24.04.2013 Views

Joseph de Bologne.pdf - Aula

Joseph de Bologne.pdf - Aula

Joseph de Bologne.pdf - Aula

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>Joseph</strong> <strong>de</strong> <strong>Bologne</strong> dit le Chevalier <strong>de</strong> Saint-George Bertran Romero<br />

estudiar més fàcilment se l’ha tancat dins d’unes regles. Aquestes suposa<strong>de</strong>s regles –<br />

les formes <strong>de</strong> sonata en són un bon exemple – ens mostren l’esperit <strong>de</strong> la Il·lustració<br />

a l’hora d’estructurar un discurs, com a la literatura. La retòrica musical pren<br />

importància com a discurs pròpiament dit, que comunica a l’espectador <strong>de</strong> forma<br />

or<strong>de</strong>nada, sense necessitat <strong>de</strong> ser l’acompanyament d’una lletra, com abans; la<br />

música s’allibera <strong>de</strong>l pes d’haver d’acompanyar sempre alguna situació, en aquest<br />

moment es comença a composar per a un auditor en concret. Com hem dit abans, la<br />

voluntat <strong>de</strong> raciocini <strong>de</strong> l’època va provocar una estructuració <strong>de</strong>l discurs musical<br />

comparable al <strong>de</strong> la literatura, que és especialment remarcable a causa <strong>de</strong> l’alliberació<br />

<strong>de</strong>l text que s’acaba d’explicar. Un cop <strong>de</strong>sapareix la poesia <strong>de</strong> la música,<br />

l’arquitectura <strong>de</strong>l discurs només pot <strong>de</strong>pendre <strong>de</strong>l so per expressar un plantejament,<br />

un nus i un <strong>de</strong>senllaç. Aquí entra en joc l’exploració <strong>de</strong> la forma sonata per establir<br />

unes mínimes regles <strong>de</strong> cara a una organització. A França, a més a més, trobem un<br />

estil que prendrà molta força: le style dialogué, és a dir, l’estil dialogat. Serà una manera<br />

que in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> l’estructura permetrà d’augmentar les possibilitats<br />

d’interacció entre els instruments. Sobre l’estil dialogat en parlarem més endavant<br />

amb la gènesi <strong>de</strong>l quartet, al tercer capítol.<br />

Les gens baroques disaient toujours en même temps <strong>de</strong> choses<br />

contradictoires et toutes <strong>de</strong>ux étaient vraies. C’est comme si on disait<br />

qu’on est <strong>de</strong>ux personnes à la fois et que l’une est vivante parce que<br />

l’autre est morte 15.<br />

Les contradiccions que imperaven al barroc i que funcionaven com a motor<br />

<strong>de</strong>l moviment <strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> tenir sentit amb l’entrada <strong>de</strong>l classicisme, que avança a<br />

partir d’altres i<strong>de</strong>es; l’explicació racional <strong>de</strong> l’entorn, un <strong>de</strong>sig d’universalitzar els<br />

coneixements i un esperit crític que va portar a la recerca d’unes normes que<br />

or<strong>de</strong>nessin les i<strong>de</strong>es.<br />

15 Diàleg <strong>de</strong> la pel·lícula Le pont <strong>de</strong>s Arts, Eugène Green, 2004.<br />

19

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!