You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Joseph</strong> <strong>de</strong> <strong>Bologne</strong> dit le Chevalier <strong>de</strong> Saint-George Bertran Romero<br />
Aquesta és la raó que fa que ens preguntem si és prou significatiu l’exemple <strong>de</strong><br />
Mozart o Haydn, que com que han estat figures excepcionals a la seva època,<br />
marquen l’estil clàssic. Potser per això, Saint-George, tot i presentar també algunes<br />
excepcions com el fet <strong>de</strong> ser mestís, ens és útil per conèixer millor la sensibilitat <strong>de</strong><br />
l’època; va ser un músic molt apreciat i aplaudit però sense arribar al nivell <strong>de</strong>ls<br />
grans mestres. En certa manera és un exemple més pur, una figura i una música que<br />
han estat menys comenta<strong>de</strong>s perquè no ha arribat als nostres dies amb la mateixa<br />
força que els grans mestres.<br />
Com hem pogut veure, durant el perío<strong>de</strong> clàssic hi ha una tendència que<br />
porta cap a l’abstracció <strong>de</strong> la música per transformar-la en un llenguatge universal.<br />
En teoria, en la música d’aquest moviment artístic, la biografia no ha <strong>de</strong> ser rellevant<br />
ja que la universalització passa per sobre <strong>de</strong>ls sentiments, que no han d’afectar el<br />
discurs. Tanmateix, sabem que això no és sempre d’aquesta manera; quan va morir<br />
el pare <strong>de</strong> Mozart, la seva música es va tornar més violenta i interior, i va començar<br />
a utilitzar tonalitats més lúgubres. En el cas <strong>de</strong>l Chevalier <strong>de</strong> Saint-George, la seva<br />
experiència personal marcarà <strong>de</strong> manera molt clara la seva música, i per aquesta raó<br />
s’ha d’explicar un <strong>de</strong>ls perío<strong>de</strong>s més importants <strong>de</strong> la seva vida: la seva infantesa.<br />
Ja hem explicat el naixement <strong>de</strong> <strong>Joseph</strong> i sabem que el nen té poques<br />
possibilitats pel futur. Tot i així, Georges <strong>de</strong> <strong>Bologne</strong> pren molta més cura <strong>de</strong>l seu<br />
fill <strong>de</strong> la que es podria pensar, i <strong>Joseph</strong> és ben rebut per la seva dona legal, que<br />
aparentment compartia una gran complicitat amb Nanon. Malgrat les dificultats –<br />
l’article 9 <strong>de</strong>l Co<strong>de</strong> Noir diu que els amos qui auraient eu un ou plusieurs enfants <strong>de</strong> leur<br />
concubinage avec leurs esclaves haurien <strong>de</strong> pagar una multa <strong>de</strong> dues mil lliures <strong>de</strong> sucre i à<br />
être en outre privés <strong>de</strong> l’esclave et <strong>de</strong> ses enfants qui seraient confisqués au profit <strong>de</strong> l’hôpital, sans<br />
jamais pouvoir être affranchis 29 – sembla que Georges i Nanon se’n surten. També és en<br />
aquest moment que el pare <strong>de</strong>l futur compositor rep com a herència altres<br />
plantacions <strong>de</strong> sucre <strong>de</strong> l’illa i guanya en po<strong>de</strong>r, potser és per aquesta raó que les<br />
autoritats no li fan complir la llei. No obstant això, a arrel d’un duel contra el marit<br />
d’una cosina seva el 1747, Georges és con<strong>de</strong>mnat a perdre tots els seus béns. En<br />
aquest moment, <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix marxar cap a França continent, per salvar algunes <strong>de</strong> les<br />
29 RIBBE Clau<strong>de</strong>, Le chevalier <strong>de</strong> Saint-George, Perrin, 2005 Malesherbes (França) pàg. 50.<br />
33