PILAR XAPELLÍ BELBEL - Universitat de Barcelona

LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
els tres grups hi havia dos o tres infants que ningú els tenia en compte, eren
personatges grisos. Això ens va permetre poder reconduir la situació i tenir-
los en compte per millorar mica en mica aquesta situació.
• També m’agradaria destacar que en els tres grups hi ha un o dos nens que
son rebutjats per la resta del grup com l’ Eric, l’Egar, l’Ernest, l’Ainhoa C. En
general a aquests nens els agradava molt cridar l’atenció i molestaven als
companys. Ens vam plantejar realitzar una sèrie de dinàmiques per intentar
canviar una mica la situació i fer-los adonar que podien cridar l’atenció dels
companys i metres però pel seu bon comportament. Això no va ser possible
en tots els casos i ’hauria de seguir treballant en aquesta direcció.
La bústia dels conflictes també ens va permetre aprofundir en la resolució de
conflictes i vam aprendre diferents estratègies per resoldre els nostres conflictes
d’una manera positiva on no hi hagués una part que guanya i una que perd sinó que
el fet de guanyar guanyar ens beneficia a tots. Cal destacar que als infants el va
agradar molt la bústia, era un espai on podien explicar allò que els havia passat i
podin solucionar els seus problemes. Com destacaré posteriorment la implicació de
les mestres tutores va ser clau en aquesta activitat. Hi havia una mestra que
motivava als infants a escriure els seus conflictes i dipositar-los en la bústia i això va
facilitar molt la tasca.
La sessió de la música i les emocions va ser molt especial per ells i en van gaudir
molt. M’agradaria destacar que aquesta sessió la vaig anar perfeccionant en els
diferents grups. En el primer grup no vaig tenir prou temps i va quedar una mica
curta. També vaig canviar una de les músiques ja que vaig observar que no li podia
treure els resultats que jo pretenia.
Com es podrà observar en les taules de l’avaluació final una de les activitats que
més els va agradar va ser el Dau de les emocions. Els agradava molt llençar el dau i
expressar l’emoció que els sortia. Cal dir que al principi els costava pensar una
situació per a cada emoció i es repetien, però mica en mica expressaven situacions
més personals i que realment els havia produït l’emoció que els havia sortit en el
dau.
Pàg. 33