PILAR XAPELLÍ BELBEL - Universitat de Barcelona

4. PROCÉS D’APLICACIÓ
a) Necessitats identificades
LES EMOCIONS AMB NENS I NENES DE P5
Com he comentat anteriorment fa 5 anys vaig realitzar el Postgrau d’Educació
Emocional. La realització del Postgrau va provocar un canvi tant en la meva vida
personal com professional. Em va permetre ampliar els meus coneixements, canviar
la meva manera de pensar i actuar i prendre consciència de la importància de les
emocions en l’educació. Es clau que les emocions entrin a l’escola i els infants
aprenguin a prendre consciència, regular-les, aprendre a solucionar els seus
conflictes, tenir una bona autoestima.
Arrel del Postgrau vaig començar a treballar-les a l’escola. Al principi els meus
companys em miraven amb certa incredulitat però mica al mica i al llarg d’un temps,
una mica llarg, van començar a veure que funcionava. Que a l’aula s’havia creat un
clima de respecte i confiança on es podia treballar. Al principi es pensaven que “això
de les emocions” era fer tot el dia petons i abraçades i mica en mica van anar
observant que parlar d’emocions implica també establir límits i normes.
Primer vaig començar a treballar amb la meva paral·lela de P4 i mica en mica el cicle
d’educació infantil va començar a posar en pràctica algunes activitats treballar. Cal
destacar que no tots els mestres ho acabaven de veure clar però estaven una mica a
l’expectativa.
L’any següent vam demanar un assessorament extern al GROUP per acabar
d’engrescar a tot el claustre. La formadora que va venir no va connectar amb el
claustre i això va provocar que la gent que no acabava d’estar d’acord confirmés les
seves creences de que l’educació emocional era una moda i sobretot a infantil
acabava sent fer “petonets” i estimar-se.
De totes maneres vam seguir treballant, el clima de l’aula, el reconeixement dels
pares i sobretot l’evolució dels alumnes ens va seguir animant.
Un aspecte que ens preocupa als mestres son els conflictes, sobretot a l’hora del
pati. En aquest espai els nens i les nenes tenen molts conflictes i no els saben
Pàg. 21