Joseph de Bologne.pdf - Aula

Joseph de Bologne dit le Chevalier de Saint-George Bertran Romero
Jean-Georges Sieber, Bailleux, maitre de musique ordinaires des Menus plaisirs du roi,
Durieu o Pleyel. És important saber que tot i que potser la música francesa inscrita
en aquest període no és la que va sobresortir més d’Europa, atès que va cedir
protagonisme a l’escola vienesa, la vida musical a París no va decaure en cap
moment, ans al contrari: La capital francesa va ser la ciutat que més importància va
tenir en l’àmbit editorial. La creixent facilitat del transport permetia una ràpida
comunicació amb altres centres culturals i poques setmanes després de l’aparició
d’una obra a Viena, apareixia ja publicada a París. Tots els compositors que
volguessin sobresortir hi havien d’enviar les seves composicions, com veurem més
endavant.
Però l’explicació d’aquest entorn social no estaria completa sense parlar de
les dedicatòries dels reculls de quartets, molt sovint adreçades a aquells que els
havien encarregat. La pràctica de la dedicatòria era comú a França i s’inscriu
perfectament a l’ambient noble en què es desenvolupava l’art i, sobretot, la música.
Però és més que això, aquestes dédicaces són la mostra del mecenatge del qual
parlàvem abans, l’agraïment del músic a aquell que el protegeix i el financia. Com a
exemple tenim els prínceps de Guéménée i de Robecq entre d’altres, als quals molts
músics – el mateix Chevalier, Nicolas-Joseph Chartrain... – van adreçar les seves
dedicatòries o els comtes de Laval i de Guines, receptors de les obres de Pierre
Vachon, Jean-Baptiste Bréval i molts més.
Una observació curiosa és que la majoria de les obres dedicades a un noble o
a una persona benestant que exercia de mecenes són els reculls inaugurals de molts
autors, cosa que permet suposar a la majoria d’aquests nobles com a descobridors de
nous talents quan començaven a sobresortir. Molt sovint, com ja hem dit, es tracta
d’instrumentistes realment brillants tal i com podem veure la dedicatòria de l’oeuvre II
de Joseph Le Noble, professor de violí, dirigida al seu il·lustre alumne Monsieur
Bérolles de Thellusson:
41