Joseph de Bologne.pdf - Aula

More documents

Recommendations

Info

Joseph de Bologne dit le Chevalier de Saint-George Bertran Romero intèrprets disponibles. Existeixen altres casos a Àustria on es desenvolupa la tradició del divertimento a quattro i a Itàlia l’aparició d’aquest corrent que comença a ser comú, tal i com ens han arribat les primeres publiacions a França dels quartets de Haydn, Six simphonies ou Quatuors dialogués 38 o de Boccherini, Si Sinfonie o sia Quartetti opera Iª. És curiós constatar que l’exploració d’aquest nou gènere naixent està liderada principalment per joves violinistes que s’inicien en l’escriptura musical i no per compositors confirmats. Possiblement els músics de més edat i experiència no s’atrevien a experimentar amb noves sonoritats a causa d’una reputació a mantenir – cas que aquest experiment no donés bons resultats – o també per tenir les arrels més enfonsades dins la mentalitat dels barrocs. 3.2. El quartet com a forma Ara que s’ha presentat el context històric i intel·lectual de l’aparició del quartet podem estendre’ns en els detalls més tècnics que defineixen la formació concreta del quartet de cordes. El que cal destacar principalment és la formació estricta de quatre instruments – dos violins, viola i violoncel – sense cap possibilitat de canvi, que permeten una condensació de les tècniques de composició. La textura que es busca és una barreja entre la música de cambra tradicional i el nombre d’instruments propis d’una simfonia per a quatre, i s’arriba a un resultat en què la precisió és donada pel virtuosisme en els cops d’arc i no tant per la dificultat melòdica. Tot i que ja hem explicat com el classicisme tendeix a eliminar les diferències nacionals, s’han pogut veure amb les diferents controvèrsies que encara existeixen unes certes divisions provinents de la tradició musical de cada zona. Aquest fet es veurà reflectit en les diferents escoles de quartet que, no obstant utilitzar una mateixa formació instrumental, el quartet, obtindran resultats prou diferents com per què ens hi aturem un moment. 38 Atenció al mot dialogat 45
Joseph de Bologne dit le Chevalier de Saint-George Bertran Romero Cambini defineix un estil de quartet anomenat concertant o concertant i dialogat que en poc temps esdevé sinònim de quartet de cordes francès. La seva especialitat resideix en la interacció de quatre característiques que sempre apareixeran juntes, complementant-se les unes a les altres: un número de parts igual al número real d’instrumentistes; un diàleg en el qual totes les veus són alternativament i recíprocament importants (l’escriptura dialogada); una introducció de parts que poden arribar al virtuosisme, interpretades per un instrument solista que es destaca sobre els altresi indicades amb l’anotació solo i, finalment, una forta oposició entre les forces desiguals dels instruments, seguint el sentit etimològic de la paraula concertant 39. Aquest quartet francès està majoritàriament estructurat en dos moviments, un al·legro en forma de sonata bitemàtica i un rondó, tot i que en alguns casos també en trobem de tres. Té uns lligams molt forts amb el que es va denominar com a art de la conversation d’estructura clarament pròpia de la Il·lustració. Tenim, per altra banda, l’escola de quartets de corda vienesa, ben diferent de la francesa ja que es basa en el monotematisme de la forma sonata i en el treball temàtic (tematische arbeit) que es fa evident en les llargues seccions de desenvolupament. És en aquest context quan veiem una major diversificació de les formes sonates que presenten una cura especial en la tonalitat i en el fenomen de la modulació La tradició de l’Escola francesa està basada en un treball motívic menys dens, sense desenvolupaments tan llargs ni modulacions tan freqüents, palesant una influència del concerto. Aquesta Escola es distingeix sobretot per la claredat, la preocupació per les proporcions i per la sobrietat i elegància que transmet. La seva brillantor és el resultat de l’adopció dels diferents estils dels seus veïns, com diu Grétry, ja que a la cruïlla que era París es va coure una fusió de característiques d’orígens geogràfics diversos. L’eclecticisme de l’estil francès és una confirmació d’aquest esperit cosmopolita que es va començar a desenvolupar al segle XVIII amb la Il·lustració i del qual hem parlat anteriorment. 39 Del llatí concertare ‘combatre, rivalitzar, discutir’. 46
Page 1 and 2: Joseph de Bologne dit le Chevalier
Page 3 and 4: Agraïments 1 Obertura 3 1. Introdu
Page 47: Joseph de Bologne dit le Chevalier
Page 99 and 100:
Joseph de Bologne dit le Chevalier
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
Page 143:
show all

Joseph de Bologne.pdf - Aula

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?