Joseph de Bologne.pdf - Aula

Joseph de Bologne dit le Chevalier de Saint-George Bertran Romero
Aquesta és la raó que fa que ens preguntem si és prou significatiu l’exemple de
Mozart o Haydn, que com que han estat figures excepcionals a la seva època,
marquen l’estil clàssic. Potser per això, Saint-George, tot i presentar també algunes
excepcions com el fet de ser mestís, ens és útil per conèixer millor la sensibilitat de
l’època; va ser un músic molt apreciat i aplaudit però sense arribar al nivell dels
grans mestres. En certa manera és un exemple més pur, una figura i una música que
han estat menys comentades perquè no ha arribat als nostres dies amb la mateixa
força que els grans mestres.
Com hem pogut veure, durant el període clàssic hi ha una tendència que
porta cap a l’abstracció de la música per transformar-la en un llenguatge universal.
En teoria, en la música d’aquest moviment artístic, la biografia no ha de ser rellevant
ja que la universalització passa per sobre dels sentiments, que no han d’afectar el
discurs. Tanmateix, sabem que això no és sempre d’aquesta manera; quan va morir
el pare de Mozart, la seva música es va tornar més violenta i interior, i va començar
a utilitzar tonalitats més lúgubres. En el cas del Chevalier de Saint-George, la seva
experiència personal marcarà de manera molt clara la seva música, i per aquesta raó
s’ha d’explicar un dels períodes més importants de la seva vida: la seva infantesa.
Ja hem explicat el naixement de Joseph i sabem que el nen té poques
possibilitats pel futur. Tot i així, Georges de Bologne pren molta més cura del seu
fill de la que es podria pensar, i Joseph és ben rebut per la seva dona legal, que
aparentment compartia una gran complicitat amb Nanon. Malgrat les dificultats –
l’article 9 del Code Noir diu que els amos qui auraient eu un ou plusieurs enfants de leur
concubinage avec leurs esclaves haurien de pagar una multa de dues mil lliures de sucre i à
être en outre privés de l’esclave et de ses enfants qui seraient confisqués au profit de l’hôpital, sans
jamais pouvoir être affranchis 29 – sembla que Georges i Nanon se’n surten. També és en
aquest moment que el pare del futur compositor rep com a herència altres
plantacions de sucre de l’illa i guanya en poder, potser és per aquesta raó que les
autoritats no li fan complir la llei. No obstant això, a arrel d’un duel contra el marit
d’una cosina seva el 1747, Georges és condemnat a perdre tots els seus béns. En
aquest moment, decideix marxar cap a França continent, per salvar algunes de les
29 RIBBE Claude, Le chevalier de Saint-George, Perrin, 2005 Malesherbes (França) pàg. 50.
33