Joseph de Bologne.pdf - Aula

Joseph de Bologne dit le Chevalier de Saint-George Bertran Romero
un punt d’inflexió que devem al pensament racional. La investigació històrica se
centrarà, doncs, a explicar què va representar el classicisme a la música i a la societat.
Però no es pot explicar una època i la seva música sense basar-se en algun exemple
en concret. Els primers noms que vénen al cap quan parlem de la música del
classicisme són Mozart, Haydn i el primer Beethoven; han arribat als nostres dies
com a grans fites en la història de la música perquè van marcar l’estil del moviment
artístic. Tanmateix, són aquests tres compositors suficients com per poder analitzar
el moviment sencer? Possiblement, des del punt de vista tècnic i teòric la resposta
seria afirmativa, però un moviment artístic no el forma una sola persona sinó un
conjunt de moltes, cada una amb el seu petit estil personal. És per aquesta raó que
hem escollit Joseph de Bologne Chevalier de Saint-George en lloc d’una de les grans
figures de renom, ja que estan involuntàriament manipulades i viciades per una
utilització excessiva.
D’altra banda, el Chevalier de Saint-George reuneix un seguit de característiques
personals i professionals molt interessants per entendre l’època i l’evolució del
classicisme, principalment a França, com la innovació en el camp del Quartet de
cordes o en la Simfonia concertant. Aquest estudi també permetrà veure l’evolució i
la diferència en la percepció de la seva música en aquests dos segles, ja que al s.
XVIII no es feia música clàssica sinó música contemporània; s’investigava, com ja
hem dit, noves tècniques. Potser la màxima expressió dels nous corrents artístics va
assolir la major esplendor amb Mozart, Haydn o Beethoven, però aquests no
hagueren estat possibles sense d’altres figures menys conegudes que van començar a
obrir-se pas i a marcar el canvi d’un moviment a l’altre, com és el Chevalier de Saint-
George.
Per això, utilitzarem el Chevalier de Saint-George, menys contaminat per la
utilització excessiva i estudiarem més concretament el classicisme a França, menys
conegut que el vienès. De tan poc conegut, és difícil trobar algun estudi que en parli
exclusivament, sembla com si els historiadors de la música prefereixin evitar aquest
moviment francès. Hi ha algunes hipòtesis que poden explicar aquest buit, com la
que manté que està eclipsat pel classicisme vienès o pel barroc de la mateixa França,
però el més important per al nostre treball és que a més a més de plantejar-nos el
9