Joseph de Bologne.pdf - Aula

Joseph de Bologne dit le Chevalier de Saint-George Bertran Romero
al màxim aquests intervals als de l’escala natural que havia descobert Pitàgores 17
basada en els harmònics que es creaven a partir d’una nota. L’aplicació d’aquest
temperament desigual als instruments d’afinació fixa, com el clavecí i altres
instruments de teclat va fer que s’adoptessin les set notes de l’escala natural de do
major a les tecles blanques i ajustant al màxim les alteracions de les notes a les tecles
negres. D’aquesta manera, l’afinació era perfectament justa en do major i en la
menor, i bastant acceptable en fa major i en sol major, de la mateixa manera que
llurs relatius menors, re menor i mi menor. En totes les altres tonalitats, com que les
alteracions havien estat aproximades, l’afinació era impossible i empitjorava a mida
que s’afegien sostinguts i bemolls a l’armadura, amb la qual cosa no es podia
modular a tonalitats gaire allunyades tot limitant les possibilitats harmòniques.
Per aquesta raó, l’alemany Werckmeister el 1691 va idear la teoria del
temperament igual, recolzat per Bach i Rameau. Aquest nou mètode consisteix a
dividir l’octava en 12 semitons exactament iguals que segueixen la proporció de
12v2, però té l’inconvenient que no hi ha cap interval pur a excepció de l’octava. Tot
i així, és l’únic sistema que permet una afinació rigorosa dels instruments i la gran
varietat de modulacions pròpies de la música occidental. I encara que el
temperament data a finals del segle XVII, no serà fins ben entrat el segle XVIII que
es començarà a aprofitar els grans avantatges que té el nou sistema. De la mateixa
manera que a L’art de la fuga abans citat, Bach també es va avançar i va composar El
clavecí ben temperat (en alemany Das wohltemperierte Klavier), dos reculls de preludis i
fugues en tots els tons majors i menors de l’escala cromàtica, escrits entre el 1722 i
1740. L’objectiu d’aquesta gran obra, formada per un total de 48 preludis i de 48
fugues, és a la vegada musical, teòric i didàctic: d’una banda, com consta a la primera
edició de 1722: El clavecí ben temperat, o preludis i fugues en tots els tons i semitons (...). Per a
la pràctica i el profit dels joves músics que desitgen instruir-se i per al goig d’aquells que ja tenen
experiència en aquest art. La dimensió teòrica rau en la confirmació de la utilitat del
temperament igual que, com demostra amb aquesta magnífica obra, fa possible la
interpretació en totes les tonalitats existents.
17 Pitàgores de Samos (582 aC – 496 aC), filòsof i matemàtic grec que entre d’altres, va descobrir la teoria
musical. Per primer cop es van evidenciar les proporcions per les quals es creaven els harmònics.
21