Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Joseph</strong> <strong>de</strong> <strong>Bologne</strong> dit le Chevalier <strong>de</strong> Saint-George Bertran Romero<br />
al màxim aquests intervals als <strong>de</strong> l’escala natural que havia <strong>de</strong>scobert Pitàgores 17<br />
basada en els harmònics que es creaven a partir d’una nota. L’aplicació d’aquest<br />
temperament <strong>de</strong>sigual als instruments d’afinació fixa, com el clavecí i altres<br />
instruments <strong>de</strong> teclat va fer que s’adoptessin les set notes <strong>de</strong> l’escala natural <strong>de</strong> do<br />
major a les tecles blanques i ajustant al màxim les alteracions <strong>de</strong> les notes a les tecles<br />
negres. D’aquesta manera, l’afinació era perfectament justa en do major i en la<br />
menor, i bastant acceptable en fa major i en sol major, <strong>de</strong> la mateixa manera que<br />
llurs relatius menors, re menor i mi menor. En totes les altres tonalitats, com que les<br />
alteracions havien estat aproxima<strong>de</strong>s, l’afinació era impossible i empitjorava a mida<br />
que s’afegien sostinguts i bemolls a l’armadura, amb la qual cosa no es podia<br />
modular a tonalitats gaire allunya<strong>de</strong>s tot limitant les possibilitats harmòniques.<br />
Per aquesta raó, l’alemany Werckmeister el 1691 va i<strong>de</strong>ar la teoria <strong>de</strong>l<br />
temperament igual, recolzat per Bach i Rameau. Aquest nou mèto<strong>de</strong> consisteix a<br />
dividir l’octava en 12 semitons exactament iguals que segueixen la proporció <strong>de</strong><br />
12v2, però té l’inconvenient que no hi ha cap interval pur a excepció <strong>de</strong> l’octava. Tot<br />
i així, és l’únic sistema que permet una afinació rigorosa <strong>de</strong>ls instruments i la gran<br />
varietat <strong>de</strong> modulacions pròpies <strong>de</strong> la música occi<strong>de</strong>ntal. I encara que el<br />
temperament data a finals <strong>de</strong>l segle XVII, no serà fins ben entrat el segle XVIII que<br />
es començarà a aprofitar els grans avantatges que té el nou sistema. De la mateixa<br />
manera que a L’art <strong>de</strong> la fuga abans citat, Bach també es va avançar i va composar El<br />
clavecí ben temperat (en alemany Das wohltemperierte Klavier), dos reculls <strong>de</strong> preludis i<br />
fugues en tots els tons majors i menors <strong>de</strong> l’escala cromàtica, escrits entre el 1722 i<br />
1740. L’objectiu d’aquesta gran obra, formada per un total <strong>de</strong> 48 preludis i <strong>de</strong> 48<br />
fugues, és a la vegada musical, teòric i didàctic: d’una banda, com consta a la primera<br />
edició <strong>de</strong> 1722: El clavecí ben temperat, o preludis i fugues en tots els tons i semitons (...). Per a<br />
la pràctica i el profit <strong>de</strong>ls joves músics que <strong>de</strong>sitgen instruir-se i per al goig d’aquells que ja tenen<br />
experiència en aquest art. La dimensió teòrica rau en la confirmació <strong>de</strong> la utilitat <strong>de</strong>l<br />
temperament igual que, com <strong>de</strong>mostra amb aquesta magnífica obra, fa possible la<br />
interpretació en totes les tonalitats existents.<br />
17 Pitàgores <strong>de</strong> Samos (582 aC – 496 aC), filòsof i matemàtic grec que entre d’altres, va <strong>de</strong>scobrir la teoria<br />
musical. Per primer cop es van evi<strong>de</strong>nciar les proporcions per les quals es creaven els harmònics.<br />
21