’ha d’incloure en el
currículum com un eix transversal i de manera integrada en totes les àrees. Perquè
això sigui possibles cal formació del professorat. Els mestres i les mestres per
poder fer bé la nostra tasca cal que ens formem i poder així oferir una qualitat en allò
que fem.
Cal treballar l’educació emocional de manera sistemàtica per millorar
l’autoconcepte, l’autoestima, la cohesió grupal, la resolució de conflictes, etc. i
treballar-ho dia a dia no de manera aïllada.
Pàg. 37

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
És molt important la implicació de les famílies. Les reunions de pares, les
entrevistes, l’escola de pares han de ser un espai on es parli d’Educació emocional i
els pares s’impliquin en allò que fem. M’agradaria destacar que els pares estaven
molt contents amb alguns canvis d’actituds dels seus fills i tot i que no era general,
valoraven com a molt positiu el treball que estàvem realitzant.
7- CONCLUSIONS
Aquest és el resultat del projecte que he realitzat per el Master d’educació
Emocional.
Durant set anys he format part del claustre de mestres de l’escola Can sorts de
Sentmenat on he procurat que l’Educació emocional formés part del currículum.
Aquest és el darrer any, El setembre vinet començaré a treballar a una escola de
Terrassa. M’agradaria pensar que al llarg d’aquests anys he sapigut transmetre als
meus companys la importància de l’educació emocional que per mi es clau per a un
bon desenvolupament dels nens i les nenes.
El fet de que a les escoles hi hagi un moviment constant de mestres dificulta que hi
hagi una continuïtat però es cert que cada vegada més hi ha la consciència de la
importància del treball de les emocions, la resolució dels conflictes, la regulació, etc.
Personalment penso que es clau continuar treballant sobre aquest projecte, ampliar
les activitats i seguir treballant en aquesta direcció. Però perquè això sigui possible
es fonamental que els mestres rebin una formació de qualitat. Cal formar els
claustres de professors perquè aquests sàpiguen transmetre als seus alumnes
Per finalitzar vull agrair la col·laboració en aquest projecte de les mestres tutores de
P5 i en especial de la Directora del centre L’Amparo López per facilitar sempre la
meva tasca, per confiar en mi i creure en L’educació Emcocional.
Us trobaré a faltar i com diu Mario Bennedetti “Usted sabe que puede contar
conmigo, no hasta dos o hasta diez, sinó contar conmigo”
Us trobaré a faltar!!!
Pàg. 38

8. BIBLIOGRAFIA
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
• Bassedas, E. Huguet, T i Solé, I. (1996) Aprendre i ensenyar a l’educació
infantil. Graó
• Bisquerra, R. (2002) Educación emocional y bienestar Praxis
• Bisquerra, R. (2009) Psicopedagogia de la emociones . Sintesis
• Carpena, A. (2001) Educació socioemocional a primària. Eumo editorial
• Corkille briggs, D (1994) El niño feliz. Barcelona Gedisa
• Castanyer O. La asertividad expresión de una sana autoestima. Desclee de
Brouwer.
• Feldman, J. Autoestima, ¿Como desarrollarla? Juegos, actividades, recursos,
exeriencis creativas... Ed Narcea.
• Goleman, D.( 1996) Inteligencia emocional. Kairós
• Gomez i Bruguera, J. Educació emocional i llenguatge. Rosa Sensat
• López Cassà, E. (2003) Educación emocional, programa para 3-6 años
Praxis
• Molist P. Els llibres tranquils. El curs de la vida a través de la literatura infantil.
Pagès Editors
• Pott C. i Tu com estàs? Itssimagical
• Serrat A.(2005) PNL per a docents, millora el teu coneixement i les teves
relacions. Ed Grao
Pàg. 39

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Pàg. 40