Joseph de Bologne.pdf - Aula

Joseph de Bologne dit le Chevalier de Saint-George Bertran Romero
Le Concert de la Loge olympique, agrupació de músics maçònics, va rebre el títol
que li donava permís per a formar part de l’associació de concerts a finals de l’any
1782 i segurament es va crear per substituir Le Concert des Amateurs, dissolt el 1780
per problemes financers. Els mecenes van ser el fermier géneral de La Haye i el baró
d’Ogny, cosa que dóna suport a la suposició abans plantejada. No s’ha trobat cap
registre dels músics que formaven part dels Amateurs, però és molt probable que
passessin a formar part de la Loge, tenint en compte que els dos mecenes i Saint-
George estaven estretament relacionats amb Le Concert des Amateurs. Aquesta
orquestra va obtenir un èxit tan gran que molts músics reputats que passaven per
París s’hi afegien ocasionalment en algun concert, i fins i tot la reina Maria
Antonieta i la cort van assistir regularment a les funcions. Una última dada molt
rellevant és que el 1785, sota la direcció de Saint-George, la societat va encarregar a
Haydn sis simfonies, que van ser interpretades el 87. Es tracten de les simfonies
núm. 82-87. Això ens permet veure el contacte entre Haydn i Saint-George, que,
malgrat no tenir cap dada que ho pugui confirmar, és possible que es coneguessin en
un viatge de l’austríac a París.
Al títol d’aquest subapartat hi apareix el terme músic, però en aquesta època el
seu significat comença a ser ambigu. Anteriorment era difícil trobar un compositor
que alhora no fos intèrpret. Normalment les dues coses anaven juntes i en aquest
ordre, el que sí que podia existir era un intèrpret que no fos compositor. Aquests
dos aspectes, amb el temps s’aniran separant i encara que qualsevol compositor
també sabrà tocar algun instrument, no tindrà un nivell tan alt com qui només es
dedica a tocar. Podem dir que es tracta d’una especialització, amb la conseqüent
millora de les dues funcions: la composició comença a ser una professió i l’intèrpret
passa a ser un instrument més per arribar a la fi que pretén assenyalar el compositor.
Per aquesta raó, el públic comença a prendre consciència del paper del
compositor i permet que la seva fama s’estengui arreu; les millores en la
comunicació i en l’edició musical també hi contribueixen. D’una banda hi haurà els
intèrprets d’èxit, normalment veritables virtuosos, amb el cas paradigmàtic dels
29